Malta
De Viquipèdia
L'illa de Malta és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag i la República de Malta.
Aquesta illa és la més gran de les tres illes que constitueixen l'arxipèlag, que està al mig del Mediterrani, al sud d'Itàlia i al nord de Líbia, amb una superfície de 246 km² i capital a Valletta. El seu paisatge es caracteritza per turons baixos i terrenys amb terrasses.
[edita] Història
Vers el 1000 aC fou colonitzada pels fenicis. El seu nom antic fou Melita. Dels fenicis va passar als cartaginesos fins a la conquesta romana, que no està referenciada.
Belisari, el general bizantí, va ancorar a l'illa en el seu camí cap a l'Àfrica. Al segle IX fou ocupada pels àrabs procedents de Sicília, que van influir en el llenguatge de l'illa, i els habitants autòctons es van fer musulmans junt amb els colons àrabs. El 1090 fou ocupada pels normands i hi fou restablert el cristianisme. Va passar als Hohenstaufen (1194), als angevins (1268) i a la Corona d'Aragó el 1283 formant part del comtat de Malta.
L'emperador Carles V la va cedir el 1530 a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, on fou l'escenari de dos intents otomans de conquesta, un primer el 1551, en el que acaben conquerint la veïna Gozo, i un segon setge el 1565, sense que la poguéssin conquerir, i va quedar en mans hospitaleres fins a la conquesta francesa de Napoleó Bonaparte del 6 de juny de 1798, i la posterior conquesta britànica el 5 de setembre de 1800.
