Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Metro - Viquip??dia

Metro

De Viquip??dia

Parada del metro a pla??a Catalunya (Barcelona)
Parada del metro a pla??a Catalunya (Barcelona)
Un tren del metro de Val??ncia circulant arran de terra, a Alboraia.
Un tren del metro de Val??ncia circulant arran de terra, a Alboraia.
La primera l??nia de metro electrificada a Budapest
La primera l??nia de metro electrificada a Budapest

El metro, abreviaci?? de ferrocarril metropolit??, anomenat ferrocarril urb?? en els primers temps, ??s un ferrocarril el??ctric per al transport de passatgers dins l'??mbit urb??, amb una alta capacitat i freq????ncia de pas, essent en general subterrani o en viaducte.

A difer??ncia del tramvia, ??s totalment independent i segregat de la resta de circulaci?? i mitjans de transport. A Europa (especialment a Alemanya i el Benelux) s???han constru??t sistemes mixtes de metro i tramvia (Stadtbahn, Pr??metro), on els combois circulen segregats de forma subterr??nia al centre de les ciutats com a metro i de forma superficial als barris perif??rics en forma de tramvia.

El primer metro fou el de Londres (1863), funcionant inicialment mitjan??ant locomotores de vapor. El primer metro europeu al continent fou el de Budapest (1896).

El Metro de Barcelona s'inaugur?? el 1924 sota el nom de "Gran Metro" (actual L3), ??nicament entre Lesseps i Pl. Catalunya. Dos anys m??s tard s'inici?? l'anomenat "Metro Transversal" o Ferrocarril Metropolit?? de Barcelona SA, amb un ample de 1 674 mm i alimentaci?? per mitj?? de tercer carril de corrent continu a 1 500 Volts, entre Bordeta i Catalunya (actual L1).

El Metro de Val??ncia s'inici?? el 1988 amb la construcci?? del primer d'uns t??nels enlla??ant les vies de l'antic trenet de Val??ncia (un tren lleuger) que fins aleshores terminaven a diverses estacions al sud i nord de la ciutat.

Hi ha diverses caracter??stiques que diferencien els metros. La presa el??ctrica pot ser ja b?? a??ria (per caten??ria o per carril superior) o b?? mitjan??ant un tercer carril situat al terra al costat dels altres dos. La construcci?? dels t??nels respon a dos estils molt diferents: l'anomenat de trinxera, un t??nel molt superficial fet generalment pel procediment de tallar i tapar, i els molt profunds, fets com veritables t??nels de mines, avui en dia amb tuneladores.

Taula de continguts

[edita] Metros per pa??sos

Pa??s Ciutat Nombre de l??nies Nombre d'estacions Longitud (en quil??metres) Any d'obertura
Alemanya Berl??n 9 254 146 1902
Bielefeld 1991
Bochum 1979
Col??nia 15 186 191 1968
Dortmund 1983
Dresden 3 38 103 1973
D??sseldorf 1981
Duisburg 1992
Essen / M??lheim 1977
Frankfurt 7 58,7 1968
Hamburg 3 89 101 1912
Hannover 1975
Leipzig/Halle 1969
Magdeburg 1974
Mannheim /Ludwigshafen /Heidelberg 2003
Munic 8 229 85.6 1971
Nuremberg 2 30 40 1972
Rostock 3 24 58 1970
Ruhr/Rhineland 1967
Stuttgart 1985
Wuppertal 1 13 1901
Alg??ria Alger Operatura al 2008
Argentina Buenos Aires 6 71 (+2 en 01/2008) 45 1913
C??rdoba En projecte
Rosario En projecte
Arm??nia Erevan 1 12 12 1981
Austr??lia Sidney 1 7 3,6 1988
Melbourne 1854
??ustria Viena 5 61,0 1898
Azerbaidjan Bak?? 2 20 31 1967
B??lgica Anvers 1975
Brussel??les 5 68 50 1969
Charleroi 1983
Bielor??ssia Minsk 2 23 27 1984
Bol??via Santa Cruz de la Sierra En projecte
Brasil Belo Horizonte 1 20 28,1 1986
Brasilia 2 11 41 2001
Fortaleza 2 34 43
Porto Alegre 1 17 34,5 1985
Recife 20 25,2 1985
Rio de Janeiro 2 38 42 1979
Salvador 1 8 11,9 2006
Sao Paulo 4 55 60,2 1974
Bulg??ria Sofia 1 8 10 1998
Canad?? Calgary 2 34 36 1981
Edmonton 1 12 13,1 1978
Mont-real 4 65 60,85 1966
O-Train 2001
Toronto 4 70,0 1954
Vancouver 4 49,5 1985
Col??mbia Medell??n 3 28 31 1995
Corea del Nord Pyongyang 2 17 22 1973
Corea del Sud Busan 3 86 88,4 1985
Daegu 2 56 54,6 1997
Incheon 1 22 24,6 1999
Se??l 8 263 287 1974
Dinamarca Copenhague 2 17 16.8 2002
Egipte El Caire 2 52 62,5 1987
Emirats ??rabs Units Dubai (Projectat pel 2009)
Espanya Alacant 1 14 16 2003
Barcelona 9 121 86 1924
Bilbao 2 32 34 1995
Cadis En projecte
Gij??n En construcci??
Granada 3 24 15,5 Projectat per 2009
Madrid 13 236 227 1919
M??laga "En construcci??"
Palma 1 9 12 2007
Santander ??4? En projecte
Sevilla En construcci??
Tenerife 1 21 12,5 2007
Val??ncia 5 43 134 1988
Saragossa 2 En projecte
Estats Units d'Am??rica Atlanta 2 79,2 1979
Baltimore 1983
Boston 4 101 1901
Cleveland 1955
Chicago 7 173,0 1892
Detroit 1987
Filad??lfia 4 62 1907
Jacksonville 1 1997
Las Vegas 1 7 6.2 2004
Los Angeles 4 62 118 1990
Miami 1984
Newark 1984
Nova York 26 475 1056 1869
San Francisco: BART, MUNI 6 167 1914
Saint Louis 1 60,0 1993
Washington 5 169.5 1976
Filipines Manila 3 42 45.6 1984
Finl??ndia Helsinki 1 16 22,1 1982
Fran??a Lilla 2 45,2 1984
Li?? 4 1978
Marsella 2 30 19 1977
Par??s 16 369 212.5 1900
Rennes 1 15 9,4 2002
Rouen 2 31 15,1 1994
Tolosa de Llenguadoc 2 41 12,3 1993
Ge??rgia Tbilisi 2 22 26,4 1966
Gr??cia Atenes 3 51 52,0 2000
Tessal??nica 1 13 1999
Hongria Budapest 3 (4. En construcci??) 40 31,7 1896
??ndia Bangalore En construcci??
Bombai En construcci??
Calcuta 17 1984
Delhi 3 50 56 2002
Hyderabad En projecte
Madr??s 1997
Iran Isfahan En construcci??
Karaj
Mashhad
Shiraz
Tabriz
Teheran 5 51 1999
Irlanda Dubl??n En projecte
Israel Haifa 1 6 1956
Jerusalem En construcci??
Tel Aviv En construcci??
It??lia Bolonya 1 24 11.8 En construcci??
Brescia 1 19 10.5 En construcci??
Cat??nia 1 6 3.8 1999
G??nova 1 7 5.5 1990
Mil?? 4 (+2 l??nies en construcci??) 97 84,5 1964
N??pols 3 27 29.8 1993
Roma 2 49 39 1955
Tor?? 1 15 9.6 2006
Jap?? Fukuoka 1981
Hiroshima 1994
Kioto 2 30 1981
Kobe 1968
Nagoya 1957
Osaka 1933
Sapporo 1971
Sendai 1987
T??quio 13 274 292.3 1927
Yokohama 1972
Kazakhstan Almati En construcci??
Mal??isia Kuala Lumpur 1996
M??xic Acapulco En projecte
Aguascalientes En projecte
Ciudad Ju??rez En projecte
Ciutat de M??xic 11 175 201.7 1969
Guadalajara 2 29 24 1989
Guanajuato En projecte
Le??n En projecte
Monterrey 2 25 23 1991
Tijuana En projecte
Toluca En projecte
Veracruz En projecte
Noruega Oslo 1966
Pa??sos Baixos Amsterdam 51,4 1977
La Haia 2004
Rotterdam 48,0 1968
Per?? Lima 1 7 9,8 2001
Pol??nia Vars??via 1 17 18,2 1995
Portugal Coimbra En projecte
Lisboa 4 48 37 1959
Porto 4 58,2 2003
Margem sul En construcci??
Puerto Rico San Juan 1 16 17.2 2004
Regne Unit Glasgow 1 15 10 1896
Londres 12 309 408 1863
Newcastle 2 1980
Rep??blica Txeca Praga 3 51 49,6 1974
Rep??blica Dominicana Santo Domingo 1 15 14,5 Proyectat pel 2008
Romania Bucarest 4 45 62,4 1979
R??ssia Chelyabinsk En construcci??
Kaz??n 1 5 7,7 2005
Krasnoyarsk En construcci??
Moscou 11 165 270 1935
Nizhiniy Novgorod (Gorki) 2 13 17 1985
Novosibirsk 2 12 14,3 1986
Omsk En construcci??
Samara 1 8 9,1 1987
Sant Petersburg 4 60 105,5 1955
Ufa En construcci??
Iekaterinburg (Sverdlovsk) 1 7 9,5 1991
S??rbia Belgrad 4 1995
Singapur Singapur 1987
Su??cia Estocolm 3 100 143.4 1950
Su??ssa Lausana 2 28 14 1991
Tail??ndia Bangkok 1999
Taiwan Taipei 5 79,9 1996
Kaohsiung (En Construcci??)
Tun??sia Tun??sia 4 30 1985
Turquia Ankara 1996
Bursa 2002
Esmirna 2000
Istanbul 2000
Ucra??na Dnipropetrovsk 1 9 7,1 1995
Jarkov 3 28 35.4 1975
K??ev 3 45 58,8 1960
Kryvy Rih 2 11 17,7 1986
Uzbekistan Taixkent 3 29 39,1 1977
Vene??uela Caracas 4 52 51 1983
Valencia 1 7 6,2 2006
Maracaibo 1 6 6,3 2006
Los Teques 1 2 9,5 2006
Guarenas / Guatire 1 10 41 "En construcci??"
Puerto La Cruz 1 En projecte
Maracay 1 En projecte
Xile Concepci??n 2 17 - 2005
Santiago 5 108 104.5 1975
Valpara??so 1 20 43 2005
Xina Chengdu En projecte
Chongqing 1 18 19.15 2005
Dali?? 2001
Guangzhou 4 41 1999
Harbin En projecte
Hangzhou En projecte
Hong Kong 7 53 91 1979
Nanjing 2 33 2005
Pequ??n 4 114 1969
Qingdao En projecte
Shanghai 5 107.8 1995
Shenyang En projecte
Shenzhen 2 19 21,866 2004
Tianjin 1 21 53,2 1980
Wuhan 1 10 10.2 2004
Xi'an En projecte

[edita] Quantitats de passatgers

La seg??ent llista mostra els 18 principals sistemes de metro en termes d'??s de passargers a nivell anual:

  1. Metro de T??quio: 2.8 mil milions de passatgers
  2. Metro de Moscou: 2.6 mil milions de passatgers (2005)
  3. Metro de Ciutat de M??xic: 2.2 mil milions de passatgers (2006)
  4. Metro de Se??l: 2 mil milions de passatgers
  5. Metro de Nova York: 1.4 mil milions de passatgers (2006)
  6. M??tro de Paris: 1.2 mil milions de passatgers(2004)
  7. London Underground: 976 milions de passatgers (2006)
  8. Metro d'Osaka: 880 milions de passatgers (2006)
  9. Metro de Hong Kong: 866 milions de passatgers (2005)
  10. Metro de Sant Petersburg: 821 milions de passatgers (2004)
  11. Metro d'El Caire: 750 milions de passatgers (2001)
  12. Metro de Pequ??n: 680 milions de passatgers (2001)
  13. Metro de Shanghai 649 milions de passatgers (2006)
  14. Metro de Madrid: 616 milions de passatgers (2004)
  15. Metro de Praga: 515 milions de passatgers (2005)
  16. Metr?? de S??o Paulo: 512 milions de passatgers (2005)
  17. Subte de Buenos Aires: 476 milions de passatgers (2005)
  18. Metro de Caracas: 382 milions de passatgers (2006)

[edita] Vegeu tamb??

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Metro

[edita] Enlla??os


Pa??sos Catalans Xarxes de metro, rodalies i tramvia als Pa??sos Catalans
Rodalies Barcelona | Rodalies Val??ncia | Rodalies Alacant i Elx | SFM Mallorca | TER Llenguadoc Rossell?? | Tren de Lleida-La Pobla | FGC
Metro de Barcelona | Metro de Val??ncia | Metro de Palma | Tramvia de Barcelona | TRAM Alacant