Marxisme
De Viquip??dia
|
Part de la secci?? del |
 |
| Corrents |
|
Socialisme llibertari |
| Pensament |
|
Anarquisme |
| Conceptes |
|
Autogesti?? |
| edita |
El marxisme ??s el conjunt de doctrines pol??tiques, econ??miques i filos??fiques encunyades pels pensadors alemanys Karl Marx i Friedrich Engels. La multitud d'aspectes que aquesta abarca fa que pr??cticament no existeixi branca de les ci??ncies humanes sense la seva escola de pensament marxista. L'an??lisi marxista es caracteritza per un enfocament materialista, estructuralista i dial??ctic del m??n. L'aplicaci?? d'aquesta doctrina en el camp del Socialisme inici?? un nou corrent ideol??gic anomenat socialisme marxista, que cresqu?? durant tota la segona meitat del segle XIX i s'an?? situant al poder al llarg del segle XX.
Taula de continguts |
[edita] Arrels hegelianes: marxisme, hist??ria i societat
El marxisme t?? com a element central de les seves construccions la filosofia i metodologia dial??ctica de Hegel, fortament historicistes i deterministes, segons les quals no creem les idees que tenim, sin?? que aquestes s??n una conseq????ncia de les anteriors. Cada corrent de pensament surt en resposta (en oposici??) a les contradiccions de l'anterior, i es forma aix?? una tesi i una ant??tesi, de les quals ha de sorgir una s??ntesi.
Karl Marx aplica aquesta teoria al camp social, i l'adapta al materialisme, de forma que en comptes que les idees formin les condicions materials, aix?? sigui a la inversa: els marxistes opinen que ??s el m??n material el que crea les idees, i que les contradiccions d'aquestes s??n reflex de les contradiccions materials.
Aix??, sorgeix un m??tode d'interpretaci?? de la hist??ria, l'anomenat materialisme hist??ric, segons el qual el desenvolupament de les forces productives ??s el motor de les diferents fases hist??riques per les quals ha passat la humanitat. Aquestes formen diferents classes socials, i una relaci?? de domini d'unes sobre unes altres, la qual cosa desencadena una lluita de classes.
L'an??lisi de les classes socials, els seus interessos materials i les relacions d'explotaci?? permeten no solament una an??lisi de la hist??ria, sin?? la creaci?? de tota una sociologia que permet interpretar el present i predir el futur.
Sota aquest esquema anal??tic, es realitza una primera "teoria del desenvolupament" que identifica totes les fases hist??riques de la humanitat:
- El comunisme primitiu, que formaven les tribus de ca??adors-recolectors.
- La societat esclavista, on una classe era propiet??ria de l'altra i la obligava a treballar.
- El feudalisme, on una classe camperola era lligada a les terres d'un senyor que, a canvi, els oferia protecci?? militar.
- El capitalisme, fase contempor??nia a Marx, on la classe privilegiada es propiet??ria dels mitjans de producci??, la qual cosa obliga l'altra a vendre la seva for??a de treball bruta per a sobreviure. D'aquesta manera, els capitalistes obtenen una plusv??lua que els permet incrementar el seu benefici i acumular m??s capital.
- La fase socialista, que hauria d'apar??ixer quan la classe dominada al capitalisme, el proletariat, es revolti contra el sistema i aconsegueixi la conquesta de l'Estat i la socialitzaci?? dels mitjans de producci??.
- Retorn al comunisme, una vegada superada la fase transit??ria socialista.
Tanmateix, els incisos fets pel propi Marx sobre el m??tode de producci?? asi??tic posen en dubte aquest esquema del desenvolupament, ja que es reconeixen especificitats culturals. Aix?? ??s la causa que gran part dels marxistes actuals considerin que la lluita de classes (i amb ella la hist??ria) t?? un final obert; ??s, en conseq????ncia, una escletxa dins el determinisme hist??ric marxista.
Tampoc falten els qui consideren impossible que, dins una l??gica dial??ctica, es pugui arribar a una situaci?? final (la fase comunista), acusant Marx de contradictori i de crear mites amb finalitat propagand??stica.
[edita] Marxisme i economia
Les tesis econ??miques de Marx es troben a la seva forma m??s perfeccionada dins la inacabada obra El Capital, obra magna del marxisme, on s'analitzen els mecanismes econ??mics i socials de capitalisme, les seves contradiccions i el seu futur.
Per a l'an??lisi econ??mica, es basa en la teoria del valor-treball, segons la qual el valor d'una mercaderia ??s equivalent a la feina que costaria de crear-ne una d'igual. Tot i que aquesta tesi era generalment acceptada a la seva ??poca, l'aut??ntic terratr??mol pol??tic que va causar l'obra de Marx ha propiciat la recerca d'altres interpretacions, fins al punt que ara ??s considerada una teoria antiquada i el principal error del marxisme.
Segons Marx, l'economia capitalista es caracteritza per ser la primera on els diners, en comptes de ser una eina per a aconseguir les mercaderies desitjades, es tornen una finalitat en ells mateixos. ??s a dir, origin??riament el comer?? seguia una l??gica M-D-M', canviar la mercaderia M per la quantitat D de diners, i utilitzar aquests per comprar la mercaderia M'. Al capitalisme, per??, es comen??a a fer servir l'esquema D-M-D', que significa la compra amb els diners D d'unes mercaderies M, que posteriorment es venen per la quantitat D' de diners, superior a D. La difer??ncia entre D' i D ??s el que Marx anomen?? plusv??lua.
Per??, per tal que es pugui obtenir aquest benefici, no ??s possible simplement de revendre les mateixes mercaderies que abans s'havien comprat (aquests guanys resulten insostenibles i vol??tils, de component especulatiu), sin?? que han de sofrir un proc??s de transformaci?? que incrementi el seu valor. Amb la teoria del valor-treball, aix?? nom??s es possible si hi interv?? el treball hum??.
Per tant, els capitalistes, per seguir l'esquema D-M-D', han de comprar l'??nica mercaderia de la que disposa la classe obrera el ???treball??? i aportar aquelles que seran objecte de treball ???el capital. D'aqu?? sorgeix una de les contradiccions del capitalisme, entre treball i capital, embri?? de la seva pr??pia destrucci??.
Durant el proc??s de producci??, el valor de les mercaderies de capital es transfereix ??ntegrament al producte final, i s'hi afegeix a m??s el valor de la feina socialment necess??ria per a realitzar aquesta transformaci??. Aquesta feina, que els capitalistes "compren", suposa per als treballadors un salari, equivalent a la feina necess??ria per a perpetuar la seva pr??pia exist??ncia com a classe (??s a dir, inclou aliment, educaci??, descend??ncia, etc.). Aix?? ??s el que Marx anomen?? alienaci?? en el treball.
Cada treballador necessita un determinat temps de feina per a compensar aquest salari. A partir d'aquest punt comen??a el plustreball, que suposa un guany net per al capitalista que coincideix amb la plusv??lua. Aquest excedent ??s el que mou al capitalisme, i la causa del seu formidable increment de la producci?? industrial.
El concepte anteriorment esmentat, de "socialment necessari", significa el temps mitj?? que la societat necessita per a obtenir una determinada mercaderia. Aquest terme va ser utilitzat per Marx per dos motius: un, perqu?? era conscient que el treball innecessari no genera valor. L'altre, perqu?? els capitalistes, per tal d'augmentar la seva taxa de benefici, sovint apliquen avan??os t??cnics que estalviaven treball. Aix?? suposa que, durant un temps, poden vendre una determinada mercaderia a un preu molt superior al de la feina que per a ells suposa, fins que aquest m??tode de producci?? es generalitza.
Per?? la progressiva substituci?? de for??a de treball per maquin??ria, que permet aquests guanys extraordinaris temporals, t?? a llarg termini un efecte depressiu sobre el benefici, cosa que ocasiona les crisis c??cliques del capitalisme.
En substituir la for??a de treball per maquin??ria, s'incrementa la relaci?? entre el capital que s'ha d'aportar i el benefici que s'obt?? del plustreball. Per aquest motiu, cada vegada menys capitalistes es troben en condicions de competir, es concentra la propietat, i s'augmenta la taxa d'explotaci?? de la classe treballadora (??s a dir, s'augmenten les hores de plustreball). Aquesta tend??ncia aguditza les contradiccions del capitalisme, i t?? com a conseq????ncia inevitable que la classe treballadora s'aixequi contra la Burgesia, per apropiar-se dels mitjans de producci??.
Despr??s d'aquesta revoluci?? inevitable, el proletariat implantaria una dictadura i gestionaria els mitjans de producci?? de forma col??lectiva a trav??s d'un estat proletari. Ni Marx ni Engels concretaren la forma que tendria aquest nou sistema econ??mic, cosa que duu a diverses difer??ncies entre els corrents ideol??gics marxistes.
