Mikhaïl Aleksàndrovitx Bakunin

De Viquipèdia

Imatge de Bakunin

Mikhaïl Aleksàndrovitx Bakunin (en rus: Михаил Александрович Бакунин) va ser un filòsof anarquista rus nascut el 8 de maig de 1814 a Priamúkhino (Rússia) i mort l'1 de juliol de 1876 a Berna (Suïssa). Amb els seus escrits va posar les bases del socialisme llibertari.

[edita] Biografia

Bakunin formava part d'una família aristocràtica, va iniciar la seva formació militar a l'acadèmia de Sant Petersburg, on arriba al grau d'oficial de la guàrdia imperial. No obstant això, decideix abandonar l'exèrcit i es trasllada a Moscou per a estudiar filosofia, decantant-se per l'idealisme alemany. Cinc anys després recorre les principals capitals europees, coneixent pensadors de la talla de Marx i Proudhon. Participa activament en les revolucions del 48 i 49 de París i Alemanya, fins que el detenen a Àustria, després del fracàs de Dresden, el condemnen a mort, però la pena no es duu a terme.

Una vegada retornat a les autoritats russes, aquestes l'empresonen set anys i llavors el desterren a Sibèria al 1857, d'on assoleix escapar i arribar a Anglaterra al 1861. Des de llavors una de la feina de casa prioritària va ser la propagació de les seves idees anarquistes per tota Europa i la creació de l'organització semiclandestina Aliança Democràtica i Social al 1869. Al 1870, va fundar el Comitè per a la Salvació de França, una associació que va dirigir la insurrecció de la Comuna de Lió. El seu enfrontament amb Marx va provocar la seva expulsió, junt amb la de tots els anarquistes de la Primera Internacional al 1872. Per aquestes dates funda la Federació Jurasiana que dóna suport a l'acció enfront del pensament. El final dels seus dies discorren a Suïssa. El seu pensament es resumeix en la supressió de classes i de la propietat privada, juntament amb la necessitat de promoure actes revolucionaris per a acabar amb l'entramat social. El seu caràcter revolucionari va ser decisiu entre els nihilistes russos i el moviment anarquista espanyol i italià. Déu i Estat, la seva obra més important, no va ser publicada fins a 1882.

[edita] Autodefinició

"Jo no sóc ni un savi ni un filòsof, ni tan sols un escriptor d'ofici. He escrit molt poc durant la meva vida i solament ho he fet, per dir-ho així, a pèl, quan una convicció apassionada em forçava a vèncer la meva repugnància instintiva contra tota exhibició del meu propi jo en públic. Qui sóc jo, doncs? I què és el que m'impulsa ara a publicar aquest treball? Jo sóc un cercador apassionat de la veritat i un enemic, no menys apassionat, de les ficcions desgraciades amb que el partit de l'ordre, aquest representant oficial, privilegiat i interessat en totes les malapteses religioses, metafísiques, polítiques, jurídiques, econòmiques i socials, presents i passades, pretén servir-se, encara avui, per a dominar i esclavitzar el món. Jo sóc un amant fanàtic de la llibertat, a la qual considero com l'únic mig, dins el qual poden desenvolupar-se i engrandir-se la intel·ligència, la dignitat i la felicitat dels homes... La llibertat que consisteix en el ple desenvolupament de totes les potències materials, intel·lectuals i morals que es troben latents en cadascun... Jo entenc aquesta llibertat com una cosa que, lluny de ser un límit per a la llibertat de l'altre, troba, per contra, en aquesta llibertat de l'altre la seva confirmació i la seva extensió a l'infinit; la llibertat limitada de cadascun per la llibertat de tots, la llibertat per la solidaritat, la llibertat en la igualtat; la llibertat que triomfa de la força bruta i del principi d'autoritat, que no va ser mai més que l'expressió ideal d'aquesta força... Jo sóc partidari convençut de la igualtat econòmica i social, perquè sé que, fora d'aquesta igualtat, la llibertat, la justícia, la dignitat humana, la moralitat i el benestar dels individus, així com la prosperitat de les nacions no seran mai sols que mentides." Mikhaïl Bakunin

[edita] El seu pensament

S'ha anomenat a l'anarquisme que Bakunin desenvolupà, anarcocolectivisme o anarquisme colectivista i referent a això primer de tot s'hauria d'esmentar la diferència de matís que aquesta concepció suposa davant l'enunciat de l'anarquisme que Kropotkin va denominar comunisme llibertari i que ha suposat una crítica del colectivisme que ha arribat a ser generalment acceptada en tots els mitjans llibertaris i és la forma més encertada d'entendre aquest concepte bakunià. Per a Bakunin l'anarquisme suposa una societat lliure sense necessitat de govern ni autoritat basada en el treball, el factor de producció, els seus mitjans i distribució i que s'organitzaria mitjançant la federació de productors i consumidors des de la base que es coordinarien entre si en confederacions. Sense necessitat, doncs, de governs, sistemes legislatius, poders executius que monopolitzin la violència, etc. No obstant això en la visió de Bakunin a cadascú se li ha de retribuir segons el treball realitzat de manera que s'impedeixi el sorgiment d'una classe ociosa que s'aprofitàs del treball de les associacions lliures. Allò que el comunisme llibertari de Kropotkin va objectar, el ressorgiment d'una burocràcia que hagués de vigilar i regular el treball i la seva remuneració, el que fatalment tendiria a constituir-se en un nucli d'autoritat i de tirania potencial.

Les creences polítiques de Bakunin es basaven en la llibertat (en forma d'anarquia), en el socialisme (en forma d'anarquisme col·lectivista), en el federalisme (com a forma d'organització per al treball) i en el rebuig cap a les religions i els seus deus.