Mars

De Viquip??dia

Mars (Marsi, ????????????, adjectiu m??rsics) fou una naci?? d'It??lia central que vivia a l'entorn del Llac Fucinus. Tenia a l'est als pelignes, al nord als sabins i vestins; i al l'oest i sud als eques, h??rnics i volscs. Eren d'origen sab?? i emparentats amb marruquins, pelignes i vestins.

Apareixen a l'hist??ria el 340 aC quant eren aliats a Roma igual que els pelignes i van concedir pas als romans cap al Samni i Camp??nia. A la segona guerra samnita van romandre neutrals (311 aC) fins i tot quan els seus aliats vestins foren atacats pels romans, per?? el 308 aC ja estaven en guerra amb Roma sense que siguin conegudes las causes de la seva participaci??. El 304 aC mars, marruquins, vestins i pelignes van concertar un tractat amb Roma despr??s de la derrota dels eques.

El 301 aC els mars es van revoltar per oposar-se a la fundaci?? de la col??nia de Carseoli a la vora del seu territori, per?? foren derrotats f??cilment i tres ciutats, Plestina, Milionia, i Fresilia, foren conquerides pels romans; els mars van haver de signar la pau i cedir una part del seu territori per?? les condicions del tractat per lo demes foren prou acceptables. Des llavors van ser constants aliats de Roma i van proveir contingents auxiliars als ex??rcits romans.

El 225 aC Polibi situa als mars, marruquins, vestins i frentans com un conjunt i omet als pelignes. Dion??s esmenta als marruquins, pelignes i frentans com aliats romans a la batalla d'Asculum per?? no fa esment dels mars ni dels vestins; Silus Italicus els esmenta com aliats a la batalla de Cannes. Ennius els associa als pelignes i als vestins.

El seu territori fou assolat per Ann??bal a la segona guerra p??nica per?? van romandre lleials a Roma i van participar amb un contingent a l'expedici?? d'Escipi?? a ??frica el 205 aC.

A la guerra social van formar el nucli central dels confederats italians, i fins i tot molts autors donen a la guerra social el nom de guerra m??rsica. Pompaedius Silo, un dels narradors de la guerra, era mars. Despr??s dels picens o picentins, els mars van agafar les armes i van ser seguits pels pelignes, marruquins, vestins, frentans, samnites i lucans. Els mars van assetjar Alba Fucensis (91 aC), col??nia romana i fortalesa, per?? el c??nsol P. Rutilius, fou enviat all?? i els va rebutjar.

Una divisi?? romana, dirigida per Perpenna, fou aniquilada al comen??ament de la guerra i el c??nsol roma fou derrotat i mort per els aliats dirigits per Vettius Cato. Gai Mari, actuant com a llegat de Rutilius, va aconseguir redre??ar la situaci?? i va obtenir una decisiva vict??ria sobre els mars, en la que aquestos i els seus aliats van perdre sis mil homes i va morir el cap dels mars Herius Asinus, lliurada a un lloc no esmentat; tot i la vict??ria, Mari no va poder empaitar als mars i va romandre al seu campament bloquejar per Pompaedius Silo, i una nova batalla no va tenir resultats decisius. Q. Caepio, lloctinent de Mari, fou aniquilat pels mars; en canvi els pelignes foren derrotats pel rom?? Servius Sulpicius per?? sense car??cter decisiu.

A la campanya del 89 aC el c??nsol L. Porci Cat?? va obtenir algunes vict??ries sobre mars i aliats per?? va morir en una batalla prop del llac Fucinius. La decisi?? romana de donar la ciutadania als italians mitjan??ant una llei, va deixar als rebels privats de la seva principal reivindicaci??, i van comen??ar les dissensions. Les operacions militars victorioses de Gneu Pompeu Estrab?? i el seu lloctinent Sulpici, va portar a la sotsmissi?? de marruquins, vestins i pelignes abans de final d'any. Els mars van continuar revoltats per?? repetides derrotes els van obligar a rendir-se. Tot i la seva obstinada lluita van ser admesos a la ciutadania en termes favorables.

En els seg??ents anys els mars com a naci?? van desapar??ixer de l'hist??ria. Tot i aix?? encara per un temps van deixar el seu car??cter marcat a la zona. Van ser inclosos a la tribu romana dels sergis i en temps d'August van quedar dins a la quarta regi?? i mes tard a la prov??ncia anomenada Val??ria.

A la guerra civil entre C??sar i Pompeu van ser favorables al darrer i les 20 cohorts amb les que Domitius va ocupar Corfinium foren reclutades entre mars i pelignes. Encara son esmentats quan es van declarar a favor de Vespasi?? en la guerra contra Vitel??li.

A l'??poca cristiana el seu territori tenia un bisbe amb seu a Marruvium (???Episcopus Marsorum???) que despr??s (segle XVI) es van traslladar a Pescina.

La fam??lia romana dels Colonna portava i porta el t??tol de comtes dels mars.

Caracter??stica dels mars, apart de la valentia en combat esmentada per alguns autors, eren les seves creences en encanteris i m??gia i molt concretament els encantaments sobre r??ptils verinosos per fer-los inofensius, facultat que deien derivava de que eren descendents de la bruixa Circe o de la divinitat local Ang??tia (suposada germana de Circe). Aquestes facultats no eren individuals sin?? que eren comunes a tota la naci?? segons Silus Italicus.

La principal ciutat dels mars fou Marruvium, probablement la ??nica que era realment una ciutat. Se'n esmenten d'altres que devien ser petits vicus o castells. Plini esmenta Anxantia o Anxantini, Antinum (habitada pels antinates), i Lucus (habitada pels lucenses) mes pr??piament Lucus Angitiae (moderna Lugo). Ptolemeu esmenta Aex (???????), probablement corrupci?? d' Anxantia. Als Itineraris apareix Cerfennia a la via Val??ria.