Llu??s Companys i Jover

De Viquip??dia

Llu??s Companys i Jover

123?? President de la Generalitat de Catalunya
1 de gener de 1934 - 15 d'octubre de 1940
Nascut	21 de juny de 1882 el Tarr??s (Urgell)
Mort	15 d'octubre de 1940 Barcelona
Partit (en c??rrec)	ERC

Llu??s Companys i Jover (el Tarr??s, municipi de Tornabous, 21 de juny de 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940) fou un pol??tic catal??. Primer President del Parlament de Catalunya (1932-1933), Ministre del Govern Espanyol (2on.semestre 1933) i President de la Generalitat de Catalunya (1934-1940) durant la Segona Rep??blica Espanyola.

Nascut en una fam??lia pagesa amb arrels nobili??ries, va ser el segon germ?? de vuit. Despr??s d'acabar el batxillerat ben jove, es trasllad?? a Barcelona, hi estudi?? dret a la Universitat. Ja atret per la pol??tica, l'any 1900 fund?? a la universitat l'Associaci?? Escolar Republicana i ??s militant de la Uni?? Republicana. Companys est?? influ??t per les idees republicanes, catalanistes i socials, en el marc sociopol??tic de la crisi de la Restauraci?? Borb??nica i opt?? per la participaci?? en la vida pol??tica del pa??s. Despr??s dels Fets del ??Cu-Cut!, particip?? en la creaci?? de Solidaritat Catalana i, quan aquesta es disgreg??, Companys s'adher?? a la Uni?? Federal Nacionalista Republicana, arribant a ser president de la secci?? pol??tica en 1910. Paral??lelament a la seva activitat professional d'advocat laboralista de sindicalistes, col??labor?? amb diaris republicans com La Aurora i anys m??s tard a La Barricada. Entra a formar part del Partido Reformista de Melquiades ??lvarez i escriu en l'??rgan del partit, La Publicidad, amb Josep Zulueta, Laure?? Mir?? i Trepat i Eusebi Corominas.

[edita] Primers c??rrecs pol??tics

Perd les eleccions municipals del 1913, es produeix la crisi del reformisme i Companys deixa "La Publicidad".

Despr??s d'una breu milit??ncia al Bloc Republic?? Autonomista col??laborant com a redactor dels quatre n??meros de La Barricada, ??rgan de difussi?? del partit^[1], constitu?? conjuntament amb Francesc Layret, Marcel??l?? Domingo i Josep Mestres el Partit Republic?? Catal??, l'abril del 1917.

Col??labor?? en la publicaci?? La Lucha, ??rgan del nou partit en representaci?? del qual fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona.

Treballa per una intervenci?? positiva del Govern als conflictes d'obrers, la qual cosa el situ?? en el punt de mira de Severiano Mart??nez Anido^[1], essent detingut el novembre del 1920 juntament amb d'altres sindicalistes com Salvador Segu?? i Mart?? Barrera fins a un total de trenta-sis persones; deportat Companys al castell de la Mola (Ma??) i quan Francesc Layret es disposava a assumir-ne la defensa com a advocat aquest fou assassinat. Companys ??s posat en llibertat a l'haver estat elegit diputat per Sabadell en representaci?? del Partit Republic?? Catal??, ocupant l'esc?? de l'assassinat Francesc Layret.

Fou un dels fundadors de la Uni?? de Rabassaires i Altres Conreadors del Camp de Catalunya i el 15 d'octubre de 1922 pass?? a dirigir el setmanari La Terra.Revista Popular Agr??ria que era l'??rgan de la Uni??.

Durant la dictadura de Primo de Rivera, es concentr?? en l'activitat d'advocat assessor de la Uni?? de Rabassaires, i, des del 1928, form?? part dels comit??s dels partits catalans que dirigiren l'oposici?? pol??tica. Entre 1928 i 1929, s'implic?? en la conspiraci?? per enderrocar la dictadura del libreconservador i ex-president del Govern espanyol, S??nchez Guerra, que fou un rotund frac??s i que caus?? un nou empresonament^[1]. En octubre del 1930 fou de nou empresonat per denunciar el maltractament a Maci??, exiliat per la dictadura.

Pel mar?? del 1931 particip?? en la Confer??ncia d'Esquerres, a partir de la qual es form?? Esquerra Republicana de Catalunya.

[edita] Activitat durant la rep??blica

Elegit el 12 d'abril de 1931 regidor de l'Ajuntament de Barcelona per Esquerra Republicana de Catalunya. Hi entr?? a l'Ajuntament el 14 d'abril acompanyat de Amadeu Aragay, Lluh?? i Vallesc?? i d'altres, depos?? l'alcalde accidental Antoni Mart??nez Domingo, prengu?? possessi?? i des del balc?? proclam?? la Rep??blica espanyola a Catalunya. Nomenat, provisionalment, governador civil de Barcelona.

Pel juny del 1931 va ??sser elegit diputat a Corts per la prov??ncia de Barcelona; intervingu?? activament en les discussions, pel setembre del 1931, del projecte de constituci?? de la Rep??blica Espanyola; vot?? a favor del vot femen??, per l'octubre del 1931; va esdevenir, el gener del 1932, vicepresident de l'Assemblea de la Generalitat i President provisional, en substituci?? de Jaume Carner. En novembre del 1932 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, i primer President del Parlament.

Un cop hagu?? dimitit el c??rrec de President del Parlament de Catalunya, fou, des del juny al novembre del 1933, Ministre de Marina amb el govern Aza??a.

En les eleccions legislatives del novembre del 1933 va ??sser elegit Diputat per la ciutat de Barcelona.

Amb la mort sobtada de Francesc Maci?? i Lluss??, el 25 de desembre, tant sols un mes despr??s, ??s proposat per succeir-lo com a president de la Generalitat de Catalunya. En votaci?? extraordin??ria del Parlament, va ser elegit l'1 de gener de 1934 per 56 vots a favor i 6 en blanc, amb l'abstenci?? de la Lliga Regionalista. Companys form?? el seu primer govern el 3 de gener de 1934.

[edita] Els fets d'octubre

Vegeu tamb??: Fets del sis d'octubre

Durant l'any 1934 impuls?? la pol??mica Llei de contractes de conreu, que l'enfronta amb els grans propietaris i amb el Govern espanyol. El 6 d'octubre de 1934 protagonitza una sublevaci?? contra la legalitat republicana arran de l'entrada al govern de la Rep??blica de la Confederaci??n Espa??ola de Derechas Aut??nomas (CEDA) i proclama l'Estat Catal?? dins de la Rep??blica Federal Espanyola des del balc?? del Palau de la Generalitat

Llu??s Companys seria empresonat amb tot el seu govern i l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 1932 susp??s. El Govern catal?? fou detingut en ple per tropes dirigides pel comandant en cap de la quarta divisi?? org??nica, el general Batet. Companys fou empresonat primer al vaixell Uruguay, fondejat al port de Barcelona, i despr??s traslladat a Madrid, a on fou jutjat i condemnat, junt a tot el Govern catal??, a trenta anys de reclusi?? major. Posteriorment se'l trasllad?? al penal d'el Puerto de Santa Mar??a (Cadis). Aquests fets coincidiren amb la vaga general revolucion??ria convocada a tota Espanya i amb la insurrecci?? asturiana propulsada per l'UGT i la CNT a Ast??ries. Romangueren detinguts i empresonats fins a la vict??ria electoral del Front Popular a les eleccions de febrer del 1936.

[edita] Guerra civil

Havia previst i organitzat la resist??ncia contra la sublevaci?? militar del 18 de juliol mitjan??ant mesures com el nomenament del capit?? Frederic Escofet com Comissari General d'Ordre P??blic de Catalunya. Durant tota la guerra va encap??alar el Govern de Catalunya tractant de mantenir la unitat entre els partits i sindicats que el recolzaven. Tanmateix, aix?? va ser molt dif??cil per les tensions entre comunistes i socialistes agrupats en el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) i anarquistes de la Confederaci?? Nacional del Treball (CNT), recolzats aquests ??ltims pels trotskistes del POUM.

El costat hum?? de Llu??s Companys el mostra el fet que, desbordat per la gran quantitat d'assassinats que es van produir a la rereguarda els dies posteriors al fallit cop d'estat decid??s deixar partir del port de Barcelona en vaixells estrangers a unes cinc mil persones sospitoses de poca simpatia amb el r??gim republic??, la seguretat dels quals no podia garantir. Una de les persones que es varen beneficiar va ser Ram??n de Colub?? qui, anys despr??s, seria el seu advocat defensor al consell de guerra.

A partir d'octubre de 1937 es van succeir els seus enfrontaments amb el Govern republic?? del doctor Juan Negr??n, instal??lat a Barcelona, i l'abril de 1938, despr??s de l'ocupaci?? de Lleida, va escriure una amarga carta al president del Govern espanyol, queixant-se de les arbitrarietats que estava cometent i de la marginaci?? que sofria el Govern catal??.

[edita] Exili i mort

El 23 de gener del 1939, quan les forces franquistes estan a punt d'entrar a Barcelona, travessa la frontera francesa junt amb el lehendakari Jos?? Antonio Aguirre i es va exiliar a Perpiny?? (Fran??a), traslladant-se despr??s a Par??s per treballar en la representaci?? en l'exili de la Generalitat (Consell Nacional de Catalunya). Va acabar els seus dies en La Baule-les-Pins (Loire-Atlantique, Bretanya) quedant-se a Fran??a malgrat el perill que corria en un intent per no perdre el contacte amb el seu fill Llu??s Companys i Mic?? (1911-1956), que patia una greu malaltia mental. Aquest fill havia estat fruit del seu primer matrimoni amb Merc?? Mic??, de la que es va divorciar per casar-se amb Carme Ballester, la seva segona i ??ltima esposa.

El 13 d'agost de 1940 ??s detingut per la Gestapo per ordre de les autoritats espanyoles amb col??laboraci?? de membres de l'ambaixada espanyola a Fran??a. ??s portat primer a Madrid a on se li obren dilig??ncies per "ser el President de la Generalitat, Ministre de la Rep??blica i responsable dels fets realitzats a Catalunya". Despr??s de diversos interrogatoris, ??s traslladat el 3 d'octubre al Castell de Montju??c a Barcelona per fer-li un consell de guerra sumar??ssim sense garanties processals i, com s'ha demostrat posteriorment, de forma il??legal. ^[2]

Va ser afusellat a dos quarts de set de la matinada, el 15 d'octubre de 1940, al fossar de Santa Eul??lia del castell de Montju??c amb nom??s 58 anys. ??s l'??nic president d'una naci?? democr??tica assassinat pel feixisme, fins i tot durant la Segona Guerra Mundial. L'??ltim que va cridar va ser "Per Catalunya!!!".

L'estadi Ol??mpic de Montju??c porta el nom de Llu??s Companys en honor seu.

L'octubre de 1944, quatre anys despr??s de la seva mort, s'inaugura a Montevideo (Uruguai), la Pla??a Llu??s Companys, on a m??s s'erigeix un monument en la seva mem??ria. L'agrupaci?? catalana de Converg??ncia a l'Uruguai celebra tots els anys un acte commemoratiu en homenatge a l'expresident de la Generalitat, executat durant el franquisme^[3].

[edita] Refer??ncies

Extracte del sumari manuscrit, on consta la sent??ncia de mort.

1. ??? ^{1,0 1,1 1,2} Els anys de la Segona Rep??blica. Ed.62. p??g. 116-118. ISBN 84-297-5763-5
2. ??? Els consells de guerra realitzats es basaven en l'aplicaci?? del Codi Militar per sublevaci?? contra tots els que s'oposessin a la sublevaci??. Aix?? significava que els veritables rebels contra l'autoritat legal condemnaven pel delicte de rebeli??n, adhesi??n o auxilio a la rebeli??n els que havien estat fidels al govern legal. El mateix Ram??n Serrano Su??er ho reconeixia anys despr??s en afirmar que tota la base jur??dica sobre els fets de la guerra civil es fonamentaven en una "justicia al rev??s", i conclo??a: Fue, pues, un error configurar delitos de rebeli??n y sedici??n para atribuirlos a los defensores del Gobierno republicano, dado que ??stos - jur??dica y hasta metaf??sicamente - era imposible que los cometieran. Josep M. Sol?? i Sabat??, Consell de guerra i condemna a mort de Llu??s Companys. Ed. Generalitat de Catalunya, 1999 ISBN 84-393-4927-0
3. ??? Converg??ncia a l'Uruguai: Ofrena al President Companys

[edita] Enlla??os externs

A Viquidites hi ha frases fetes, frases c??lebres i proverbis relatius a Llu??s Companys i Jover

• Biografia for??a completa, a l'ADAC de Girona
• P??gina d'homenatge a Companys
• Biografia breu a Unitat Nacional Catalana
• Llibre d'homenatge a Companys
• Darreres imatges de Companys

Precedit per: Jos?? Giral Pereira	Ministre de Marina juny1933 ??? setembre-1933	Succe??t per: Vicente Iranzo Enguita
Precedit per: Francesc Maci?? i Lluss??	President d'ERC 1933???- 1934	Succe??t per: Carles Pi i Sunyer
Precedit per: Francesc Maci?? i Lluss??	President de la Generalitat de Catalunya 1934???1940	Succe??t per: Josep Irla i Bosch
Precedit per: -	President del Parlament de Catalunya 1932???1933	Succe??t per: Joan Casanovas i Maristany
Precedit per: Carles Pi i Sunyer	President d'ERC 1936???- 1940	Succe??t per: Heribert Barrera i Costa

v ??? d ??? e Presidents d'Esquerra Republicana de Catalunya
1931-1933: Francesc Maci?? i Lluss??  ??? 1933-1934: Llu??s Companys i Jover  ??? 1934-1936: Carles Pi i Sunyer  ??? 1936-1940: Llu??s Companys i Jover  ??? 1993-1995: Heribert Barrera i Costa  ??? 1995-1996: Jaume Campabadal  ??? 1996-2004: Jordi Carbonell i de Ballester  ??? 2004-actualitat: Josep-Llu??s Carod-Rovira

Presidents de la Generalitat de Catalunya

   De les Corts de 1359 a la guerra civil catalana (1462)

{{{contingut-t??tol}}}

Berenguer de Cru??lles ?? Romeu Sescomes ?? Ramon Gener ?? Bernat Vall??s ?? Romeu Sescomes ?? Joan I d'Emp??ries ?? Guillem de Guimer?? i d'Abella ?? Galceran de Besora i de Cartell?? ?? Ramon Gener ?? Felip d'Anglesola ?? Pere de Santamans ?? Arnau Descolomer ?? Miquel de Santjoan ?? Alfons de Tous ?? Marc de Vilalba ?? Andreu Bertran ?? Joan Desgarrigues ?? Dalmau de Cartell?? i Despou ?? Felip de Malla ?? Dom??nec Ram i Lanaja ?? Marc de Vilalba ?? Pere de Palou ?? Pere de Darnius ?? Antoni d'Aviny?? i de Moles ?? Jaume de Cardona i de Gandia ?? Pero Xim??nez de Urrea i de Bardaix?? ?? Bertran Samas?? ?? Bernat Guillem Samas?? ?? Nicolau Pujades ?? Antoni Pere Ferrer

 

   De la guerra civil catalana (1462) a la guerra dels Segadors (1640)

{{{contingut-t??tol}}}

Manuel de Montsuar i Mateu ?? Francesc Colom ?? Pon?? Andreu de Vilar ?? Miquel Sams?? ?? Joan Maurici de Ribes ?? Miquel Delgado ?? Pere Joan Llobera ?? Berenguer de Sos ?? Pere de Cardona ?? Pon?? Andreu de Vilar ?? Juan Payo Coello ?? Joan de Peralta ?? Franc?? Vicen?? ?? Pedro de Mendoza ?? Alfons d'Arag?? ?? Ferrer Nicolau de Gualbes i Desvalls ?? Gonzalo Fern??ndez de Heredia ?? Llu??s Despl?? i d'Oms ?? Jordi San?? ?? Joan d'Arag?? ?? Jaume Fiella ?? Esteve de Garret ?? Bernat de Corbera ?? Joan Margarit i de Requesens ?? Llu??s de Cardona i Enr??quez ?? Francesc de Solsona ?? Francesc Oliver i de Boteller ?? Dion??s de Carcassona ?? Joan Pasqual ?? Jeroni de Requesens i Ro??s de Liori ?? Miquel Puig ?? Jaume Ca??ador ?? Miquel d'Oms i de Sentmenat ?? Onofre de Copons i de Vilafranca ?? Miquel de Ferrer i de Marimon ?? Joan de Tormo ?? Miquel de Tormo ?? Francesc Jeroni Benet Franc ?? Pere ??ngel Ferrer i Despuig ?? Ferran de Llonces i Peres ?? Miquel d'Oms i de Sentmenat ?? Onofre Gomis ?? Francesc Giginta ?? Benet de Tocco ?? Jaume Cerver?? ?? Pere Oliver de Boteller i de Riquer ?? Benet de Tocco ?? Rafael d'Oms ?? Jaume Beul?? ?? Mart?? Joan de Calders ?? Francesc Oliver de Boteller ?? Jaume Ca??ador i Claret ?? Miquel d'Agullana ??Francesc Oliveres ?? Jaume Cordelles i Oms ?? Bernat de Cardona i de Queralt ?? Pere Pau Ca??ador i d'Aguilar-Dusai ?? Onofre d'Alentorn i de Botella ?? Francesc de Sentjust i de Castre ?? Ramon d'Olmera i d'Alemany ?? Miquel d'Aimeric ?? Llu??s de Tena ?? Benet Fontanella ?? Pere de Magarola i Fontanet ?? Francesc Morillo ?? Pere Antoni Serra ?? Esteve Salacruz ?? Garc??a Gil de Manrique y Maldonado ?? Miquel d'Alentorn i de Salb?? ?? Pau Claris i Casademunt

 

   De la guerra dels Segadors (1640) a l'abolici?? de Felip V (1714)

{{{contingut-t??tol}}}

Josep Soler ?? Bernat de Cardona i de Raset ?? Gispert d'Amat i Desbosc de Sant Vicen?? ?? Andreu Pont ?? Pau del Rosso ?? Francesc Pijoan ?? Joan Jeroni Besora ?? Pau d'??ger i d'Orcau ?? Jaume de Copons i de Tamarit ?? Josep de Magarola i de Grau ?? Joan Pag??s i Vallgornera ?? Josep de Camporrells i de Sabater ?? Esteve Mercadal i Dou ?? Alfonso de Sotomayor ?? Josep Sastre i Prats ?? Baltasar de Muntaner i de Sacosta ?? Antoni de Saiol i de Quarteroni ?? Benet Ignasi de Salazar ?? Antoni de Planella i de Cru??lles ?? Rafael de Pinyana i Galvany ?? Climent de Solanell i de Foix ?? Josep Antoni Valls i Pandutxo ?? Francesc de Valls i Freixa ?? Josep Grau ?? Manuel de Copons i d'Esquerrer ?? Francesc Antoni de Solanell i de Montell?? ?? Josep de Vilamala

 

   De la restauraci?? republicana (1931) a l'actualitat

{{{contingut-t??tol}}}

Francesc Maci?? i Lluss?? ?? Llu??s Companys i Jover ?? Josep Irla i Bosch ?? Josep Tarradellas i Joan ?? Jordi Pujol i Soley ?? Pasqual Maragall i Mira ?? Jos?? Montilla Aguilera