Marroc

De Viquip??dia


(Bandera)	(Escut)

Lema nacional: ?????????? ???????????? ?????????? (All??h, al Wa??an, al Malik) (D??u, Pa??s, Rei)

Idiomes oficials

??rab

Capital Rabat
34?? 2' N, 6?? 51' O

Ciutat m??s gran Casablanca

Govern

Rei
Primer Ministre

Monarquia constitucional
Mohamed VI
Abbas El Fassi

Superf??cie
- Total
- Aigua (%) 446.650 km?? (56??)
0,056

Poblaci??
- Estimaci?? 2004
- Cens
- Densitat 29.840.273 (36??)
-
66,8 hab/km?? (96??)

Moneda D??rham marroqu?? (MAD)

Fus horari
- Estiu (DST) (UTC)
(UTC)

Independ??ncia
de Fran??a 2 de mar?? de 1956

Himne nacional Hymne Ch??rifien

Domini internet .ma

Codi telef??nic +212

Gentilici Marroqu??, marroquina

El Marroc ??s un estat situat a l'extrem nord-occidental de l'??frica. Limita al nord amb la mar Mediterr??nia (mar d'Alboran) i Espanya (Ceuta i Melilla), a l'est amb Alg??ria, a l'oest amb l'oce?? Atl??ntic i al sud amb el S??hara Occidental (territori ocupat i annexionat per l'estat marroqu?? el 1975).

Al Marroc hi ha part del desert del S??hara i part de la serralada de l'Atles.

S'hi parlen dues lleng??es: l'??rab i el berber (a la zona del Rif).

[edita] Hist??ria

Mapa de les prov??ncies romanes de Maurit??nia Tingitana, Maurit??nia Cesariense i Num??dia

L'actual territori del Marroc ha estat poblat des de temps del neol??tic, almenys des de l'any 8000 aC, testificat per trets de la cultura capsiana, en un temps en que el Magrib era menys ??rid del que ho ??s actualment. Va rebre la penetraci?? comercial fen??cia. Form?? part de la Maurit??nia Tingitana de l'imperi Rom??. Va ser devastat pels v??ndals al segle V. Amb l'expedici?? de principis del segle VIII del general ??rab Mus?? ibn Nusayr, conqueridor de la pen??nsula Ib??rica, es consolid?? la islamitzaci?? dels berbers del territori, a partir de la qual l'actual Marroc pass?? a formar part, pol??ticament i culturalment, del m??n musulm??. A causa de l'heretgia kharigita, se separ??, sota la dinastia idr??ssida (789-974), del califat de Damasc. En el Magrib, on va comptar amb un ampli recolzament per part de la poblaci?? aut??ctona amaziga, s'arribaren a fundar diversos principats d'inspiraci?? kharigita

[edita] Dinasties

Imperi dels almor??vits

A la segona meitat del segle XI, el pa??s va assolir el seu major poder quan una s??rie de dinasties berbers reempla??aren als idr??ssides ??rabs. Primer els almor??vits (974-1147), despr??s els almohades (1147-1248), i els benimerins (1248-1465), sorgits de les grans confederacions berbers sanhaja, masmuda i zenata, respectivament. Governaren gran part del Magrib aix?? com grans territoris de la pen??nsula Ib??rica o Al-Andalus. Petits estats de la regi??, com Barghawata i Banu Isam, van ser conquerits. L'imperi es va ensorrar a causa d'un llarg per??ode de guerres civils.

[edita] Pressi?? colonial

Conquestes dels sadites

Amb la dinastia watt??ssida (1465-1555) tingu?? lloc la penetraci?? portuguesa a l'Atl??ntic i l'espanyola a la Mediterr??nia, comportant la conseg??ent reacci?? antieuropea, encap??alada per la dinastia xerifiana sadita (1555-1659), amena??ada, d'altra banda, per l'expansi?? turca des d'Alg??ria. Els sadites tenen la pesada tasca de reunificar el Marroc i de combatre el poder??s ex??rcit portugu??s, gran pot??ncia en aquell temps. El 1578 a Ksar el-K??bir (Batalla dels Tres Reis), l'ex??rcit portugu??s ??s completament aniquilat per l'ex??rcit sadita. Despr??s d'aquesta batalla, la dinastia es concentra al nord-est del Marroc per tal de protegir el regne contra les vel??le??tats otomanes. Malgrat la seva oposici??, els sadites organitzen el seu makhzen i el seu ex??rcit segons el model otom??. La dinastia desapareix el 1659 amb la mort del sult?? Ahmed II.

El Marroc abans de la colonitzaci??

Amb l'entronitzaci?? dels xerifs del Tafilelt, la dinastia alauita (1659-actualment), foren posades les bases del regne actual, malgrat que des de la fi del segle XVIII el govern efectiu del pa??s fou dictat pels interessos europeus sobretot amb tractats comercials amb la Gran Bretanya i Fran??a. ???Un dels m??s il??lustres alauites fou el sult?? Mulay Ismail, segon sobir?? de la dinastia. El seu regnat se situa entre 1672 i 1727, imposant l'autoritat del makhzen sobre el conjunt de l'imperi xerifenc, gr??cies al seu ex??rcit compost de mil??cies d'esclaus-soldats negres (els Abid al Bokhari) i de les tribus militars guich (Oudayas, Cherrardas, Cherragas). Ismail controlava el pa??s des de Mekn??s, nova capital imperial en substituci?? de Fes i de Marr??queix. Sota el regnat d'Ismail, Mekn??s es dota d'una veritable ciutat prohibida a la marroquina, amb els seus conjunts de palaus, fonts, mesquites, jardins i de fortaleses. ???Ismail afront?? una guerra cont??nua contra les tribus de l'Atles (que acaba sotmetent) per?? tamb?? contra els enemics exteriors: els espanyols, els anglesos i els otomans. El sult?? est??n la seva autoritat sobre Maurit??nia i els oasis del Touat.

De 1727 a 1757 el Marroc coneix una greu crisi din??stica en el transcurs de la qual els Abid al Bokhari fan i desfan els sultans, mentre que les tribus guich ataquen i saquegen les ciutats imperials.

El 1904, un acord decidit entre els socis de l'Entente cordiale deixa a Fran??a el Marroc com a zona d'influ??ncia, el Regne Unit es concentra a Egipte, i el nord del Marroc ??s concedit a Espanya. Amb la confer??ncia d'Algesires del 1906, Fran??a i Espanya controlaren el territori i el 1912 se'l repartiren amb la instauraci?? del protectorat franc??s (tractat de Fes) i l'establiment espanyol al Rif, Ifni i Tarfaya. El 1925, Primo de Rivera desembarca a Alhucemas i sufoca la insurrecci?? d'Abd el-Krim, substituint el protectorat per l'administraci?? directa.

[edita] Retorn de la monarquia

Despr??s de la Segona Guerra Mundial, els partits nacionalistes exigiren la independ??ncia i els desordres s'estengueren a tot el pa??s. El 1955 ??s reinstaurat Muhammad V del Marroc, assolint la independ??ncia i l'abolici?? de l'estatut internacional de T??nger. L'any seg??ent fou adm??s a l'ONU i el 1957 es proclam?? la monarquia constitucional i la futura successi?? del seu fill Hassan que es feu efectiva el 1961. El 1958 el Marroc entr?? a la Lliga ??rab, i reivindic?? els territoris del S??hara que, juntament amb Ifni i les places de Ceuta i Melilla, encara pertanyien a l'estat espanyol, a Maurit??nia i una part a Alg??ria. El partit nacionalista Istiqlal havia sostingut el govern de Hassan II, per?? aviat aquest i l'UNFP, escissi?? liderada per Ben Barka, passaren a l'oposici??. L'assassinat d'aquest darrer va afectar seriosament les relacions marroquines amb Fran??a.

[edita] Conflicte al S??hara

El 1963 les tropes nord-americanes i franceses surten del pa??s. El Marroc participa en les guerres araboisraelianes del 1967, amb repercussions antijueves a l'interior, i del 1973. A la confer??ncia d'Agadir del 1974, el Marroc, Maurit??nia i Alg??ria, discutiren llurs problemes fronterers, sobretot pel que feia a la imminent descolonitzaci?? del S??hara Occidental, ric en fosfats. El 1975, per tal d'exercir pressi?? i afavorir-ne l'annexi??, Hassan II hi organitz?? una Marxa verda de m??s de 300.000 colons i 25.000 soldats. Aquell mateix any, mitjan??ant l'acord de Madrid, el pa??s va rebre l'administraci?? del centre i el nord del S??hara Occidental, i Maurit??nia la del sud.

El 26 de febrer de 1976, Espanya va finalitzar la seva pres??ncia colonial al S??hara. L'endem?? es va proclamar la Rep??blica ??rab Saharaui Democr??tica (RASD), encarregada de l'organitzaci?? dels campaments de refugiats, la lluita al terreny, impedir que l'enemic avanc??s, treballar en el reconeixement internacional del Front Polisario, de la RASD, i dels drets del poble saharaui. A l'abril van comen??ar els enfrontaments entre el Marroc i el Front Polisario. Els saharauis van fugir dels bombardejos en direcci?? al desert d'Alg??ria. El 1979 Maurit??nia va renunciar a les seves reivindicacions sobre el territori i va firmar un acord de pau amb el Front Polisari.

A l'interior, el 1977 Hassan II va crear un govern d'unitat nacional despr??s de fer dimitir el gabinet sorgit de les eleccions d'aquell any. Avalots recurrents fins al 1991 van provocar una forta recessi?? econ??mica, que fou dissimulada amb les reclamacions de Ceuta, Melilla i del S??hara Occidental. En les eleccions del 1984 la Union Constitutionnelle va obtenir la majoria simple i form?? un govern de coalici?? amb els principals partits pol??tics, a excepci?? de l'Istiqlal i la Union Socialiste des Forces Populaires (USFP). Aquest govern inici?? una campanya contra el fonamentalisme isl??mic i contra organitzacions de l'oposici??.

Te??ricament, el 1991 fou signada la pau entre el Marroc i el Front Plosario, acordant ambdues parts de celebrar un refer??ndum d'autodeterminaci?? supervisat per l'ONU i l'antiga Organitzaci?? per a la Unitat Africana (OUA), posposada posteriorment per les dificultats en l'establiment del cens.

Els darrers temps, Marroc ha mantingut una posici?? clarament prooccidental, especialment el 1986, quan establ?? relacions amb Israel, la qual cosa li va provocar un cert a??llament en el m??n ??rab. El 1988 restabl?? les relacions amb Alg??ria, i el 1989 pact?? amb Espanya temes de defensa i d'uni?? mar??tima a l'estret de Gibraltar.

El maig del 1990, Hassan II crea un Consell Consultiu sobre Drets Humans integrat per persones de diferent color pol??tic per apaivagar les den??ncies per les detencions d'estudiants a les facultats de Fes, Casablanca i Marr??queix. Tot i aix??, es mantingu?? la prohibici?? sobre determinades organitzacions pol??tiques i religioses, aix?? com la censura.

Malgrat que el monopoli seguia sent un factor important pel poder de la monarquia, el 1992 s'inicien algunes privatitzacions d'empreses resultant afectat l'??ndex de creixement i augmentada la inflaci??. Aquell mateix any foren alliberats alguns presos pol??tics (com Abraham Sefarty) i es tanc?? la pres?? secreta de Tazmamart, per?? el frau electoral del 1993 consolid?? la marginaci?? de l'oposici??.

Al novembre del 1995, la UE va signar un acord de lliure comer?? amb el Marroc gr??cies al qual l'economia marroquina mantenia una tend??ncia positiva dins la precarietat. El 23 de juliol de 1999 moria el rei Hassan II, despr??s de 32 anys de monarquia, deixant el tron al seu fill Moh??mmed VI. Els primers anys del nou regnat destacaren per l'inici del reconeixement de la cultura i la llengua berbers amb la creaci??, el 2001, d'un institut oficial amazigh i, al setembre del 2003, el comen??ament de les primeres classes en aquesta llengua en algunes escoles.

[edita] Geografia

Terra marroquina

El Marroc ??s un pa??s del nord-oest de l'??frica. La seva llarga costa que d??na a l'oce?? Atl??ntic es perllonga m??s enll?? de l'estret de Gibraltar sobre el Mediterrani.

Al sud del Marroc es troba el territori discutit el S??hara Occidental, reivindicat i sota control en gran part pel Marroc, malgrat el no-reconeixement d'aquesta sobirania per la comunitat internacional. A l'est i al sud-est, el Marroc ??s lim??trof d'Alg??ria. A certa dist??ncia de la costa Atl??ntica es troben les Illes Can??ries i Madeira. Al nord de l'estret de Gibraltar es troba Espanya.

???La capital ??s Rabat. Entre les grans ciutats destacables es troba Casablanca, Agadir, Fes, Marr??queix, Meknes, T??nger, Oujda, Ouarzazate, La??youne.

[edita] Les muntanyes

Aproximadament una tercera part del territori marroqu?? ??s recobert de muntanyes que atenyen al??ades prou importants. El Marroc compta amb quatre serralades i ??s l'??nic pa??s del Magrib que disposar d'una immensa serralada com l'Atles.

Al nord del pa??s, les muntanyes del Rif voregen el Mediterrani. El cim m??s alt del Rif ateny 2.456 m i t?? per a nom djebel Tidighine. El Rif proposa superf??cies variades segons les altituds de les seves regions. De fet, a l'oest, s'hi troba sobretot una vegetaci?? espinosa (avets, pins, cedres, etc.). M??s lluny de les ribes mediterr??nies i m??s endins del pa??s, sobresurten les tres altres immenses cadenes: l'Atles Mitj??, l'Alt Atles i l'Antiatles, on trobem tamb?? una diversitat de paisatges.

[edita] Pol??tica

Rei: Mohamed VI (des de 23 de juliol de 1999)

Pr??ncep: Pr??ncep Moulay Rachid

Primer ministre: Driss Jettou (des del 9 d'octubre de 2002)

Parlament Bicameral:
- Cambra de Diputats: 325 Diputats elegits per sufragi universal directe, per un mandat de 5 anys. L??actual president ??s Abdelouahed Radi (Uni?? Socialista de Forces Populars).
- Cambra de Consellers (Senat): 270 consellers elegits per sufragi indirecte a trav??s del Col??legi d'Electors provinents de les col??lectivitats locals i de les Cambres Professionals a nivell de regions, i del Col??legi d'Assalariats a nivell nacional, amb una proporci?? de 162 escons per a les col??lectivitats locals, 33 escons per a les Cambres d'agricultura, 24 escons per a les Cambres de comer??, ind??stria i de serveis, 21 escons per a les Cambres d'artesania, 3 escons per a les Cambres de Pesca Mar??tima i 27 escons per als representants dels assalariats. Els membres de la Cambra de Consellers s??n elegits per un mandat de 9 anys. La Cambra de Consellers es renova per ter??os cada tres anys. La renovaci?? d'escons del primer i segon ter?? es realitza per sorteig. L'actual president ??s Mustafa Oukacha (Agrupament Nacional dels Independents).

Partits pol??tics:

La Gauche Socialiste Unifi??e (GSU)
Le Mouvement Populaire
Parlementaire
Parti de la Justice et du D??veloppement (PJD)
Parti de l'Istiqlal
Parti RNI
Alliance des Libert??s- A.D.L. -
Union Socialiste donis Forces Populaires (USFP)

[edita] Demografia

Diferents versions del territori del Marroc

Poblaci??: 31,689,265 h.

Estructura d'edats:

0-14 anys: 33,2%
15-64 anys: 62,0%
65 anys o m??s: 4,8 %

Creixement de la poblaci??: 1.64%

Mortalitat infantil: 5,78 morts/1.000 nascuts vius.

Esperan??a de vida:

Total: 70,04 anys
Homes: 67,77 anys
Dones: 72,41 anys

??ndex de fecunditat: 2,89 nens nascuts/dona.

Alfabetitzaci?? (Individus de 15 anys o m??s que poden llegir o escriure):

Total: 51,7 %
Homes: 64,1 %
Dones: 39,4%

Religi??: musulmans (98,7%), cristians (1,1%) i jueus (0,2%).

Idioma: ??rab (oficial), dialectes amazigh. El franc??s s'utilitza habitualment en ??mbits oficials (govern, diplom??cia), i tamb?? en els negocis.

Grups de poblaci??: ??rab-amazigh 99,1%, altres 0,7%, Jueus 0,2%

[edita] Vegeu tamb??

Harira

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Marroc

Plana del Ministeri de la comunicaci?? del Marroc (??rab) (franc??s)
La Wikitravel en catal?? disposa d'una entrada dedicada al Marroc

Estats de l'??frica
	??frica del Nord : Alg??ria ?? Egipte ?? L??bia ?? Marroc ?? Maurit??nia ?? Sudan ?? Tun??sia ?? Depend??ncies: A??ores ?? Can??ries ?? Ceuta ?? Melilla ?? Madeira ?? S??hara Occidental
	??frica Occidental : Ben??n ?? Burkina Faso ?? Camerun ?? Cap Verd ?? Costa d'Ivori ?? Gabon ?? G??mbia ?? Ghana ?? Guinea ?? Guinea Bissau ?? Guinea Equatorial ?? Lib??ria ?? Mali ?? N??ger ?? Nig??ria ?? Rep??blica del Congo ?? S??o Tom?? i Pr??ncipe ?? Senegal ?? Sierra Leone ?? Togo
	??frica Central : Burundi ?? Rep??blica Centreafricana ?? Rep??blica Democr??tica del Congo ?? Rwanda ?? Txad
	??frica Oriental : Djibouti ?? Eritrea ?? Eti??pia ?? Kenya ?? Seychelles ?? Som??lia ?? Tanz??nia ?? Uganda ?? Depend??ncies: Territori Brit??nic de l'Oce?? ??ndic
	??frica Austral : Angola ?? Botswana ?? Comores ?? Lesotho ?? Madagascar ?? Malawi ?? Maurici ?? Mo??ambic ?? Nam??bia ?? Sud-??frica ?? Swazil??ndia ?? Z??mbia ?? Zimbabwe ??Depend??ncies: Mayotte ?? Reuni?? ?? Santa Helena
Nota:	Aquestes grans regions africanes s??n merament indicatives. Alguns estats, situats en zones de transici??, poden incloure's en una regi?? o en una altra atenent a criteris diferents.

Lliga ??rab
Alg??ria \| Ar??bia Saudita \| Bahrain \| Comores \| Djibouti \| Egipte \| Emirats ??rabs Units \| Iemen \| Iraq \| Jord??nia \| Kuwait \| L??ban \| L??bia \| Marroc \| Maurit??nia \| Oman \| Palestina \| Qatar \| S??ria \| Som??lia \| Sudan \| Tun??sia