M??tode de Newton
De Viquip??dia
En c??lcul num??ric, el m??tode de Newton, o m??tode de Newton-Raphson, ??s un algoritme per tal de trobar aproximacions del zero d'una funci?? amb valors reals.
Taula de continguts |
[edita] Hist??ria
El m??tode Newton va ser descobert per Isaac Newton i publicat al Method of Fluxions al 1736. Tot i que aquest m??tode tamb?? sigui descrit per Joseph Raphson a Analysis Aequationum al 1690, cal dir que el Method of Fluxions ja havia estat escrit al 1671.
[edita] El m??tode
Suposem que la funci?? ??s cont??nuament diferenciable dues vegades a l'interval , o sigui . I existeix un zero de la funci?? en aquest interval. Direm que ??s la soluci?? si .
Sigui una aproximaci?? a la soluci?? tal que . Si escrivim el polinomi de Taylor de primer grau per a al voltant de , tindrem:
Per?? com que , aquest anterior polinomi de Taylor, el podem escriure de la forma: .
En aquest punt, el m??tode de Newton suposa que el terme ser?? menyspreable, i que: ,
i a??llant :
,
que ha de ser una millor aproximaci?? cap a . Anomenem a aquesta millor aproximaci??. Per inducci?? definim una successi?? de valors de , que es pot escriure de la forma: , amb .
[edita] Imatge gr??fica
L'aproximaci?? gr??fica ??s la seg??ent: S'escull un valor de l'abscissa raonablement pr??xim al aut??ntic zero. En aquest punt, es reempla??a la corba per la seva tangent, i es calcula el zero d'aquesta recta tangent. Aquest zero, normalment, ??s m??s pr??xim al zero de la funci??, que el valor inicial. Aquest proc??s es reitera, fins arribar a una aproximaci?? que es d??na per bona. En el cas de la gr??fica, a partir de , s'anir?? trobant la successi?? , fins a arribar a un cert valor que es donar?? com a soluci?? de .
[edita] Observacions
La fallada d'aquest m??tode, normalment ve motivada per l'anul??laci?? del valor de la derivada en algun punt entre el valor del zero de la funci?? i el valor inicial que s'hagi agafat com aproximaci?? d'arrencada. No cal dir que l'efici??ncia d'aquest m??tode tamb?? est?? en saber trobar una aproximaci?? inicial suficientment pr??xima a la soluci??.
[edita] Exemple
Suposem que es vulgui trobar un valor de la que fa que . Es pot intuir que existeix un valor entre 0 i 1 que ha de complir aquesta condici??.
La derivada de la funci?? ??s: , sempre ??s >0.
Es pot agafar com a valor d'inici: .
I d'aqu??:
Valor que evidentment soluciona el problema, dins l'aproximaci?? en qu?? s'ha treballat.
[edita] Algoritme
Algoritme M??tode_Newton funci?? func(x:real): real; /retorna el valor de la funci?? en x. funci?? deriv(x:real): real;/retorna el valor de la derivada en x. var.x0=W: real;/W allunyat de V, per evitar que |x0-x1|<Tol. x1=V: real; /V=aproximaci?? inicial. Tol: real;/Tol=marge m??xim d'error que s'acceptar??. n=N: enter;/controla el n??mero d'iteracions, m??xim N. fer mentre [n>0] i [|x0-x1|>Tol] fer x0=x1; x1=x0-func(x0)/deriv(x0); n=n-1; fi mentre; si n>0 SORTIDA=x1; altrament SORTIDA=ERROR; fi si; fi proc??s;
[edita] Generalitzaci??
Es pot tamb?? utilitzar el m??tode de Newton per tal de resoldre sistemes de n equacions (generalment no lineals), aix?? representa trobar els zeros de les funcions cont??nuament derivables .
Si designem per la matriu jacobiana d'aquest sistema de funcions, el m??tode de Newton en aquest cas, es pot escriure amb el seg??ent proc??s iteratiu:
.
Expressi?? que recorda for??a l'anterior.