Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Loquillo - Viquip??dia

Loquillo

De Viquip??dia

Jos?? Mar??a Sanz Beltr??n, alies Loquillo, ??s un m??sic catal?? que canta en castell??. Va n??ixer el 21 de desembre de 1960 al barri obrer del Clot, Barcelona.

Taula de continguts

[edita] Biografia

[edita] Els inicis

De jove va jugar durant molts anys a b??squet, fins el punt que es pensava que podria a dedicar-se professionalment. Tot i aix?? finalment es va decidir per dedicar-se plenament a la m??sica. Li encantava el rock and roll de l'Elvis Presley, els Teen Tops o els Sirex i amb tan sols vint anys col??laborava de forma habitual amb publicacions musicals i a la radio, alhora que feia de m??nager d'un gran conegut del m??n musical: Carlos Segarra.
El seu pare va lluitar a la guerra civil en favor de la rep??blica, aix?? i els forts valors de la fam??lia marcaran el seu fort car??cter.

[edita] Loquillo y los Intocables

El desembre del 1980 grava un disc (Los tiempos estan cambiando)amb les seves primeres can??ons i algunes versions de grups m??tics. D'aquest treball sortiran can??ons com ara R??N??R Star o Esto no es Hawai. Despr??s de realitzar diversos concerts en locals de Barcelona com ara Zeleste o Magic, el "Loco" marxa durant dos anys a la acad??mia militar. L'any 1981 graven el seu ??ltim treball Autopista i despr??s el grup es desintegra. Los Intocables estava format per: Sabino M??ndez (guitarra), Xavier Juli?? (guitarra solista), Teo Serrano (baix) i Juan Heyndeinreich (bateria).

[edita] Loquillo y Trogloditas

De l'anterior grup nom??s resten en Sabino M??ndez, un antic amic seu que va con??ixer a la universitat i Xavier Juli??. Aquests troben els components que volien i formen el nou grup. Quan Loquillo torna de la mili, Madrid est?? visquent la seva ??poca d'or i decideixen anar all?? a trobar l'??xit. Aconsegueixen un contracte amb una discogr??fica independent i surt a la llum "El Ritmo del Garaje". Aquest inclou joies com ara "Cadillac Sotitario", "Barcelona ciudad" o "Yo quiero un cami??n". Amb aquest disc aconsegueixen for??a fama a la capital espanyola. L'any seg??ent trauran cinc can??ons noves en LP "Donde Estabas Tu en el 77?", aquest ser?? l'??ltim treball en una companyia independent. Hispavox ??s la nova discogr??fica i amb aquesta treuen l'any 85 "La mafia del baile", amb el qual reben els primers premis.


[edita] L'??poca d'or

Despr??s de l'??xit amb "La mafia del baile" decideixen incorporar a la banda a Sergio Fec?? per els teclats i a Ricard Puigdomenech ala guitarra, que deixar?? a Sabino Mendez les tasques de composici??. Aix?? doncs els cinc membres comencen la gravaci?? de "Mis Problemas con las Mujeres", un disc diferent al fet fins aleshores. En aquest disc trobem l'??xit del estiu del 1987, "La Matar??", una barreja de la rumba catalana i el power-pop. Aconsegueixen el disc d'Or i el reconeixement massiu del pa??s. Aprofitant el moment de fama, mostren el seu comprom??s pol??tic i actuen en contra del servei militar.

[edita] Un dur 1988

Amb el final de la gira sorgeixen problemes a la formaci??. El Ricard ha d'abandonar temporalment per problemes ac??stics i Sabino M??ndez no travessa pels millors moments amb les drogues. Loquillo no est?? c??mode amb les noves can??ons que escriu Sabino i les relacions entre el cantant i aquest empitjoren. El fet de que la imatge de Loquillo s'hagi convertit de forma imparable en un referent generacional acabar per crear un panorama dif??cil de resoldre. Tot i aix?? la banda incorpora al guitarrista Xavi Tacker i poc abans d'iniciar la gira torna en Ricard. Amb aquest panorama graven el 15 de desembre de 1988 "??A por Ellos...! Que son pocos..." (1989), un disc que recollir?? la for??a del seu directe. El disc va arribar a vendre 300.000 unitats.

[edita] Un ??xit dif??cil de digerir

Despr??s de "A por ellos???" Loquillo i la formaci?? realitzen una llarga gira per tot el pa??s, fent m??s de 130 actuacions en un any. En una d'elles aconsegueixen reunir m??s de 120.000 persones durant un acte del PSUC a Barcelona. Romanen mesos en les llistes d'??xits i la banda es converteix en un fenomen de masses i Loquillo, en un ??dol m??s enll?? de la m??sica.

Per?? l'??xit ensenya l'altre costat de la moneda, perdent el contacte amb la realitat, els passejos pel costat salvatge de la vida cobren factura, massa avions, massa hotels, massa ??xit, massa actuacions. Les relacions amb el m??nager de llavors, es deterioren notablement i un dia Loquillo decideix posar el punt final. Cancel??la la gira, confia els seus assumptes a l'hist??ric promotor i amic Gay Mercader, i recomana a Tacker que ingressi en un centre de desintoxicaci??.

A la tardor del 90, tot i no ser el millor moment per a gravar un nou disc, Hispavox els ho demana, volen a la banda a l'estudi i Loquillo i Sergio comencen a treballar en el que ser?? el disc de "Hombres". Per?? en aquest moment la banda esta dispersa, el Sim??n est?? en un mal moment personal, el Jordi es trasllada a Madrid i el guitarrista Tacker continua desintoxicant-se.

[edita] Temps de reflexi??

El disc aconsegueix el disc de plat?? i despr??s de la gira, Loquillo es pren unes llargues vacances al Pa??s Basc. Per?? una s??rie d'esdeveniments familiars converteixen aquest 1992 en un any de malson. Al Pa??s Basc, aprofita per escriure moltes can??ons i sempre amb un to nost??lgic des de el seu exili particular. S??n temps de revoluci?? i canvis. Es fa amb els drets de les seves can??ons i funda la seva pr??pia editorial, "El Voltor" (un homenatge particular a aquells que van tractar de treure major profit de la banda).

Loquillo i la banda graven "Mientras Respiremos", un disc de transici??, amb reminisc??ncies de country. Durant la gira Tacker sofreix un accident que l'apartar?? definitivament de la formaci??. El substituir?? Jordi Pegenaute que ja va estar en portes de ser un Troglodita i amb la seva arribada revoluciona la banda i el seu so.

Loquillo tindr?? problemes per l'enregistrament del v??deo de "Los Ojos Cendados", una cr??tica a les suposades tortures que es realitzen a Espanya, i que est?? avalat per Amnistia Internacional. A Espanya se censura el v??deo i la pressi?? es tan forta que el disc desapareix de la circulaci?? quedant-se a les portes del disc de plat??. El loco es converteix en un personatge inc??mode, la seva fama d'home conflictiu augmenta, les seves declaracions pugen de to, i col??labora cada cop m??s amb associacions no governamentals i partits progressistes. Un exemple ??s que la darrera actuaci?? de la gira fou a la pres?? Model de Barcelona. L'any acaba amb la sortida de la banda de Jordi Vila, aquest acaba ingressat igual que Tracker anteriorment en un centre de desintoxicaci??. Loquillo li promet que li guardar?? el lloc a la formaci??.

[edita] Moments de estabilitat

[edita] Projectes futurs

[edita] Discografia

[edita] "Loquillo y los Intocables"

  • 1981 - Los tiempos est??n cambiando

[edita] "Loquillo y Trogloditas"

  • 1983 - El ritmo del garage
  • 1984 - ??D??nde estabas t?? en el 77?
  • 1985 - La Mafia del Baile
  • 1987 - Mis problemas con las mujeres
  • 1988 - Morir en Primavera
  • 1989 - A por ellos... que son pocos y cobardes
  • 1991 - Hombres
  • 1993 - Mientras respiremos
  • 1996 - Tiempos asesinos
  • 1997 - Compa??eros de viaje
  • 2000 - Cuero espa??ol
  • 2001 - Feo, fuerte y formal
  • 2004 - Arte y ensayo
  • 2005 - Mujeres en pie de guerra (banda sonora)
  • 2006 - Hermanos de Sangre

[edita] Loquillo en solitari

  • 1994 - La vida por delante
  • 1998 - Con elegancia
  • 1999 - Nueve tragos

[edita] Bibliografia

  • El chico de la bomba (Editorial Belacqua)

[edita] Formaci?? actual de la seva banda

  • Jos?? Mar??a Sanz Beltr??n "Loquillo": Veu
  • Igor Paskual: Guitarra y cors
  • Josep Sim??n Ramirez: Baix
  • Laurent Castagnet: Bater??a
  • J.R. Vericad, ???Cuti???: Teclats
  • Guillermo Mart??n: Guitarra solista i cors.

[edita] Enlla??os externs