Maurice Ravel

De Viquip??dia

Joseph Maurice Ravel, (Ziburun, Pirineus Atl??ntics, 7 de mar?? 1875 ??? Par??s, 28 de desembre 1937), compositor franc??s del segle XX. La seua obra, amb un estil neocl??ssic auda??, ??s el fruit d'una her??ncia complexa i de recerques musicals que han revolucionat el piano i la m??sica orquestral. Reconegut com un mestre de l'orquestraci?? i un artes?? meticul??s, conre?? la perfecci?? formal tot restant profundament hum??, Ravel va excel??lir en evocar ??els jocs m??s subtils de la intel??lig??ncia i les expansions m??s secretes del cor?? (Le Robert).

Autor del c??lebre Bolero, ??s actualment un dels m??sics m??s interpretats arreu del m??n.

Taula de continguts 1 Biografia 1.1 1875-1900 : l'aprenentatge 1.1.1 Infantesa feli?? 1.1.2 Esdevenidor prometedor 1.2 1900-1918: el gran per??ode 1.2.1 Prix de Rome 1.2.2 Primeres obres mestres 1.2.3 ??xits i decepcions 1.2.4 La guerra 1.3 1918-1928 : Ravel es desemmascara 1.3.1 Hereu de Debussy 1.3.2 Montfort-l'Amaury 1.3.3 Lirisme i Blues 1.4 1928-1932 : al cim de la gl??ria 1.4.1 Ravel a Am??rica 1.4.2 Bolero 1.4.3 Darreres obres mestres 1.5 1933-1937 : un final dram??tic 2 Ravel i el seu art 2.1 Les influ??ncies 2.1.1 De Chabrier al jazz 2.1.2 L'??cl??ctic 2.2 L'orfebre del so 2.3 L'orquestrador 2.4 L'int??rpret 3 Obres principals 3.1 Obres originals 3.2 Obres adaptades 3.3 Obres m??s interpretades 4 Notes 5 Vegeu tamb?? 5.1 Bibliografia 5.2 Enlla??os externs

[edita] Biografia

[edita] 1875-1900 : l'aprenentatge

[edita] Infantesa feli??

Maurice Ravel va n??ixer el 7 de mar?? de 1875 a Ciboure, al departament franc??s dels Pyr??n??es-Atlantiques. Son pare, Joseph Ravel (1832 - 1908), era un enginyer d'anomenada, amb avantpassats suissos i savoians (Ravez). Sa mare, Marie Delouart-Ravel (1840 - 1917), era basca, descendent d'una antiga fam??lia espanyola (Deluarte). Va tenir un germ??, Edouard Ravel (1878 - 1960) amb qui va mantenir durant tota la vida un fort lligam afectiu.

El juny de 1875, la fam??lia Ravel es trasllad?? a Par??s. Aix?? doncs, les llegendes tenaces que insisteixen en un lligam entre la influ??ncia d'Espanya sobre l'imaginari musical de Maurice Ravel i els seus "or??gens bascos" s??n exagerades, at??s que el m??sic no va tornar al Pa??s Basc abans de complir els 25 anys. Per altra banda, des d'aleshores va visitar regularment Donibane Lohizune (Saint-Jean-de-Luz) per passar-hi les vacances o per a treballar.

La infantesa de Ravel va ser feli??. Els pares, atents i cultivats, sovintejadors dels cercles art??stics, van encoratjar les primeres passes del seu fill, el qual palesava des de ben menut dots musicals excepcionals. Va comen??ar l'estudi del piano a l'edat de sis anys, sota el mestratge d'Henry Ghys i va rebre preco??ment les ensenyances de Charles Ren?? (harmonia, contrapunt, composici??). El clima art??stic i musical, prodigiosament fecund del Par??s de la fi del segle XIX no podia m??s que recolzar la progressi?? del petit Maurice.

?? Des de ben menut, era sensible a la m??sica ??? a tot tipus de m??sica. Mon pare, m??s instru??t en aquesta art que no ho acostumen a ser la major part dels afeccionats, va saber desenvolupar els meus gustos i ben aviat estimular la meua dedicaci??. ?? (Ravel, Esquisse autobiographique, 1928) ^[1]

[edita] Esdevenidor prometedor

Adm??s al Conservatori de Par??s el 1889, Ravel esdevingu?? alumne de Charles de B??riot i va fer amistat amb el pianista espanyol Ricard Vi??es, que es va convertir en int??rpret entusiasta de les seues millors obres. Trasbalsat per la m??sica d'Chabrier i d'Satie, admirador de Mozart, Saint-Sa??ns i Debussy, influ??t per la lectura de Baudelaire, Poe, ??tienne Bonnot de Condillac, Villiers de l'Isle- Adam i sobretot de Mallarm??, Ravel va manifestar preco??ment un car??cter ferm i un esperit musical molt independent. Les seues primeres composicions en van donar prova: eren ja empremtes d'una personalitat i d'un control tals que el seu estil devia a penes con??ixer evoluci?? m??s tard: Balada de la reina morta d'amor (1894), S??r??nade grotesque (1894), Minuet antique (1895), Havanera per a dos pianos (1895).

El 1897 Ravel accedeix a la classe de contrapunt d'Andr?? G??dalge. El mateix any, Gabriel Faur?? esdevingu?? el seu professor de Composici??. Aquest ??ltim va jutjar el compositor amb benevol??ncia i va saludar "a un molt bon alumne, treballador i puntual" amb una ??sinceritat corprenedora?? ^[2] . A la fi dels seus estudis va veure la llum l' Obertura de Sh??h??razade (estrenada al maig de 1899 entre els xiulits del p??blic - no confondre amb la versi?? per a veu de dona i orquestra), i de la famosa Pavana per a una infanta difunta que continua sent la seua obra per a piano m??s interpretada pels mel??mans afeccionats, tot i que el seu autor no se l'estimava massa.

Amb el naixement del nou segle, el jove Ravel ja era un compositor reconegut, i les seues obres es prenien en consideraci??. Amb tot, el seu ascens a la celebritat no seria cosa f??cil. L'aud??cia de les seues composicions i la seua admiraci?? declarada cap als revolucionaris Chabrier i Satie anaven a guanyar-li moltes enemistats entre el cercle dels tradicionalistes.

[edita] 1900-1918: el gran per??ode

[edita] Prix de Rome

Les quatre candidatures de Ravel al Prix de Rome (1901, 1902, 1903, 1905) van concloure en notables fracasos. Segon Grand prix el 1901 ^[3] (darrere d'Andr?? Caplet i Gabriel Dupont), va ser eliminat ben prematurament el 1902 et 1903, abans de ser excl??s el1905 per excedir en uns mesos la limitaci?? d'edat. Aquest darrer esdeveniment va provocar un esc??ndol (Romain Rolland principalment, va assumir la defensa de Ravel) que desemboc?? en la dimissi?? de Th??odore Dubois, aleshores director del Conservatori de Paris, i al seu reempla??ament per Faur??. M??s enll?? del soroll medi??tic que es va desencadenar per l'oposici?? entre els conservadors i els modernistes, ??l'afer Ravel?? va contribuir a fer m??s conegut el nom del m??sic.

[edita] Primeres obres mestres

??s amb els Jeux d'eau (Jocs d'aigua) per a piano, datats el 1901, quan s'aferma la personalitat musical de Ravel, qui anava a continuar un cam?? independent entre la riquesa de les avantguardes musicals de l'??poca (tot i que Ravel haja patit durant molt temps l'etiqueta de "Debussysta"). La seua timidesa, el seu pudor, el gust per l'exotisme i la fantasia, la recerca quasi obsessiva de la perfecci?? formal van irradiar la seua obra en el curs del per??ode que s'est??n des del 1901 al 1908: Quartet a cordes en Fa major (1902), melodies de Sh??h??razade (1904), Miroirs i Sonatina per a piano (1905), Introduction et allegro pe a arpa (1906), Raps??dia espanyola (1908), Ma m??re l'Oye (1908), suite per a piano sobre contes cl??ssics dedicada als fills dels seus amics Godebski ^[4], i despr??s la seua obra mestra pian??stica, Gaspard de la nuit (1908), inspirada en un poema d'Aloysius Bertrand.

[edita] ??xits i decepcions

En l'abril de 1909 Ravel es troba a Londres, a casa de Ralph Vaughan Williams, amb ocasi?? de la primera gira de concerts a l'estranger. A Londres hi pot apreciar que ja era conegut i estimat a l'atra banda del Canal de la M??nega. Va ser el 1910 (amb Charles Koechlin i Florent Schmitt principalment) un des fundadors de la Soci??t?? Musicale Ind??pendante creada amb l'objectiu de promoure la m??sica contempor??nia, i en contraposici?? a la Soci??t?? Nationale de Musique, bastant m??s conservadora, aleshores presidida per Vincent d'Indy.

Dues obres majors anaven a proporcionar-li un munt de dificultats. L' Heure espagnole en primer lloc, ??pera sobre libretto de Franc-Nohain, conclosa el 1907 i estrenada el 1911, va ser mal acollida pel p??blic i sobretot per la cr??tica (que va acusar-la de pornogr??fica). Ni l'humor encisador del libretto ni les aud??cies orquestrals de Ravel van ser compresos. M??s endavant el ballet Daphnis et Chlo??. Amb el t??tol de Simfonia Coreogr??fica, amb l'??s de cors sense paraules, Daphnis et Chlo?? ??s una visi?? sobre la Gr??cia cl??ssica que Ravel volia propera d'aquella que van retratar els pintors francesos del segle XVIII. L'argument de l'obra va ser redactat conjuntament per Michel Fokine i el mateix Ravel. Es tracta de l'obra m??s llarga del compositor, i en la que va invertir m??s treball. L'acollida de l'obra en la seua estrena, el juny de 1912, tamb?? va ser desigual, el que va desil??lusionar el compositor .

1913. Home fidel, Ravel va donar suport incondicional al seu amic Stravinski arran de l'esc??ndol provocat per l'estrena de Le Sacre du printemps (La Consagraci?? de la Primavera) a Par??s. Aquest per??ode, que va precedir la guerra, va ser descrit m??s tard per Ravel com el m??s feli?? de la seua vida. Aleshores residia a l'avinguda Carnot, ben a prop de la place de l'??toile.

[edita] La guerra

Agost de 1914. La Primera guerra mundial sorpr??n Ravel en plena composici?? del seu Trio en la menor que va ser finalment estrenat el 1915. Des de l'inici del conflicte, el compositor intenta allistar-se, per?? va ser rebutjat per la seua escassa talla. A partir de llavors, la inacci?? esdevingu?? una tortura per a Ravel. A for??a de gestions, va acabar fent-se allistar con a x??fer de cami?? (mar?? de 1916) i va ser enviat al front, prop de Verdun. V??ctima d'una peritonitis, va ser operat abans de ser desmobilitzat. En gener de 1917 va assabentar-se de la mort de sa mare, not??cia que el va submergir en un turment sense comparaci?? amb el causat per la guerra ??? en realitat no s'hi va recuperar mai. Per?? la seua activitat creadora, tot i alentida, va resistir totes aquestes proves del dest??. Aquest mateix any va concloure les sis peces per a piano agrupades sota el t??tol de Le Tombeau de Couperin, elaborades en un estil neobarroc franc??s que va dedicar als seus amics morts en la guerra.

Aix?? acabava el ??gran per??ode?? de Ravel. Correspon a aquesta ??poca la imatge ??mpliament admesa del Ravel ??dandy??, home en efecte fred i distant, emmascarat rere una afectaci?? i una eleg??ncia acuradament calculades. Per?? no res trair?? millor la seua vertadera naturalesa que les obres mestres compostes a partir de 1918.

[edita] 1918-1928 : Ravel es desemmascara

[edita] Hereu de Debussy

1918. La guerra, conclosa, s'havia endut amb ella les il??lusions de la ?? Belle ??poque ?? i havia canviat el m??sic, tal i com havia canviat els milions d'homes mobilitzats en ??el gran cataclisme??. La m??scara del dandy havia caigut, i va ser un altre Ravel el que va sorgir d'aquesta dolorosa experi??ncia. La seua producci?? musical es va alentir considerablement (una obra per any per terme mitj??, excloent-ne les orquestracions) per?? la intensitat creativa es va amplificar i la inspiraci?? va trobar-se alliberada.

Passen els anys, i despr??s de la desaparici?? de Claude Debussy en mar?? del 1918, Ravel ??s considerat com el m??s gran compositor franc??s viu. Ell, que havia patit fracassos en la primera part de la seua carrera, gaudia ara tots els honors, i no va ser sense desimboltura que va reaccionar a l'anunci de la seua promoci?? al rang de cavaller de la Legi?? d'Honor el 1920: es va permetre el luxe de refusar la distinci??^[6] . Satie va ironitzar: ??Ravel rebutja la Legi?? d'Honor per?? tota la seua m??sica l'accepta??. ^[7]

La primera obra mestra despr??s de la guerra va ser La Valse, poema simf??nic dram??tic encarregat per al ballet per Serge Diaghilev i estrenat en abril del 1920 en pres??ncia d'Stravinski. A la mem??ria de Debussy, Ravel va compondre seguidament la seua gran Sonata per a viol?? i violoncel que va estrenar la seua violoncel??lista fetitxe, H??l??ne Jourdan-Morhange.

[edita] Montfort-l'Amaury

El 1921, Ravel s'instal??l?? a Montfort-l'Amaury, amb la intenci?? d'adquirir ?? una petita bicoca a menys de 30 quil??metres de Paris ?? : el "Belv??d??re". En aquesta resid??ncia, avui un museu, va viure fins a la seua mort. Ac?? va compondre la major part de les seues darreres obres, com les tres Chansons Mad??casses sobre poemes d'??variste Parny i Tzigane, raps??dia de concert, el 1924, portant una vida tranquil??la de solter. El Belv??d??re es va impregnar r??pidament de la personalitat del m??sic, qui en va fer, residint-hi, un veritable museu (col??leci?? de porcellanes asi??tiques, joguines mec??niques, rellotges). Va ser tamb?? la seu incontrovertida del cenacle raveli?? (entre d'altres L??on-Paul Fargue, Maurice Delage, Florent Schmitt, Arthur Honegger, Marguerite Long, H??l??ne Jourdan-Morhange i els seus dos fidels alumnes, Roland-Manuel i Manuel Rosenthal). Tot i ser reservat i p??dic, Ravel va gaudir d'una rica vida social. Per?? les aparences no podien amagar completament la soledat i la tristesa d'aquest home ^[8] , que va trobar una escapat??ria en la intensificaci?? de la seua activitat creativa (orquestraci?? de Quadres d'una Exposici?? de Mussorgski, 1922) i en una s??rie de gires per l'estranger (Pa??sos-Baixos, It??lia, Anglaterra, Espanya).

[edita] Lirisme i Blues

1925, any del 50?? aniversari del compositor, va veure l'estrena de l'obra potser m??s original de Maurice Ravel: L'Enfant et les sortil??ges. El projecte d'aquesta fantasia l??rica es remuntava al 1919, quan a Colette li fou proposada per Jacques Rouch?? (aleshores director de l'??pera de Par??s) la col??laboraci?? de Ravel per posar en m??sica un poema seu, titulat en principi Divertissement pour ma fille. L'acollida del p??blic en l'estrena a l'??pera de Monte-Carlo en mar?? de 1925 fou freda, per?? la posteritat va donar a aquesta joia el lloc que mereixia entre el repertori l??ric. Colette ha narrat amb humor la manera exclusivament professional i distant amb qu?? Ravel la va tractar al llarg de l'elaboraci?? d'aquest projecte ^[9] . El 1927, en concloure la Sonata per a viol?? i piano (en la que se sent un ritme de Blues), celebrada a tot arreu, Ravel va accedir al reconeixement del m??n musical.

[edita] 1928-1932 : al cim de la gl??ria

[edita] Ravel a Am??rica

1928 va ser per a Ravel l'any de la seua consagraci??. Va efectuar de gener a abril una gegantina gira de concerts als Estats Units i al Canad?? que li va reportar, en cada ciutat visitada, un immens ??xit. Va presentar-se com a pianista amb la seua Sonatina, va dirigir orquestres, va donar confer??ncies sobre m??sica, de les quals ens ha arribat alguna gravaci??. Tamb?? per a ell va ser l'ocasi?? d'admirar la bellesa d'aquest continent, bressol del jazz al que hi era tan afeccionat. Hi conegu?? George Gershwin, de qui admirava molt la seua m??sica. A aquest, que m??s tard va visitar Fran??a i va demanar lli??ons a Ravel, li va respondre negativament, argumentant: ??perdr??eu la meravellosa espontane??tat de la vostra melodia component un dolent Ravel?? ^[10]

[edita] Bolero

De retorn a casa, Ravel va posar-se mans a l'obra amb la pe??a que hauria d'esdevenir la m??s c??lebre i interpretada d'entre les seues. La c??lebre core??grafa Ida Rubinstein li havia encarregat el 1927 un "ballet de car??cter espanyol" per al qual el m??sic va adoptar un vell ritme andal??s: el Bolero. L'obra, que t?? la particularitat de durar un quart d'hora amb nom??s dos temes i un ritornello, va ser estrenada el 22 de novembre de 1928 davant un pati de butaques una mica estupefacte. La seua difusi?? va ser de seguida immensa (avui comen??a a sonar el Bolero cada quart d'hora en alguna part del m??n). Ravel havia signat una aut??ntica obra mestra a partir d'un material quasi insignificant, per?? ell mateix es va sentir exasperat per l'??xit d'aquesta partitura, que considerava m??s aviat un experiment i ??buida de m??sica??.

L'octubre de 1928, Ravel va rebre el doctorat honoris causa en m??sica a la Universitat d'??xford ^[11] . En la seua ciutat natal, es va inaugurar en setembre de 1929, el moll que porta el seu nom ^[12] .

[edita] Darreres obres mestres

Del 1929 al 1931, Ravel va concebre les seues dues darreres obres. Compostes simult??niament i estrenades amb pocs dies de difer??ncia, els dos Concerts per a piano i orquestra s??n, no obstant aix??, dues obres ben diferents. Al Concert per a la m?? esquerra, obra grandiosa banyada d'una trista llum i farcida de fatalisme, li va seguir l'esplendor??s Concert en sol el moviment lent del qual constitueix una de les m??s ??ntimes meditacions musicals del compositor. El Concert per a la m?? esquerra va ser escrit per al pianista austr??ac Paul Wittgenstein (1887-1961), al qual li havia estat amputat el bra?? dret a causa de ferides sofertes a la Primera Guerra Mundial (Richard Strauss, Sergei Prokofiev, Paul Hindemith, Erich Wolfgang Korngold o Benjamin Britten entre d'altres, van escriure per a ell, per?? ha estat l'obra de Ravel la de m??s recorregut a les sales de concert).

Amb les tres can??ons Don Quichotte ?? Dulcin??e compostes el1932 sobre un poema de Paul Morand, els Concertos posen el punt final a la producci?? musical de Maurice Ravel.

El 1932,el compositor va fer una triomfal gira de concerts per Europa central en en companyia de la pianista Marguerite Long per presentar, entre d'altres, el seu Concert en sol. Retornat a Fran??a, despr??s d'haver gravat aquest concert sota la seua direcci??, Ravel nom??s tenia dos projectes: un ballet, Morgiane, inspirat en les Mil i una nits, i sobretot una gran ??pera, Joana d'Arc, basada en la novel??la de Joseph Delteil. Per?? aquest impuls va ser interromput.

[edita] 1933-1937 : un final dram??tic

A partir de l'estiu del 1933, Ravel va comen??ar a presentar signes d'una malaltia neurol??gica que anava a condemnar-lo al silenci durant els quatre darrers anys de la seua vida. Problemes amb l'escriptura, la motricitat, i el llenguatge en van ser les primeres manifestacions, tot i que la seua intel??lig??ncia estava intacta i, per tant, continuava podent pensar la seua m??sica, per?? sense poder-la escriure o interpretar-ne una sola nota. L'??pera Jeanne d'Arc, a la qual el compositor donava tanta import??ncia, no havia de veure mai la llum. Hom sospita que un traumatisme cranial, a conseq????ncia d'un accident de taxi del que en va ser v??ctima a l'octubre de 1932 va precipitar les coses ^[14] , per?? Ravel semblava conscient del problema des de feia uns anys (la tesi de la malaltia de Pick continua sent discutida) ^[15] . El p??blic va restar durant molt de temps en la ignor??ncia de la malaltia del m??sic. A cada una de les seues aparicions p??bliques recollia aclamacions, el que feia encara m??s dolorosa la inactivitat.

El 1935, a proposta d'Ida Rubinstein (dedicat??ria del Bolero), Ravel emprengu?? un ??ltim viatge a Espanya i al Marroc que li va suposar una certa milloria en la seua salut, per?? passatgera. El m??sic es va retirar definitivament a Montfort-l'Amaury on, fins a la seua mort, va comptar amb la fidelitat i el suport dels seus amics i de la seua fidel governanta, Madame R??velot. La malaltia va continuar progressant. El desembre de 1937 es va intentar a Par??s una desesperada intervenci?? quir??rgica de cervell. El 28 de desembre de 1937 va morir Maurice Ravel, a l'edat de 62 anys. La seua mort va provocar arreu del m??n una vertadera consternaci??, que la premsa va reflectir en un homenatge un??nime. Les despulles del compositor reposen al cementeri de Levallois-Perret al costat del seu germ?? i els seus pares.

Amb Ravel desapareixia el darrer representant d'una generaci?? de m??sics que havien sabut renovar l'escriptura musical sense haver de renunciar als principis heretats del classicisme. Per aix?? mateix ??s l'??ltim compositor franc??s l'obra integral del qual, sempre innovadora i mai retr??grada, gaudeix de projecci?? universal.

?? Mai no he sentit la necessitat de formular, b?? per a altri o per a mi mateix, els principis de la meua est??tica. Si ho haguera hagut de fer, hauria demanat perm??s per emprar la simple declaraci?? que Mozart va fer respecte a aquest tema. Ell es limitava a dir que la m??sica pot emprendre-ho tot, intentar-ho tot i descriure-ho tot, sempre que encise i continue a romandre sempre m??sica?? (Ravel, Esquisse autobiographique, 1928)

[edita] Ravel i el seu art

[edita] Les influ??ncies

Nascut a una ??poca m??s que prop??cia per a l'eclosi?? de les arts, Ravel es va beneficiar d'influ??ncies ben diverses. Per?? com remarca Vladimir Jank??l??vitch a la seua biografia, ??Cap influ??ncia no podria vantar-se d'haver-lo conquerit sencer (...). Ravel roman zelosament inabastable darrere de totes les m??scares que li proporcionen els esnobismes del segle??.

Per aix??, la m??sica de Ravel apareix com absolutament original, com la de Debussy, i fins i tot inclassificable segons l'est??tica tradicional. Ni absolutament modernista ni simplement impressionista, s'inscriu en la l??nia del classicisme franc??s del segle XVIII??, de la qual va ser el corol??lari. Ravel per exemple (a l'inrev??s que el seu contemporani Stravinski) mai no va renunciar a la tonalitat, el que no va ser obstacle a les seues recerques de noves solucions als problemes plantejats per l'harmonia i l'orquestraci??, i d'obrir nous camins a l'escriptura pian??stica.

[edita] De Chabrier al jazz

De Faur?? i Chabrier (S??r??nade grotesque, Pavane pour une infante d??funte, Menuet antique) a la M??sica negra nord-americana (L'Enfant et les sortil??ges, Sonata per a viol??, Concert en sol) passant per l'escola russa (A la mani??re de... Borodine, orquestraci?? dels Quadres d'una exposici??), Satie i Debussy (Jeux d'eau, Quartet de corda), Couperin i Rameau (Le Tombeau de Couperin), Chopin i Liszt (Gaspard de la nuit, Concert per a la m?? esquerra), Schubert (Valsos nobles i sentimentals) i per fi Saint-Sa??ns i Mozart (Concert en sol), Ravel va saber fer la s??ntesi de corrents extremadament variats i imposar el seu estil des de les primeres obres. Aquest estil quasi b?? no va evolucionar al llarg de la seua carrera sin??, com ell mateix deia, en el sentit d'una ??austeritat portada a l'extrem?? (Sonata per a viol?? i violoncel, Chansons mad??casses).

[edita] L'??cl??ctic

Compositor ecl??ctic per excel??l??ncia, Ravel va treure profit del seu inter??s per m??siques de tots els or??gens. La not??ria influ??ncia que va jugar sobre el seu imaginari musical el Pa??s Basc (Trio en la menor) i sobretot Espanya (Havanera, Pavana per a una infanta difunta, Raps??dia Espanyola, Bolero, Don Quichotte ?? Dulcin??e) t?? molt a veure amb la seua popularitat internacional, per?? basteix tamb?? la imatge d'un m??sic sempre enamorat de ritmes i m??siques folkl??riques. L' Orient (Sh??h??razade, Introduction et Allegro, Ma m??re l'Oye), Gr??cia (Daphnis et Chlo??, Chansons populaires grecques) i les sonoritats gitanes (Tzigane) el van inspirar igualment.

La m??sica negra nord-americana, que li va fer descobrir Gershwin amb ocasi?? de la gira americana de 1928, va fascinar Ravel. En va introduir moltes refer??ncies en les obres mestres de la seua ??ltima etapa creativa (ragtime en l'Enfant et les sortil??ges, blues en el segon moviment de la Sonata per a viol??, jazz en el Concert en sol i el Concert per a la m?? esquerra).

Finalment, cal ressaltar la fascinaci?? que va exercir el m??n infantil sobre Ravel. Sia en la seua pr??pia vida (inclinaci?? absoluta, quasi infantil, a sa mare, col??leci?? de joguines mec??niques,...) o en la seua obra (de Ma m??re l'Oye a l'Enfant et les sortil??ges), Ravel va expressar sovint una extrema sensibilitat i un gust especial per la fantasia i el m??n dels somnis.

[edita] L'orfebre del so

??Renuncie simplement per?? absolutament a confondre la consci??ncia de l'artista, que ??s una cosa, amb la seua sinceritat, que n'??s una altra (...). Aquesta consci??ncia exigeix que desenvolupem en nosaltres el bon obrer. El meu objectiu ??s, doncs, la perfecci?? t??cnica. Hi puc aspirar sense fi, perqu?? estic segur de no at??nyer-la mai. L'important ??s acostar-se'n cada vegada m??s. Tant l'art com l'artista, al meu parer, no deuen tenir un altre objectiu.?? (Ravel, Esquisse autobiographique, 1928).

Aquesta recerca de la perfecci?? va ser tan favorable respecte als seus ??xits entre el gran p??blic com desfavorable de cara a certs cr??tics. Mentre que el seu amic Stravinski elogiava la seua meticulositat qualificant-lo de ?? rellotger su??s ??, Hi va haver d'altres que van qualificar la seua m??sica d'eixuta, freda o artificial. Ravel, que no renegava del seu amor als artificis i els mecanismes per?? cercava sempre, citant Edgar Allan Poe, ??el punt intermedi entre la sensibilitat i la intel??lig??ncia??, va replicar amb una frase que ha esdevingut c??lebre: ??Per?? ??s que mai se li ha acudit a l'esperit d'aquesta gent que jo puc ser "artificial" per naturalesa??? ^[16]

Sigui com sigui, de l'incre??ble obertura de l' Heure espagnole a les onomatopeies de l' Enfant et les sortil??ges, del pedal obstinat en Si bemoll del Gibet en Gaspard de la nuit a la rigidesa r??tmica i temporal del Bolero, aquest entestament en la recerca de la perfecci?? sonora i aquest gust pel risc formen part integrant de la llegenda raveliana.

[edita] L'orquestrador

Ravel va ser segons Marcel Marnat ?? el m??s gran orquestrador franc??s ?? i en l'opini?? de nombrosos mel??mans, especialistes o no, un dels millors de la hist??ria de la m??sica occidental. La seua obra m??s c??lebre, el Bolero, no deu el seu desenvolupament a la variaci?? dels timbres i a un immens crescendo de l'orquestra?

Mestre en la combinaci?? dels timbres (malgrat no ser massa adepte de nombrosos instruments), sempre cercant l'equilibri harmoni??s m??s subtil, Ravel va saber adaptar nombroses obres originals (molt sovint escrites per a piano) a l'orquestra, tant si eren pr??pies (Ma m??re l'Oye, 1912, Valses nobles et sentimentales, 1912, Alborada del gracioso, 1918, Le Tombeau de Couperin, 1919, ...) com dels m??s eminents dels seus colegues: Mussorgski (Khovantchina, 1913), Schumann (Carnaval, 1914), Chabrier (Menuet pompeux, 1918), Debussy (Sarabande et Danse, 1923) o fins i tot Chopin (Etude, Nocturne et Valse, 1923).

Per?? va ser l'orquestraci?? dels c??lebres Quadres d'una exposici?? de Mussorgski, comanda de Serge Koussevitzky conclosa el 1922, la que va assentar definitivament la reputaci?? internacional de Ravel en la mat??ria. La seua versi?? resta com la refer??ncia i eclipsa les d'altres compositors que ho han intentat. Els Quadres orquestras per Ravel formen part, amb el Bolero, de les obres franceses m??s representades arreu del m??n.

[edita] L'int??rpret

Ravel va ser un bon pianista sense ser un virtu??s (algunes de les seues pr??pies obres, principalment el Concert en sol que somniava interpretar ell mateix, li van resultar inaccessibles). Al llarg de la seua gira americana el 1928, va interpretar la seua Sonatina, va acompanyar la Sonata per a viol?? i alguna de les seues melodies.

Com a director d'orquestra, mai no va igualar, ni tan sols de lluny, les seues dots d'orquestrador. Les dues gravacions que ens ha deixat (un Bolero datat el 1930 i un Concert en sol datat el 1932) i els testimonis de l'??poca confirmen que Ravel no era pas un virtu??s de la batuta.

[edita] Obres principals

L'obra de Maurice Ravel es caracteritza de manera general per:

• L'abund??ncia relativament modesta, en comparaci?? amb la d'alguns contemporanis
• La gran diversitat de g??neres musicals abordats, llevat de la m??sica religiosa
• La proporci?? notable d'obres reconegudes com a mestres

El cat??leg complet ^[17] establert per Marcel Marnat compta 111 obres acabades per Maurice Ravel entre 1887 i 1933:

• 86 obres originals
• 25 obres adaptades

Les seues quasi 60 obres principals es citen a continuaci??.

[edita] Obres originals

P??riode	T??tol	Instrumentaci??	Parts / Indicacions
OBRES PER A PIANO
1892 - 93	S??r??nade grotesque	Piano 2 mans	Tr??s rude
1895	Menuet antique	Piano 2 mans	Maestoso
1895	Havanera	2 pianos	En demi-teinte et d'un rythme las
1899	Pavane pour une infante d??funte	Piano 2 mans	Assez doux, mais d'une sonorit?? large
1901	Jeux d'eau	Piano 2 mains	Tr??s doux
1903 - 05	Sonatina	Piano 2 mans	I. Mod??r?? - II. Mouvement de menuet - III. Anim??
1904 - 05	Miroirs	Piano 2 mans	I. Noctuelles - II. Oiseaux tristes - III. Une barque sur l'oc??an IV. Alborada del gracioso - V. La vall??e des cloches
1908	Gaspard de la nuit	Piano 2 mans	I. Ondine - II. Le gibet - III. Scarbo
1908 - 10	Ma m??re l'Oye	Piano 4 mans	I. Pavane de la Belle au bois dormant - II. Petit Poucet - III. Laideronnette, imp??ratrice des pagodes - IV. Les entretiens de la Belle et de la B??te - V. Le jardin f????rique
1909	Menuet sur le nom de Haydn	Piano 2 mans	Mouvement de menuet
1911	Valses nobles et sentimentales	Piano 2 mans	I. Mod??r??. Tr??s franc - II. Assez lent - III. Mod??r?? - IV. Assez anim?? - V. Presque lent VI. Vif - VII. Moins vif - VIII. Epilogue. Lent
1912	A la mani??re de... Chabrier	Piano 2 mans	Allegretto
1912	A la mani??re de... Borodine	Piano 2 mans	Valse. Allegro giusto
1914 - 17	Le Tombeau de Couperin	Piano 2 mans	I. Pr??lude - II. Fugue - III. Forlane - IV. Rigaudon - V. Menuet - VI. Toccata
1918	Frontispice	2 pianos 5 mans	Sense indicaci??
OBRES ORQUESTALS
1898	Ouverture de Sh??h??razade	Orquestra	Ouverture de f??erie
1907	Raps??dia espanyola	Orquestra	I. Pr??lude ?? la nuit - II. Malague??a - III. Habanera - IV. Feria
1909 - 12	Daphnis et Chlo??	Orquestra i cor	Simfonia coreogr??fica en dues parts
1919 - 20	La Valse	Orquestra	Mouvement de valse viennoise - Un peu plus mod??r?? - 1er Mouvement - Assez anim??
1922 - 24	Tzigane	Viol?? i Orquestra	Lento - Moderato - Allegro
1928	Bolero	Orquestra	Tempo di Bolero moderato assai
1929 - 30	Concert per a la m?? esquerra	Piano i orquestra	Lento - Allegro - Tempo I
1929 - 31	Concert per a piano en sol	Piano i orquestra	I. Allegramente - II. Adagio assai - III. Presto
M??SICA DE CAMBRA
1897	Sonata p??stuma	Viol??, piano	Allegro moderato
1902 - 03	Quartet de corda en fa major	2 Violins, viola, violoncel	I. Allegro moderato - II. Assez vif, tr??s rythm?? III. Tr??s lent - IV. Vif et agit??
1905	Introduction et Allegro	Arpa, flauta, clarinet, 2 violins, viola, violoncel	Introduction - Allegro
1914	Trio en la menor	Piano, viol??, violoncel	I. Mod??r?? - II. Pantoum. Assez vif - III. Passacaille. Tr??s large - IV. Finale. Anim??
1920 - 22	Sonata per a viol?? i violoncel	Viol??, violoncel	I. Allegro - II. Tr??s vif - III. Lent - IV. Vif, avec entrain
1924	Tzigane	Viol??, piano	Lento - Moderato - Allegro
1927	Sonata per a viol?? i piano	Viol??, piano	I. Allegretto - II. Blues. Moderato - III. Perpetuum mobile
M??SICA VOCAL
1897 - 99	Deux ??pigrammes	Soprano i piano	I. D'Anne jouant de l'espinette - II. D'Anne qui me jecta de la neige - (Cl??ment Marot)
1903	Sh??h??razade	Soprano i orquestra	I. Asie - II. La fl??te enchant??e - III. L'indiff??rent - (Tristan Klingsor)
1906	Histoires naturelles	Veu i piano	I. Le paon - II.Le grillon - III. Le cygne - IV. Le martin-p??cheur - V. La pintade - (Jules Renard)
1907	Chansons populaires grecques	Soprano i piano	I. Chanson de la mari??e - II. L??-bas, vers l'??glise - III. Quel galant m'est comparable IV. Chanson des cueilleuses de lentisques - V. Tout gai ! - (Gr??ce)
1913	Trois po??mes de Mallarm??	Veu i orq. de cambra	I. Soupir - II. Placet futile - III. Surgi de la croupe et du bond - (St??phane Mallarm??)
1914	M??lodies h??bra??ques	Veu i piano	I. Kaddich - II. L'??nigme ??ternelle - (Isra??l)
1922	Chansons mad??casses	Soprano/bar??ton, piano, flauta i violoncel	I. Nahandove - II. Aoua - III. Il est doux - (??variste Parny)
1923 - 24	Ronsard ?? son ??me	Veu i piano	Amelette Ronsardelette - (Pierre de Ronsard)
1927	R??ves	Veu i piano	Un enfant court - (L??on-Paul Fargue)
1932 - 33	Don Quichotte ?? Dulcin??e	Bar??ton i piano/orq.	I. Chanson romanesque - II. Chanson ??pique - III. Chanson ?? boire - (Paul Morand)
OBRES L??RIQUES
1907 - 11	L'Heure espagnole	??pera per a cinc veus solistes amb orquestra sobre llibret de Franc-Nohain
1919 - 25	L'Enfant et les sortil??ges	Fantasia l??rica en dues parts per a solistes i cor, amb orquestra, sobre llibret de Colette

[edita] Obres adaptades

ARRANJAMENTS DE LES SEUES PR??PIES OBRES
Per??ode	T??tol	Arranjament	Parts / Indicacions
1906	Une barque sur l'oc??an	Orquestraci??	D'un rythme souple
1910	Pavane pour une infante d??funte	Orquestraci??	Lent
1911 - 12	Ma m??re l'Oye	Orquestraci??	I. Pr??lude - II. Danse du rouet et sc??ne - III. Pavane de la Belle au bois dormant IV. Les entretiens de la Belle et de la B??te - V. Petit Poucet - VI. Laideronnette, imp??ratrice des pagodes - VII. Le jardin f??erique
1912	Valses nobles et sentimentales	Orquestraci??	I. Mod??r??. Tr??s franc - II. Assez lent - III. Mod??r?? - IV. Assez anim?? - V. Presque lent - VI. Vif VII. Moins vif - VIII. Epilogue. Lent
1918	Alborada del gracioso	Orquestraci??	Assez vif
1919	Le Tombeau de Couperin	Orquestraci??	I. Pr??lude - II. Forlane - III. Menuet - IV. Rigaudon
1920	La Valse	Reducci?? per a 2 pianos	Mouvement de valse viennoise
1929	Bolero	Reducci?? per a piano	Tempo di Bolero moderato assai
1929	Menuet antique	Orquestraci??	Maestoso
1932	Concerto en sol majeur	Reducci?? per a 2 pianos	I. Allegramente - II. Adagio assai - III. Presto

ARRANJAMENTS D'ALTRES OBRES
Per??ode	T??tol	Autor original	Arranjament	Parts / Indicacions
1909	Trois Nocturnes	Claude Debussy	Reducci?? per a 2 pianos	I. Nuages - II. F??tes - III. Sir??nes
1910	Pr??lude ?? l'apr??s-midi d'un faune	Claude Debussy	Reducci?? per a piano a 4 mans	Tr??s mod??r??
1913	Khovantchina	Modest Mussorgski	Orquestraci??	Orquestraci?? completada amb Igor Stravinski
1914	Carnaval	Robert Schumann	Orquestraci??
1914	Les Sylphides	Fr??d??ric Chopin	Orquestraci??	I. Pr??lude - II. Nocturne - III. Valse
1917 - 1918	Menuet pompeux	Emmanuel Chabrier	Orquestraci??	Extret de les Dix Pi??ces pittoresques
1922	Quadres d'una exposici??	Modest Mussorgski	Orquestraci??	10 quadres i 5 passeigs
1923	Sarabande et Danse	Claude Debussy	Orquestraci??	I. Sarabande - II. Danse ou Tarentelle styrienne

[edita] Obres m??s interpretades

Al portal de la SACEM ^[18] , Ravel ??s el m??sic franc??s encara no caigut en el domini p??blic que s'exporta millor des de fa decennis.

Per exemple, el Bolero va romandre al cap de la classificaci?? mundial dels drets SACEM fins el 1993 ^[19] , seguit de ben a prop per l'orquestraci?? dels Quadres d'una Exposici?? de Mussorgski.

El 1994 i el 1995 ^[20] , de les deu obres m??s exportades de la SACEM, cinc eren de Ravel:

• Bolero
• Quadres d'una Exposici??
• Daphnis et Chlo??
• Concert en sol
• Ma m??re l'Oye

El 2004 ^[21] encara, el Bolero ocupava la tercer lloc.

[edita] Notes

[edita] Vegeu tamb??

[edita] Bibliografia

• Marguerite Long, Au piano avec Maurice Ravel, ??d. G??rard Billaudot, 1971 ;Testimonis esclaridors d'una pianista propera al compositor. En franc??s.
• Marcel Marnat, Maurice Ravel, Fayard, coll. ?? Indispensables de la musique ??, 1986, 828 p. ISBN 2-213596255 ;Biografia quasi exhaustiva, d'unA formidable riquesa documental. La vida de Ravel situada en el contexte del seu temps. Cat??leg complet d'obres. En franc??s.
• Arbie Orenstein, Maurice Ravel : lettres, ??crits et entretiens, Flammarion, collection Harmoniques, 1989, 632 p. ISBN 2-080661035 ;Recll de la correspond??ncia i dels principals documents escrits per Ravel. En franc??s.
• Vladimir Jank??l??vitch, Ravel, Le Seuil, coll. ?? Solf??ges ??, 1995, 224 p. ISBN 2-020234904 ;Segona edici??, completada amb un cat??leg exhaustiu de l'obra musical i d'un ??ndex, s'afegeix tamb?? una nova discografia i una bibliografia posada al dia. En franc??s.
• Jean Echenoz, Ravel, Minuit, 2006 ISBN 2-707319309. aquesta novel??la relata els deu darrers anys de la vida del compositor. En franc??s.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Maurice Ravel

• M??diath??que de l'IRCAM - Centre Georges Pompidou Biografia del compositor i fitxes detallades de les seues obres.
• Montfort-l'Amaury Portal oficial de la ciutat on va viure Ravel des de 1921 fins a la seua mort. Secci?? Ravel amb presentaci?? del Belv??d??re.
• Universit?? du Qu??bec Cat??leg complet de les obres de Ravel, per Marcel Marnat.
• (angl??s) Maurice-ravel.net Bell portal en angl??s sobre Ravel. Il??lustracions i molt nombrosos detalls. Cites en franc??s.
• (angl??s) Piano Society Diverses gravacions sonores d'obres per a piano de Ravel (escolta gratu??ta). Molt bona qualitat sonora (MP3).

v ??? d ??? e Articles de qualitat sobre Art
Art	Rococ??
Arquitectura	Antoni Gaud?? i Cornet ??? Casa de la Ciutat de Barcelona  ??? Castell de Bellver ??? Catedral de Barcelona ??? Catedral de Girona  ??? Catedral de Ja??n  ??? Catedral de Palma ??? La Seu Vella de Lleida ??? Manuel Joaquim Raspall i Mayol  ??? Palau de la Generalitat de Catalunya
M??sica	Llu??s Llach i Grande ??? Maurice Ravel ??? Manuel de Falla ??? ??pera
Pintura	Artemisia Gentileschi