M??xic

De Viquip??dia

Estados Unidos Mexicanos

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: cap
Idiomes oficials	Castell??1
Capital	Ciutat de M??xic 19?? 24' N 98?? 57' O
Ciutat m??s gran	Ciutat de M??xic
Govern President	Rep??blica federal Felipe Calder??n
Superf??cie  - Total  - Aigua (%)	1.972.550 km?? (14??) 2,5%
Poblaci??  - Estimaci?? 2005  - Cens 2007  - Densitat	(11??) 108 701 122 54,3 hab/km?? (117??)
Moneda	Peso mexic?? (MXP, $)
Fus horari  - Estiu (DST)	CHT (UTC-6) (UTC-8) S??, UTC (UTC *)
Independ??ncia	d'Espanya 16 de setembre de 1810
Himne nacional	Himno Nacional Mexicano l'himne nacional mexic??
Domini internet	.mx
Codi telef??nic	+52
Gentilici	Mexic??, mexicana
Membre de: NAFTA, G-3, ONU, OEA,OCDE, APEC 1Llengua oficial de facto. El govern reconeix el castell?? i 62 lleng??es ind??genes com a "lleng??es nacionals".

Els Estats Units Mexicans o simplement M??xic, ??s una rep??blica federal constitucional d'Am??rica del Nord. Limita al nord amb els Estats Units d'Am??rica, al sud i a l'oest amb l'oce?? Pac??fic, al sud-est amb Guatemala, Belize i la mar Carib, i a l'est amb el Golf de M??xic. Els Estats Units Mexicans s??n una federaci?? de trenta-un estats i un districte federal, la ciutat de M??xic, la qual ??s una de les ??rees metropolitanes m??s poblades del m??n.

Amb una superf??cie al voltant dels 2 milions de quil??metres quadrats,^[1] M??xic ??s el cinqu?? pa??s m??s gran d'Am??rica i el catorz?? m??s gran del m??n. Amb una poblaci?? de 103 milions d'habitants, ??s l'onz?? pa??s m??s poblat del m??n, i el pa??s castellanoparlant m??s poblat del m??n.

Tot i presentar contrastos molt marcats de riquesa i pobresa,^[2] M??xic ??s una pot??ncia regional de l'Am??rica Llatina.^[3] ??s membre de l'Organitzaci?? per a la Cooperaci?? i el Desenvolupament Econ??mic (ODCE) des del 1994, i un pa??s de renda mitja-alta,^[4] amb el tretz?? Producte interior brut m??s gran del m??n, despr??s d'Espanya. La seva economia est?? molt lligada amb l'economia dels seus socis de l'??rea de Lliure Comer?? d'Am??rica del Nord. Les eleccions generals del 2000 van presenciar l'arribada d'un partit d'oposici?? al poder federal des de 1929.

Taula de continguts 1 Topon??mia 2 Geografia f??sica 2.1 Topografia i hidrografia 2.2 Clima 2.3 Biodiversitat 3 Pol??tica i govern 3.1 Organitzaci?? pol??tica 3.2 Divisi?? pol??tico-administrativa 4 Economia 4.1 Indicadors econ??mics 4.2 Infraestructura 4.2.1 Energia 4.2.2 Transport 4.2.3 Telecomunicacions 5 Geografia humana i societat 5.1 Demografia 5.2 Etnografia i immigraci?? 5.3 Lleng??es 5.4 Religi?? 5.5 Educaci?? 5.6 Ci??ncia i tecnologia 6 Cultura i oci 6.1 Les belles arts 6.2 M??sica i cine 6.3 Esports 7 Hist??ria 7.1 Civilitzacions precolombines 7.2 La Nova Espanya 7.3 M??xic independent 7.4 M??xic contemporani 8 Refer??ncies 9 Enlla??os externs

[edita] Topon??mia

Despr??s d'aconseguir la seva independ??ncia d'Espanya, es va decidir que el pa??s havia d'anomenar-se com la seva capital, la ciutat de M??xic, el nom original de la qual era M??xico-Tenochtitl??n, en refer??ncia a la tribu nahua dels mexiques, el poble principal de la civilitzaci?? asteca. L'origen del nom dels mexiques no es coneix amb precisi?? i se n'han fet nombroses interpretacions i teories. Per a alguns,^[5] es deriva de la paraula n??huatl Mexitl o Mexitli, un nom secret del d??u de la guerra i patr?? dels asteques, Huitzilopochtli; en aquest cas, M??xic significa "lloc on habita Mexitli". Una altra hip??tesi suggereix que la paraula nahua Mexiko, es deriva de metztli, "lluna", xictli, "melic", "centre" o "fill", i el sufix -co, "lloc", i per tant significa "Lloc al centre de la lluna", o m??s aviat "lloc al centre del Llac de la Lluna", en refer??ncia al Llac de Texcoco. El sistema de llacs interconnectats, del qual Texcoco era el m??s gran i es trobava al centre, tenia la forma d'un conill, la mateixa imatge que els asteques veien sobre la lluna. Tenochtitl??n, per tant, es trobava al centre (o al melic) del llac (lluna/conill).^[6] Finalment, una altra hip??tesi suggereix que el nom es deriva de Meclti, la deessa del maguei o atzavara.^[6]

El nom de la ciutat es va transliterar al castell?? com a M??xico, amb el valor fon??tic de la x en el castell?? medieval, la qual representava la fricativa postalveolar sorda (/??/). Aquest so, i la fricativa postalveolar sonora /??/), representada amb la grafia j, es van fusionar en una fricativa velar sorda (/x/) durant el segle XVI,^[7] la qual cosa va produir la variant ortogr??fica M??jico en diverses publicacions, principalment a Espanya, mentre que a M??xic i altres pa??sos castellanoparlants, M??xico ??s l'??nica variant ortogr??fica utilitzada. Recentment, la Real Academia Espa??ola, la instituci?? encarregada de regular la llengua castellana, ha declarat que l'ortografia recomanada en castell?? ??s M??xico.^[8] En catal??, la x de "M??xic" sovint no representa el so original, sin?? la consonant doble /ks/ o col??loquialment la fricativa postalveolar sonora.

[edita] Geografia f??sica

M??xic ??s situat en la regi?? meridional del continent nord-americ??. Geol??gicament la frontera entre el continent nord-americ?? i l'Am??rica Central ??s l'istme de Tehuantepec, la qual cosa posa el 12% del territori mexic?? (incloent-hi la pen??nsula de Yucat??n) en aquesta regi??; fisiogr??ficament l'Eix Volc??nic Transversal (o la Sierra Nevada) divideix les dues regions.^[9] Geopol??ticament, tanmateix, la frontera entre l'Am??rica del Nord i l'Am??rica Central ??s la frontera amb Belize i Guatemala.

La superf??cie total de M??xic es de 1.972.550 km??, que inclou aproximadament 6.000 km?? d'illes situades a l'oce?? Pac??fic (com ara les illes Guadalupe i Revillagigedo), a la mar Carib i al Golf de Calif??rnia. M??xic comparteix una frontera al nord amb els Estats Units de 3.141 km; al sud amb Guatemala de 871 km i amb Belize de 251 km.

[edita] Topografia i hidrografia

El territori mexic?? ??s creuat de nord a sud per dues cadenes de muntanyes, la Sierra Madre Oriental i la Sierra Madre Occidental, extensions de les Muntanyes Rocalloses de la regi?? septentrional de Nord-Am??rica. De est a oest el territori ??s creuat per l'Eix Volc??nic Transversal tamb?? conegut com la Sierra Nevada. Una altra cadena de muntanyes, la Sierra Madre del Sud, s'est??n des de Michoac??n cap a Oaxaca. Com a tal, la major part del territori del centre i el nord de M??xic ??s situat a altituds elevades, i els punts m??s alts es troben sobre l'Eix Volc??nic Transversal: Pico de Orizaba (5.700 m), Popocat??petl (5.462 m), Iztacc??huatl (5.286 m) i el Nevado de Toluca (4.577 m). Tres grans aglomeracions urbanes es troben en les valls enmig d'aquests pics: Toluca, la ciutat de M??xic i Puebla.

Els rius principals dels pa??s s??n: R??o Bravo del Norte (R??o Grande), Usumacinta, Grijalva, Balsas, P??nuco i Yaqui.

[edita] Clima

El Tr??pic de C??ncer divideix el pa??s en dues ??rees clim??tiques: una temperada i l'altra tropical. El territori al nord del paral??lel vint-i-quatre experimenta temperatures molt m??s fredes durant l'hivern. No obstant, no totes les ??rees al sud del Tr??pic de C??ncer experimenten climes comuns als tr??pics atesa l'altitud de la major part del territori mexic??; els climes freds i la vegetaci?? de muntanya, es troben nom??s a 100 km. de la costes tropicals del Golf de M??xic i a 20 km. de les costes pac??fiques del Nayarit. El clima de la muntanya ??s relativament constant al llarg de l'any, amb una mitjana de 16??C, per??, les temperatures poden variar radicalment durant un mateix dia, sobretot durant l'hivern, des de els 0??C als 20??C.

[edita] Biodiversitat

M??xic ??s un dels 17 pa??sos megadiversos del m??n. Amb m??s de 200.000 esp??cies diferents, M??xic ??s la llar de 10-12% de la diversitat del m??n.^[10] M??xic ??s el primer pa??s del m??n en biodiversitat en r??ptils amb 707 esp??cies conegudes, segon en mam??fers amb 438 esp??cies, quart en amfibis amb 290 esp??cies, i quart en flora amb 26.000 esp??cies diferents.^[11] M??xic tamb?? ??s considerat el segon pa??s del m??n en nombre d'ecosistemas i quart en nombre total d'esp??cies. Aproximadament 2.500 esp??cies s??n protegides per lleis mexicanes.^[12] El govern mexic?? ha creat el Sistema Nacional d'Informaci?? sobre Biodiversitat, per estudiar i promoure l'??s sostenible dels ecosistemes del territori.

A M??xic, 17 milions d'hect??rees s??n considerades "??rees Naturals Protegides" i hi inclouen 34 reserves de la biosfera (ecosistemes inalterats) 62 parcs nacionals, 4 monuments naturals (protegies pel seu valor est??tic, cient??fic o hist??ric a perpetu??tat), 26 ??rees de flora i fauna protegides, 4 ??rees de protecci?? dels recursos naturals (conservaci?? de la terra, les conques naturals i els boscos) i 17 santuaris (zones de riquesa abundant en esp??cies).^[10]

[edita] Pol??tica i govern

Article principal: Pol??tica de M??xic

[edita] Organitzaci?? pol??tica

Els Estats Units Mexicans s??n una federaci?? el govern de la qual ??s representatiu, democr??tic i republic?? basat en un sistema congressual d'acord amb la Constituci?? de 1917. La constituci?? estableix tres nivells de govern: la Uni?? federal, els governs estatals i els governs municipals. Tots els funcionaris p??blics en els tres nivells s??n elegits per mitj?? del escrutini uninominal majoritari, per representaci?? proporcional o s??n designats per altres funcionaris que han estat elegits per mitj?? del sufragi.

El govern federal est?? constitu??t pels Poders de la Uni??, les tres branques de govern separades:

• Legislatiu: el Congr??s de la Uni?? bicameral, constitu??t pel Senat de la Rep??blica i la Cambra de Diputats; el Congr??s proposa i aprova lleis federals, declara la guerra, imposa o elimina impostos, aprova el pressupost nacional i els tractats internacionals i ratifica les nominacions dels altres executius diplom??tics.
• Executiu: el President dels Estats Units Mexicans, cap de govern i cap d'Estat, aix?? com comandant en cap de les forces armades mexicanes. El president tamb?? designa, amb l'aprovaci?? del Senat, els membres del gabinet i altres oficials diplom??tics. El president ??s responsable d'executar i aplicar la llei, i sanciona o veta les propostes de llei.
• Judicial: la judicatura est?? constitu??da per la Cort Suprema de Just??cia, integrada per onze jutges que interpreten les lleis i jutgen els casos de compet??ncia federal. Les altres institucions de la judicatura s??n el Tribunal Electoral i els tribunals col??legials, unitaris i de districte, aix?? com el Consell de la Judicatura Federal.

El cap del poder executiu, el president de M??xic, ??s elegit per mitj?? de l'escrutini uninominal majoritari pel vot directe i independentment dels diputats i senadors. La Cambra dels Diputats est?? conformada per 300 diputats elegits per escrutini uninominal majoritari als districtes en qu?? es postulen i per 200 diputats elegits per mitj?? de l'escrutini proporcional plurinominal amb llistes de partit per les 5 circumscripcions electorals en qu?? est?? dividit el territori nacional. El Senat est?? conformat per 64 senadors, dos per cada estat i el Districte Federal, electes al mateix temps per mitj?? de l'escrutini uninominal majoritari; 32 senadors assignats a la primera minoria (un per cada estat i el Districte Federal); i 32 electes per mitj?? de l'escrutini proporcional plurinominal amb llistes de partit obertes en qu?? tot el pa??s conforma una sola circumscripci??.

Tots els estats de la federaci?? han de tenir una forma republicana de govern dividida en tres branques: l'executiva, representada per un governador i el seu gabinet; la legislativa, constitu??da per un congr??s unicameral; i la judicatura.

En la Legislatura del 2006-2009, vuit partits hi s??n representats; cinc d'ells, tanmateix, no han rep ni en les ??ltimes eleccions ni en les anteriors, m??s del 4% dels vots nacionals. Els altres tres partits han estat els partits dominants de la pol??tica mexicana:

• el Partit Acci?? Nacional (PAN): un partit de centre-dreta fundat el 1939
• el Partit Revolucionari Institucional (PRI): un partit de centre-esquerra i social-dem??crata, fundat el 1929, per unir a les faccions de la Revoluci?? Mexicana
• el Partit de la Revoluci?? Democr??tica (PRD): un partit d'esquerra fundat el 1989 per la coalici?? de partits socialistes i liberals coneguda com el Front Nacional Democr??tic que va postular Cuauht??moc C??rdenas com a candidat a la presid??ncia el 1988.

El PRI va tenir un poder gaireb?? hegem??nic en la pol??tica mexicana des de 1929 amb una participaci?? molt limitada dels partits d'oposici??. Des de les reformes electorals de 1977, els partits d'oposici?? van comen??ar a guanyar m??s posicions a nivell local i federal. Encara que des de 1947 el primer ajuntament d'oposici?? va ser elegit a Michoac??n, no seria sin?? fins el 1989 que el primer governador d'oposici?? va guanyar a un estat de la federaci?? (Baixa Calif??rnia). El 1997 cap partit va aconseguir la majoria absoluta, i el 2000 el primer president d'un partit d'oposici?? va ser elegit des de 1929.

El 2006, Felipe Calder??n va guanyar Andr??s Manuel L??pez Obrador en les eleccions m??s competides de la hist??ria del pa??s. El 6 de setembre, 2006, el Tribunal Electoral va declarar Calder??n vencedor de les eleccions i president electe. Va jurar davant el Congr??s en una cerim??nia r??pida enmig de les protestes en??rgiques dels diputats de la coalici?? que encap??alava L??pez Obrador que l'acusaven de frau electoral.

[edita] Divisi?? pol??tico-administrativa

Article principal: Organitzaci?? territorial de M??xic

Els Estats Units Mexicans s??n una federaci?? de trenta-un estats lliures i sobirans quant al seu r??gim interior i independents els un dels altres. El govern de cada estat ha de tenir un sistema congressual de govern presidit per un governador electe cada sis anys sense possibilitat de reelecci??. El poder legislatiu dels estats recau sobre un Congr??s dels Diputats unicameral, el nombre de seients del qual dep??n de cada estat. La judicatura recau sobre un Tribunal Superior de Just??cia. Cada estat t?? la seva pr??pia constituci?? i codis civil i penal. Cada estat, al seu torn, es divideix en municipis que poden comprendre un o m??s pobles o ciutats. Els municipis s??n tamb?? aut??noms en llur r??gim intern i tenen un poder limitat de recaptaci?? fiscal. Els municipis s??n l'ens aut??nom de nivell administratiu m??s petit del pa??s.

La ciutat de M??xic ??s el Districte Federal, seu del poders de govern de la Uni??, i capital dels Estats Units Mexicans. Com a districte o territori federal, tradicionalment ha estat administrat directament pel govern de la federaci?? (el president i el Congr??s de la Uni??); per?? des de la d??cada de 1990, ha rebut un major grau d'autonomia i els residents en l'actualitat elegeixen un cap de govern i els diputats d'un congr??s unicameral anomenat l'"Assemblea Legislativa". El Districte Federal no t?? constituci?? pr??pia, sin?? un Estatut de Govern. Est?? dividit en setze delegacions les quals no s??n completament aut??nomes, encara que sovint es comparen als municipis dels estats.

Els estats de la federaci?? mexicana s??n:

Aguascalientes (Ags) Baja California (BC) Baja California Sur (BCS) Campeche (Camp) Chiapas (Chis) Chihuahua (Chih) Coahuila (Coah) Colima (ColL)

Durango (Dgo) Guanajuato (Gto) Guerrero (Gro) Hidalgo (Hgo) Jalisco (Jal) M??xic (Mex) Michoac??n (Mich) Morelos (Mor)

Nayarit (Nay) Nuevo Le??n (NL) Oaxaca (Oax) Puebla (Pue) Quer??taro (Qro) Quintana Roo (Q Roo) San Luis Potos?? (SLP) Sinaloa (Sin)

Sonora (Son) Tabasco (Tab) Tamaulipas (Tamps) Tlaxcala (Tlax) Veracruz (Vver) Yucat??n (Yuc) Zacatecas (Zac)

[edita] Economia

[edita] Indicadors econ??mics

Economia
PIB (PPP)	$1.134 bilions
PIB per c??pita	$12.500 (2007)
Creixement real PIB	3% (2007)
RNB per c??pita	$7.830 (2006)
Inflaci?? anual	3,8% (2007)
Taxa d'atur	3,7% (2007)
Importacions	$279 mil milions
Exportacions	$268 mil milions
Font: CIA Factbook i el [1]

Article principal: Economia de M??xic

M??xic t?? una economia de lliure mercat orientada a les exportacions. ??s un pa??s de renda mitja-alta,^[13] amb la renda per capita m??s alta de Llatinoam??rica en termes nominals.^[14] M??xic ??s la 13a economia m??s gran del m??n d'acord amb el Producte interior brut en paritat de poder adquisitiu i la segona m??s gran de Llatinoam??rica, despr??s de Brasil.^[15] Despr??s de la crisi de 1994, M??xic s'ha recuperat r??pidament amb la construcci?? d'una economia moderna i diversificada.^[14] Les administracions recents han millorat la infraestructura i han perm??s la compet??ncia privada en els ports mar??tims, aeroports, ferrocarrils, les empreses de telecomunicacions, la generaci?? de l'electricitat (de manera limitada) i la distribuci?? de gas natural.

D'acord amb el director del Banc Mundial per a les regions de Col??mbia i M??xic, la poblaci?? en pobresa extrema ha decrescut del 24,2% al 17,6% del 2000 al 2004.^[16] No obstant, la desigualtat de la renda encara ??s un problema grau, i existeixen divisions entre rics i pobres, el nord i el sud, i les ??rees rurals i urbanes. Els contrastos en el desenvolupament hum?? (IDH) mostren una gran disparitat entre municipis rics, com ara San Pedro Garza Garc??a, a Nuevo Le??n amb un nivell de desenvolupament econ??mic, educatiu i de sanitat similar al d'Alemanya, i el municipi de Metlatonoc, a Guerrero, amb un nivell d'IDH similar a S??ria.^[17][18]

Molts dels efectes positius en la reducci?? de la pobresa i l'increment del poder adquisitiu de la classe mitjana han estat atribu??ts a l'estabilitat macroecon??mica aconseguida en les ??ltimes dues administracions presidencials. El creixement del PIB anual mitj?? de 1995 al 2002 va ser del 5,1%.^[19] La desacceleraci?? econ??mica dels Estats Units va produir un efecte similar, per?? m??s greu, a M??xic, del qual es va recuperar r??pidament i va cr??ixer 4,1% el 2004, 3% el 2005 i 4,8% el 2006. La inflaci?? s'ha redu??t a m??nims hist??rics de 3,3% el 2005, i les taxes d'inter??s tamb?? es troben a m??nims hist??rics, la qual cosa ha estimulat el consum a cr??dit de la classe mitjana. L'administraci?? del president Fox va aconseguir l'estabilitat monet??ria: el d??ficit del pressupost es va reduir, i el deute extern ara representa nom??s el 20% del PIB.^[19] M??xic comparteix amb Xile, el grau m??s alt d'inversi?? basat en el cr??dit a llarg termini del deute, de la regi?? llatinoamericana. La reducci?? en la pobresa tamb?? ha estat redu??da gr??cies a les remeses dels mexicans residents als Estats Units, que han assolit una xifra de 20 mil milions e d??lars per any, i s'han convertir en la segona font m??s de capital estranger.^[20]

At??s que M??xic ??s un dels pa??sos m??s oberts del m??n, gaireb?? el 90% del comer?? mexic?? es troba sota les estipulacions de diversos tractats de lliure comer?? amb m??s de 40 pa??sos, dels quals, el NAFTA, amb els seus ve??ns nord-americans, ??s el m??s influent: gaireb?? el 90% de les exportacions de M??xic es dirigeixen als Estats Units o el Canad?? i gaireb?? el 55% de les importacions provenen d'aquests dos pa??sos.^[21] Altres tractats importants que M??xic ha signat s??n els tractats amb la Uni?? Europea, amb Jap??, amb Israel i altres pa??sos de Llatinoam??rica. Com a tal, M??xic s'ha convertit en una pot??ncia comercial internacional; M??xic ??s el quinz?? exportador m??s gran del m??n???des?? si la Uni?? Europea es considera una sola entitat.^[22] De fet, M??xic exporta m??s que la suma de les exportacions tots els pa??sos del Mercosur i Vene??uela.^[22]

Les preocupacions econ??miques principals s??n la depend??ncia comercial i financera dels Estats Units, la distribuci?? inequitativa de la riquesa i la manca d'oportunitats econ??miques per a les comunitats ind??genes dels estats del sud.

[edita] Infraestructura

[edita] Energia

Segons la constituci?? de M??xic, els recursos natural s??n propietat de la naci??, i per tant, la producci?? d'energia ??s administrada per empreses p??bliques, de l'Estat federal o regionals. La Comisi??n Federal de Electricitat (CFE) ??s la instituci?? encarregada de l'operaci?? de les plantes generadores d'energia i la seva distribuci?? a tot el territori, llevat dels estats de Morelos, M??xic, Hidalgo i el Districte Federal, la distribuci?? d'energia dels quals est?? a c??rrec de la instituci?? Luz y Fuerza del Centro. La major part de l'energia es genera en plantes termoel??ctriques tot i que hi ha diverses plantes hidroel??ctriques, e??liques, geotermals i nuclears.^[23]

Pemex ??s l'empresa de l'Estat encarregada de l'exploraci??, l'extracci?? i la transportaci?? de petroli i gas natural, aix?? com de la refinaci?? i la distribuci?? dels derivats del petroli i els petroqu??mics. Pemex ??s l'empresa m??s gran d'Am??rica Llatina,^[24] i la novena empresa petroliera m??s gran del m??n.^[25] En quantitat de barrils de petroli, el 2007 Pemex va ser el sis?? productor m??s gran del m??n^[26]???el 2003 havia estat el tercer m??s gran^[25]???amb una producci?? de 3,1 milions de barrils diaris, molt per sobre la producci?? de Kuwait o Vene??uela.^[26]

[edita] Transport

La xarxa de carreteres pavimentades de M??xic ??s la m??s extensa d'Am??rica Llatina amb una longitud total de 116.802 km el 2005; 10.474 km eren autopistes de m??s de 4 carrils.^[27] la majoria de les quals eren autopistes de concessi?? i peatge. Tanmateix, atesa l'orografia diversa de M??xic???la major part del territori es creuat per serralades de gran altitud???aix?? com les dificultats econ??miques, han impedit que M??xic cre??s una xarxa integral de transportaci??. Tot i que ha millorat durant l'??ltima d??cada, encara no satisf?? les necessitats nacionals de manera adequada.^[28]

M??xic fou un dels primers pa??sos de l'Am??rica Llatina a promoure el ferrocarril.,^[28] La xarxa ferrovi??ria t?? una extensi?? total de 30.952 km.^[29] per?? el seu funcionament encara ??s ineficient per a les demandes creixents del pa??s.^[28] La major part de la xarxa ferrovi??ria s'utilitza per a la transportaci?? industrial i no per al transport de persones. Originalment una empresa p??blica, es va privatitzar el 1997.

El 1999, M??xic tenia 1.806 aeroports, 233 dels quals tenien pistes pavimentades i 35 s'encarregaven del 97% del tr??fic aeri.^[29] L'Aeroport Internacional de la ciutat de M??xic, Benito Ju??rez (MEX) ??s el m??s gran de l'Am??rica Llatina i el 44rt m??s gran del m??n,^[30] transportant 25 milions de persones a l'any.^[31] Hi ha diverses l??nies a??ries nacionals, tot i que dos s??n les m??s grans: Aerom??xico i Mexicana.

El transport de persones a M??xic ??s modest; la majoria es realitza a trav??s d'una xarxa extensa d'autocars i autobusos.^[29] El transport de persones per tren entre diverses regions ??s molt petit. Les ciutats de M??xic, Guadalajara i Monterrey han constru??t ferrocarrils metropolitans. L'??rea metropolitana de la ciutat de M??xic est?? unida al centre per mitj?? d'un Tren Suburb??.

[edita] Telecomunicacions

La ind??stria de les telecomunicacions est?? dominada per Telmex (Tel??fonos de M??xico), empresa privatitzada el 1990. El 2006, Telmex havia est??s la seves operacions internacionalment a Col??mbia, Per??, Xile, Argentina, Brasil, Uruguai i els Estats Units. Tot i que Telmex t?? m??s del 70% del mercat nacional, hi ha altres ind??stries locals com ara Axtel i Maxcom. Atesa l'orografia mexicana, la penetraci?? de l??nies fixes per c??pita ??s baixa en comparaci?? amb altres pa??sos de la regi?? (20%). Per contra, la telefonia m??bil t?? una penetraci?? del 57%.^[32] La ind??stria de les telecomunicacions ??s regulada per mitj?? de la Comisi??n Federal de Telecomunicaciones.

Hi ha aproximadament 1.410 estacions de r??dio i 236 estacions de televisi?? a M??xic (excloent-hi les repetidores).^[32] La ind??stria de la televisi?? es caracteritza per un duopoli a nivell nacional amb la participaci?? de Televisa, la companyia productora en els mitjans de comunicaci?? m??s gran del m??n castellanoparlant, i TV Azteca.

[edita] Geografia humana i societat

Article principal:Demografia de M??xic

[edita] Demografia

Les seg??ents eren les ??rees metropolitanes m??s poblades de M??xic segons el cens del 2005:^[33]

Posici??	Ciutat principal	Estat(s)	Poblaci??
1	Ciutat de M??xic	Districte Federal, M??xic, Hidalgo	19,23 milions
2	Guadalajara	Jalisco	4,10 milions
3	Monterrey	Nuevo Le??n	3,66 milions
4	Puebla	Puebla, Tlaxcala	2,11 milions
5	Toluca	M??xic	1,61 milions
6	Tijuana	Baixa Calif??rnia	1,48 milions
7	Le??n	Guanajuato	1,43 milions
8	Ciudad Ju??rez	Chihuahua	1,31 milions
9	Torre??n	Coahuila, Durango	1,11 milions

Demografia
Poblaci??	104 milions
Taxa de natalitat	21,01/1000
Taxa de mortalitat	4,73/1000
Taxa de creixement	1,17%
Taxa de fecunditat	2,45 fills
Taxa neta de migraci??	-4,75/1000
Esperan??a de vida	75,2 anys
Mediana d'edat	25 anys
Alfabetisme	92%
Font: CIA Factbook

M??xic ??s el pa??s amb m??s castellano-parlants del m??n, amb una poblaci?? de 104 milions d'habitants, i ??s el segon pa??s m??s poblat d'Am??rica Llatina, despr??s de Brasil.

El creixement anual de la poblaci?? mexicana ha decrescut dr??sticament des del 3,5% el 1965 a nom??s el 0,99% el 2005. L'esperan??a de vida el 2006 va ser estimada en 75,4 anys (72,6 homes i 78,3% dones). Els estats amb l'esperan??a de vida m??s alta s??n Baixa Calif??rnia (75,9) i Nuevo le??n (75,6). Els estats amb l'esperan??a de vida m??s baixa son Chiapas (72,9), Oaxaca i Guerrero (73,2). La taxa de mortalitat el 1970 era de 9,7 per cada 1000 persones; el 2001 era nom??s de 4,9 homes i 3,8 dones per 1000 persones.

La poblaci?? mexicana ??s majorit??riament urbana (amb m??s del 75% de la poblaci?? que viu en ??rees urbanes). Les ??rees urbanes m??s poblades de M??xic (Ciutat de M??xic, Guadalajara, Monterrey, Puebla i Toluca) agrupen al 30% de la poblaci?? del pa??s. Els patrons de migraci?? encara mostren una migraci?? positiva cap als estats del nord-oest i el sud-est, i una migraci?? negativa des del Districte Federal. Encara que la taxa de creixement anual encara ??s positiva, la taxa neta de migraci?? nacional ??s negativa (-4,7/1000) at??s el fenomen migratori intens de la poblaci?? rural cap als Estats Units.

[edita] Etnografia i immigraci??

Vegeu tamb?? l'article: Pobles ind??genes de M??xic

M??xic ??s ??tnicament divers i la constituci?? defineix al pa??s com a "naci?? pluricultrual". Llevat dels pobles ind??genes, el govern mexic?? no classifica la poblaci?? ??tnicament. S'estima que el 77% de la poblaci?? es mestissa, ??s a dir d'ascend??ncia europea i ind??gena. El 12% ??s ind??gena segons fonts governamentals, encara que altres fonts indiquen que el 30% ??s predominantment ind??gena. (La poblaci?? ind??gena ??s molt diversa; oficilament el govern reconeix 62 pobles ind??genes). El 9-17%^[34][35] ??s d'ascend??ncia completament europea (principalment d'Espanya, It??lia, Alemanya, Regne Unit, Fran??a, R??ssia i Pol??nia). Altres grups d'immigrants s??n turcs, japonesos, libanesos, coreans i xinesos. A M??xic tamb?? van immigrar un nombre considerable d'argentins, colombians, xilens, cubans, centre-americans i brasilers, ja que el pa??s tenia una pol??tica molt assequible per tal que els llatinoamericans obtinguessin asil pol??tic quan aquests pa??sos estaven experimentant guerres civils i persecuci?? pol??tica. M??xic t?? la comunitat argentina a l'estranger m??s gran del m??n.^[36]

A M??xic ??s on el m??s gran nombre de ciutadans estatunidencs expatriats, estimats en m??s d'un mili??, ??s a dir l'1% de la poblaci?? total de M??xic, i el 25% del total de tots els estatunidencs a l'estranger).^[37] Aix?? pot ser causa de la integraci?? econ??mica i demogr??fica de ambd??s pa??sos sota el Tractat de Lliure Comer?? d'Am??rica del Nord (NAFTA).

[edita] Lleng??es

Article principal: Lleng??es de M??xic

M??xic ??s el pa??s castellanoparlant m??s poblat del m??n, amb el doble de poblaci?? que Espanya, Col??mbia o l'Argentina. De fet, un ter?? de tots els castellanoparlants del m??n viuen a M??xic.^[38] El 98,8% de la poblaci?? mexicana parla el castell??; l'1,5% parla el n??huatl i el 0,8% parla el maia. Tot i que la constituci?? de M??xic no estableix cap llengua oficial, el castell?? ??s la llengua oficial de facto, i la llengua nacional de l'Estat. Tanmateix, tamb?? s??n lleng??es nacionals, les 62 lleng??es ind??genes minorit??ries, segons la Llei General dels Drets Ling????stics dels Pobles Ind??genes, publicada el 2001. Segons aquesta llei, les lleng??es amer??ndies tenen la mateixa validesa que el castell?? als territoris on es parlen i els ind??genes gaudeixen del dret de sol??licitar alguns documents oficials en llurs lleng??es.^[39] La llei atorga l'estatus de llengua nacional a totes les lleng??es amer??ndies que es parlen al territori mexic?? sense importar el nombre de parlants???algunes d'elles no arriben als 100 parlants???i sense importar l'origen. Aix?? doncs, es reconeixen les lleng??es dels ind??genes despla??ats dels Estats Units???com ara els kickapoo???i dels pobles ind??genes refugiats de Guatemala.

Segons les dades de l'??ltim cens ling????stic (2000) el 7,1% de la poblaci?? mexicana?????s a dir al voltant de la meitat del total de la poblaci?? ind??gena???parla una llengua amer??ndia, i el 1,2% no parla el castell??.^[40]

L'angl??s s'utilitza ??mpliament en els negocis, i per la majoria dels immigrants estatunidencs que resideixen a M??xic (l'1% de la poblaci?? total), especialment als estats de la Baixa Calif??rnia, Baixa Calif??rnia Sud, Nuevo Le??n, Guanajuato i el Districte Federal. A m??s de l'angl??s, destaquen el v??net, parlat per la comunitat de Chipilo a l'estat de Puebla^[41] el plautdietsch en les diverses comunitats menonites dels estats de Chihuahua i Durango,^[42] i en menor proporci?? el franc??s, alemany i el catal?? dels refugiats de la Guerra Civil Espanyola. Tot i que algunes d'aquestes lleng??es s'hi han parlat per m??s d'un segle, cap d'elles ??s reconeguda oficialment.

[edita] Religi??

No hi ha cap religi?? oficial a M??xic,i a difer??ncia d'altres pa??sos Llatinoamericans, la constituci?? de 1917 i les lleis anticlericals subseg??ents van posar limitacions estrictes a l'Esgl??sia i la seva influ??ncia en els afers pol??tics. A m??s a m??s, el govern no proveeix recursos econ??mics per a l'Esgl??sia cat??lica i aquesta no pot participar en l'educaci?? p??blica, que ha de ser completament laica. Els sacerdots perdien el dret a votar i a ser votats, i les propietats de l'Esgl??sia passaven a mans de l'Estat. Algunes d'aquestes restriccions van ser eliminades el 1992, com ara la concessi?? dels drets de propietat, el dret a votar dels sacerdots, aix?? com el l??mit del nombre total de sacerdots al pa??s.^[43]

Tot i aix??, segons l'??ltim cens (2002), el 89% de la poblaci?? mexicana es considera cat??lica,^[44] encara que nom??s el 47% ??s practicant.^[45] El 6% de la poblaci?? ??s protestant,^[44] dels quals els grups dels penteconstals i els carism??tics s??n els m??s nombrosos. L'1% de la poblaci?? s'adheria a la fe dels Testimonis de Jehov??.

Encara que cap religi?? prehisp??nica no ha sobreviscut, a les comunitats ind??genes el catolicisme ha fet un sincretisme amb elements amerindis.

[edita] Educaci??

M??xic ha assolit millorar el nivell educatiu durant les ??ltimes dues d??cades. El 2004 la taxa d'alfabetitzaci?? general era del 92.2%, i la taxa d'alfabetitzaci?? juvenil era del 96%. L'educaci?? prim??ria i secund??ria ??s gratu??ta i obligat??ria. Encara que els programes d'educaci?? biling??e han existit des de la d??cada de 1960 en les comunitats ind??genes, despr??s d'una esmena constitucional durant la d??cada de 1990, els programes s'han est??s i els llibres de text gratu??ts en l'actualitat es produeixen en moltes lleng??es ind??genes.

Durant la d??cada de 1970, M??xic va establir un sistema d'educaci?? a dist??ncia per sat??l??lit per a les comunitats rurals i ind??genes. Les escoles que utilitzen aquest sistema es coneixen com a telesecundarias. La programaci?? educativa tamb?? es transmet a alguns pa??sos de Centream??rica i Col??mbia, i a algunes regions del sud dels Estats Units com a m??tode d'ensenyament biling??e. En l'actualitat hi ha unes 30.000 telesecundarias amb un mili?? d'estudiants.^[46]

La universitat p??blica m??s gran i prestigiosa de M??xic, amb m??s de 200.000 alumnes, ??s la Universitat Nacional Aut??noma de M??xic (UNAM), i la m??s antiga d'Am??rica, fundada el 1551. Els tres premis Nobels del pa??s, i la majoria dels presidents de l'??poca moderna hi van estudiar. La UNAM realitza el 50% de la recerca cient??fica del pa??s. Va ser catalogada en la posici?? n??mero 74 a nivell mundial,^[47] i en la primera posici?? de totes les universitats de parla castellana i portuguesa. La segona universitat p??blica m??s important ??s l'Institut Polit??cnic Nacional (IPN).

La universitat privada m??s prestigiosa, ??s el Tecnol??gic de Monterrey, amb la setena posici?? en el l r??nking del Wall Street Journal per a les Escoles de Negocis del m??n.^[48] Opera en tot el pa??s amb trenta-dos campus sat??l??lits. Altres universitats privades s??n el Institut Tecnol??gic Aut??nom de M??xic, la Universitat de les Am??riques i la Universitat Iberoamericana.

[edita] Ci??ncia i tecnologia

Alguns dels enginyers i cient??fics m??s reconeguts de M??xic s??n Luis E. Miramontes, coinventor de la p??ndola anticonceptiva i Guillermo Gonz??lez Camarena, creador del adaptador cromosc??pic per a la televisi??, el primer sistema de transmissi?? a color per televisi??. Rodolfo Neri Vela, va ser el primer i ??nic mexic?? que va viatjar a l'espai en la missi?? STS-61-B el 1985. El doctor, Mario J. Molina, premi Nobel de qu??mica actualment col??labora amb projectes de reducci?? de contaminants de la vall de M??xic.

L'??ltim projecte cient??fic a gran escala de M??xic va ser la construcci?? del Gran Telescopi Mil??lim??tric (GTM), el telescopi d'obertura ??nica m??s gran i m??s sensible del m??n, localitzat a l'estat de Puebla, a prop del Pic d'Orizaba. Va ser dissenyat per a observar les regions de l'espai enfosquides per la pols estel??lar.

No obstant, el govern actualment inverteix molt poc en ci??ncia i tecnol??gica, ??nicament el 0,31% del seu PIB,^[49] un percentatge molt baix en comparaci?? amb altres pa??sos membres de l'OCDE. M??xic t?? el percentatge m??s baix d'investigadors dels estats de l'OCDE: 6 per cada 10.000 habitants, i nom??s un doctorat per cada mili?? d'habitants estudia a M??xic.^[49] A m??s a m??s, existeix una greu disparitat regional en la distribuci?? dels recursos per a la recerca cient??fica: el 75% dels estudis de doctorat nacional es realitzen a la ciutat de M??xic.^[49]

[edita] Cultura i oci

La cultura mexicana ??s el resultat d'una s??rie de processos d'intercanvi d'idees violents i pac??fics, aix?? com de l'assimilaci?? d'elements culturals ex??gens i la reinterpretaci?? dels elements culturals end??gens. Com va ser el cas de la majoria dels pa??sos llatinoamericans, quan M??xic es va independitzar, va crear, lentament, una identitat nacional pr??pia que continuava sent un pa??s multi??tnic.

L'era del Porfiriat (els ??ltims vint-i-cinc anys del segle XIX i la primera d??cada del segle XX) va estar caracteritzada pel progr??s econ??mic i l'estabilitat i pau que van permetre, despr??s de quatre d??cades de lluites internes, el desenvolupament de les arts, les ci??ncies i la filosofia, totes promogudes pel president mateix i el seu grup de "cient??fics". Durant aquest temps, encara que s'accentuaria a partir de la Revoluci?? Mexicana, la identitat cultural va trobar el seu fonament en el mestissatge i en qu?? l'element ind??gena era el seu cor. El fil??sof mexic??, Jos?? Vansconcelos, considerant les diverses ??tnies i pobles que conformaven la naci?? mexicana, provinents de tots els continents del m??n, en la seva publicaci?? La Raza C??smica (1925), va definir M??xic i Llatinoam??rica com el gresol biol??gic i cultural de totes les races (i aix?? estenia i exaltava el concepte del mestissatge). Aquesta exaltaci?? del mestissatge era una idea revolucion??ria en contrast amb l'idea popular europea de l'??poca sobre una ra??a pura superior.

[edita] Les belles arts

L'art postrevolucionari a M??xic va trobar la seva expressi?? en les obres d'artistes reconeguts com Frida Kahlo, Diego Rivera, Jos?? Clemente Orozco, Rufino Tamayo i David Alfaro Siqueiros, entre altres. Diego Rivera ??s l'artista mexic?? m??s reconegut del muralisme contemporani. Alguns dels seus murals es troben al Palau Nacional, el Palau de Belles Arts, Hospitals i fins i tot al Centre Rockefeller dels Estats Units. En la m??sica acad??mica destaquen Manuel M. Ponce, Mario Lavista, Silvestre Revueltas i Juventino Rosas, alguns dels quals van incorporar elements tradicionals i folkl??rics en llurs composicions. Finalment, en la literatura destaquen Carlos Fuentes, Juan Rulfo, Elena Poniatowska, Jos?? Emilio Pacheco i el guanyador del premi Nobel, Octavio Paz.

[edita] M??sica i cine

La m??sica popular mexicana mostra una gran diversitat en estils i ritmes. La m??sica end??gena inclou el mariatxi, banda, duranguense, ranxera, norte??o i els corridos populars. La m??sica contempor??nia inclou el rock nacional (amb representats com Man??, El Tri, Caf?? Tacvba, Molotov i Jaguares), heavy metal, pop i alternativa.

L'era d'or del cine mexic?? van ser les d??cades de 1940 i 1950, amb actors com Pedro Infante, Mar??a Felix, Dolores del R??o, Jorge Negrete i Cantinflas. La resurrecci?? del cine mexic?? a nivell internacional va comen??ar amb Como agua para Chocolate (1992), seguit de Cronos (1993). Altres pel??l??cules mexicanes recents s??n Amores Perros (2000), Y t?? mam?? tambi??n (2001), i les coproduccions d'El Laberinto del Fauno i Babel (2006), dels directors Guillermo del Toro i Alejandro Gonz??lez I????rritu, respectivament. El director mexic?? Alfonso Cuar??n va dirigir Harry Potter i el presoner d'Azckaban.

[edita] Esports

M??xic va ser seu dels Jocs Ol??mpics d'estiu el 1968, i de la Copa del M??n de Futbol de la FIFA el 1970 i el 1986. L'esport nacional de M??xic ??s la charrer??a. La taurom??quia tamb?? ??s molt popular. La Monumental ??s la pla??a de bous m??s gran del m??n, amb capacitat per a 50.000 persones.

L'esport m??s popular, tanmateix, ??s el futbol, amb dos lligues de primera divisi?? nacional. El beisbol, tamb?? es molt popular, sobretot als estats del Golf de M??xic i el nord. La temporada de beisbol de la Lliga Nacional comen??a el mar?? i acaba l'agost de cada any. La Lliga del Pac??fic (dels estats de Sinaloa, Sonora i la Baixa Calif??rnia) participen en les S??ries del M??n i les S??ries del Carib. El b??squet i el futbol americ?? tamb?? s??n molt populars. La pesca esportiva es practica a Baixa Calif??rnia Sud i als centres tur??stics del Pac??fic. Les s??ries de Champ Car tenen lloc a l'Aut??drom Hermanos Rodr??guez de la ciutat de M??xic, i al Parc Fundidora de Monterrey.

[edita] Hist??ria

Article principal: Hist??ria de M??xic

[edita] Civilitzacions precolombines

El territori mexic?? fou descobert i habitat per grups de ca??adors-recol??lectors fa m??s de 30.000 anys. L'agricultura s'hi desenvolup?? a prop del 9000 aC, tot i que el cultiu del blat de moro comen???? el 5000 aC.^[50] Les primeres mostres de terrisseria daten del 2500 aC, la qual cosa marca el comen??ament de la civilitzaci?? mesoamericana, ja que defineix l'establiment de societats sedent??ries. Els grups del nord de M??xic, la regi?? d'Aridoam??rica, continuaren subsistint per mitj?? de la recol??lecci?? i la ca??a, mentre que al centre-sud de M??xic, la regi?? de Mesoam??rica, amb el desenvolupament de l'agricultura, s'hi establiren societats complexes com la cultura olmeca.

A Mesoam??rica tamb?? es desenvoluparen els sistemes d'irrigaci?? que permetrien l'estratificaci?? de les societats. El 100 dC, la ciutat de Teotihuacan es convert?? en el centre urb?? m??s important de la regi??, i estengu?? a seva influ??ncia des del Nou M??xic fins a Costa Rica. Amb una superf??cie de 20 quil??metres quadrats, s'estima que la poblaci?? de la ciutat era entre 125.000 i 200.000 habitants.^[51] Les ru??nes de la majestuosa ciutat, inclouen la Pir??mide del Sol i la Cal??ada dels Morts. Amb el pas dels segles, la ciutat perd?? el seu poder, mentre que el m??n del Per??ode Cl??ssic Mesoameric?? comen??ava a desintegrar-se. El 750 dC la ciutat fou cremada i el territori fou enva??t per les tribus txitximeques del nord.

Durant els segles X i XI, el centre de M??xic fou dominat per la civilitzaci?? de Tollan-Xicocotitlan, m??s coneguda com a Tula, la capital dels tolteques. A Tula aparegueren els primer guerres professionals organitzats en germandats que s'identificaven amb noms d'animals, com ara els guerrers ??guila, els guerrers jaguar o els guerres coiot. Hi ha evid??ncia que els tolteques practicaren els sacrificis humans.^[52] La ciutat establ?? vincles importants amb altres regions de Mesoam??rica, en especial amb la pen??nsula del Yucat??n, on es trobava la ciutat maia de Chichen Itz??. Els maies, per la seva banda, ja havien desenvolupat una poderosa civilitzaci?? des del 100 aC que arribaria al seu zenit entre el 600 i el 900 dC. Els maies bastiren majestuosos centres cerimonials que inclo??en l'??s d'arcs de m??nsula i la pintura de frescos; aix?? com la construcci?? d'observatoris. Les t??cniques agr??coles dels maies foren molt avan??ades, aix?? com el seu coneixement matem??tic i astron??mic. Els astr??noms maies desenvoluparen el que seria el calendari m??s acurat del m??n d'aleshores.^[53]

Els mexiques, posteriorment coneguts com a asteques, foren l'??ltima tribu nahua a emigrar del nord a Mesoam??rica. Despr??s d'un llarg pelegrinatge, i segons la seva llegenda, guiats pel seu d??u, Huitzilopochtli, fundaren el 1325 la ciutat de M??xico-Tenochtitl??n (avui dia la ciutat de M??xic), sobre el lloc on havien trobat la imatge d'una ??guila devorant un serp sobre un cactus???la senyal del seu d??u???imatge que es representa en la bandera de M??xic. Els asteques s'aliaren amb els senyorius ve??ns de Texcoco i Tacuba, alian??a que seria coneguda com la Triple Alian??a. Posteriorment, conqueriren el centre de M??xic, i el seu imperi s'estengu?? des de les costes del Pac??fic de l'estat actual de Guerrero, part d'Oaxaca, fins al Soconusco, sobre la frontera de l'actual Guatemala. Nom??s els pur??petxes, els tlaxcalteques i alguns senyorius mixteques romangueren independents del domini asteca.^[54] L'imperi asteca fou, principalment, un imperi tributari; l'administraci?? de les regions conquerides era responsabilitat de la noblesa origin??ria i local, que nom??s havia de rendir comptes???i els tributs???als governants de Tenochtitlan.^[55] La ciutat prosper?? molt r??pidament, i amb una poblaci?? de m??s de 200.000, es va convertir en una de les ciutats m??s poblades del m??n d'aleshores.

El final de l'imperi fou r??pid, abrupte i inesperat, i la regi?? seria radicalment transformada pol??tica i religiosament per l'arribada dels conqueridors. Els conqueridors arribaren a les costes de M??xic el 1519 i a poc a poc comen??aren a endinsar-se en el territori, a la recerca de la famosa Tenochtitlan i els rumors de l'abund??ncia d'or i altres materials preciosos que hi trobarien. Les not??cies de la seva arribada i moviment foren portades al huey tlatoani Moctezuma Xocoyotzin o Moctezuma II, que els convid?? a visitar Tenochtitlan. Els asteques, sorpresos per les difer??ncies f??siques dels espanyols, pensaven que eren un poble enviat per aquest d??u (i alg?? d'ells, potser, el d??u mateix), i al comen??ament no els resistiren. Quan fou evident que no eren d??us, s'oposaren. Despr??s de ser derrotats en la primera batalla, els conquistadors finalment assetjaren la capital de l'imperi, Tenochtitlan, en una aut??ntica batalla naval, i van conquistar-la el 13 d'agost, 1521 amb el suport dels tlaxcalteques i altres tribus que havien estat subjugades pels asteques i que en volien la llibertat. La ciutat fou gaireb?? completament destru??da. Aquest esdeveniment es recorda com el "dolor??s naixement del poble mest??s que ara ??s M??xic".^[56]

[edita] La Nova Espanya

Les primeres d??cades del domini espanyol foren devastadores per a les poblacions ind??genes. Les guerres, l'esclavatge dels sobrevivents, i les pand??mies de les malalties desconegudes al Nou M??n i portades pels conqueridors???que serien decisives en llurs vict??ries???mataren a prop del 90% de la poblaci?? origin??ria de Mesoam??rica.^[57][58][59]

Els espanyols exploraren i colonitzaren, al llarg dels segles XVI i XVII les regions al nord i al sud de Mesoam??rica, des de Calif??rnia i Utah fins Costa Rica. El territori, batejat com la Nova Espanya, fou administrat com a virregnat. Amb el descobriment de nombroses mines de plata, aix?? com el desenvolupament de l'agricultura i la ramaderia, i l'arribada de nombrosos immigrants de la pen??nsula Ib??rica, la Nova Espanya prosper?? econ??micament, fins convertir-se en la possessi?? m??s poblada i m??s rica de l'Imperi Espanyol, amb 6 milions d'habitants, tot just abans de la seva independ??ncia.^[60] De la Nova Espanya depenien les administracions de Centream??rica, Cuba i les illes del Carib, Vene??uela per un per??ode de temps, i les Filipines.^[61]

La invasi?? napole??nica d'Espanya, el 1808, i la destituci?? del rei Ferran VII, i la inestabilitat pol??tica del a metr??poli, foren prop??cies a les revoltes i les demandes d'autonomia de les col??nies espanyoles a Am??rica. Tot i que s'organitzaren diverses juntes en les ciutats principals dels virregnats d'Am??rica, les juntes de M??xic no declararen l'autonomia, ja que la poblaci?? peninsular i criolla, la burgesia, el clericat i els terratinents es beneficaven de l'estat de les coses. No obstant, el 16 de setembre, 1810, el moss??n Miguel Hidalgo y Costilla promulg?? el "Crit de Dolores", demanant la igualtat de les races i la redistribuci?? de la terra, dia que es celebra ara com el comen??ament de la independ??ncia de M??xic. La insurrecci??, en ess??ncia una revolta popular, fou derrotada r??pidament, i Hidalgo fou decapitat. Altres guerrillers es revoltaren com ara Jos?? Mar??a Morelos i Vicente Guerrero. Amb el retorn de Ferran VII al tron Espanya, les tropes espanyoles s'enfortiren i derrotaren la rebel??li?? de Morelos, afusellat el 1815. Les forces guerrilleres, cada vegada m??s d??bils, es replegaren a les muntanyes.

El 1820, els constitucionalistes a Espanya obligaren Ferran VII a restaurar la constituci?? liberal de Cadis, que no era ben vista pels conservadors de M??xic, ja que temien que les reformes liberals afectessin llurs privilegis econ??mics, religiosos i socials.^[62] Per tant, i en un canvi inesperat de sort, les forces realistes, sota el comandament d'Agust??n de Iturbide, en comptes de sufocar els romanents revolucionaris, pactaren amb ells la independ??ncia de M??xic. El 1821, es promulg?? el Pla d'Iguala, que declarava la independ??ncia de M??xic, sostenia la religi?? cat??lica, i la uni?? de tots els habitants del territori???espanyols i mexicans. Aquest pla tamb?? fou conegut com el "Pla de les Tres Garanties". L'organitzaci?? pol??tica del pa??s seria la monarquia constitucional, amb el nom d'Imperi Mexic??, sota el mateix Ferran VII per?? amb un parlament independent???creant una esp??cie de Commonwealth???o sota algun altre pr??ncep de la corona espanyola. Els ex??rcits "trigarants" entraren a la ciutat de M??xic el 24 d'agost, 1821, i el virrei, Juan O'Donoj?? sign?? el Tractat de C??rdoba, per mitj?? del qual oficialment es reconeixia la independ??ncia de M??xic.

[edita] M??xic independent

L'Imperi Mexic??, al qual s'afegiren les intend??ncies de Yucat??n i Guatemala, fou ef??mer. Ferran no accept?? el tron de l'Imperi, ja que el govern espanyol desconeixia la independ??ncia de M??xic; i cap altre pr??ncep europeu gos?? prendre el tron. Per una suposada invitaci?? del Congr??s mexic?? en nom del poble, Agust??n de Iturbide fou coronat com a emperador de M??xic el 1822. No obstant, tan bon punt la independ??ncia s'havia assolit, les difer??ncies entre els republicans???liberals???i els mon??rquics???conservadors???s'accentuaren. El 31 d'octubre de 1822, l'emperador dissolgu?? el Congr??s, la qual cosa provoc?? la revolta victoriosa dels republicans. El 1824, es redact?? una constituci??, i M??xic es convert?? en una rep??blica federal. Les prov??ncies i intend??ncies es convertiren en estats constituents de la federaci?? o territoris, llevat de la intend??ncia de Guatemala, que se'n separ??, per formar un Estat independent, les Prov??ncies Unides d'Am??rica Central.

Les primeres d??cades de la rep??blica foren molt inestables, amb lluites de poder entre els federalistes i els centralistes, i un economia devastada per la guerra. El 1836, els centralistes arribaren al poder. Antonio L??pez de Santa Anna, revoc?? la constituci??, reempla??ant-la amb una s??rie de lleis centrals, per la qual cosa, diversos estats es revoltaren, com ara Texas, Yucat??n, Zacatecas i Nuevo Le??n, que amena??aven amb declarar la independ??ncia fins que no es restaur??s el federalisme. Texas, habitat majorit??riament per immigrants angloparlants, aconsegu?? independitzar-se el 1836 i fou annexat pels Estats Units el 1845. Pocs anys despr??s, aprofitant la confusi?? quant als l??mits territorials de Texas, Estats Units enva?? M??xic en la Guerra d'Intervenci?? Nord-americana, a la fi de la qual prengueren un ter?? del territori mexic??, corresponent als actuals estats de Calif??rnia, Arizona, Nou M??xic, Colorado, Nevada i algunes seccions d'Utah i Wyoming.

La decepci?? amb el retorn de Santa Anna a la presid??ncia i un segon breu r??gim inconstitucional, produ?? un aixecament armat conegut com la Revoluci?? d'Ayutla despr??s de la qual es promulgaren una s??rie de reformes liberals i una nova constituci?? federal el 1857. Aquestes lleis, conegudes posteriorment com les Lleis de Reforma, feien una separaci?? d'Esgl??sia i Estat, i afect?? els interessos dels conservadors i del clergat. Amb una economia en bancarrota per les guerres anteriors, el govern declar?? la cessaci?? temporal dels pagaments; el Regne Unit, Espanya i Fran??a, amena??aren d'envair M??xic, fins que no torn??s a fer els pagaments. El Regne Unit i Espanya es retiraren, per?? Napole?? III ja tenia altres plans. El 1863, el pa??s fou enva??t per Fran??a que volia establir a l'arxiduc Maximili?? I de M??xic|Ferran Maximili?? d'Habsburg]] com a emperador de M??xic amb el suport del clergat cat??lic i els conservadors mexicans. Aquest govern, que ressuscitava l'Imperi Mexic?? no va ser reconegut pel govern republic?? exiliat al nord i encap??alat per Benito Ju??rez. Despr??s de tres anys de lluita, i amb la retirada del suport franc??s al govern de Maximili??, Ju??rez sort?? victori??s i restaur?? el govern republic?? el 1867.

Porfirio D??az, un general republic?? durant la intervenci?? francesa, govern?? M??xic de 1876-1880 i de 1880-1911 en cinc reeleccions consecutives. Aquest per??ode de govern, conservador i progressista, conegut com el Porfiriato o Pax Porfiriana, es caracteritz?? per assoliments econ??mics sorprenents acompanyats d'inversi?? i immigraci?? estrangeres, el suport a les arts i les ci??ncies, i tot alhora, una greu desigualtat social i repressi?? pol??tica. Despr??s d'un flagrant frau electoral el 1910, Francisco I. Madero convoc?? el poble a aixecar-se en armes, iniciant aix?? la Revoluci?? Mexicana. El 1911, D??az renunci?? i Madero fou elegit com a president, per?? fou assassinat en cop d'Estat encap??alat pel general conservador Victoriano Huerta despr??s d'una reuni?? secreta amb l'ambaixador nord-americ?? Henry Lane Wilson, el 1913. La guerra armada recome????, amb generals com Pancho Villa i Emiliano Zapata, que representaven els camperols, cadasc?? amb un ex??rcit de seguidors. Un tercer ex??rcit, l'ex??rcit constitucionalista, encap??alat per Venustiano Carranza venc?? les forces del dictador i unific?? tots els generals revolucionaris. Convoc?? un Congr??s Constituent per esmenar la constituci?? i incloure-hi les premisses socialdemocr??tes que inspiraren la revoluci??. El text resultant fou una nova constituci??, encara vigent, promulgada el 1917. Carranza fou assassinat el 1920 i fou succe??t per ??lvaro Obreg??n i aquest per Plutarco El??as Calles. Obreg??n fou reelegit el 1928, per?? fou assassinat abans de prendre el poder. Calles decid?? unir tots els corrents pol??tics emanats de la Revoluci?? en un partit, el Partit Nacional Revolucionari (PNR) predecessor del Partit Revolucionari Institucional, que es convertiria en el partit pol??tic m??s influent de la pol??tica mexicana durant els seg??ents setanta anys.

[edita] M??xic contemporani

Amb la uni?? de les faccions revolucion??ries, M??xic assol?? l'estabilitat pol??tica i social per emprendre el cam?? del creixement econ??mic; de fet, el per??ode de 1930 a 1970, marcat pel desenvolupament econ??mic ??s conegut pels historiadors com el "Miracle Mexic??". El Partit Nacional Revolucionari es transform?? en el Partit de la Revoluci?? Mexicana durant el govern de L??zaro C??rdenas, que aconseguiria el suport dels sindicats obrers i agr??coles en donar-los veu dins el partit mateix. El 1938, C??rdenas nacionalitz?? la ind??stria petroliera.

Despr??s de la derrota de la Rep??blica espanyola en la Guerra Civil, M??xic obr?? les portes als refugiats i exiliats, entre ells un gran nombre de catalans, que tingueren un paper molt important en la vida econ??mica, i en les cultures i les arts mexicanes.^[63] El 1968 tingu?? lloc, poc abans de la inauguraci?? dels Jocs Ol??mpics d'estiu a la ciutat de M??xic, un gran moviment estudiantil, com ja havia ocorregut a moltes altres ciutats del m??n. La revolta estudiantil sofr?? la brutal repressi?? de l'Ex??rcit coneguda com la Massacre de Tlatelolco, el 2 d'octubre.

El govern realitz??, per mitj?? de l'endeutament, grans inversions en la ind??stria petroliera durant la d??cada de 1970, en qu?? els preu del petroli es trobaven en m??xims hist??rics, per tal de revitalitzar l'economia. Com a empresa nacionalitzada, les entrades del petroli permeteren que el govern del president Luis Echeverr??a emprenguera programes socials de benestar. No obstant a causa de la dolenta administraci?? de les despeses p??bliques, i de la caiguda abrupta dels preus del petroli al comen??ament de la d??cada dels vuitanta, amb una puja substancial de les taxes internacionals d'inter??s, M??xic entr?? en una greu recessi?? econ??mica i es declar?? incapa?? de complir amb els pagaments del deute extern. El seguiren les grans economies de Llatinoam??rica.

El 1988 es present??, Cuauht??moc C??rdenas, fill de l'ex president L??zaro C??rdenas, com a candidat d'oposici?? al PRI, i es convert?? en una amena??a seriosa i en un possible guanyador. No obstant, obtingu?? el segon lloc en unes eleccions marcades per acusacions de frau electoral, en qu?? Carlos Salinas de Gortari fou declarat guanyador. Salinas emprengu?? un ambici??s programa liberal que aconsegu?? reduir substancialment la inflaci??; renogoci?? el deute extern, privatitz?? la majoria de les empreses p??bliques, llevat de les empreses el??ctrica i petroliera, i propos?? una modificaci?? de la llei per a convertir els ejidos, propietats agr??coles comunals, en propietat privada. El 1992, sign?? el Tractat de Lliure Comer?? d'Am??rica del Nord amb els Estats Units i el Canad??, el qual entr?? en vigor el 1994. Aquell any, tanmateix, s'aixec?? l'Ex??rcit Zapatista d'Alliberament Nacional.

A causa d'un increment desmesurat de les despeses governamentals i del compte corrent, en conjunci?? amb una fuga de capitals, el pa??s entr?? en una greu recessi?? econ??mica el 1995. El president Ernesto Zedillo, aconsegu?? un pr??stec dels Estats Units i del Fons Monetari Internacional. El pa??s sort?? de la crisis el 1996; entre 1996 i el 2000, la taxa de creixement mitj?? fou del 5 per cent anual. El 1997, cap partit aconsegu?? majoria absoluta en el Congr??s de la Uni??, per primera vegada en la hist??ria de M??xic, i el 2000, Vicente Fox, candidat d'oposici??, es convert?? en el primer candidat del Partit Acci?? Nacional (PAN) a ser elegit com a president federal. El 23 de mar??, 2005, els presidents del tres pa??sos nord-americans van signar la Societat de Seguretat i Prosperitat de Nord-Am??rica (SPP), un pas cap a una major integraci?? comunit??ria.

En les eleccions federals del 2006, Felipe Calder??n (PAN) guany?? Andr??s Manuel L??pez Obrador (PRD), per un marge de vots molt estret; L??pez Obrador impugn?? els resultats i es refus?? a acceptar la vict??ria de Calder??n. Despr??s de dos mesos d'incertesa, el Tribunal Electoral dictamin?? la vict??ria de Calder??n, el qual prengu?? el c??rrec l'1 de desembre, 2006, tot i que L??pez Obrador es refus?? a recon??ixer els resultats i el govern de Calder??n.

[edita] Refer??ncies

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: M??xic

• Govern de M??xic, en castell??
• Web del President de M??xic, en castell??
• Instituto Nacional de Estad??stica, Geograf??a e Inform??tica, en castell??
• Consulat de M??xic a Barcelona
• Orfe?? Catal?? de M??xic

Organitzaci?? administrativa dels Estats Units Mexicans
Estats: Aguascalientes | Baja California | Baja California Sur | Campeche | Chiapas | Chihuahua | Coahuila | Colima | Durango | Guanajuato | Guerrero | Hidalgo | Jalisco | M??xic | Michoac??n | Morelos | Nayarit | Nuevo Le??n | Oaxaca | Puebla | Quer??taro | Quintana Roo | San Luis Potos?? | Sinaloa | Sonora | Tabasco | Tamaulipas | Tlaxcala | Veracruz | Yucat??n | Zacatecas
Districte Federal

Estats de l'Am??rica del Nord
Canad?? | Estats Units | M??xic
Depend??ncies: Bermudes | Grenl??ndia | Saint-Pierre i Miquelon