Metre
De Viquip??dia
El metre (m) ??s la unitat de longitud del Sistema Internacional de pesos i mesures. Es defineix com la longitud del cam?? que recorre la llum en un interval de temps de 1/299 792 458 segons.
[edita] M??ltiples i subm??ltiples
Es poden utilitzar prefixos per anomenar m??ltiples o subm??ltiples del metre.
| Factor | Nom | S??mbol | Factor | Nom | S??mbol | |
| 10???1 | dec??metre | dm | 101 | dec??metre | dam | |
| 10???2 | cent??metre | cm | 102 | hect??metre | hm | |
| 10???3 | mil??l??metre | mm | 103 | quil??metre | km | |
| 10???6 | micr??metre | ??m | 106 | meg??metre | Mm | |
| 10???9 | nan??metre | nm | 109 | gig??metre | Gm | |
| 10???12 | pic??metre | pm | 1012 | ter??metre | Tm | |
| 10???15 | femt??metre (o fermi) | fm | 1015 | pet??metre | Pm | |
| 10???18 | att??metre | am | 1018 | ex??metre | Em | |
| 10???21 | zept??metre | zm | 1021 | zett??metre | Zm | |
| 10???24 | yoct??metre | ym | 1024 | yott??metre | Ym |
Tamb?? existeixen altres unitats relacionades amb el metre que no formen part del Sistema Internacional
- ??ngstrom (??) = 10-10 m
[edita] Hist??ria
El metre va ser definit el 1791 per l'Acad??mia Francesa de Ci??ncies com a la deumilion??sima part del quadrant d'un meridi?? terrestre; concretament, la dist??ncia a trav??s de la superf??cie de la Terra des del Pol Nord fins a l'Equador passant pel meridi?? de Par??s. El cient??fic nord-catal?? Francesc Arag?? va ser un dels membres de l'expedici?? que va completar les mesures que van permetre establir aquesta primera definici??. Aquestes mesures es van dur a terme en una primera fase entre Dunkerque i Barcelona. En concret, el meridi?? de Par??s arriba al mar a la platja d'Ocata, al Masnou. En una segona fase les mesures es van prolongar fins a les Illes Balears, entre els anys 1806 i 1808. En esclatar la guerra del Franc??s Fran??ois Arag?? va evitar el linxament gr??cies al seu coneixement del catal??. Els expedicionaris es van refugiar a la pres?? del castell de Bellver i no van poder tornar a Fran??a fins un any m??s tard. El 1795, Fran??a va adoptar el metre com a unitat oficial de longitud.
El 1889, l'Oficina Internacional de Pesos i Mesures va redefinir el metre com la dist??ncia entre dues l??nies marcades en una barra de Plat??-Iridi que es guardava a Sevres.
El 1960 la Confer??ncia General de Pesos i Mesures va definir el metre com a 1.650.763,73 vegades la longitud d'ona en el buit d'una l??nia d'emissi?? determinada del cript??-86. Finalment, el 1983 es va establir la definici?? actual (longitud recorreguda per la llum en el buit en un temps de 1/299.792.458 segons). Aquesta definici?? t?? els seg??ents avantatges:
- Com que la velocitat de la llum en el buit ??s una constant f??sica fonamental, aquesta definici?? ??s independent de qualsevol objecte material de refer??ncia.
- En principi, es pot mesurar amb gran precisi??.
[edita] Enlla??os externs
| Unitats de longitud |
| M??ltiples i subm??ltiples del metre (SI) yoct??metre | zept??metre | att??metre | femt??metre | pic??metre | nan??metre | micr??metre | mil??l??metre | cent??metre | dec??metre | metre dec??metre | hect??metre | quil??metre | meg??metre | gig??metre | ter??metre | pet??metre | ex??metre | zet??metre | yot??metre |
| Altres unitats unitat astron??mica | any-llum | parsec | kiloparsec | megaparsec | gigaparsec ??ngstrom | colze | vara | cana | estadi | milla n??utica |
| Altres sistemes Anglosax?? | Japon??s |
