Luxemburg

De Viquip??dia

Grand-Duch?? de Luxembourg
Gro??herzogtum Luxemburg
Groussherzogtum L??tzebuerg

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Mir w??lle bleiwe wat mir sinn ("Volem romandre com el que som" en luxemburgu??s)
Idiomes oficials	Franc??s, alemany i luxemburgu??s
Capital	Luxemburg 49?? 36' N, 6?? 8' E
Ciutat m??s gran	Luxemburg
Govern Gran Duc Primer Ministre	Monarquia constitucional parlament??ria Enric I de Luxemburg Jean-Claude Juncker
Superf??cie  - Total  - Aigua (%)	2.586 km?? (167??) Despreciable
Poblaci??  - Estimaci?? 2004  - Cens ???  - Densitat	442.972 (162??) - 171 hab/km?? (45??)
Moneda	Euro (EUR)
Fus horari  - Estiu (DST)	CET (UTC+1) Si, CET* (UTC+2)
Independ??ncia Reconeguda	11 de maig de 1867
Himne nacional	Ons Heemecht
Domini internet	.lu
Codi telef??nic	+352
Gentilici	Luxemburgu??s, luxemburguesa

El Gran Ducat de Luxemburg ??s una monarquia constitucional heredit??ria amb sistema parlamentari situada entre B??lgica (a l'oest), Alemanya (a l'est) i Fran??a (al sud). El Gran Duc Enric n'??s el cap d'estat des del mes d'octubre del 2000.

Forma part de la Uni?? Europea des del 25 de mar?? del 1957. N'??s, per tant, un dels seus membres fundadors. Juntament amb B??lgica i els Pa??sos Baixos constitueix el Benelux.

Taula de continguts 1 Hist??ria 2 Pol??tica 3 Subdivisi?? administrativa 4 Geografia 5 Economia 6 Demografia 7 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria

Luxemburg ??s un estat que data els seus inicis cap a l'any 963. La seva hist??ria comen??a amb l'adquisici?? per part de Sigfrid, duc de les Ardenes, d'un vell fort rom?? ru??n??s que pertanyia a una congregaci?? religiosa. Aquest vell fort rom?? tenia el nom de Lucilinburhuc. Aix?? doncs, el duc de les Ardenes comen??a la construcci?? del seu Castell, anomenat Castell de Luxemburg. Al voltant del qual va anar creixent poc a poc un petit poble anomenat amb el mateix nom.

Aix?? doncs, aquest territori es mant?? com un ducat independent de tot altre territori o corona fins a la seva consagraci?? per part de Carles V com a ducat pertanyent al Sacre Imperi Romanogerm??nic l'any 1354.

L???any 1437 la casa regnant es va quedar sense descendents legals que heretessin la corona. Aix?? va iniciar una s??rie d'ocupacions i invasions de les altres cases reials europees. Els ??ustria, els Borbons, els Habsburg, els Hohenzollern etc., van anar ocupant el pa??s successivament. Els quals van anar desenvolupant la regi??, i engrandint i fortificant el Castell. Llu??s XIV de Fran??a s???annexiona el ducat l'any 1684, la qual cosa desencadena una guerra que fa tornar el ducat a la casa dels Habsburg. Aquesta situaci?? es mant?? aix?? fins a la Revoluci?? Francesa, quan Fran??a envaeix el ducat, i el transforma en un departament.

Despr??s de la derrota de Napole?? i de les seves aspiracions imperials, al Congr??s de Viena de 1815 es va decidir que el petit estat de Luxemburg, ocupat per diverses cases reials europees durant segles, es convert??s en el Gran Ducat de Luxemburg, un estat independent dels Pa??sos Baixos. Malgrat que encara es trobaria sota la seva tutela, i que el el rei holand??s es mantindria com a Cap d'Estat del ducat.

Aquesta independ??ncia te??rica, no significa que tamb?? guany??s autonomia al respecte dels seus ve??ns m??s grans i m??s poderosos. Aix?? doncs, el Gran Ducat va perdre m??s de la meitat del seu territori durant la Revoluci?? Belga contra el poder del Rei holand??s de 1830, que dur?? fins al 1839. La meitat m??s franc??fona, que feia frontera amb B??lgica, es va quedar annexionada a aquest pa??s

Aquesta guerra va impulsar que el Gran Ducat declar??s la seva independ??ncia l'any 1890 com a conseq????ncia de l'ascens al tron de la reina Guillermina I dels Pa??sos Baixos i pel fet que a Luxemburg imperava la llei s??lica es decid?? instaurar el gran ducat una nova dinastia, els Nassau, creant aix?? un estat independent. Va ser una proclamaci?? m??s te??rica que formal. La p??rdua de la meitat del territori l'any 1839 va propiciar que aconsegu??s m??s gran autonomia. La plena independ??ncia i autonomia van ser formalment confirmades l'any 1867.

El mateix any que Luxemburg perdia la meitat del seu territori, va decidir entrar a formar part de la Confederaci?? Germ??nica, que era l'hereva del mig difunt Sacre Imperi Romanogerm??nic.

L???any 1842 Luxemburg s???adhereix a la Uni?? Duanera del Nord d'Alemanya. Malgrat aix?? la situaci?? econ??mica ??s molt cr??tica. I m??s de la cinquena part dels habitants del Gran Ducat han d'emigrar. A finals del segle XIX el dest?? preferit per als immigrants luxemburguesos ??s el continent americ??.

El rei holand??s va ser cap d'estat del Gran Ducat fins al 1890, any en qu?? la casa Nassau-Weilleburg va ocupar el tron, gr??cies a la llei s??lica, que impedia a l'hereva del tron holand??s heretar el Gran Ducat.

Tradicionalment ha sigut un pa??s neutral que s???ha mantingut allunyat de qualsevol tipus de conflicte. El seu esc??s territori geogr??fic i poca demografia expliquen aquest fet.

Malgrat mantenir-se neutral, va ser ocupada pels alemanys durant la Primera Guerra Mundial, i arrasada pels nazis durant la Segona Guerra Mundial. Durant els anys de la IIa Guerra Mundial, el govern de Luxemburg va restar a l'exili a Londres. All?? va mantenir valuosos contactes amb els altres governs europeus a l'exili, i va restar obert als consells de Sir Winston Leonard Spencer Churchill sobre el futur d'Europa. L???any 1944 un petit grup de voluntaris luxemburguesos, entre els quals hom hi podia trobar el gran duc hereu Joan I de Luxemburg, va participar el desembarcament de Normandia, que va donar pas a la posterior derrota nazi i alliberament dels estats enva??ts, entre els quals es trobava el Gran Ducat de Luxemburg.

Va deixar de ser un pa??s neutral al entrar a formar part de l'Alian??a Atl??ntica l'any 1949, que va donar pas a la posterior OTAN l'any 1950. Va ser un dels primers pa??sos d'adherir-se a les Nacions Unides. Luxemburg tamb?? va ser un dels 6 pa??sos fundadors de la CECA l'any 1957 i de la posterior CEE que va esdevenir l'actual UE. L???any 1999 va entrar a formar part de la Uni?? Europea Monet??ria.

[edita] Pol??tica

Luxemburg ??s una monarquia (Gran Ducat) constitucional i heredit??ria. Luxemburg ??s membre de l'ONU, de l'OCDE, del Consell d'Europa, de la Uni?? Europea i del Benelux.

El Gran Ducat de Luxemburg ??s un estat que est?? constitu??t en una Monarquia Parlament??ria constitucional i heredit??ria en els descendents del Gran Duc Enric.

La capital d'aquest Estat es troba a la ciutat de Luxemburg que t?? 83.000 habitants (2006).

L???Estat es troba dividit en 3 divisions administratives, que no responen a una realitat hist??rico-pol??tica determinant: Diekirch, Grevenmacher i Luxembourg. Tamb?? est?? dividit en 12 cantons i 118 Comunes (ajuntaments)

La seva constituci?? data del 17 d'octubre 1868, amb revisions ocasionals posteriors.

Poder judicial basat en el Sistema de Llei Civil. Al pa??s existeixen 3 Jutjats de Pau, 2 Corts del Districte, un Tribunal Administratiu, un Tribunal Constitucional i i la Cort Suprema, que inclou el Tribunal d'Apel??lacions i el Tribunal de Cassaci??. Els jutges s??n escollits de per vida.

El Poder executiu: El cap d'Estat ??s el Gran Duc Enric I de Luxemburg. Les seves funcions s??n representatives. El Primer Ministre ??s en: Jean-Claude Juncker (a 2006). Forma de treball: Consell de Ministres, amb el Primer Ministre al capdavant. Aquest Consell ??s triat pel Primer Ministre i ratificat pel Gran Duc. Existeix un Consell d'Estat, que ??s un ??rgan assessor del poder Executiu (La corona i el Consell de Ministres). Format per 21 ciutadans corrents escollits pel Gran Duc.

Poder legislatiu unicameral: Cambra dels Diputats amb una grand??ria de 60 escons. Escollits per vot directe i secret per un per??ode de 5 anys.

[edita] Subdivisi?? administrativa

Veure article Divisi?? Administrativa de Luxemburg. El pa??s es divideix en 3 districtes, 12 cantons i 118 municipis (communes). Unes 12 communes tenen estatut de ciutat, de les quals Luxemburg, la capital, ??s la m??s poblada del pa??s.

El pintor Joseph Kutter (1894-1941), est?? considerat com un dels millors artistes de Luxemburg.

[edita] Geografia

Luxemburg ??s un pa??s de relleu ondulat, amb dues regions naturals ben marcades:

• ??sling, al nord, que forma part del mass??s de les Ardenes, tallat per profundes valls i solcat pels rius Sure, Our, Clerf i Wiltz, afluents del Mosel??la, que, amb el Sure i l'Our, marca la frontera oriental. El terreny ??s poc f??rtil, cobert de bosc i, a l'extrem nord, de landes i torberes.
• Gutland (bon pa??s), al centre i sud, amb relleu de turons i amples valls, de conreu dens.

Luxemburg t?? un clima temperat amb hiverns suaus, per?? amb difer??ncies entre nord, lleugerament m??s fred, i sud. La temperatura mitjana anual ??s de 10??C, mentre que la precipitaci?? mitjana anual ??s d'aproximadament 815 mm.

[edita] Economia

L'agricultura ocupa el 22% de la superf??cie del Gran Ducat, per?? el sector primari absorbeix nom??s una petita part de la poblaci?? activa. Els conreus principals s??n els cereals (ordi, blat, civada, s??gol), les patates i el farratge (bleda-rave, blat de moro farratger, fen??s, etc). Al Gutland i especialment a la vall del Mosel??la, s'hi fa la vinya, fruiters (pomeres, pruneres) i roses. La ramaderia se centra en els bovins, per a carn i llet, i els porcins, per a carn.

L'economia luxemburguesa s'ha basat tradicionalment en el ferro, l'??nic recurs miner fins al decenni dels vuitanta. Com que no cobria totes les necessitats del pa??s, s'havia d'importar, i el 1981 es deix?? d'extraure. Actualment s'ha d'abastar de mineral de Fran??a (83 %), Su??cia i el Brasil. La facilitat de disposar del carb?? de les conques del Ruhr i el Saar hi ha fet possible l'establiment d'importants centres sider??rgics, sector que ocupa un dels primers llocs d'Europa, amb una producci?? d'acer que en una gran part ??s exportat. Els centres principals s??n al sud del pa??s (Rodange, Differdange, Esch, Rumelange i D??delange), i ocupen la major part de la m?? d'obra immigrant.

Des del naixement del Gran Ducat, l'economia luxemburguesa ha semblat pivotar al voltant d'un sol pol i centre. I cada cop que aquest pol ha entrat en crisi, els luxemburguesos han sabut encarar la seva situaci??, i reorientar la seva economia.

Aix?? trobem que els primer segles de vida d'aquest petit estat, el sector econ??mic dominant ??s l'agricultura. Aquesta va ser la seva principal activitat fins al segle XIV.

Aix?? ??s aix?? fins a que els luxemburguesos es van adonar de que el seu pa??s ??s territori de pas, i per tant, ??s ???natural??? dedicar-se al comer?? i al sector dels serveis. Van comen??ar a dedicar-se a l'activitat comercial i de banca, tant com l'??poca en que vivien els permetia. Els luxemburguesos varen tenir la sort de viure els corrents reformistes de prop ja des d'un principi (segle XIII). I per tant, la seva dedicaci?? al sector comercial i bancari, tamb?? es va anterior a d'altres pa??sos.

Des de llavors fins al segle XIX, l'economia luxemburguesa no canvia gaire. Entre principis i mitjans del segle XIX, abans de la plenitud de la revoluci?? industrial, Luxemburg pateix una greu crisi econ??mica, que fa que cap a all?? a 1842, una cinquena part dels habitants hagin hagut d'emigrar.

I ja des de mitjans del segle XIX fins als anys 60 del segle passat, la gran activitat econ??mica luxemburguesa era la de l'acer. ??s el sector industrial principal i m??s emblem??tic. Durant aquest per??ode de temps, majorit??riament la poblaci?? es dedicava a dos sectors: agricultura i ind??stria de l'acer (extracci??, manipulaci?? i venda). A partir dels anys 60, el sector de l'acer va patir una forta crisi que va arrosegar al pa??s a una situaci?? molt cr??tica (econ??micament parlant).

Arran d'aquesta crisi, el sector financer va comen??ar a cr??ixer exponencialment, degut a dos fets que corren paral??lels a la Hist??ria: la globalitzaci?? econ??mica, i la lenta i progressiva formaci?? de l'actual Uni?? Europea.

Actualment deu m??s del 20% del seu PIB a l'activitat financera. Aix?? significa en euros, que uns 5.390 milions d'euros d'un total de 24.500 milions d'euros s??n fruit de l'activitat financera dl pa??s (banca, servei de finances, asseguradores, inversions???). Dada curiosa ??s que la majoria dels bancs pertanyen a altres estats que operen amb filials a Luxemburg.

[edita] Demografia

La poblaci?? origin??ria del pa??s, de proced??ncia francesa i alemanya, constitueix des del punt de vista ??tnic una entitat aut??noma i for??a homog??nia. Representa el 74% de la poblaci??, mentre que la resta ??s composta per estrangers, principalment portuguesos (8 %) i italians (6 %). La majoria parla el luxemburgu??s, dialecte germ??nic, oficial des de l'any 1984. El franc??s, emprat principalment per l'administraci??, i l'alemany, emprat en el comer?? i la premsa, tamb?? hi s??n oficials. La poblaci?? urbana ??s del 78 %. El 96 % dels luxemburguesos s??n cat??lics.

[edita] Enlla??os externs

• Govern de Luxemburg (franc??s)
• Oficina Nacional de Turisme de Luxemburg (franc??s) (angl??s) (alemany) (neerland??s)
• Directori d'oficines governamentals (angl??s)
• Luxemburg, Capital Europea de la Cultura 2007 (franc??s) (angl??s) (alemany)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Luxemburg

Portal UE	Uni?? Europea (UE)
Estats membre: Alemanya | ??ustria | B??lgica | Bulg??ria | Dinamarca | Eslov??quia | Eslov??nia | Espanya | Est??nia | Finl??ndia | Fran??a | Gr??cia | Hongria | Irlanda | It??lia | Let??nia | Litu??nia | Luxemburg | Malta | Pa??sos Baixos | Pol??nia | Portugal | Regne Unit | Romania | Su??cia | Rep??blica Txeca | Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Cro??cia | Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: Rep??blica de Maced??nia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Alb??nia | B??snia i Hercegovina | Kosovo | Montenegro | S??rbia

Estats d'Europa
Alb??nia | Alemanya | Andorra | Arm??nia2 | ??ustria | Azerbaidjan1 | B??lgica | Bielor??ssia | B??snia i Hercegovina | Bulg??ria | Ciutat del Vatic?? | Cro??cia | Dinamarca | Eslov??quia | Eslov??nia | Espanya | Est??nia | Finl??ndia | Fran??a | Ge??rgia1 | Gr??cia | Hongria | Irlanda | Isl??ndia | It??lia | Kazakhstan1 | Kosovo | Let??nia | Liechtenstein | Litu??nia | Luxemburg | Malta | Mold??via | M??naco | Montenegro | Noruega | Pa??sos Baixos | Pol??nia | Portugal | Regne Unit | Rep??blica de Maced??nia (FYROM) | Rep??blica Txeca | Romania | R??ssia1 | San Marino | S??rbia | Su??cia | Su??ssa | Turquia1 | Ucra??na | Xipre2
1. Estat parcialment a l'??sia. 2. Estat geogr??ficament a l'??sia, per?? sovint considerat part d'Europa per raons hist??riques i culturals.

	Les Disset Prov??ncies
Comtat d'Artois ??? Flandes ??? Les castellanies de Lilla, Douai i Orchies ??? Tournai i el Tourn??sis ??? Senyoria de Mechelen ??? Namur ??? Hainaut ??? Zelanda ??? Holanda ??? Brabant ??? Marquesat d'Anvers ??? Limburg ??? Pa??sos enll?? del Mosa ??? Luxemburg ??? senyoria d'Utrecht ??? Fr??sia ??? Gueldre ??? Zutphen ??? Groningen ??? senyoria Overijssel (amb Drenthe, Lingen, Wedde i Westerwolde) vegeu tamb??: Pa??sos Baixos (Topon??mia)