Molins de Rei
De Viquip??dia
| Localitzaci?? | |||
|
|||
| Municipi del Baix Llobregat | |||
 |
|||
| Estat ??? Autonomia ??? Prov??ncia ??? ??mbit funcional ??? Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolit?? Baix Llobregat |
||
| Gentilici | Molinenc, molinenca | ||
| Superf??cie | 15,91 km?? | ||
| Altitud | 37 m | ||
| Poblaci?? (2007) ??? Densitat |
23.544 hab. 1.479,82 hab/km?? |
||
| Coordenades | (i) | ||
| Sistema pol??tic Entitats de poblaci?? |
4 |
||
| Agermanament | Chinandega (Nicaragua) | ||
Molins de Rei ??s un municipi de la comarca del Baix Llobregat, est??s entre la Serra de Collserola i el riu Llobregat. Pertany a la Prov??ncia de Barcelona.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
La vila de Molins de Rei neix l'any 1188 quan Alfons II, rei d'Arag?? i comte de Barcelona, confia la construcci?? d'uns molins a un tal Joan dit "dels molins". Una vegada constru??ts, i per decisi?? reial, els molins queden sota la responsabilitat de Bernat el Ferrer. Una de les condicions que se li imposa ??s que ha de viure all?? i tenir cura de l'edifici de nova construcci??. Aix?? se sembra la llavor d'un nou municipi que fins al segle XV va alternar la depend??ncia reial amb etapes de depend??ncia senyorial.
L???any 1430, el rei Alfons V el Magn??nim cedeix la vila a Galceran de Requesens, que la converteix en baronia i hi fa construir un palau on la fam??lia passar?? llargues temporades. Cap a final del segle XV, la fam??lia Requesens emparenta amb la noblesa castellana i es distancia de la vila. A la meitat d'aquest mateix segle, la baronia ja havia cedit compet??ncies als seus habitants autoritzant l'obertura d'establiments, alhora que arrendava els molins i tots aquells serveis que fins llavors controlaven directament, com la carnisseria.
M??s endavant, amb la construcci?? del Pont de Carles III, entre el 1763 i 1767, Molins de Rei guanya import??ncia estrat??gica i un cert protagonisme en ser parada obligada en el transport entre Madrid i Barcelona. Aix?? afavor?? la construcci?? d'hostals i l'obertura de nous comer??os. La vila es converteix en un centre neur??lgic per als pobles de la comarca.
Com a tot Catalunya, la pagesia va ser el sector m??s important de l'economia local. Molins de Rei va ser un poble agrari fins ben entrat el segle XX, tot i que a final del segle XIX, la ind??stria, amb una certa migradesa, s'anava imposant. El desenvolupament industrial catal?? de final del XIX tamb?? es va fer notar modestament a Molins de Rei. El 1890, amb una poblaci?? de 2.935 habitants, hi havia 52 comer??os i 12 ind??stries. La branca m??s important d'aquesta ind??stria era el t??xtil. A final de segle, la f??brica Ferrer i Mora, present a la vila des de 1858, instal??lava la primera m??quina de vapor.
La construcci?? del Canal de la Infanta, l'any 1819, amb noves xarxes de regadiu, i la inauguraci?? del ferrocarril l'any 1855 van suposar un pas endavant en la consolidaci?? d'un municipi que comen??ava a comptar amb una xarxa d'infraestructures que n'afavorien el desenvolupament. Paral??lelament, la vida associativa iniciava el seu cam?? i l'escola ja comen??ava a ser notable. En aquests anys surten a la llum algunes publicacions i les societats corals comencen a fer les seves primeres actuacions. El 1851 s'organitza per primera vegada la Fira de la Candelera.
Per?? la poblaci?? tamb?? va fer front als esdeveniments adversos del segle XIX causats per la Guerra del Franc??s i les guerres carlines. Aquests esdeveniments b??l??lics van provocar baixes a la poblaci?? i van fer destrosses a l'estructura urbana i al Palau dels Requesens, cosa que va donar pas a la posterior parcel??laci?? dels terrenys d'aquest palau, propietat dels marquesos de Vilafranca y de los V??lez com a descendents de la fam??lia Requesens. La parcel??laci?? d'aquests terrenys va propiciar la configuraci?? de l'actual carrer Major.
Les guerres no van ser l'??nic esdeveniment que va trasbalsar l'economia local; tamb?? hi van influir les vagues a la incipient ind??stria i la fil??loxera, que arribava al municipi a final de segle, despr??s de fer estralls a les vinyes franceses i del nord de Catalunya. Aquesta plaga va acabar amb la vinya del municipi i va suposar un daltabaix per a l'agricultura local. L'impuls que van rebre les hortalisses i els arbres fruiters, i l'annexi?? de Santa Creu d'Olorda l'any 1916 van donar una nova empenta a l'agricultura, que va arribar a altes cotes d'exportaci?? durant els anys 30.
Entretant, el pes de la ind??stria i el comer?? ja es deixava sentir perqu?? generava una economia mixta en els ingressos de moltes fam??lies. Part de la ind??stria local que creix en aquells anys procedia d'antigues professions artesanals reconvertides en industrials, tot i que les grans ind??stries del t??xtil eren de capital forani.
Paral??lelament al creixement econ??mic, la vila no era aliena a l'embranzida de l'associacionisme que es manifestava arreu de Catalunya. La creaci?? de noves associacions ???algunes, dotades de patrimoni??? ajuden a enriquir l'oferta cultural i a canalitzar les reivindicacions socials dels seus associats i algunes de les ofertes culturals de la vila.
Aquestes associacions, avui encara tenen un paper destacat en l'oferta cultural: l'any 1918 es crea la Federaci?? Obrera, hereva del sindicat Les Tres Classes de Vapor, per?? ??s expoliada pel franquisme i retornada finalment al municipi; la Joventut Cat??lica es constitueix l'any 1879 i el 1921 s'aixeca un nou local ???els seus socis s??n majorit??riament de tend??ncia cat??lica??? i el Foment Agr??cola, Industrial i Comercial (ara Foment Cultural i Art??stic) neix el 1920 i el 1923 inaugura un nou edifici patrocinat en part per la burgesia de proced??ncia agr??ria.
A la primera meitat del segle XX, publicacions com Enll??, Festa, Camins, Germanor o Espartacus ???algunes, plenes de contingut ideol??gic i d'altres, actuant de portaveu d'entitats??? omplen el ventall cultural de la vila. La Guerra Civil provocar?? un tall profund en la vida social i quotidiana de la vila que costar?? de curar.
Els canvis en l'estructura urbana cap a noves zones a l'altre costat de la via del tren ???propiciats pel trasllat del cementiri l'any 1898, la construcci?? de la f??brica de conserves al barri que avui porta el mateix nom, la construcci?? del nou Mercat l'any 1935 i la nova escola p??blica Alfons XIII??? van permetre l'expansi?? de la vila i annexar nous barris al nucli hist??ric, el primer dels quals va ser la carretera.
Els anys foscos de la postguerra van anar acompanyats d'una revifada de la ind??stria. F??briques com Samaranch, Malvehy, Iborra, Torra-Balari i Balanz?? van aconseguir altes cotes de producci?? i van donar feina a la poblaci?? immigrada que arribava d'Andalusia, M??rcia i Extremadura. El creixement demogr??fic dels anys 60 i 70 va provocar un augment de la poblaci??, que va passar de tenir 7.364 habitants l'any 1936 a tenir-ne 14.460 l'any 1970.
En aquells anys, les manifestacions culturals van seguir la pauta de la ideologia dominant: les publicacions d'aquells anys estaven sota el control de l'esgl??sia o del r??gim. La recuperaci?? de la democr??cia va anar acompanyada de noves iniciatives de participaci??. A Molins de Rei, la recuperaci?? de El Camell, b??stia popular del segle XIX, la celebraci?? del Carnestoltes i la participaci?? popular a la Festa Major van aportar un aire fresc a les manifestacions festives i culturals, i van potenciar el ric teixit associatiu de la vila.
El creixement demogr??fic registrat en la primera meitat de segle XX, que va generar la formaci?? de barris, no es va tornar a produir fins despr??s de la Guerra Civil. La ubicaci?? de fortes onades migrat??ries a zones de nova construcci?? crea una nova estructura urbana configurada per la suma de barris. Can Graner, Riera de Bonet, l'??ngel i el Canal completen una etapa de creixement urb??. Aquest creixement no es tornar?? a reprendre fins als anys 80 i 90 amb el desenvolupament del planejament urban??stic contemplat en el Pla General Metropolit?? de 1976.
[edita] La Fira de la Candelera
Cada any, Molins de Rei obre les portes simb??liques de bat a bat i convida ufanosa vilatans i forasters a gaudir d'una fira secular: la Fira de la Candelera. El primer dissabte i diumenge del mes de febrer -llevat de causes de for??a major- la cita ??s obligada: Molins de Rei, la vila vuitcenten??ria, us espera a tots per oferir-vos una de les mostres agr??coles, industrials, comercials, l??diques i culturals m??s arrelades a la comarca i al nostre pa??s.
A partir d'una petici?? de l'Ajuntament de Molins de Rei, la primera Fira de la Candelera s'organitza l'any 1851. En els or??gens, l'activitat firal es concentrava en mostres agr??coles i de bestiar. Posteriorment, a partir dels anys 1920, la Fira pren noves dimensions i en coincidir amb el seu centenari, l'any 1951, es convoca la Primera Exposici?? Industrial, Comercial i Agr??cola.
Posteriorment, la Fira s'ha anat adaptant als nous sectors econ??mics i, sense perdre ni una espurna dels seus or??gens agr??coles, ha incl??s uns altres sectors d'import??ncia, el darrer d'ells, l'any 2005, el de les tecnologies de la informaci?? i la comunicaci?? (la CiberFir@). A m??s, a l'aixopluc de la Fira, nombroses activitats culturals i recreatives s'han desenvolupat els darrers anys.
La Fira de la Candelera de Molins de Rei ??s, potser, una de les fires populars amb m??s participaci??, tant pel que fa a expositors, com pel que es refereix a visitants. En un recinte firal de m??s de 50.000 m2 (que suposen gaireb?? 8.000 metres lineals d'exposici??), el nombre d'expositors ultrapassa els 750. Ateses les caracter??stiques particulars, la Fira de la Candelera ??s visitada per un nombre de persones que, any rere any, augmenta.
.JPG/180px-Matines_St.Miquel06_(2).JPG)
[edita] Festa Major de Sant Miquel
La Festa Major de Sant Miquel Arc??ngel se celebra, anualment, el dia del patr?? de Molins de Rei, el 29 de setembre.
Cal destacar-ne l'alt grau d'implicaci?? de les entitats en el desenvolupament de la festa com s??n la colla castellera els Matossers de Molins de Rei, els Bastoners, l'Esbart Dansaire, El Cuc o el drac l'Entxuscat.
No obstant, els principals dinamitzadors de la festa s??n la b??stia de foc local el Camell, els or??gens del qual procedeixen del segle XIX i fou recuperada l'any 1981, i els gegants de Molins de Rei, dels quals n'hi ha dos parelles, els Gegants Vells Miquel i Montserrat datats de 1913 i els Gegants Nous Bernat i Candelera datats de 1988.
[edita] Demografia
| Entitat de poblaci?? | Hab. (2005) |
|---|---|
| Molins de Rei | 22.482 |
| Rierada, la | 129 |
| Sant Bartomeu de la Quadra | 265 |
| Vallpineda | 193 |
| Font: Municat | |
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.) | ||||||||||||||||||
El 1553 incorpora Sant Bartomeu, i el 1920, part de Santa Creu d'Olorda.
[edita] Entitats de Molins de Rei
- Amics del Camell
- Gegants de Molins de Rei
- Esbart Dansaire de Molins de Rei
- Bastoners de Molins de Rei
- El Cuc de Molins de Rei
- L'Entxuscat de Molins de Rei
- Colla Castellera Matossers de Molins de Rei
- Esplai l'Agrupa
- Grallers de Molins de Rei
- CAL Molins de Rei
[edita] Vegeu tamb??
[edita] Enlla??os externs
- Lloc web de l'Ajuntament
- Informaci?? de la Generalitat de Catalunya
- Informaci?? de l'Institut d'Estad??stica de Catalunya
