Lluís Millet i Pagès
De Viquipèdia
Lluís Millet i Pagès (El Masnou, 1867 – Barcelona, 1941), popularment conegut com al Mestre Millet, fou músic i fundador de l'Orfeó Català juntament amb Amadeu Vives.
L'Orfeó Català (1891) va ser, a banda d’un esdeveniment musical molt important per al país, l’aglutinador de propaganda d’un nou catalanisme. Millet dirigí l'Escola Municipal de Música de Barcelona (1930). Fundador de la capella de Sant Felip Neri de Barcelona (1897). Mestre de l'Escolania de la Mercè (1906). El 1904 fundà la Revista Musical Catalana. Impulsà el cant popular i religiós. Autor d’unes Catalanesques (1891), de Pregaria de la Verge del Remei, i de Cants espirituals per a l’ús del poble. Autor d’una vintena de goigs, per a cançons de veu i piano, i de tota una sèrie d’obres corals, com el Cant de la senyera (1896), sobre un poema de Joan Maragall, que esdevingué himne de l’Orfeó Català, i en èpoques difícils, cant de resistència catalanista. Escriví El cant popular religiós (1912), La cançó popular catalana (1917), i El nostre ideal (1917), on es recullen molts dels seus escrits.
Al final del segle XIX ja pujava al Montseny acompanyat d'uns quants cantaires del recent creat Orfeó Català i visitava la Figuera i el santuari de Tagamanent.
