Malta
De Viquip??dia
L'illa de Malta ??s la m??s gran de les tres illes que constitueixen l'arxip??lag i la Rep??blica de Malta.
Aquesta illa ??s la m??s gran de les tres illes que constitueixen l'arxip??lag, que est?? al mig del Mediterrani, al sud d'It??lia i al nord de L??bia, amb una superf??cie de 246 km?? i capital a Valletta. El seu paisatge es caracteritza per turons baixos i terrenys amb terrasses.
[edita] Hist??ria
Vers el 1000 aC fou colonitzada pels fenicis. El seu nom antic fou Melita. Dels fenicis va passar als cartaginesos fins a la conquesta romana, que no est?? referenciada.
Belisari, el general bizant??, va ancorar a l'illa en el seu cam?? cap a l'??frica. Al segle IX fou ocupada pels ??rabs procedents de Sic??lia, que van influir en el llenguatge de l'illa, i els habitants aut??ctons es van fer musulmans junt amb els colons ??rabs. El 1090 fou ocupada pels normands i hi fou restablert el cristianisme. Va passar als Hohenstaufen (1194), als angevins (1268) i a la Corona d'Arag?? el 1283 formant part del comtat de Malta.
L'emperador Carles V la va cedir el 1530 a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem, on fou l'escenari de dos intents otomans de conquesta, un primer el 1551, en el que acaben conquerint la ve??na Gozo, i un segon setge el 1565, sense que la pogu??ssin conquerir, i va quedar en mans hospitaleres fins a la conquesta francesa de Napole?? Bonaparte del 6 de juny de 1798, i la posterior conquesta brit??nica el 5 de setembre de 1800.
