Macedoni de Tràcia
De Viquipèdia
Macedoni I de Constantinoble (Macedonius, Μακεδόνιος) fou patriarca de Constantinoble al segle V, fins llavors anomenat Macedoni de Tràcia.
Fou un teòleg nascut a Tràcia en una època indeterminada a cavall entre el segle III i IV.
A la mort del patriarca Eusebi de Nicomèdia el 341 els ortodoxes van restaurar com a patriarca a Pau I de Constantinoble mentre els arrians elegiren a Macedoni, diaca de l'església de Constantinoble, soposadament ja d'una certa edat, que Jerònim diu que havia estat un brodador d' "artis plumariae".
La seva elecció fou acompanyada de disturbis sagnants entre els partidaris dels dos patriarques; el magister equitum Hermògenes, encarregat per Constanci II d'expulsar a Pau, va intentar dominar la situació que encara es va agreujar i va acabar amb la mort d'Hermògenes. L'emperador Constanci, que llavors era a Antioquia de l'Orontes, va retornar a Constantinoble, i va desterrar a Pau, posant fi al conflicte. Constanci no es va mostrar satisfet amb l'elecció de Macedoni, que no havia autoritzat, i va demorar el seu reconeixement fins el 342.
Només sortir Constanci de la ciutat, Pau I va retornar però els oficials imperials van posar a Macedoni i els seus partidaris en la possessió de les esglésies, encara que la resistència popular va provocar centenars de morts.
Macedoni va conservar el poder fins vers després del 346 quant l'acord de Constanci II amb Constant va obligar a restaurar a Pau I, que fou confirmat pel congres de Sardica el 347, mentre Macedoni podria seguir oficiant en una de les esglésies (que sembla que era una propietat privada seva). El 350 va morir Constant i el 351 tornava a estar en possessió del patriarcat i va començar una activa persecució contra els seus opositors, que foren torturats o desterrats alguns fins a la mort; algunes d'aquestes persones foren més tard reconeguts màrtirs i la seva memòria commemorada per l'església llatina el 25 d'octubre i per la grega el 30 de març.
Aquestes crueltats li van fer perdre el suport entre els seus propis partidaris. Un dia va fer traslladar el cos de Constantí I el Gran de l'església dels Apòstols on havia estat enterrat i que tot i que només tenia 20 anys estava en molt malt estat i amenaçava d'ensorrar-se sobre les restes de Constantí; però no es va transmetre a la gent la causa del trasllat i van esclatar tumults i hi va haver força morts. Constanci II es va mostrar crític amb un trasllat tant inoportú i al concili de Selèucia d'Isàuria el 359 va deixar caure al patriarca: el partit del acacians o arrians purs, i els semiarrians, es van enfrontar i es van separar; es van presentar càrrecs contra Macedoni i la divisió dels seus no li va permetre enfrontar-los.
Macedoni, per la seva edat, no va ser al concili i no es van arribar a prendre mesures greus, però el 360, al concili de Constantinoble, fou deposat pels acacians, que tot i el conflicte que havien ocasionat al admetre a la comunió un diaca convicte d'adulteri, tenien el suport de l'emperador. Fou desterrat de Constantinoble i es va acostar als semiarrians ( Ἡμιαρειανοί), que van acabar agafant el nom de macedonians (Μακεδονιανοί). Va romandre a les afores de Constantinoble fins a la seva mort, en data desconeguda. Si com diu Facund encara vivia el 381 no podia ser molt vell quan fou escollit el 341.
