Matar??

De Viquip??dia

Matar??

(En detall)
Localitzaci??
Municipi del Maresme
Ajuntament, situat a La Riera
Estat ??? Autonomia ??? Prov??ncia ??? ??mbit funcional ??? Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Metropolit?? Maresme
Gentilici	Mataron??, mataronina
Superf??cie	22,53 km??
Altitud	28 m
Poblaci?? (2007)   ??? Densitat	119.035 hab. 5.283,4 hab/km??
Coordenades	41?? 32??? 31??? N 2?? 26??? 43??? ECoordenades: 41?? 32??? 31??? N 2?? 26??? 43??? E
Sistema pol??tic Entitats de poblaci??	1
Agermanament	Ceheg??n (M??rcia) Corsico (It??lia) Cr??teil (Fran??a) D??rnau (Alemanya) Gammelshausen (Alemanya).

Vil??la romana de Can Llauder.

La Benedicci?? del tren, (segle XIX), Francesc Pag??s i Serratosa (Barcelona, 1852-1899) relleu original en guix, base del bronze "Al??legoria del Ferrocarril" de la fa??ana del Palau de Just??cia de Barcelona. Es conserva al Museu de Matar??, n??mero de cat??leg MCMM 5415.

Platja del Varador, Matar??

Platja del Varador, Matar??

Port de Matar??

Laia, l'arquera, a l'anomenada Porta Laietana.

Matar?? ??s una ciutat catalana situada al litoral mediterrani. ??s la capital i la ciutat m??s gran de la comarca del Maresme. Es troba a uns 30 quil??metres al nord de la ciutat de Barcelona. Des d'aquesta localitat va sortir el primer tren de la pen??nsula ib??rica, amb el recorregut Matar??-Barcelona, el 1848.

[edita] Geografia

Est?? situat entre la Serralada Litoral i el litoral mediterrani barcelon??, entre Cabrera de Mar i Sant Andreu de Llavaneres.

	Dosrius	Sant Andreu de Llavaneres
Argentona
Cabrera de Mar		Mar Mediterr??nia

L'autopista C-32 comunica el municipi amb Barcelona i la N-II amb la resta de la comarca. A Matar?? neix la C-60 que comunica amb Granollers i enlla??a amb la AP-7. La carretera comarcal C-1415 arriba fins a Mollet del Vall??s passant per Argentona i La Roca del Vall??s.

[edita] Hist??ria

La ciutat de Matar?? t?? el seu origen a l'??poca romana, quan es va fundar Iluro. S'han trobat nombroses restes arqueol??giques de la vila romana, sobretot al nucli antic de la ciutat, on s'han descobert fonaments de les cases romanes i zones de clavegueram. Al barri del Pla d'en Boet es conserven les restes de la Vil??la Torre Llauder, de finals del segle I aC, que quedava fora de les muralles de l'antiga Iluro.

L'aspiraci?? cont??nua de desfer-se de la jurisdicci?? feudal, al segle XVI, va fer crear una defensa permanent de la vila per a la seguretat del seus habitants. L'any 1480 el rei Ferran el Cat??lic va atorgar el privilegi d'incorporar-se definitivament a la Corona, que representava tamb?? la formaci?? definitiva del municipi de Matar??. Durant el segle XVI va quedar enllestida la muralla.

Al segle XVI, Matar?? era una petita vila edificada al voltant de l'esgl??sia de Santa Maria i de la Pla??a Gran. El seu important i progressiu creixement econ??mic i demogr??fic va fer necessari i a la vegada possible la construcci?? d'una segona muralla i la incorporaci?? de nous espais urbans.

Les Muralles de Matar??, constru??des entre 1569 i 1600 van ser projecte de l'enginyer reial Jorge de Setara. Es poden veure trams de la muralla actualment al carrer Muralla dels Genovesos (recentment restaurada), al carrer Muralla D'en Titus i per sobre del Cam?? Ral. Tamb?? queden les restes d'una torre de la muralla al pati d'un edifici privat al carrer Hospital.

El projecte d'emmurallament de la vila es va prolongar m??s de trenta anys a causa de l'escassetat econ??mica i les disputes sobre el tra??at de la mateixa.

La muralla disposava de 7 portals i accessos, el m??s destacat era el de Barcelona (actual carrer Barcelona amb pla??a Santa Anna), del qual es reprodueixen els escuts del principat, de Matar?? i de Barcelona. Els escuts originals actualment figuren sobre la cel??la dedicada a Sant Sebasti??. Del portal de Valldeix encara es pot percebre la silueta a l'encreuament entre els carrers de La Coma i de Sant Francesc d'Ass??s. Els altres portals eren els d'Argentona, Cabrera, Sant Josep, Sant Feliu, el Pou de la S??nia i la Penya d'en Roig o Portalet.

La industrialitzaci?? de la ciutat va arrancar l'any 1839, quan s'instal??l?? el primer motor a vapor per a accionar una f??brica t??xtil. Des d'aquest moment el sector t??xtil, d'antiga tradici?? artesanal, es situ?? al centre de l'activitat econ??mica.

La capital del Maresme va viure un gran creixement industrial, que va comportar l'arribada de milers d'immigrants. Aquesta arribada d'immigrants va fer-se especialment evident durant les d??cades dels anys 60 i 70, quan desenes de milers d'immigrants provinents de M??rcia, Andalusia i Extremadura (principalment), van instal??lar-se a la perif??ria de Matar??, creant els barris de Cerdanyola, Cirera, Rocafonda i la Ll??ntia, entre altres. Aquests barris eren sovint molt llunyans del centre de la ciutat, ja que els nouvinguts no tenien suficients diners per poder instal??lar-se al nucli urb??.

Aquests nous barris van viure situacions molt prec??ries, donat que l'Ajuntament mataron?? no els prestava cap atenci??, i els habitants dels barris gaudien d'una situaci?? econ??mica molt prec??ria.

Durant els anys 60, van apar??ixer associacions ve??nals als barris per millorar la condici?? de vida dels seus habitants, i reivindicar l'ajuda de les institucions p??bliques.

Amb la restauraci?? de la democr??cia, es va aconseguir millorar les infraestructures de la ciutat i aconseguir la connexi?? entre els diferents barris, amb l'aprovaci?? del Pla General d'Ordenaci?? del 1977, i la revisi?? d'aquest, el 1993, projectant la Via Europa, eix perpendicular a la costa, que unia els barris perif??rics, abans allunyats entre ells, i tamb?? del centre urb??.

Actualment est?? vivint una segona arribada d'immigrants, provinents del Magreb, Xina, l'est d'Europa i Sud-Am??rica.

[edita] L'agricultura mataronina

Com a la majoria de les poblacions de la comarca, la vinya era antigament la base de l'agricultura local, per?? la invasi?? de la fil??loxera a la darreria del segle XIX va reduir considerablement la superf??cie dedicada a la vinya.

Gr??cies a la repoblaci?? dels ceps amb peus americans, m??s resistents a les malures, la vinya encara va tenir for??a import??ncia fins ben entrat el segle XX.

El 1945 la superf??cie era encara una mica superior a la del regadiu.

Paral??lelament a la regressi?? de la vinya es va anar incrementant el conreu de regadiu, sobretot a partir del moment en qu?? es va utilitzar l'energia el??ctrica per a l'extracci?? de les aig??es subterr??nies.

La Riera, un dels carrers principals de Matar??

La plataforma quatern??ria que limita amb el mar, formada per l'acumulaci?? de sorres i graves procedents de la disgregaci?? del granit, resulta molt a prop??sit per al conreu de regadiu, tant per l'exist??ncia de capes fre??tiques, com per la bona permeabilitat dels s??ls.

Per?? no tot ha estat f??cil: el pag??s ha hagut de reconstruir moltes vegades els camins, esplanar-los, anivellar-los, cercar l'aigua a molta profunditat, canalitzar-la degudament i modificar la qualitat dels terrenys.

Les zones d'horta m??s f??rtils es troben al pla de Sant Sim?? i Cinc S??nies, al cant?? de llevant, i al pla d'en Boet, amb el Rengle i el Cam?? del Mig, fins a la riera d'Argentona, al cant?? de ponent.

En aquesta darrera direcci?? ??s on l'acci?? urbanitzadora ha engolit m??s parcel??les dedicades a l'horticultura.

Hi ha tamb?? llenques d'horta situades a m??s altura, per?? no tenen la import??ncia dels indrets planers.

Fins no fa pas gaire, la collita de la patata primerenca era tinguda com a principal. El seu conreu arrencava de la fi del segle passat i s'havia consolidat vers el 1910 amb l'adopci?? de la llavor anglesa Royal Kidney, que era la que s'avenia millor amb aquesta classe de producci?? hort??cola, amb vista a l'exportaci??, i que va fer que el 1932 es declar??s obligat??ria la denominaci?? d'origen Matar?? per a aquesta classe de tubercle obtingut a la comarca i les zones lim??trofes.

L'enciam Trocadero i el p??sol tamb?? van ser objecte d'exportaci??.

Cap al 1952 es va introduir a Matar?? la producci?? de la clavellina, que poc despr??s passaria a ocupar for??a extensi??, per?? m??s aviat com a alternativa, juntament amb d'altres conreus.

La producci?? floral, doncs, ??s minsa i es continua amb els conreus d'horta tradicionals (cols, col-i-flors, br??quils, escaroles, pebrots, mongetes, cebes i patates), per?? s'han millorat les t??cniques de l'agricultura intensiva (hivernacles, umbracles, regatge per aspersi??), amb la qual cosa l'horticultura mant?? el seu pes econ??mic dins el municipi.

L'any 1986 hi havia conreades 144 ha de sec?? i 913 ha de regadiu, amb els seg??ents cultius: 27 ha de cereals, 14 de llegums, 203 de tubercles, 90 de flors, 48 de farratges, 50 de fruites, 545 d'hortalisses, 3 de vinya i 77 d'altres.

[edita] Festes locals

La festivitat local de Matar?? ??s "La festa de Les Santes" (Juliana i Semproniana) que se celebra a finals de juliol. Durant aquestes festes es realitzen actes populars i tradicionals, com "El Desvetllament bellug??s" que consisteix en baixar pel carrer de la Riera (carrer principal del centre) ballant amb els gegants fins a arribar a la pla??a de Santa Anna, on esclata un musical.

La setmana Santa, tamb?? ??s un esdeveniment cultural de gran import??ncia, on cal destacar la process?? dels "Armats de Matar??". Es t?? coneixement de l'exist??ncia dels armats des de principis del segle XVIII.

[edita] Llista d'alcaldes des del 1835

[edita] Demografia

[edita] Vegeu tamb??

Vil??la romana de Can Llauder

• Vil??la romana de Can Llauder a Matar??
• Miquel Biada
• Capgrossos de Matar??
• Colla Gegantera d'Iluro

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Matar??

• P??gina web de l'Ajuntament
• Informaci?? de la Generalitat de Catalunya
• Informaci?? de l'Institut d'Estad??stica de Catalunya
• Patrimoni hist??ric i art??stic (Matar?? Centre)
• Patrimoni hist??ric i art??stic (Matar?? Perif??ria)

editar	Municipis del Maresme
Alella | Arenys de Mar | Arenys de Munt | Argentona | Cabrera de Mar | Cabrils | Caldes d'Estrac | Calella | Canet de Mar | Dosrius | Malgrat de Mar | el Masnou | Matar?? | Montgat | ??rrius | Palafolls | Pineda de Mar | Premi?? de Dalt | Premi?? de Mar | Sant Andreu de Llavaneres | Sant Cebri?? de Vallalta | Sant Iscle de Vallalta | Sant Pol de Mar | Sant Vicen?? de Montalt | Santa Susanna | Tei?? | Tiana | Tordera | Vilassar de Dalt | Vilassar de Mar