Llu??s Llach i Grande
De Viquip??dia
| Llu??s Llach i Grande | ||
|---|---|---|
 |
||
| Informaci?? b??sica | ||
| Naixement | 7 de maig del 1948 | |
| Lloc d'origen | Girona, Catalunya  |
|
| G??nere | Cantautor | |
| Professi?? | Cantant, Compositor, Productor | |
| Anys en actiu | 1965???2007 | |
| Discogr??fica | Movieplay, Fonomusic | |
| Web oficial | http://www.lluisllach.cat | |
Llu??s Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) ??s un m??sic i cantautor catal?? que va pert??nyer al grup dels Setze Jutges i que pot considerar-se com un dels capdavanters de la Nova Can????. Com a artista comprom??s amb el seu entorn, ha estat un referent, ja no nom??s musical, sin?? tamb?? intel??lectual de tres generacions.
Taula de continguts |
[edita] Biografia
[edita] Infantesa a Verges
Fill d'un metge de poble, de fam??lia de terratinents, que va aconseguir pla??a en el poble empordan??s de Verges, i de mare mestra nascuda a Porrera i que havia rebut una educaci?? burgesa a Barcelona. Va viure la seva inf??ncia a aquest petit poble situat al Baix Empord??, comarca de la qual sempre s'ha declarat un enamorat. No ha perdut mai aquestes arrels i encara avui participa cada setmana santa a la famosa process?? de la Dansa de la Mort i t?? una resid??ncia al poble ve?? de Parlav??.
Segons paraules del propi Llu??s Llach, la persona que va introduir la m??sica a casa seva va ser la seva mare. Tant Llu??s com el seu germ?? Josep Maria feien servir la seva guitarra fins que a l'edat de quatre anys veu entrar un piano amb el que Llu??s comen??a a compondre les seves primeres melodies aproximadament dos anys m??s tard. Observant la bona o??da del seu fill, confien la seva educaci?? musical a Quim Gil, pel que fa al solfeig, i Lau Roure i la seva esposa Montserrat.
Als 9 anys (1957) es trasllada a Figueres per a continuar els seus estudis internat al col??legi de La Salle, on es refugia en el m??n de la m??sica passant hores i hores sol davant el piano. El contrap??s a aquest m??n solitari el troba els estius anant al poble de la mare, Porrera, on coneix Jorgina Dom??nech que l'apropa a la m??sica dels chansonniers francesos, i de manera especial Jacques Brel. A ella li dedic?? l'any 1968 la can???? d'amor Per un tros del teu cos. Per?? la seva primera can????, Que feli?? era, mare, amb lletra del seu germ??, ??s del voltant de 1965.
[edita] Els Setze Jutges
El 1963, a l'edat de 16 anys, es trasllada a Barcelona per estudiar el preuniversitari i posteriorment cursar estudis d'enginyeria. Dos anys despr??s, es matricularia a la Facultat d'Econ??miques, estudis que abandona per cursar el que segons ell seria la seva universitat: s'integra al moviment de la Nova Can???? incorporant-se a Els Setze Jutges, grup del qual va ser l'??ltim component.
El seu debut el va fer el 22 de mar?? de 1967 a Terrassa, concert en el qual, segons ha explicat sovint, es pass?? tot el temps amb els ulls tancats i amb les cames tremolant. El novembre del mateix any, actua al costat de Raimon a la pla??a de braus de les Arenes.
El 1968, any del maig franc??s, del qual es considera fill, ??s per a Llach el de l'arribada de l'??xit popular amb L'Estaca. Els censors aprovaren aquesta can???? a la vuitena volta que Llach la va presentar, aix?? si, va ser aprovada amb un altre nom,"Ahir". Aquest himne de reivindicaci?? dels Pa??sos Catalans va ser prohibit l'any seg??ent, per?? ja era un cant popular. Joan Molas i N??ria Batalla es converteixen en els seus representants, acord que perdurar?? fins el desembre de 1990.
El novembre participa acompanyat de Dolors Lafitte al Festival de la Can???? de Barcelona amb la can???? A cara o creu (composta per Josep Andreu Forns i Lle?? Borrell), assolint el segon lloc. Entre els assistents es trobava un representant de CBS a Espanya, que li ofereix fitxar per la multinacional per cantar en castell??. Desestima l'oferiment i signa un contracte amb un petit segell discogr??fic catal??, Conc??ntric, que tenia com a ??nic objectiu mantenir vives la llengua i cultura catalana enfront la dictadura franquista. Amb aquesta discogr??fica grava el seu primer disc amb les can??ons Que feli?? era mare, La barca, En Quitero i El Parc.
L'any seg??ent, grava el seu primer llarga durada: Els ??xits de Llu??s Llach, reeditat posteriorment amb el t??tol Les seves primeres can??ons. La popularitat del cantant va pujant i amb el tema Irene, ja amb la discogr??fica Movieplay, assoleix les 100.000 unitats venudes del disc que l'integra. Irene neix d'un desengany amor??s amb una noia francesa que estiuejava a L'Escala i que li obre les portes de tots els canvis que s'estaven produint a Fran??a.
El 13 de desembre de 1969, es va presentar en solitari al Palau de la M??sica Catalana on es va consolidar com un dels millors cantautors del moment amb una popularitat creixent a tots els nivells. Aquest recital ??s conegut pel fet de que L'Estaca ??s cantada nom??s pel public doncs ja havia sigut prohibida. Ara i aqu?? recollia en directe la seva actuaci??. El 26 de desembre canta per primer cop amb Laura Almerich, una part fonamental del seu acompanyament musical durant tota la seva carrera.
[edita] Exili a Par??s
A partir d'aquell moment, Llach ??s v??ctima de prohibicions i persecuci?? intel??lectiual. El novembre de 1970, viatja a Cuba i participa en un recital on critica la pol??tica de Franco, provocant que l'ambaixador espanyol abandoni la sala. De retorn, i despr??s de ser ajornat repetides vegades, el 6 de desembre, Llu??s fa el seu debut al teatre Monumental de Madrid, sent el primer recital ??ntegrament en catal?? en un local comercial. Ambd??s fets li van ocasionar dures prohibicions: durant quatre anys no podria cantar a l'Estat espanyol, tret de Catalunya. La seva situaci?? professional es fa insostenible i decideix exiliar-se a Par??s al costat dels seus representants. Teresa Rebull el presenta a Paco Iba??ez i a Mikis Theodorakis.
El 1972 es publica el seu tercer disc de llarga durada Com un arbre nu, i els anys 1973 i 1974 veuen la consagraci?? de Llu??s Llach fora de Catalunya amb les seves actuacions a l'Olympia de Par??s.
El debut es port?? a terme el 21 de gener de 1973, i els cr??tics coincideixen en que fou una de les seves millors actuacions fins aleshores. Si b?? el p??blic era predominantment catal??, tamb?? hi assistiren molts francesos, i l'??xit signific?? el triomf definitiu tant de Llu??s Llach com de la Nova Can???? a Par??s.
Durant la seva estada a Fran??a, torna en ocasions molt concretes i tamb?? canta a Su??ssa, Alemanya, M??xic.
Despr??s de 4 anys d'abs??ncia, tret de petits recitals a les comarques gironines, el 2 i 3 de febrer de 1974 torna a actuar al Palau de la M??sica per presentar en directe les can??ons del seu nou disc I si canto trist. Els recitals tingueren una molt bona recepci?? tant de p??blic com de cr??tica, que li reconegu?? un gran pas en la seva maduresa art??stica, destacant especialment el seu pas de la guitarra al piano i que per primer cop hagu??s optat per musicar textos d'altri (La casa que vull de Salvat-Papasseit i Can???? a Mahalta de M??rius Torres). Les cues arribaren a ser excepcionals i tothom coincidia en que la tanda de recitals podia haver-se allargat una setmana m??s.
Un mes despr??s torna a actuar a l'Olympia, aquesta vegada compartint escenari amb Francesc Pi de la Serra, tornant a obtenir un gran ress?? a Catalunya a causa de les circumst??ncies pol??tiques que es vivien.
TVE enregistra un recital ofert en la campanya del Grec d'aquell any, per?? la seva emissi?? ??s ajornada a ??ltima hora perqu?? el cantant s'havia dirigit al p??blic ??ntegrament en catal??.
[edita] Viatge a ??taca
El seu nou treball de l'any 1975, Viatge a ??taca, basat en textos de Kavafis, es converteix en el seu disc m??s venut fins aleshores amb 150.000 c??pies. Amb aquest disc inicia la col??laboraci?? en els arranjaments de Manel Camp i amb el bateria Santi Arisa, ambd??s antics components de Fussion.
La seva presentaci?? es feu el 7 de maig al Palau de la M??sica i a les vint-i-quatre hores de posar-se les entrades a la venda ja s'havien exhaurit. L'esdeveniment previst en principi per a set actuacions, finalitz?? a la cinquena, quan se li prohibeix un bis, se'l det?? i se'l porta a la Comandancia Superior de Polic??a. Mentre, el p??blic va abandonant el Palau cantant a cor L'Estaca. Se li prohibeix seguir amb els recitals, se li imposa una multa de 100.000 pessetes, i durant m??s de vuit mesos van ser prohibides totes les seves actuacions a l'Estat espanyol. L'aleshores governador civil de Barcelona, Rodolfo Mart??n Villa, ho justifica per les reiterades infracciones al reglamento de espect??culos, que proh??be terminantemente que los artistas se dirijan al p??blico y establezcan di??logo con ??l, caso que el se??or Llach hizo en reiteradas ocasiones, profiriendo expresiones que la autoridad gubernativa ha estimado como atentatorias a las instituciones y a la legislaci??n vigente.
Mentre persisteixen les prohibicions a l'interior (m??s de 45), Llach es torna a refugiar a l'estranger. El mes d'agost actua a Londres, una altra vegada a l'Olympia, a Vene??uela, i el Th??atre de la Ville li ofereix un contracte per actuar durant quinze dies. Coincidint amb aquestes actuacions, mor Franco.
Actua per la TV francesa al costat del m??tic George Brassens en un programa de cap d'any a Aviny?? i de gran audi??ncia.
[edita] Gener de 1976
El 15 de gener de 1976, gaireb?? dos mesos despr??s de la mort de Franco, Llu??s Llach torna a reapar??ixer despr??s de molts anys de prohibici?? en solitari en tres grans recitals al Palau d'Esports de Montju??c on va demostrar contundentment el seu poder de convocat??ria amb l'assist??ncia d'unes 30.000 persones. Aquests recitals s??n recollits en forma de disc sota el t??tol de Barcelona, gener del 76, tot un document sonor de la situaci?? i sentiments d'uns moments hist??rics. Per primer cop totes les seves can??ons passen la censura. Les primeres files les ocupen els representants de totes les forces pol??tiques i sindicals de l'oposici?? al franquisme. En principi previst per un ??nic concert, i vist que les entrades s'exhaurien r??pidament, el promotor Oriol Reg??s aconsegueix de Mart??n Villa fins a tres sessions, prohibint ja la quarta.
Quatre mesos despr??s, el 7 de maig protagonitza un altre recital multitudinari al campus de la Universitat Aut??noma de Barcelona.
Per?? la transici?? nom??s havia fet que comen??ar i segueixen les prohibicions. Tamb?? comencen a haver-hi conflictes laborals com la vaga general del 3 de mar?? a Vit??ria originada per l'acomiadament de setanta treballadors, que acaba amb la policia disparant indiscriminadament amb el resultat de 5 morts i 40 ferits, sota les ordres del ministre Manuel Fraga. Assabentat del fet, Llach es posa a treballar en una creaci?? inspirada en el dolor i en la desesperaci??, neix Campanades a morts, estrenada a Euskadi Nord a finals del mateix any en un recital molt emotiu.
Llach afronta un nou repte en l'enregistrament del disc amb la incorporaci?? d'una orquestra simf??nica dirigida per Manel Camp i la Coral Sant Jordi dirigida per l'Oriol Martorell. Aquesta cantata f??nebre est?? plena de tensi?? i trag??dia, reflex del moment. A la segona cara, destaca sobretot la popular??ssima Laura. Quatre mesos despr??s d'apar??ixer ja se'n havien venut 250.000 c??pies.
[edita] Companys, no ??s aix??
Els esdeveniments pol??tics que es van succeint, el 1977 ??s l'any de les primeres eleccions democr??tiques, coincideixen amb un per??ode de reflexi?? de Llu??s ajudat pel descans d'una travessia. Aix??, com a contrapunt al seu darrer disc, del 27 d'octubre al 12 de novembre de 1978 presenta al teatre Romea El meu amic el mar, carregat de resson??ncies empordaneses, amb una nova tend??ncia a l'intimisme i mediterrane??tat en els seus treballs.
Aquest disc ??s important en la carrera de Llach en el sentit que significa un cert trencament en la seva condici?? de mite i portaveu d'una col??lectivitat. De fet, a partir d'aquell moment, el cantant nom??s tornar?? a actuar en grans espais p??blics en comptades ocasions, destacant el recital de Sant Joan de 1981 i especialment el del Camp del Bar??a de 1985.
Per?? el disc tanca amb una can???? de rebel??lia, Companys, no ??s aix??, que obria les portes del seg??ent disc m??s reivindicatiu Somniem, i que molestar?? alguns sectors que consideren que la Nova Can???? ja ha complert la seva funci?? i la pol??tica s'ha de deixar en mans dels pol??tics. Llu??s Llach, com la resta de components del moviment de la Nova Can????, es veu apartat en la cursa per recuperar els drets perduts. Han passat a ser la punta de llan??a a fer nosa. ??s l'inici del final del moviment art??stic. Tot ha canviat molt de pressa, fins i tot la seva imatge que ara se'ns presenta amb el front descobert, i Llach pensa en la seva retirada. ??s l'inici del final del moviment art??stic.
L'aparici?? d'aquest disc coincideix amb la seva reaparici?? a Madrid, despr??s de vuit anys de prohibici??, i a Barcelona, despr??s de tres anys de no actuar-hi. Els recitals es feren al Romea que, despr??s de varies ampliacions, foren trenta actuacions amb el teatre ple de gom a gom. ??s la primera vegada que entre el p??blic no hi ha ni crits, ni pancartes, ni la simbologia que durant tants anys van alimentar els seus concerts.
L'any 1979 actua per primer cop al Liceu per presentar Somniem, sent el primer cantant no oper??stic que hi actua en dos hist??rics recitals. Inclou un poema calculadament ambigu musicat, Criatura dolc??ssima de Joan Fuster, amb qui tingu?? una relaci?? d'amistat. El contingut del disc significa el retorn a la lluita, a la reafirmaci?? dels seus principis humans. Un dels discos m??s estranys i desiguals del cantant, que tenia el convenciment que es tractava del seu testament musical, ja que preveia retirar-se un cop finalitzada la gravaci??. Durant molts anys va ser una de les produccions que Llach m??s estimava.
Entre els anys 1978 i 1979, Llach es sentia descontent amb els seus resultats art??stics al no poder desenvolupar la seva feina en bones condicions t??cniques. De fet, LLach comunica la seva decisi?? de plegar als seus m??nagers Joan Molas i N??ria Batalla que li aconsellen que no ho digui p??blicament. Va ser un bon consell perqu?? al cap de 8 mesos s'ho repensa i decideix tornar a cantar. Un dels principals motius del retorn ??s el reconeixement internacional que va suposar rebre l'any 1979 el premi Luigi Tenco com a millor cantant estranger a San Remo, i el testimoni hum?? dels integrants del Club Tenco que l'animen a continuar.
L'any 1980 ??s un any de transici?? tant pel que fa al nombre de concerts com en noves publicacions. Canta a Alemanya, B??lgica, It??lia i Fran??a, i no ??s fins l'any seg??ent que treu un nou disc for??a at??pic: Verges 50. Torna als seus or??gens de la inf??ncia amb una primera cara totalment instrumental on destaquen els arranjaments de Manel Camp, i amb una segona cara que acaba amb una de les seves millors can??ons Pa??s petit. Fou presentat en diversos concerts realitzats amb la col??laboraci?? de la Banda Municipal de Barcelona.
Aquest 1981 torna a ser un any de gran activitat. Amb el complement de Marina Rossell torna al mes de mar?? amb tres concerts al Th??atre de la Ville. Per Sant Joan participa en el magne recital del Camp Nou. I, malgrat portar ja sis anys de la mort del dictador, tingu?? novament problemes amb TVE en ser-li prohibit un programa especial. Llach reclama danys i perjudicis a la televisi?? espanyola, finalment guanya el judici i ??s indemnitzat.
De fet, el comprom??s ??tic del cantant continua, malgrat les retic??ncies de la classe pol??tica, i en un acte del 8 de gener de 1982 a la Nau del Clot afirma: ...els que som nacionalistes radicals, en som per principi, per obligaci?? i amb orgull.
Amb I el somriure, la revolta (1982) comen??a la seva col??laboraci?? amb Miquel Mart?? i Pol, amb una primera part cantant els seus versos. El disc es presenta al llarg de vint actuacions al Poliorama, i els guanys del primer foren lliurats a Amnistia Internacional a Catalunya. En aquest disc Llach utilitza per primera vegada a fons els sintetitzadors.
Aquest mateix any, la Generalitat li concedeix la Creu de Sant Jordi, que recull la seva mare, per la qual va ser un gran regal del seu fill dos anys abans de la seva mort.
El gener de 1983, en un concert al Palau dels Esports pro-damnificats per les inundacions, actuen per primera vegada plegats Raimon, Joan Manuel Serrat i Llu??s Llach.
El 1984 surt l'??lbum T'estimo que inclou una can???? ambigua de gran for??a: Amor particular. L'Acad??mia francesa del Disc li atorga el Premi al millor Compositor de l'Any.
L'any 1985 comen??ava de nou amb una tanda de concerts al Th????tre de la Ville de Par??s, obtenint el m??s gran ress?? de la premsa francesa de les seves actuacions. I despr??s d'un any de feina, la seva mare i el mar s'uneixen en el tema que d??na t??tol al seg??ent ??lbum: Maremar (1985). Tot el disc ??s marcat per la recent abs??ncia de la seva mare. El Cant de l'enyor compta amb la col??laboraci?? vocal de Maria del Mar Bonet i Marina Rossell. Inclou Un n??vol blanc, una barreja d'enyor i melangia de gran tendresa interpretativa. A partir d'aquest compta amb la col??laboraci?? de Carles Cases.
Com a fet curi??s i representatiu alhora de la seva popularitat arreu d'Europa, el sindicat Solidaritat polon??s adopta L'Estaca com a himne propi[1].
El 6 de juliol del mateix any, Llu??s Llach fa el recital m??s multitudinari i ins??lit de la seva vida al Camp Nou, amb m??s de 100.000 persones, i amb una orquestra dirigida per Manel Camp. L'espectacle memorable ??s enregistrat en un doble ??lbum de quinze temes anomenat Camp del Bar??a. 6 de juliol de 1985. Sociol??gicament, el recital tingu?? una incid??ncia sense precedents al pa??s. Per?? a difer??ncia del de 1976, la primera fila ja no estava plena de pol??tics. Llu??s Llach afirmava: ...a hores d'ara, estem passant per uns anys en els quals sembla que el fet d'haver mantingut actituds resistencials, culturals, ??s quasi una mena de patrimoni vergony??s.
El 1986 fitxa per la multinacional CBS i enregistra Astres mirant d'unir l'home i l'univers. En aquest cas un manres?? en substitueix un altre pel que fa als arranjaments, Carles Cases a Manel Camp. La presentaci?? es feu el 25 de gener de 1987 al Mercat de les Flors de Barcelona amb un total de 21 recitals. Cal destacar la utilitzaci?? d'una infraestructura t??cnica molt considerable amb sintetitzadors, fumeroles, v??deos, i molts watts de llum i so. Evidentment era un espectacle de trencament amb el passat i d'evident innovaci?? musical. Tamb?? cal citar que per primera vegada, Llach acaba el concert sense cantar L'estaca, malgrat la insist??ncia del p??blic.
El mateix any participa en un ??lbum col??lectiu en homenatge a Federico Garc??a Lorca amb artistes de diverses llengues com Leonard Cohen, Angelo Branduardi, Moustaki, Donovan, Chico Buarque i d'altres.
L'any 1988 s'estrena com a bar??ton sota la batuta de Jean-Claude Casadesus al Palau de Congressos i de la M??sica de Lille per interpretar el R??quiem de Faur??. El mateix any estrena al Palau un ??lbum for??a heterogeni: Geografia, el qual, despr??s de molts anys d'abs??ncia el representa a l'escenari de l'Olympia de Par??s.
Participa en les sis hores contra l'entrada a l'OTAN a Barcelona, i m??s endavant, juntament amb d'altres representants hist??rics de la Nova Can????, pren part en una tancada de dos dies organitzada per l'Associaci?? de Cantants i Int??rprets Professionals en Llengua Catalana (ACIC), a les depend??ncies de la Conselleria de Cultura de la Generalitat, en contra del tracte discriminatori que reben per part de les emissores radiof??niques que pertanyen a la Generalitat i de la televisi?? de Catalunya, TV3.
[edita] Miquel Mart?? i Pol
El 1991 tanca el seu contracte amb CBS amb la sortida del disc Torna aviat, un calaix de sastre de les seves composicions dels darrers cinc anys, gravades ??ntegrament a la seva masia a Parlav??. El disc inclou Roda, dedicada a Miquel Mart?? i Pol i Au blanca que compta amb la col??laboraci?? de la soprano Vict??ria dels ??ngels. Tamb?? hi apareix el tema La forja, un tema instrumental escrit per a la producci?? de TVE La forja de un rebelde.
Aquell any els metges li van diagnosticar un c??ncer que va v??ncer amb for??a de voluntat i l'ajuda del seu amic Mart?? i Pol, amb una salut tamb?? molt fr??gil. Amb entusiasme i passi?? comencen a treballar plegats en els textos d'Un pont de mar blava que es publicaria dos anys m??s tard.
A partir d'aquest moment treballar?? amb Picap amb qui publica el 1992 un doble ??lbum recopilatori d'actuacions recents amb el nom Ara, 25 anys en directe. Per celebrar els seus 25 anys de carrera, recupera temes antics amb versions modernitzades, m??s un parell de can??ons in??dites. ??s un disc que va a la recerca del Llach quotidi??, de la seva relaci?? habitual, dia a dia, amb el p??blic m??s variat. Per aquest motiu es gravat en petits recitals a petites viles.
Amb la citada col??laboraci?? de Miquel Mart?? i Pol, el 1993 fa una s??ntesi de les cultures mediterr??nies en el treball titulat Un port de mar blava. Cal destacar-hi les intervencions de les cantants Amina Alaoui i Nena Venetsanou, que interpreten en ??rab i grec respectivament, els temes Tanta llum de mar i Lentament comen??a el cant, i que retrobem al fragment resolutiu de l'obra.
Torna a composar una banda sonora per la pel??l??cula Le voleur d'enfants que reflexa en el disc A Bigi, perqu?? el ballis. Aquest mateix any rebutja la nominaci?? al Premi Pr??ncep d'Ast??ries.
L'any 1994 apareix el disc Rar que aplega enregistraments en directe de l'any anterior de material divers que Llach havia anat guardant al calaix, amb dues can??ons in??dites, una d'elles, Roses blanques, escrita per Mart?? i Pol.
[edita] Porrera
Havent traslladat la seva resid??ncia habitual a Porrera, l'any 1995 treu un disc amb material nou i unitari que porta el nom del poble: Porrera. Com a Verges 50, Llu??s Llach recrea el passat per tal d'entendre el present, utilitzant el petit poble de Porrera, on ell se sent f??sicament arrelat des de les seves estades estiuenques quan era petit. Els textos han estat elaborats novament amb la col??laboraci?? de Miquel Mart?? i Pol, amb qui Llu??s Llach duu a terme una aut??ntica simbiosi.
Celebrant el seu trent?? aniversari, fa un gira acompanyat nom??s del seu piano i la seva guitarra, el resultat ser?? l'espectacle Nu, el qual ser?? la base del seu nou disc de l'any 1997 amb el mateix nom amb can??ons de totes les ??poques. Hi torna a haver indicis de retirada que s'esvaeixen amb l'aparici?? a finals del 1998 del seu nou treball 9, que marca una nova etapa musical amb nou can??ons dedicades a nou hist??ries totalment diferents amb temes dedicats a l'amor, a la pol??tica i a la cr??tica social. Musicalment es nota la m?? del productor del disc, el guitarrista rocker Jordi Armengol.
El mes de maig de 1999, en plena guerra de Kosovo, publica un CD amb nom??s dos temes, per dedicar tots els beneficis a l'associaci?? Ajuda per K??sovo, i el 2 de juliol interv?? al Palau Sant Jordi en el macroconcert Catalunya X Kosovo. El 5 de novembre, la UNESCO nomena Llach Artista per la Pau. A finals de l'estiu del 2000, inclouria aquests dos temes en el nou disc Temps de revoltes, acompanyat de la cantata Germanies, una reflexi?? sobre el futur dels Pa??sos Catalans, creada en col??laboraci?? amb Miquel Mart?? i Pol. L'espectacle amb el mateix nom ??s estrenat a Val??ncia amb l'acompanyament d'una banda integrada per 15 m??sics, la participaci?? de la cantant cubana Lucrecia, del contratenor Xavier Torra i d'una coral formada por 200 nens de diferents agrupacions corals.
El 30 de desembre actua al Palau de la M??sica Catalana al costat de la bailaora Cristina Hoyos en un espectacle de dansa i m??sica on es complementen cultures molt distintes. El 17 de desembre del proper any , Llach i Hoyos tornarien a compartir escenari, aquest cop, al Teatro Real de Madrid. Es presentar?? de nou el 2002 en els festivals de de Cap Roig, a l'Empord??, i al de Benalm??dena.
Llach incorpora en les seves actuacions de l'any 2001 el tema Campanades a morts com a manifestaci?? en contra de l'assassinat d'Ernest Lluch a mans d'ETA el 21 de novembre de l'any anterior.
El 29 de desembre del 2002 es produ??a un concert extraordinari al Palau Sant Jordi davant 12.000 espectadors, on Llu??s Llach i Josep Carreras unien les seves veus per cantar per la pau en un recital memorable que prengu?? com a nom Junts i del que en sortiria un disc pocs mesos despr??s. Els dos artistes interpretarien can??ons populars catalanes i algunes de les m??s emblem??tiques del cantautor de Verges.
La temporada del 2003 ??s una de les m??s proliferes en actuacions per presentar el seu nou disc estrenat el 3 de novembre de l'any anterior al Liceu despr??s de 23 anys: Jocs. Hi destaquen temes per amics desapareguts, i sobretot Vell ??s tan bell, dedicat a la tamb?? recent desaparici?? del seu pare.
El 6 de setembre Llu??s Llach interpreta per primera vegada a la Pla??a Major de Verges l'obra Verges 50.
A finals d'any, presenta un nou recital, Poetes, en el que vol retre homenatge als poetes i escriptors catalans que han estat decisius en la seva traject??ria musical, i molt especialment al seu gran amic Miquel Mart?? i Pol, que ens havia deixat l'11 de novembre. L'enregistrament dels concerts d'aquest recital a la sala Apolo, va originar la sortida d'un nou CD-DVD, a la primavera. El 26 de juny, Porrera organitza un acte d'homenatge al poeta Miquel Mart?? i Pol, incloent un concert de Llu??s Llach i una vetllada liter??ria on intervenen diferents convidats.
Durant l'any 2005 fa la gira Que no s'apague la llum conjuntament amb el cantant valenci?? Feliu Ventura, que comporta la gravaci?? d'un disc conjunt en directe amb temes dels 2 cantants, enregistrat al Gran Teatre de X??tiva.
El gener del 2006, Llu??s Dan??s presenta l'espectacle de teatre Tranuites Circus que compta amb l'actuaci?? en directe de Llu??s Llach. El cantautor donar?? veu amb les seves can??ons als anhels inconfessables d'uns personatges que passen la nit sense dormir: els tranuites.
[edita] Preparant el comiat
Llu??s Llach presenta el 17 de febrer de 2006 el seu darrer espectacle i., que ha de servir de base per al darrer disc que publicar?? l'artista abans de l'anunciada retirada de mar?? de 2007. La cita ??s a la sala Apolo de Barcelona en una tanda de concerts d'una setmana, amb tres dates posteriors afegides per la gran demanda popular.
El 22 de novembre del 2006 realitza un emotiu concert de comiat a l'Olympia de Par??s.
El 12 de febrer del 2007 es va presentar oficialment al Liceu el llarg-metratge en forma de documental titulat Llach, la revolta permanent, dirigit per Llu??s Dan??s i produ??t per Mediapro. El material prov?? d'un equip de c??meres d'aquesta productora que realitza un seguiment a Llu??s Llach durant tot el 2005 tant en la seva vida privada com en la professional.
[edita] Verges 2007
Llu??s Llach va decidir acabar la seva carrera de 40 anys, almenys amb acompanyament de m??sics, el dia 24 de mar?? a Verges en una carpa amb capacitat per a cinc mil persones. Tanmateix, davant la gran demanda per assistir a aquest concert, com ho demostra que les entrades s'exhaurissin en mitja hora, Llach va ampliar el comiat amb un segon concert per al dia anterior.
Posava el punt final amb totes les seves facultats, en el punt ??lgid de la seva carrera art??stica, en un concert d'unes tres hores precedit per una contundent xiulada per l'entrada del president Montilla. Llach va ser contundent amb els comentaris ideol??gics i pol??tics que feia entre can???? i can????. Davant de gaireb?? tot el govern de Catalunya, va criticar l'actitud mediocre dels pol??tics amb l'estatut i va dir que feia vint anys que l'esquerra social europea havia renunciat a transformar la societat.
El concert va ser un rep??s en una primer part del seu darrer disc i. per continuar amb una recopilaci?? de can??ons cl??ssiques de tota la seva traject??ria. Finalment, el p??blic va dir ad??u a Llach cantant L'Estaca, Laura i Els Segadors, mentre ell marxava de l'escenari caminant entre els assistents i saludant tothom qui es trobava.
El concert, em??s per TV3 i que va tenir una audi??ncia superior a mig mili?? de persones[2], s'edit?? en CD i DVD i es convert?? en l'??ltim treball de Llach, encara que deixa la porta oberta a actuacions amb el seu piano a petits teatres i col??laboracions puntuals.
El desembre de 2007 va apar??ixer un disc homenatge a Llu??s Llach: Homenatge a Llu??s Llach. Si v??ns amb mi, on una selecci?? d'int??rprets internacionals canten en diverses lleng??es alguns dels cl??ssics del cantautor catal??.
[edita] Discografia completa
Aquesta ??s la producci?? discogr??fica de Llu??s Llach publicada en LP i CD. No inclou singles ni discos que acompanyen llibres.
- Els ??xits de Llu??s Llach (1968)
- Ara i aqu?? (1970)
- Com un arbre nu (1972)
- Llu??s Llach a l'Olympia (1973)
- L'Estaca (1973)
- I si canto trist... (1974)
- Viatge a Itaca (1975)
- Barcelona, gener de 1976 (1976)
- Campanades a morts (1977)
- El meu amic, el mar (1978)
- Somniem (1979)
- Verges 50 (1980)
- I amb el somriure, la revolta (1982)
- T'estimo (1984)
- Maremar (1985)
- Camp del Bar??a, 6 de juliol de 1985 (1985)
- Astres (1986)
- Geografia (1988)
- La forja de un rebelde (BSO)(1990)
- Torna aviat (1991)
- Ara, 25 anys en directe (1992)
- Un pont de mar blava (1993)
- Rar (1994)
- Porrera (1995)
- Nu (1997)
- 9 (1998)
- Temps de revoltes (2000)
- Jocs (2002)
- Junts (conjuntament amb Josep Carreras, 2003)
- Poetes (2004)
- Que no s'apague la llum (conjuntament amb Feliu Ventura 2005)
- i. (2006)
- Verges 2007 (2007)
[edita] Bibliografia
- Llu??s Llach Josep Moya-Angeler (Edicions Don Bosco, 1974)
- Poemes i can??ons Llu??s Llach (Editorial Tres i Quatre, 1979)
- Catalogne Vivre J. Erwan i M Legras (Latt??s, 1979)
- Llu??s Llach. Un trobador per a un poble J.M.Servi?? (Puntual, 1982)
[edita] Enlla??os externs
- P??gina de Llu??s Llach
- Revista Pa??s Petit del poble de Verges amb bona documentaci?? biogr??fica
- Entrevista publicada a la revista educativa d'??mnium Cultural Escola Catalana
[edita] Refer??ncies
|
|||
| Miquel Porter i Moix ?? Remei Margarit ?? Josep Maria Espin??s ?? Delf?? Abella ?? Francesc Pi de la Serra ?? Enric Barbat ?? Xavier Elies ?? Guillermina Motta ?? Maria del Carme Girau | |||
| Mart?? Llaurad?? ?? Maria Am??lia Pedrerol ?? Joan Ramon Bonet ?? Joan Manel Serrat ?? Maria del Mar Bonet ?? Llu??s Llach ?? Rafael Subirachs |
|
|
|
|---|---|
| Art | Rococ?? |
| Arquitectura | Antoni Gaud?? i Cornet ??? Casa de la Ciutat de Barcelona ??? Castell de Bellver ??? Catedral de Barcelona ??? Catedral de Girona ??? Catedral de Ja??n ??? Catedral de Palma ??? La Seu Vella de Lleida ??? Manuel Joaquim Raspall i Mayol ??? Palau de la Generalitat de Catalunya |
| M??sica | Llu??s Llach i Grande ??? Maurice Ravel ??? Manuel de Falla ??? ??pera |
| Pintura | Artemisia Gentileschi |
