Metallica

De Viquipèdia

Metallica
Metallica en un concert a Madrid l'any 2003
Informació bàsica
Lloc d'origen	Los Angeles, California, Estats Units
Gènere	Heavy metal Thrash metal Hard rock Speed Metal
Anys en actiu	1981 - present
Discogràfica	Megaforce Records Elektra Records Warner Bros. Records
Artistes relacionats	Spastik Children
Web oficial	http://www.metallica.com
Membres de la banda
James Hetfield Lars Ulrich Kirk Hammett Robert Trujillo
Historial de membres
Jason Newsted Cliff Burton (mort) Dave Mustaine Ron McGovney

Metallica és un grup de música d'Estats Units d'Amèrica actiu des de principis dels anys 80.

Després de participar en el desenvolupament del thrash metal durant els anys 80, el grup va ampliar la seva audiència a principis dels anys 90 per incloure molts seguidors nous. Conseqüentment, el grup va esdevenir l'exemple comercial més visible del gènere del metal durant la major part de la dècada. Tanmateix, l'èxit comercial de Metallica va anar acompanyat de canvis estilístics que van portar a crítiques per part dels seguidors més antics.

Al 2003 Metallica va treure el disc St. Anger, una col·lecció de les cançons més agressives que havien escrit durant una dècada, que va venir acompanyat de crítiques profundament dividides i unes xifres de venda mediocres. No obstant això, una gira extensa i satisfactòria durant els anys 2003 i 2004 va reforçar la reputació del grup com un dels més importants.

Juntament amb Megadeth, Anthrax i Slayer, Metallica és considerat com un dels "Quatre Grans" del thrash metal.

[edita] Història

[edita] Primera formació

En Lars es va traslladar al local que en James tenia al juntament amb Ron McGovney, un amic seu que provenia d'una família benestant que tenia nombroses propietats, unes de les quals va ser deixada a Ron i a James Hetfield per viure i tocar en ella. James li va demanar a Rom que toqués el baix a la banda i es va oferir a ensenyar-lo. A més, Ron va ser el dissenyador del ja famós logotip de la banda. Després de diversos intents d'aconseguir un guitarra solista influït per Motörhead i Iron Maiden, van trobar Lloyd Grant, un jove guitarrista afroamericà amb qui van tocar la primera demo de Metallica, titulat Hit the Lights (1981). En Lloyd, que no pensava quedar-se molt temps a la banda, va ser al poc temps substituït per Dave Mustaine a la guitarra solista i així tenir la primera alineació de Metallica, ja que a Dave Mustaine van trobar la persona ideal per tancar la formació. El primer pas va ser l'enregistrament del tema per al primer lliurament de Metal Massacre. L'elegit seria «Hit the Lights», tema que provenia de l'anterior banda de’n Hetfield, Leather Charm, en una versió bastant diferent de la qual un any més tard apareixeria al primer àlbum oficial del grup.

El debut de Metallica en directe tindria lloc el 14 de març de 1982 en el club Radio City de Anaheim, en una actuació en la qual la falta d'experiència sobre l'escenari va ocasionar seriosos problemes a la banda. Dos setmanes més tard tindrien l'oportunitat d'esmenar el seu error sent teloners, dues nits seguides per als anglesos Saxon en el Whiskey-A-Go-Go de Los Angeles. Com a curiositat, es pot dir que dins del llibret de Garage Inc poden trobar-se reproduïdes les notes que el propi Ulrich va prendre en aquell moment sobre la marxa d'aquests dos concerts, incloent els setlists d'ambdues nits i les impressions del baterista sobre la marxa de les mateixes

La decepció que van ocasionar a la banda aquests dos mals concerts van fer que es replantegessin la contractació d'un vocalista mentre Hetfield i Mustaine fossin els dos guitarristes de la banda. Per a això es va portar a Sammy Dijon, exvocalista de la banda Ruthless, que va realitzar algunes proves però que no va ser finalment admès al si del grup, pel que va ser despedido. L’abril de 1982 es va contractar a un altre guitarrista, Damien Phillips (de nom real Brad Parker), per actuar com tal mentre Hetfield es concentrava davant del micròfon, però va ser acomiadat després de la seva primera actuació amb la banda després que Mustaine es negués que hi hagués un tercer guitarrista. D'aquesta manera, en Hetfield va passar a prendre les regnes de la segona guitarra i les parts vocals des d'aquell moment. Tanmateix, abans d'aquest esdeveniment, diversos cantants van passar pel punt de mira de la banda, entre els que cal destacar a John Bush, futur vocalista d'Armored Saint, i Jesse Cox, de Tygers of Pan Tang. Durant un concert de prova a l'antiga escola de Lars Ulrich, el cantant va ser Jeff Warner. L'esmentat concert va acabar sense cap espectador ja que, segons les males llengües, Warner desafinava massa.

[edita] Formació definitiva

Amb l'edició de Metal Massacre el mes de juny, el grup, després de renegar de la versió de «Hit the Lights» apareguda en el mateix per trobar-se completament desfasada del que constituïa el seu nou so, va decidir gravar la seva primera demo, titulada No Life 'til Leather probablement en una al•lusió al disc de Motörhead "No Sleep 'til Hammersmith". Set temes formarien part d'aquesta demo, entre les que es trobava una versió molt més potent i accelerada de «Hit the Lights». Amb una agenda de concerts cada vegada més ajustada, Hetfield i Ulrich van començar a plantejar-se la substitució de Ron. Anys després, aquest va dir en una entrevista que la resta de la banda li deixava que s'encarregués de tot i moltes vegades havia de pagar nomé ell. És en aquell moment quan comencen a aparèixer els problemes amb en Dave Mustainederivats d'un caràcter extremadament violent unit al consum extrem d'alcohol i drogues. Coneixedor de la necessitat de Metallica de reclutar un nou baixista, Brian Slagel recomana a Lars i a James la banda Trauma, que acabava d'editar un dels seus temes en el segon lliurament de Metal Massacre. Hetfield i Ulrich quedarien totalment impressionats amb la destresa i presència a l'escenari del seu baixista, Cliff Burton, oferint-li immediatament l'entrar a formar part de Metallica, la qual cosa seria inicialment rebutjat per Burton.

[edita] Música

A pesar de que en un principi Metallica tocava un estil molt proper al thrash metal, especialment en el disc Kill'Em All, al llarg dels anys s'han anat desmarcant d'aquesta posició, especialment a partir del Black Album, en el que agafen un so certament més comercial per apropar-se al «mainstream». Tot i això, el canvi més important i significatiu en la banda es va donar a partir de l'any 1996, amb la publicació del disc Load, en el que es pot sentir un so molt més arreglat i proper al hard rock i al rock alternatiu, a més de poder apreciar-se el clar canvi de "look" de la banda, molt más pulcrament vestits abandonant les seves melenes llargues i els seus vaquers trencats i gastats. Això segueix dividint als fans de la banda encara avui en dia. Amb la publicació del St. Anger, el grup s'orienta cap a un estil més proper al Nu metal o al metal alternatiu, presentant un so molt més dur i agressiu que en els seus anteriors treballs. No obstant, van afirmar que el seu Novè disc d'estudi, tindria un so Trash Metal/Speed Metal molt proper als discs Kill'em All, Master of Puppets, Black Album...

Les influències musicals del grup es poden apreciar en el disc de versions Garage Days, on versionen cançons de grups com: Diamond Head o The Misfits, encara que tambén cal que incluïm dins de les seves influències grups com Black Sabbath, UFO, Motorhead, Judas Priest o Iron Maiden.

[edita] Discografia

(Totes les vendes estan basades en els totals d'Estats Units. Mundialment, Metallica ha venut uns 80 milions de discs.)

Fora d'Estats Units i Canada, els treballs de Metallica són publicats per Vertigo/Universal.

El grup ha contribuït també amb una cançó, "I Disappear", a la banda sonora de Mission: Impossible II.

El grup a contribuït amb la cançó "We Did It Again" (juntament amb el rapper Ja Rule) a la banda sonora de Biker Boyz.

[edita] DVDs i Vídeos

• Cliff 'em All Data de publicació: 4 desembre de 1987
• 2 of One Data de publicació: 20 de juny de 1989
• A Year and a half in the life of Metallica Data de publicació: 17 de novembre de 1992
• Live Shit: Binge & Purge Data de publicació: 32 de novembre de 1993
• Cunning Stunts Data de publicació: 8 de desembre 1998
• S & M Data de publicació: 23 de novembre de 1999
• Classic Albums: Metallica - The Black Album Data de publicació: 6 de novembre de 2001
• Some Kind of Monster Data de publicació: 25 de Gener de 2005 a Estats Units/Canada; les dades de publicació varient als altres països.

[edita] Cronologia