Miami Heat
De Viquipèdia
 |
|
| Ciutat | Miami, Florida |
|---|---|
| Any de fundació | 1988 |
| Pavelló | American Airlines Arena |
| Propietari | Mickey Arison |
| Entrenador | Pat Riley |
| Lliga | NBA, Est, Sud-est |
| Equipació | Vermell, Negre, Taronja i Groc |
| Web oficial | Web |
Miami Heat és una franquícia de la NBA amb seu Miami, Florida.
Taula de continguts |
[edita] Pavellons
- American Airlines Arena (1999-present)
[edita] Història de la franquícia
[edita] Primers anys
El 1987 la NBA va decidir expandir-se amb 4 nous equips: Charlotte Hornets, Minnesota Timberwolves, Orlando Magic i Miami Heat. Els Heat varen participar per primera vegada a la NBA a la temporada 1988/89. Va ser un primer any totalment improductiu, amb una plantilla plena de jugadors joves que encara s'havien d'acostumar a la professionalitat. Entre els jugadors de la primera plantilla es trobaven Rony Seikaly i Kevin Edwards (seleccionats a la primera ronda del draft), els debutants Grant Long i Sylvester Gray i els veterans Rory Sparrow, Jon Sundvold, Pat Cummings, i Billy Thompson. L'equip va començar la temporada perdent els seus primers 17 partits, sent un rècord a la NBA. Van acabar la temporada amb un rècord de 15-67 entrenat per l'ex-asistent dels Detroit Pistons, Ron Rothstein.
A la primera ronda del draft de 1989, els Heat van seleccionar Glenn Rice, provinent de la Universitat de Michigan i a segona ronda a Sherman Douglas de la Universitat de Syracuse. L'equip es va mudar de la Divisió Central, Conferència Oest a la Divisió Atlàntica de la Conferència Est la temporada 1989/90.
[edita] Els anys 90
Durant la temporada 1990/1991, Rice i Seikaly van mostrar una evolució pel que fa a l'any anterior, però l'equip es va mantenir a la part baixa de la Divisió Atlàntic amb un rècord de 24-58, el que va provocar la renúncia de l'entrenador Rothstien al final de la temporada. Miami va contractar, aleshores, a Kevin Loughery, un entrenador amb 29 anys d'experiència com tècnic i ex-jugador de la NBA. En el draft de 1991, l'equip va seleccionar a Steve Smith de la Universitat de Michigan, un base àgil per a un equip més madur. Amb l'ajuda del debutant Smith, Rony Seikaly i un més experimentat Glen Arrissi, els Heat van finalitzar en quarta posició de la Divisió Atlàntic amb un rècord de 38-44 i va participar per primera vegada en els play-off. Van Ser eliminats pel millor equip d'aquella temporada, els Chicago Bulls de Michael Jordan. Steve Smith va formar part de l'equip de millors jugadors novells i Glen Rice acabà desè el ranking de màxims anotadors de la NBA
La temporada 1992/93 es van sumar a l'equip Harold Miner provinent de la Universitat de Califòrnia del Sud i el pivot John Salley dels Detroit Pistons. La incorporació de Salley va ser acollida amb optimisme a causa del rol que aquest havia tingut en els dos campionats assolits pels Pistons, no obstant això ràpidament es va notar que Salley era un jugador de qualitat per a un bon equip, però no per a un equip d'un nivell mig-baix. Salley va anar disminuint el seu temps de joc, fins que finalment va ser contractat per Toronto Raptors l'any 1995. La temporada no va començar del tot bé, amb Smith perdent diversos partits a causa d'una lesió en el genoll i Burton fora de les pistes gairebé tot l'any per una lesió al canell. Després del retorn de Smith, Miami va assolir encadenar una série de victòries entre febrer i març, però no va ser suficient per a revertir el mal començament de 13-27. Van finalitzar l'any amb un rècord de 36-46 i no van participar als play-off.
La temporada 1993/ 94, va assolir per primera vegada un rècord positiu, 42-40 i va retornar als play-off on es va enfrontar amb els Atlanta Hawks. Atlanta es va recuperar, després d'anar perdent la sèrie per 2 a 1, i va acabar guanyant la série al millor de 5 partits. Després d'aquesta temporada, Steve Smith seria seleccionat com membre del segon Dream Team de la NBA, el grup de grans estrelles de la NBA que van competir en el Campionat Mundial de 1994 a Toronto representant als Estats Units. L'equip també estava format pels futurs jugadors dels Heat Shaquille O'Neal, Alonzo Mourning, Donen Majerle i Tim Hardaway.
La temporada 1994/ 95, l'equip va renovar la seva plantilla, canviant a Seikaly, Smith, i Grant Long per Kevin Willis i Billy Owens.
Aquesta època es va produir un gran canvi en la gerència de Miami. El 13 de febrer de 1995 els drets de Billy Cunningham i Lew Schaffel van ser comprats per la família Arison. Mickey Arison va ser nomenat gerent general, sent la seva primera decisió acomiadar el tècnic Loughery i reemplaçar-lo per Alvin Gentry com entrenador interí per a tractar de remuntar el rècord de 17-29. Gentry va assolir un rècord de 15-21 en els restants 36 partits de la temporada per a finalitzar amb 32-50 en total, 10 partits per sota de la marca de l'any anterior.
[edita] L'època de Riley
Després de finalitzada la temporada 1995, el Heat contracten a Pat Riley per a ser el seu nou president i entrenador. Riley va ser l'ideòleg del gran canvi que va enviar a Glen Rice i Matt Geiger, entre altres, als Charlotte Hornets s canvi de la superestrella Alonzo Mourning. En una successió de canvis a mitja temporada, Riley va adquirir diversos jugadors, com Tim Hardaway, Chris Gatling i Walt Williams. Miami va finalitzar la temporada amb un rècord positiu, amb Mourning entre els capdavanters de la lliga en anotacions i rebots, però va perdre en play-off, en tan sols 3 partits contra els Chicago Bulls.La següent temporada, Miami va assolir el seu millor rècord, 61-21, amb nous jugadors, Donen Majerle, P.J.Brown, Jamal Mashburn i Voshon Lenard. Aquesta vegada van ser derrotats en 7 partits, davant els Bulls, però a les finals de la Conferència Est.
La franquícia va celebrar el seu desè aniversari la temporada 1997/ 98 i va obtenir per segona vegada consecutiva el primer lloc de la Divisió Atlàntic. No obstant això, els Heat van perdre a primera ronda dels play-off amb els Nova York Knicks. Aquest resultat es repetiria la següent temporada.
Com resultat de l'èxit a la pista, els Heat van canviar de pabelló l'any 1999, al American Airlines Arena, amb seients per a 20500 seguidors. L'equip novament va perdre en el partit 7 de la sèrie, amb els Knicks i per un sol punt. La temporada subsegüent, Mourning no va jugar 69 partits, degut a un rar desordre hepàtic. Van guanyar 50 partits, destacarien Eddie Jones, Anthony Mason i Tim Hardaway. Però van perdre a la primera ronda de play-off.
[edita] Els anys 2000
Noves decepcions, portarien a un remodelació de la plantilla l'any 2003. Pat Riley va donar un pas al costat com entrenador, per a dedicar-se més a ser el president de l'equip i va promoure a l'assistent Stan Van Gundy al lloc d'entrenador principal. Mès canvis van ocórrer quan Miami va triar a Dwyane Wade en la posició nº5 draft de 2003, i va contractar a Lamar Odom i Rafer Alston. Odom va reviure la seva carrera, amb un promig de més de 17 punts per jocs. Dwyane Wade va portar energia a l'equip i va trencar diversos rècords de jugadors novells. L'equip va superar la primera ronda dels play-off de 2004, on van vèncer a New Orleans 4-3, i després va perdre amb Indiana Pacers 4-2 a les semifinals de conferència.
L'any següent, Miami Heat va contractar a la superestrella Shaquille O'Neal, el 14 de juliol de 2004 en un canvi amb Los Angeles Lakers, en el qual Miami va enviar A Lamar Odom, Caron Butler i Brian Grant a l'equip de l'oest. Wade i O'Neal es van consolidar com una bona dupla i com a estrelles en la NBA amb un promig de més de 20 punts per joc. Ron Rothstein, el primer tècnic dels Heat es va convertir en entrenador assistent i tant Steve Smith i Alonzo Mourning van retornar a l'equip com jugadors d'experiència. L'equip va assolir el seu segon millor rècord en la història de la franquícia: 59-23. A la postemporada van guanyar 8 partits seguits en les 2 rondes inicials derrotant a New Jersey i Washington respectivament i van avançar a les finals de la Conferència Est on es van enfrontar amb el campió defensor Detroit. Els equips van guanyar, cadascun, 2 dels quatre partits disputats abans que Miami assolís una fàcil victòria en el cinquè joc, deixant als Pistons a la vora de l'eliminació. Però Miami va perdre a Dwyane Wade a causa d'una distensió muscular. Sense Wade, els Heat van ser derrotats per 91-66 en el sisè partit. El 7è partit era decisiu i es jugava a Miami. En aquest joc, Wade va tornar a jugar, i l'equip tenia una diferència de 6 punts amb sols 7 minuts per jugar, encara que després d'una sèrie de pèrdues i intents fallats va disminuir l'avantatge costant-li a l'equip la derrota del partit i de la sèrie per 4-3.
A la temporada 2005-2006, desprès d'un començament de 11-10 i amb O'Neal lesionat, Riley es va convertir novament en l'entrenador de l'equip el 12 de desembre de 2005, desprès que Van Gundy renunciés adduint raons personals. L'equip va guanyar els primers tres partits sota la conducció de Riley, perdent el 4art amb els Cleveland Cavaliers. Els Heat seguien sent criticats per no poder derrotar als equips de major importància en la lliga. A pesar de les crítiques, l'equip aconsegueix arribar a la final de la NBA per primera vegada en la seva història, derrotant a Detroit Pistons a la final de la conferència est, i trobant-se amb Dallas Mavericks. els dos primers partits a Dallas serien guanyats per l'equip texà, però Miami finalment remontà la eliminatoria fins al 4 a 2 final. Dwyane Wade va ser elegit millor jugador de les finals.
[edita] Trajectòria
Nota: G: Partits guanyats; P:Partits perduts; %:porcentatge de victòries
| Temporada | G | P | % | Play-offs | Resultat |
|---|---|---|---|---|---|
| Miami Heat | |||||
| 1988–89 | 15 | 67 | .183 | ||
| 1989–90 | 18 | 64 | .220 | ||
| 1990–91 | 24 | 58 | .293 | ||
| 1991–92 | 38 | 44 | .463 | Perd 1a Ronda | Chicago 3, Miami 0 |
| 1992–93 | 36 | 46 | .439 | ||
| 1993–94 | 42 | 40 | .512 | Perd 1a Ronda | Atlanta 3, Miami 2 |
| 1994–95 | 32 | 50 | .390 | ||
| 1995–96 | 42 | 40 | .512 | Perd 1a Ronda | Chicago 3, Miami 0 |
| 1996–97 | 61 | 21 | .744 | Guanya 1a Ronda Guanya Semi-final de Conferència Perd Final de conferència |
Miami 3, Orlando 2 Miami 4, New York 3 Chicago 4, Miami 1 |
| 1997–98 | 55 | 27 | .671 | Perd 1a Ronda | New York 3, Miami 2 |
| 1998–99 | 33 | 17 | .660 | Perd 1a Ronda | New York 3, Miami 2 |
| 1999–2000 | 52 | 30 | .634 | Guanya 1a Ronda Perd Semi-final de Conferència |
Miami 3, Detroit 0 New York 4, Miami 3 |
| 2000–01 | 50 | 32 | .610 | Perd 1a Ronda | Charlotte 3, Miami 0 |
| 2001–02 | 36 | 46 | .439 | ||
| 2002–03 | 25 | 57 | .305 | ||
| 2003–04 | 42 | 40 | .512 | Guanya 1a Ronda Perd Semi-final de Conferència |
Miami 4, New Orleans 3 Indiana 4, Miami 2 |
| 2004–05 | 59 | 23 | .720 | Guanya 1a Ronda Guanya Semi-final de Conferència Perd Final de conferència |
Miami 4, New Jersey 0 Miami 4, Washington 0 Detroit 4, Miami 3 |
| 2005–06 | 52 | 30 | .634 | Guanya 1a Ronda Guanya Semi-final de Conferència Guanya Final de Conferència Guanya Final de la NBA |
Miami 4, Chicago 2 Miami 4, New Jersey 1 Miami 4, Detroit 2 Miami 4, Dallas 2 |
| 2006-07 | 44 | 38 | .537 | Perd 1a Ronda | Chicago 4, Miami 0 |
| 2007-08 | 0 | 0 | .000 | ||
| Totals | 756 | 770 | .495 | ||
| Playoffs | 53 | 53 | .500 | 1 Campionat | |
[edita] Plantilla Actual
[edita] Plantilla 2006/07
| Miami Heat Plantilla 2006/07 |
||||
| Entrenador: Pat Riley | ||||
| C | 30 |  |
Earl Barron | (Memphis) |
| C | 51 | |
Michael Doleac | (Utah) |
| PF | 40 | |
Udonis Haslem | (Florida) |
| SG | 6 | |
Eddie Jones | (Temple) |
| SF | 24 | |
Jason Kapono | (UCLA) |
| C | 33 | |
Alonzo Mourning | (Georgetown) |
| C | 32 | |
Shaquille O'Neal-Capità | (LSU) |
| G | 20 | |
Gary Payton | (Oregon State) |
| F/G | 42 | |
James Posey | (Xavier (Ohio)) |
| G | 11 | |
Chris Quinn | (Notre Dame) |
| PF | 25 | |
Wayne Simien | (Kansas) |
| SG | 3 | |
Dwyane Wade-Capità | (Marquette) |
| F | 8 | |
Antoine Walker | (Kentucky) |
| PG | 55 | |
Jason Williams | (Florida) |
| F/G | 1 | |
Dorell Wright | South Kent Prep HS (CA) |
| Miami Heat | ||||
[edita] Jugadors a destacar
[edita] Jugadors de el Basketball Hall of Fame
[edita] Per recordar
- P.J.Brown
- Rex Chapman
- Sherman Douglas
- Tim Hardaway
- Damon Jones
- Eddie Jones
- Grant Long
- Donen Majerle
- Jamal Mashburn
- Anthony Mason
- Harold Miner
- Glen Arrissi
- John Salley
- Rony Seikaly
- Brian Shaw
- Steve Smith
- Kevin Willis
[edita] Números Retirats
(Els Heat van retirar el nombre 23 com un tribut a Jordan per la seva contribució a la lliga, a pesar que Jordan mai va jugar per a Miami)
[edita] Entrenadors
| Entrenador | Temporades actiu |
|---|---|
| Ron Rothstein | 1988/89 – 1990/91 |
| Kevin Loughery | 1991/92 – 1994/95 |
| Alvin Gentry | 1995 |
| Pat Riley | 1995/96 - 2002/03 |
| Stan Van Gundy | 2003/04 – 2005 |
| Pat Riley | 2005/06 – present |
[edita] Enllaços externs
- Pàgina oficial de Miami Heat (anglès)
- Pàgina oficial de Miami Heat en espanyol (castellà)
- Pàgina de fans (anglès)
- Club de fans de Dwyane Wade (anglès)
