Mònaco
De Viquipèdia
|
|||||
Lema nacional: Amb l'ajuda de Déu (Llatí: Deo Juvante |
|||||
Idiomes oficials | Francès | ||||
Capital | Mònaco1 43°44′ N 7°24′ E |
||||
Ciutat més gran | Mònaco1 | ||||
Govern
Príncep
Ministre d'Estat |
Monarquia constitucional Albert II Jean-Paul Proust |
||||
Superfície - Total - Aigua (%) |
2 km² (192è) 0% |
||||
Població - Estimació 2005 - Cens 2002 - Densitat |
32.409 (188è) 31.842 16.620 hab/km² (1r) |
||||
Moneda | Euro (EUR ) |
||||
Fus horari - Estiu (DST) |
CET (UTC+1) CEST (UTC+2) |
||||
Independència de la Casa dels Grimaldi |
1419 | ||||
Himne nacional | Hymne Monégasque | ||||
Domini internet | .mc | ||||
Codi telefònic | +377 |
||||
Gentilici | Monegasc, monegasca | ||||
1Mònaco és una ciutat estat |
El Principat de Mònaco (Mónec en català antic, Mónegue en occità, Múnegu en monegasc; Monaco en francès) és un petit estat europeu situat sobre la costa mediterrània que consta de tres nuclis de població que formen una aglomeració urbana: Mònaco, Montecarlo i La Condamina. Està situat a la Costa d'Atzur, entre les ciutats franceses de Niça i Menton. Té una superfície d'1,95 km2 i una població de 31.842 habitants (2000).
Taula de continguts |
[edita] Llengües
A Mònaco hi ha dues llengües autòctones: el monegasc (una varietat del nord-italià i més especialment del lígur) i també l'occità (niçard), segons els estudis fets localment pels lingüistes Raymond Arveiller (Étude sur le parler de Monaco, 1967, Comité National des Traditions Monégasques, paràgraf 1) i Charles de Tourtoulon (fi del segle XIX, citat per Arveiller). El francès hi és l'única llengua oficial però no autòctona. També una part de la població hi parla anglès i italià.
[edita] Història
Antiga colònia grega fundada pels grecs de Messàlia amb el nom Monoikos, la ciutat tenia un temple dedicat a Hèrcules i sota els romans es va dir Monoeci Portus (Μονοίκου λιμήν) o més exactament Portus Herculis Monoeci (a vegades només Portus Herculis). Fou una base naval romana de segon ordre.
A les muntanyes properes es va erigir un monument per commemorar la submissió de les tribus lígurs, la inscripció del qual fou conservada per Plini el Vell. Encara es conserven les seves ruïnes prop de la vila de Turbia derivació de Tropaea Augusti (Τρόπαια Σεβαστοῦ) o Tropaea Alpium.
Mònaco passà a ser governada per la família Grimaldi el 1297 i a partir de 1419 la conserven fins als nostres dies. Després d'haver estat reconegut per França, el 1793, Napoleó annexionà el principat a l'estat francès fins el 1814, en què es restaurà el poder de la dinastia dels Grimaldi. L'antic absolutisme fou substituït per un règim liberal a partir de la constitució de 1911. El govern recau sobre el Príncep, que regeix sobre un consell de govern, mentre el poder legislatiu l'exerceix un Consell Nacional integrat per 18 membres.
Esdevingut un paradís fiscal on els seus ciutadans no paguen impost sobre la renda i les empreses abonen unes taxes molt reduïdes, Mònaco ingressà el 1993 a l'ONU i s'adoptaren diverses mesures per a lluitar contra el blanqueig de diners i la malversació financera. El 2002, tot i no formar part de la Unió Europea, Mònaco adoptà l'euro com a moneda única i a l'abril d'aquell mateix any es modificà la Constitució per tal d'assegurar la continuació al tron dels Grimaldi davant la manca de descendència de l'hereu Albert, ja que fins aleshores l'estat francès era l'hereu del Principat en cas d'extinció de la dinastia.
De totes maneres, aquesta constitució deixa sense drets dinàstics a Alexandre Coste i a Jazmin Grace Rotolo, fills del príncep però concebuts fora del matrimoni eclesiàstic.
[edita] Política
Mònaco ha estat governat per una monarquia constitucional des de 1911, amb el Príncep com a Cap d'Estat. La branca executiva consisteix en un Ministre d'Estat (Cap del Govern), qui presideix un gabinet (Consell de Govern) de 6 membres. El Ministre de l'Estat és un ciutadà francés designat pel príncep, qui l'escullen d'entre candidats proposats pel govern de França, que s'encarrega dels afers de defensa i seguretat del principat.
Sota la Constitució de 1962, el Príncep comparteix el seu poder amb un Parlament unicameral, el Consell Nacional. Els 24 membres del cos legislatiu són escollits mitjançant votació directa i democràtica, i tenen un període de 5 anys. Tots ells compleixen la funció de fer les lleis i reglamentar els decrets reials. Els principals afers locals són dirigits pel Concili Comunal, el qual es composa de 15 membres escollits i presidits per un alcalde. El Concili Comunal fa el paper d'ajuntament i compleix la funció de fer gestions locals pel seu desenvolupament.
[edita] Geografia
Mònaco no té grans característiques geogràfiques, ja que el principat no fa més que 1,95 km². El territori és una franja costera enclavada dins la regió francesa de Provença-Alps-Costa d'Atzur i està composta per turons, cales i una platja.
El principat pot assolir temperatures de fins a 31,5ºC en estiu i en hivern 5,5ºC de mínima. El seu és de tipus mediterrani atemperat, és a dir, la seua estació més seca i càlida és l'estiu sent la més freda l'hivern entre els mesos de novembre i gener, comparant-se al clima mediterrani de la costa gironina.
[edita] Organització político-administrativa
La distinció entre l'Estat i la Ciutat de Mònaco és purament teòrica. L'estat, de fet, consisteix en només un sol municipi (commune) i 10 districtes (al 2014 hi hauran 11).
Segons la constitució de 1911, el principat va ser subdividit en tres municipis:
- Vila de Mònaco (Monaco-Ville): És la ciutat vella i es troba situada en un turó tocant la mediterrània, anomenat La Rocher. Se situa el Palau del Príncep, la Catedral de Sant Nicolau i el Museu Oceanogràfic Jacques Cousteau.
- Montecarlo: És l'àrea residencial principal i l'àrea turística per excel·lència de Mònaco amb el Casino.
- La Condomina (La Condamine): És una cala situada entre la Vila de Mònaco i Montecarlo. Hi ha el port.
Al 1917, aquests tres municipis es tornaren en un sol a causa de les acusacions al govern de seguir el lema de "divideix i venceràs", i aquests obtingueren llavors l'estatus de districte (quartier).
- Fontvieille es va afegir com a quart districte als anys setanta.
- Moneghetti es va convertir en el cinqué districte segregant-se de La Condomina
- Larvotto va ser el sisé districte en formar-se a partir d'una part de Montecarlo.
- La Rousse/Sant Roman (La Rousse/Saint Roman) (incloent Le Ténao) va ser el seté també a partir de Montecarlo.
Subseqüentment, s'afegiren tres districtes més:
- Sant Miquel (Saint Michel) a partir d'una zona de Montecarlo
- La Colle, d'una part de La Condomina
- Les Révoires, d'una part de La Condomina
Al 2014, s'afegirà un onzé districte:
- El Port (Le Portier)
[edita] Turisme
El Principat de Mònaco és un lloc de gran atractiu turístic. Hi destaquen el famós Casino de Montecarlo, el Museu Oceanogràfic de Jacques Cousteau i el Gran Premi de Fórmula 1 que s'hi celebra cada any, al circuit de Montecarlo.
[edita] Enllaços externs
Articles relacionats amb Occitània |
|
|
---|---|
Albània | Alemanya | Andorra | Armènia2 | Àustria | Azerbaidjan1 | Bèlgica | Bielorússia | Bòsnia i Hercegovina | Bulgària | Ciutat del Vaticà | Croàcia | Dinamarca | Eslovàquia | Eslovènia | Espanya | Estònia | Finlàndia | França | Geòrgia1 | Grècia | Hongria | Irlanda | Islàndia | Itàlia | Kazakhstan1 | Kosovo | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Luxemburg | Malta | Moldàvia | Mònaco | Montenegro | Noruega | Països Baixos | Polònia | Portugal | Regne Unit | República de Macedònia (FYROM) | República Txeca | Romania | Rússia1 | San Marino | Sèrbia | Suècia | Suïssa | Turquia1 | Ucraïna | Xipre2 | |
1. Estat parcialment a l'Àsia. 2. Estat geogràficament a l'Àsia, però sovint considerat part d'Europa per raons històriques i culturals. |
|
|||
Alvèrnia • Bearn • Borbonès • Delfinat • Gascunya incloent Armanyac, Bigorra i la Vall d'Aran • Guiena incloent Agenès, Carcí, Perigord i Roergue • Llemosí incloent la Marca llemosina • Llenguadoc incloent el País de Foix i Fenolleda • Mònaco • País Niçard • Provença incloent el Comtat Venaissí • Valls Occitanes • Velai (històricament a Llenguadoc) • Vivarès (històricament a Llenguadoc) Enclavament de La Gàrdia |