Mallorca

De Viquip??dia

Aquest article tracta sobre l'illa de Mallorca. Per a altres significats, vegeu ??Mallorca (desambiguaci??)??.

Mallorca

	(Escut)
(En detall)	(En detall)

Localitzaci??

Illes Balears

Dades estad??stiques

Municipi m??s gran

Mallorqu??, mallorquina

790.763 hab.

3.640'11 Km²

217,24 hab/km²

39?? 35??? N, 2?? 58??? ECoordenades: 39?? 35??? N, 2?? 58??? E

Himne

La Balanguera

Municipis

Mapa municipal de Mallorca

Mallorca ??s una illa de la Mediterr??nia, la m??s gran de les illes Balears, per aix?? tamb?? se l'anomena la Balear Major.

Pel gran pes demogr??fic de la capital, Palma, l'illa es va dividir tradicionalment entre Ciutat i la Part Forana. La Part Forana ??s la ruralia, la terra situada fora de poblaci??. A Mallorca, es fa servir aquest terme per denominar de forma global totes les poblacions que no s??n la capital, Palma.

[edita] Denominaci??

A l'Edat Mitjana va predominar el nom de l'illa en plural: Mallorques. Aquest nom, tant en plural com, m??s poc sovint, en singular, coincidia amb el nom de l'??nica ciutat. La restauraci?? del nom llat?? d'una de les poblacions, Palma, va resoldre l'ambig??itat.

En els textos hebreus de l'illa (per exemple les Responsa del Raixba??) s'usava la denominaci?? ???????????? (Maiorqa).

[edita] Hist??ria

[edita] Prehist??ria

A Muleta (S??ller) i a Son Matge (Valldemossa) s'han trobat restes de una etapa arcaica de la prehist??ria mallorquina. Els m??s antics s'han datat a l'any 5.200 aproximadament.

Les colonitzacions protohist??riques (grecs, fenicis, cartaginesos, romans) s??n febles, o b?? tardanes.

Els balears eren bons foners i es feren mercenaris dels cartaginesos. Pareix ??sser que lluitaren al costat d'Hann??bal, el general cartagin??s que quasi derrot?? els romans, i arribaren a combatre gaireb?? a les mateixes portes de Roma. D'aquell temps ??s la dita: Hannibal ad portas, quan hi ha un perill imminent. No volien cobrar amb diners, i demanaven ser pagats amb dones i vi.

[edita] Edat Antiga

Els romans intentaren conquerir l'illa de Mallorca en diferents ocasions, per?? els balears els causaven grans danys a les naus amb les pedres que tiraven amb les seves fones, finalment el 123 a.C. Quintus Caecilius Metellus, que despr??s seria conegut amb el sobrenom de balearicus, va fer cobrir les naus amb pells, d'aquesta manera va poder desembarcar i sotmetre els balears. Els romans fundaren les ciutats de Palma i Pol??l??ntia. Al final d'aquest per??ode el cristianisme arriba a l'illa.

[edita] Alta Edat Mitjana

Al 425 el poble germ??nic dels v??ndals saquegen Mallorca i al 455 la incorporen al seu regne del nord d'??frica. Al 534 el general Apol??linar incorpora les Balears a l'Imperi Bizant??. La decad??ncia bizantina a la Mediterr??nia Occidental al segle VIII deixa a??llat l'arxip??lag.

[edita] Els musulmans

L'any 903 els musulmans conquereixen Mallorca despr??s d'alguns saquejos realitzats al segle IX. L'any 1015 Mallorca passa a dependre de la taifa de D??nia. Al 1114-1115 una croada realitzada per Pisa i el comte de Barcelona Ramon Berenguer III saqueja per?? no ocupa l'illa. Aix?? accelerar?? la incorporaci?? de la taifa als almor??vits. Al 1203 els almohades es fan amb Mallorca.

[edita] Jaume I

L'illa fou conquerida per les tropes catalanes i aragoneses de Jaume I el conqueridor l'any 1229. Despr??s de derrotar definitivament a Ab?? Yahya a la batalla de Portopi (1229) va prendre i saquejar Medina Mayurka (1230), la resistencia ces?? en 1231. Els habitants de Mallorca que no varen ser assassinats fugiren a l'Africa o foren esclavitzats. Lilla va ser totalment repoblada per catalans principalment provinents de les comarques del Rossell?? i l'Empord??, i en general de la costa nord del principat. ??s per aix?? que avui en dia encara es parla catal??, tot i que els mallorquins anomenen la seva llengua "Mallorqu??", i aix?? ??s coneguda arreu. Es una llengua ben viva i posseeix unes caracter??stiques que la diferencien del catal?? del principat, tant per l'accent com per algunes paraules i expressions exclusives del mallorqu??.

En el seu testament, Jaume I cre?? el regne de Mallorca, depenent del Rei de la corona Catalano-aragonesa. Tamb?? rendien vasallatge les illes de Menorca (encara sota poder musulm??) Eivissa i Formentera. Un cop mort el rei Jaume(1276), el seu fill Jaume pren el nom de Jaume II de Mallorca i assumeix el tron. A la guerra de successi??, l'illa va ser fidel a l'arxiduc Carles, juntament amb el Principat i el Regne de Val??ncia. Com ja es sabut, Felip V va derrotar les tropes catalanes i Mallorca va passar definitivament a formar part de l'Estat Espanyol.

[edita] Orografia

Mapa dels diferents municipis de l'illa

Mallorca presenta dues serres : la de Tramuntana, amb muntanyes m??s altes, i les Serres de Llevant, d'altures m??s modestes. A m??s, es compten altres cims menors fora d'aquestes dues serralades.

[edita] Serra de Tramuntana

Puig Major (1445 m)
Massanella (1364 m)
Tomir (1102 m)
l'Ofre (1090 m)
Galatz?? (1027 m)
Alf??bia (1069)
Teix (1064 m)
Tossals Verds (1028)

[edita] Serres de Llevant

Puig de Sant Salvador (510 m)
Bec de Ferrutx (519 m)
Puig de Morell (562 m)

[edita] Altres

Aqu??, podem destacar el mass??s de Randa, amb el Puig de Randa (543 m) i el Puig de Galdent (420 m).

Vegeu: Llista de cims de Mallorca

[edita] Biodiversitat

La insularitat ha exercit una gran influ??ncia sobre la flora i fauna de Mallorca, generant-se nombrosos endemismes.

[edita] Comarques de Mallorca

Les comarques a Mallorca, no tenen reconeixement legal, per?? la divisi?? s?? que ??s consensuada pels ge??grafs.

Vegeu: Llista de municipis de les Illes Balears

[edita] Mitologia quotidiana

Dimonis boiets: Esperits populars de les llars. Acostumen a ser molt nerviosos, obeeixen les ordres d'aquell que els controla. Quan no tenen res a fer, es posen a destorbar, fer malifetes i a cridar l'atenci?? de la gent perqu?? els doni feina. El seu aspecte ??s el d'una personeta lletja, petita, sovint vella, que sol tenir algun tret animal, com potes de cabra, banyes, coa d'ase o de bou, de vegades ales de ratapinyada... Es diu que neixen de les llavors de la falguera la matinada de la nit de Sant Joan.
Dracs: Conegut monstre de fantasia, amb forma de serp o llangardaix gegantesc que escup foc pels queixals, sovint amb m??s d'un cap. Moltes vegades apareix com un pr??ncep encantat.
Bubota: fantasma, esperit d'un difunt. De vegades guarda un tresor, per?? ??s m??s com?? que faci cruixir les parets de cases abandonades o que encanti algun cam??.
Dimoni cucarell: esperit o dimoni gros, que guarda un tresor o vigila alguna cosa. No sol faltar en les festes mallorquines, i es diverteix jugant amb el foc i empaitant la gent. Ve de l'infern i t?? l'aspecte d'un home molt gran amb banyes i, de vegades, potes de cabra i ales de ratapinyada.
Homenets i donetes de colzada: Persones menudes que apareixen quan s??n cridats, amb vestidures t??piques de la pagesia, i que obeeixen el seu amo. Se'ls anomena "gent de colzada" perqu?? la seva altura no ??s m??s gran que la dist??ncia entre el colze i el canell.
Negrets: Genis que surten de dins una ll??ntia quan aquesta ??s fregada amb un anell especial. Obeeixen les ordres d'aquell que els ha alliberat.
Serps: Monstres gegantescos en forma de serp que guarden algun tresor. Normalment, aquell que vulgui aconseguir el tresor ha d'anar amb tres llesques de pa bene??t i oli verjo a les dotze de la nit all?? on habita la serp. Es posa boca amunt amb una llesca de pa amb oli sobre els llavis o el pit, i les altres dues una a cada m??. Quan toquen les dotze, la serp surt i es menja les llesques de pa, i amb cada llesca torna m??s grossa. Si la persona no es mou gens, el tresor ser?? seu. Per?? si li entra por i es regira, la serp no li deixar?? acostar-s'hi.

[edita] Cultura

Grups de m??sica mallorquins

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Mallorca

Portal de les Illes Balears ??? Accediu als articles tem??tics sobre les Illes Balears.

Categoria: Mallorca