Mitologia

De Viquip??dia

En la mitologia europea Sant Jordi mat?? el drac. Portal de Sant Jordi de Montblanc (Conca de Barber??)

Una mitologia ??s un sistema relativament coherent de mites que fonamenten una religi?? o un sistema de creences, o b?? un conjunt de relats i personatges que es mantenen a la cultura popular. Un mite t?? com a caracter??stiques principals el ser una narraci?? on no es pot destriar f??cilment contingut i la hist??ria. Els temes es basen en explicar l'origen de l'univers o de la societat humana, dels costums o fets nacionals importants.

La mitologia ??s la base de la majoria de religions. Tot i que molts creients es poden ofendre si s'anomena mitologia al seu sistema de creences, d'altres accepten que no cal creure literalment en les histories que surten als textos sagrats, sin?? que cal veure-les com a representacions figuratives (al??legoria) del seu sistema de fe. Tot i aix??, el terme mitologia s'aplica m??s sovint a llegendes o hist??ries de religions antigues, com la grega o la romana.

En moltes cultures sobreviuen de forma fragment??ria mites o llegendes que s??n d'origen molt antic i que no estan lligades a la religi?? o religions majorit??ries en aquella cultura en temps moderns. En la majoria de societats modernes, aquests mites ja no es prenen com a veritables o com a explicaci?? de cap fenomen, sin?? com un llegat cultural d'altres temps o com a hist??ries per la mainada. D'altra banda, hi ha obres de ficci?? (com El Senyor dels Anells o Star Trek), que comparteixen moltes de les caracter??stiques dels relats mitol??gics cl??ssics. Moltes llegendes urbanes tamb?? tenen trets en com?? amb els relats mitol??gics.

Actualment, moltes de les grans religions s??n monoteistes (a difer??ncia de l'antiguetat, dons aleshores diverses religions importants eren politeistes). Generalment, la mitologia admet l'exist??ncia d'un d??u i de diverses criatures mitol??giques i espirituals (com els ??ngels o els esperits), si b?? hi ha alguna religi?? (com la budista) que nega expl??citament la idea d'un d??u antropom??rfic (malgrat aix??, s?? que admet l'exist??ncia d'alguna entitat sobrenatural). Els d??us gaireb?? sempre s??n un exemple a seguir en quan a moralitat i pauta de conducta, malgrat que en la religi?? grega antigua (la de Zeus i Heracles) els d??us tenen curiosament un comportament "arbitrari" i "desordenat". La mitologia presenta moltes similituds amb altres rondalles tradicionals que, en aquest darrer cas, no sempre tenen un origen i un contingut religi??s.

[edita] Temes dels mites

Els mites sempre responen a una veritat considerada trascedental, per aix?? van m??s enll?? de la simple narraci??. Els temes s??n comuns a totes les cultures, encara que vari?? la forma o relat.

Mites sobre l'origen, que inclouen relats sobre la creaci?? del m??n o la fundaci?? d'una ciutat o ra??a
Mites rituals, que expliquen el perqu?? de determinades pr??ctiques, usualment per contentar un d??u o recordar un fet per tal d'evitar desgr??cies
Mites de culte a una divinitat, on s'explica la seva vida i poder
Mites de prestigi: parlen del llinatge reial o d'herois nacionals, estan molt relacionats amb l'??pica i s??n posteriors a la resta
Mites escatol??gics: expliquen la fi del m??n o de la pr??pia civilitzaci??
Mites socials: justifiquen determinades pr??ctiques socials i els valors imperants, solen ser semblants als de culte i recorden el risc que suposa la transgressi?? de la norma

[edita] Corrents d'interpretaci?? dels mites

Historicisme: els mites tenen la seva base en la hist??ria real, magnificada pel pas del temps (predominant al segle XIX; abans hi havia la interpretaci?? literalista, que creia en la veracitat exacta dels fets narrats)
Al??legorisme: el mite funciona com a par??bola o al??legoria per transmetre una veritat (aquesta teoria va sorgir durant el Renaixement)
Mitologia comparada
Evolucionisme: el mite ??s la forma intermitja entre l'animisme sense relat i la religi?? estructurada, que absorbeix gran part dels s??mbols i narracions m??tiques
Simbolisme: el mite t?? un llenguatge propi, proper a l'art, que escapa de la l??gica i per tant ha de ser interpretat en clau emotiva, ??s una naracci?? dirigia a l'inconscient
Funcionalisme: el mite serveix de justificaci?? per a la situaci?? present
Estructuralisme

[edita] Mitologies d'arreu del m??n

El Kappa, de la mitologia japonesa.

Els seg??ents articles contenen descripcions de mitologies de diverses cultures o religions. Pel que fa a les religions, aquests articles se centren nom??s en les hist??ries i personatges que es deriven de la seva tradici??; vegeu l'article religi?? per una explicaci?? sobre la doctrina de cada fe.