Medusa
De Viquipèdia
 |
Per a altres significats, vegeu «Medusa (desambiguació)». |
 |
||||
|---|---|---|---|---|
 Chrysaora quinquecirrha
|
||||
| Classificació científica | ||||
|
||||
|
|
||||
|
Hydrozoa - hidromeduses |
||||
Les meduses o grumers són cnidaris de vida lliure. Les meduses no poden controlar gaire el seu moviment i normalment depenen de les corrents marins o, en alguns casos, de les corrents d'aire. No tenen cervell, però sí una xarxa nerviosa a la part més exterior del seu cos. Per a desplaçar-se s'impulsen per contraccions rítmiques del seu cos; prenen aigua, que entra a la seva cavitat gastrovascular que després és expulsada, utilitzant-la com a propulsor. Les meduses s'alimenten de plàncton i petits peixos. Més del 95% del pes d'una medusa és aigua.
El concepte de medusa no és taxonòmic sinó morfològic. Molts cnidaris tenen una alternança de generacions, amb pòlips sèssils que es reprodueixen asexualmente i meduses pelàgiques que duen a terme la reproducció sexual. L'única classe de cnidaris que no té meduses són els antozoos; les altres tres classes (hidrozous, escifozous i cubozous) posseeixen forma pòlip i forma medusa. Les meduses presenten característiques distintives en les tres classes, de manera que es pot parlar d'hidromesuses, escifomeduses i cubomeduses respectivament.
[edita] Morfologia
La seva estructura és semblant a la dels pòlips, però en sentit invers. Les meduses tenen forma de campana o paraigua. La zona aboral (el pol oposat a la boca) és convexa i es denomina exombrel·la i la zona oral, còncava, subombrel·la. D'aquesta penja el manubri, en l'extrem del com s'obre la boca. De la vora de l'exombrel·la pengen diversos tentacles proveïts de nombrosos cnidòcits, les cèl·lulas urticants típiques dels cnidaris, que contenen substàncies urticants que, en el cas dels humans, irriten la pell, però que resulten mortals per a determinats peixos.
En les meduses, a diferència dels pòlips, la mesoglea és típicament molt gruixuda; sol ser gelatinosa, però pot aconseguir consistència cartilaginosa en algunes espècies.
La cavitat gastrovascular posseeix un estómac central del que parteixen borses gàstriques o diversos canals radials, que poden continuar-se dintre dels tentacles; d'aquesta manera, els nutrients poden distribuir-se amb major facilitat per tot el cos.
[edita] Reproducció i desenvolupament
De l'ou s'allibera una larva planctònica anomenada plánula, en forma de pera i completament ciliada que, quan troba un substrat apropiat, es fixa i es transforma en un pòlip asexual; els pòlips produeixen meduses sexuades que tanquen el cicle.
En les classes Hydrozoa i Scyphozoa, els pòlips es reprodueixen asexualmente formant gemmes de les quals sorgiran meduses sexuades, cosa que no ocorre en Cubozoa:
- Hydrozoa. Les hidromeduses es formen per gemmació a partir de gemmes (gonòfors) sobre els pòlips, ja sigui a partir de les seves parets o en gonozoides especialitzats.
- Scyphozoa. Les escifomeduses s'originen a partir de petits pòlips per un procés denominat estrobilació, en el qual el pòlip (escifistoma) es divideix en discos sobreposats; aquests discos s'alliberen com larves pelàgiques conegudes com a èfires que donaran origen a meduses sexuades.
- Cubozoa. En els cubozous, cada pòlip origina una sola cubomedusa a través d'una metamorfosis completa (no hi ha gemmació ni estrobilació).
La majoria de les meduses tenen els sexes separats (son dioiques). Durant la reproducció sexual, les meduses alliberen els gàmetes (òvuls i espermatozoides) a l'aigua, on es produeix la fecundació, o bé els espermatozoides fecunden els òvuls en l'interior del cos de la medusa femella.
[edita] Picadures
L'Institut de Ciències del Mar de Barcelona (web oficial), dependent del CSIC ofereix els següents consells (web de divulgació) davant la picadura d'una medusa comuna:
- No fregar la zona afectada ni amb sorra ni amb la tovallola.
- No netejar la zona de la picadura amb aigua dolça, usar sempre aigua salada.
- Aplicar fred sobre la zona afectada durant 15 minuts usant una bossa de plàstic que contingui gel.
- Mai aplicar gel directament llevat que sigui d'aigua marina. Si el dolor persisteix convé aplicar de nou la bossa de gel durant una altra quart d'hora.
- Extreure qualsevol resta de tentacle que romangui adherit a la pell, usant guants.
- Si l'estat de la víctima empitjora progressivament i es detecten complicacions respiratòries, convulsions o alteracions cardíaques, ha de ser duta immediatament a l'hospital perquè li tractin d'aquestes afeccions.
Les persones que han estat picades una vegada estan sensibilitzades, amb el que una segona picadura pot produir una reacció més severa. Es recomana a més identificar l'espècie de medusa que ha ocasionat la picadura i aplicar el tractament mèdic corresponent, que pot ser una solució saturada de sulfato de magnesi en una solució de clorur sòdic, en el cas de la medusa Pelagia noctiluca; una solució aquosa concentrada 1:1 de bicarbonat sòdic, per a la Chrysaora hysoscella; una solució saturada de sulfato magnèsic en una solució de clorur sòdic, per a la Rhizostoma pulmo i la Cotylorhiza tuberculata; i una mica de vinagre, per a la Physalia physalis. Tots aquests tipus de meduses són fàcilment identificables si el personal dels llocs de socors de platja està qualificat i compte amb mitjans suficients.
 Pelagia noctiluca |
 Rhizostoma pulmo |
.jpg/120px-Wrda_-_taking_the_ride_(by-sa).jpg) Cotylorhiza tuberculata |
 Physalia physalis |
