Medusa

De Viquip??dia

Per a altres significats, vegeu ??Medusa (desambiguaci??)??.

Medusa o grumer

Chrysaora quinquecirrha

Classificaci?? cient??fica

Regne:	Animalia
F??lum:	Cnidaria Hatschek, 1888

Classes que presenten meduses

Hydrozoa - hidromeduses
Scyphozoa - escifomeduses
Cubozoa - cubomeduses

Les meduses o grumers s??n cnidaris de vida lliure. Les meduses no poden controlar gaire el seu moviment i normalment depenen de les corrents marins o, en alguns casos, de les corrents d'aire. No tenen cervell, per?? s?? una xarxa nerviosa a la part m??s exterior del seu cos. Per a despla??ar-se s'impulsen per contraccions r??tmiques del seu cos; prenen aigua, que entra a la seva cavitat gastrovascular que despr??s ??s expulsada, utilitzant-la com a propulsor. Les meduses s'alimenten de pl??ncton i petits peixos. M??s del 95% del pes d'una medusa ??s aigua.

El concepte de medusa no ??s taxon??mic sin?? morfol??gic. Molts cnidaris tenen una alternan??a de generacions, amb p??lips s??ssils que es reprodueixen asexualmente i meduses pel??giques que duen a terme la reproducci?? sexual. L'??nica classe de cnidaris que no t?? meduses s??n els antozoos; les altres tres classes (hidrozous, escifozous i cubozous) posseeixen forma p??lip i forma medusa. Les meduses presenten caracter??stiques distintives en les tres classes, de manera que es pot parlar d'hidromesuses, escifomeduses i cubomeduses respectivament.

[edita] Morfologia

Morfologia d'una hidromedusa 1.- Ectodermis; 2.- Mesoglea; 3.- Gastrodermis; 4.- Est??mac; 5.- Canal radial; 6.- Canal circular; 7.- Tentacle; 8.- Vel; 9.- Anell nervi??s extern; 10.- Anell nervi??s intern; 11.- G??nada; 12.- Manubri; 13.- Boca; 14.- Exombrel??la; 15.- Subombrel??la.

La seva estructura ??s semblant a la dels p??lips, per?? en sentit invers. Les meduses tenen forma de campana o paraigua. La zona aboral (el pol oposat a la boca) ??s convexa i es denomina exombrel??la i la zona oral, c??ncava, subombrel??la. D'aquesta penja el manubri, en l'extrem del com s'obre la boca. De la vora de l'exombrel??la pengen diversos tentacles prove??ts de nombrosos cnid??cits, les c??l??lulas urticants t??piques dels cnidaris, que contenen subst??ncies urticants que, en el cas dels humans, irriten la pell, per?? que resulten mortals per a determinats peixos.

En les meduses, a difer??ncia dels p??lips, la mesoglea ??s t??picament molt gruixuda; sol ser gelatinosa, per?? pot aconseguir consist??ncia cartilaginosa en algunes esp??cies.

La cavitat gastrovascular posseeix un est??mac central del que parteixen borses g??striques o diversos canals radials, que poden continuar-se dintre dels tentacles; d'aquesta manera, els nutrients poden distribuir-se amb major facilitat per tot el cos.

[edita] Reproducci?? i desenvolupament

Desenvolupament de les escifomeduses.

De l'ou s'allibera una larva planct??nica anomenada pl??nula, en forma de pera i completament ciliada que, quan troba un substrat apropiat, es fixa i es transforma en un p??lip asexual; els p??lips produeixen meduses sexuades que tanquen el cicle.

En les classes Hydrozoa i Scyphozoa, els p??lips es reprodueixen asexualmente formant gemmes de les quals sorgiran meduses sexuades, cosa que no ocorre en Cubozoa:

Hydrozoa. Les hidromeduses es formen per gemmaci?? a partir de gemmes (gon??fors) sobre els p??lips, ja sigui a partir de les seves parets o en gonozoides especialitzats.

Scyphozoa. Les escifomeduses s'originen a partir de petits p??lips per un proc??s denominat estrobilaci??, en el qual el p??lip (escifistoma) es divideix en discos sobreposats; aquests discos s'alliberen com larves pel??giques conegudes com a ??fires que donaran origen a meduses sexuades.

Cubozoa. En els cubozous, cada p??lip origina una sola cubomedusa a trav??s d'una metamorfosis completa (no hi ha gemmaci?? ni estrobilaci??).

La majoria de les meduses tenen els sexes separats (son dioiques). Durant la reproducci?? sexual, les meduses alliberen els g??metes (??vuls i espermatozoides) a l'aigua, on es produeix la fecundaci??, o b?? els espermatozoides fecunden els ??vuls en l'interior del cos de la medusa femella.

[edita] Picadures

L'Institut de Ci??ncies del Mar de Barcelona (web oficial), dependent del CSIC ofereix els seg??ents consells (web de divulgaci??) davant la picadura d'una medusa comuna:

No fregar la zona afectada ni amb sorra ni amb la tovallola.
No netejar la zona de la picadura amb aigua dol??a, usar sempre aigua salada.
Aplicar fred sobre la zona afectada durant 15 minuts usant una bossa de pl??stic que contingui gel.
Mai aplicar gel directament llevat que sigui d'aigua marina. Si el dolor persisteix conv?? aplicar de nou la bossa de gel durant una altra quart d'hora.
Extreure qualsevol resta de tentacle que romangui adherit a la pell, usant guants.
Si l'estat de la v??ctima empitjora progressivament i es detecten complicacions respirat??ries, convulsions o alteracions card??aques, ha de ser duta immediatament a l'hospital perqu?? li tractin d'aquestes afeccions.

Les persones que han estat picades una vegada estan sensibilitzades, amb el que una segona picadura pot produir una reacci?? m??s severa. Es recomana a m??s identificar l'esp??cie de medusa que ha ocasionat la picadura i aplicar el tractament m??dic corresponent, que pot ser una soluci?? saturada de sulfato de magnesi en una soluci?? de clorur s??dic, en el cas de la medusa Pelagia noctiluca; una soluci?? aquosa concentrada 1:1 de bicarbonat s??dic, per a la Chrysaora hysoscella; una soluci?? saturada de sulfato magn??sic en una soluci?? de clorur s??dic, per a la Rhizostoma pulmo i la Cotylorhiza tuberculata; i una mica de vinagre, per a la Physalia physalis. Tots aquests tipus de meduses s??n f??cilment identificables si el personal dels llocs de socors de platja est?? qualificat i compte amb mitjans suficients.