Llotja de la Seda
De Viquip??dia
| Llotja de la Seda | |
 Sal?? columnari o Sala de Contractaci??. |
|
| Documentaci?? | |
|---|---|
| Tipus | llotja |
| Arquitectes | P Comte J Ivarra J Corbera D Urteaga |
| Comen??ament | 1482 |
| Acabament | 1548 |
| Localitzaci?? | Val??ncia |
| Estil | G??tic catal?? |
| Materials utilitzats | pedra i fusta |
| Sistema constructiu | arquitravat i voltat |
| Vistes | |
| Planta | 51,47 x 39,10 |
 Unesco |
|
| Tipus | Cultural |
| Criteris | (i), (iv) |
| ID | 782 |
| Regi?? | Europa i Am??rica del Nord |
| Any | 1996 (20a sessi??) |
La Llotja de la Seda, Llotja de Val??ncia o Llotja de Mercaders ??s un edifici civil d'estil tardog??tic de la ciutat de Val??ncia, constru??t entre el 1482 i 1548.
[edita] Patrimoni de la Humanitat
La llotja (popularment anomenat llonja, a Val??ncia) ??s un s??mbol de la puixan??a i riquesa del Segle d'Or (Segle XV) de la Ciutat i Regne de Val??ncia. Sanchis Guarner la defineix com "l???edifici p??blic m??s fam??s, bell i caracter??stic de la Val??ncia hanse??tica, es a dir, dels burgesos mercaders" i la qualifica com "un dels millors monuments del g??tic civil de tota Europa". Joan Francesc Mira en diu que ??s "una impecable meravella, orgull de la ciutat i dels mercaders que la van construir". La UNESCO declar?? la Llotja de la Seda Patrimoni de la Humanitat el cinc de desembre de 1996 pel seu extraordinari valor universal en tant que "exemple totalment excepcional d???un edifici secular en estil tardog??tic, que il??lustra de manera espl??ndida el poder i la riquesa d???una de les grans ciutats mercantils de la Mediterr??nia" (cita tradu??da del text original en angl??s [1]).
[edita] Precedents. La Llotja de l'Oli
Vora l'actual pla??a de la Companyia, darrere de l'actual llotja, existia una d'anterior que, segons Sanchis Guarner, est?? documentada des d'abans del 1341 i rebia el nom de Llotja de l'Oli. Aquesta llotja, segons el mateix autor, era parcialment oberta, ??s a dir, responia a la tipologia de loggia italiana (edifici obert per un o m??s costats, sustentat per arcs o columnes). La Llotja de l'Oli no nom??s s'emprava per al comer?? d'aquest producte, sin?? per a tot tipus d'operacions mercantils.
La prosperitat mercantil assolida per la ciutat de Val??ncia durant el segle XV motiv?? que el 1469 els Jurats del Consell Municipal decidiren bastir una nova llotja ???Molt bella e magn??fica e sumptuosa, que sia honor e ornament d'aquesta insigne Ciutat, e los mercaders de la qual e altres havents voluntat de comerciar, tinguen afecti?? per exercitar-ne en l???art mercant??vol e fer naus, de qu?? en resultar?? grand??ssim benefici???.
Tanmateix, la primera pedra no es col??loc?? fins al 1482, i les obres, costejades per la ciutat, no s???iniciaren fins al 1483, com sabem gr??cies a la inscripci?? que hi ha a l???escut de la Ciutat i que es troba al cant?? dels carrers de Pere Comte i de la Llotja, on diu que ???La noble ciutat i leal de Valencia ab cor [voluntat] de acabar la mia excellencia me ha comen??at a cinch de Febrer del any que corrent se comta en ver MCCCCLXXXIII [1483]???
[edita] Casa il??lustre per al bon comer??
Per bastir la nova llotja es compraren i enderrocaren vint-i-cinc cases pr??ximes al mercat. L'encarregat de la construcci??, que seria en pedra calc??ria, fou el prestigi??s mestre pedrapiquer giron?? Pere Comte, tamb?? escrit amb la grafia Pere Compte, ajudat pel guipusco?? Joan Ivarra (Iborra, segons Sanchis Guarner).
En nom??s quinze anys (1483-1498) Pere Comte i els seus ajudants foren capa??os d'acabar Sala de Contractaci??, cos principal de l'edifici. Aix?? consta en una franja blava que corre pels quatre murs de l'esmentada sala, i que proclama en lletres daurades la seg??ent inscripci?? (per duplicat, una primera vegada sobre els murs sud i oest, i una segona sobre els del nord i l'est):
Inclita domus sum annis aedificata quindecim. Gustate et videte concives quoniam bona est negotiatio, quae non agit dolum in lingua, quae jurat proximo et non deficit, quae pecuniam non dedit ad usuram eius. Mercator sic agens divitiis redundabit, et tandem vita fructur aeterna.
Que es podria traduir per:
"S??c una mansi?? il??lustre, constru??da en quinze anys. Tasteu i vegeu, conciutadans, com ??s de bona la negociaci??, que no du engany a la llengua, que jura al pro??sme i no falta al jurament, que no li deixa diners amb usura. El comerciant que aix?? actue s???enriquir?? amb abund??ncia, i a la fi gaudir?? de la vida eterna."
A m??s a m??s, aquesta inscripci??, segons Joan Francesc Mira, demostra que "no calia ser purit??, protestant o germ??nic per establir les bases del bon comer?? i de la uni?? de l'??tica i l'economia: ac?? hi ha un ideal de perfecci?? convertit en pedra, una cosa ben rara. A la sala, encara hi ha les taules on es tancaven, molt sovint nom??s de paraula, contractes inexpugnables i honrats."
Vista des de la pla??a del Mercat, la part dreta de l???edifici correspon a la llotja pr??piament dita o Sala de Contractaci?? o Sal?? Columnari (1483-1498); a la seua esquerra s???al??a la torre central, de la mateixa ??poca, i encara m??s a l???esquerra el Consolat de Mar, que s???hi afeg?? posteriorment (1498-1548).
[edita] Sal?? Columnari o Sala de Contractaci??
Per fer la llotja pr??piament dita o Sala de Contractaci?? Pere Comte s'inspir?? en la llotja de Palma, feta per Guillem Sagrera el 1448, el qual, al seu torn, s'havia inspirat en l???aula capitular del convent de Sant Domingo de Val??ncia, de comen??ament del XV.
La llotja de Val??ncia, per??, presenta una mida i una ornamentaci?? m??s gran que la mallorquina. La de Val??ncia destaca per la riquesa de decoraci?? flam??gera a les finestres, per les portes monumentals amb arcs conopials, i per les petites escultures i les 28 g??rgoles, sovint amb escenes sat??riques o obscenes. A m??s hi ha profusi?? d'escuts amb les barres del Rei d'Arag??, entre els quals destaquen el de la clau de volta central del Sal?? Columnari i, sobretot, els que es troben als cantons de la pla??a del Mercat i del Doctor collado, envoltats d'??ngels.
El Sal?? Columnari o Sala de Contractaci?? es divideix en tres naus longitudinales (de 36 m de fons) i cinc naus transversals (de 21 m d'ample), amb volta de creueria (a una al????ria de 17,5 m) sostinguda per huit columnes helicoidals exemptes, dotze mitges columnes adossades als murs i quatre quarts de columna contra els angles. De les columnes helicoidals, d'11 metres d'al????ria, ixen feixos de nervis que formen els arcs de creueria de la volta, i hi donen apari??ncia de palmera.
Alguns han volgut veure en aquest edifici, concebut com a temple al comer??, un car??cter simb??lic, una representaci?? del parad??s, on les columnes serien els arbres -les palmeres- i la volta la c??pula celest, que ara es mostra com a pedra nua, per?? que originalment estava pintada de blau amb estreles daurades [2].
En tant que centre mercantil de la ciutat, el Consell de la Ciutat decid?? instal??lar al Sal?? Columnari la Taula de Canvis i Dep??sits, entitat banc??ria de prestigi per la seua solvencia i volum d???operacions banc??ries.
[edita] La torre inacabada: pres?? i capella
Des del Sal?? Columnari hi ha una escala de caragol per accedir a la torre. Per falta d???acondicionament aquesta no es pot visitar, com tampoc l???escala, que ??s un treball de virtuosisme de Pere Comte, que demostr?? el seu domini de les t??cniques arquitect??niques. Aquesta espl??ndida escala t?? els graons adossats al mur cil??ndric que l'envolta, i li manca per tant l'eix central. Vista des de baix ofereix una perspectiva bell??ssima i alhora sorprenent. L???escala comptava originalment amb 110 graons, per?? en la restauraci?? duta a terme entre 1885 i 1902 per l'escultor Josep Aixa i l'arquitecte Antoni Ferrer[3] se li n'afegiren 32, per tal com es considerava que la torre havia quedat inacabada.
La torre ??s quadrangular i, m??s o menys, un ter?? m??s alta que la resta de l'edifici. El restaurador Josep Aixa li afeg?? els merlets que hui dia presenta, inspirant-se en les cobertes emmerletades de la Sala de Contractaci?? i del Consolat del Mar.
Els pisos de dalt de la torre es destinaven a pres?? per a mercaders morosos en els seus pagaments, mentre que la planta baixa era la capella (1484-1486), atribu??da a Juan Guas, la qual compta amb una volta de creuria estrelada ben original, que s?? que es pot visitar. Aquesta volta consta de huit petites claus amb escuts de la ciutat i ??ngels m??sics alternant-se i envoltant una imatge de la Mare de D??u de la Miseric??rdia que es troba en la clau de volta central. El 1465 s???havien agrupat sota l???advocaci?? d???aquesta Mare de D??u la confraria dels fabricants de seda.
[edita] El Consolat de Mar
A l???esquerra del pati es troba el Consolat de Mar, instituci?? creada el 1283 on els jutges o els c??nsols de comer?? celebraven sessions sobre assumptes mar??tims i mercantils. Comen??at per Pere Comte, repr??s a la mort d'aquell el 1506 per Joan Corbera i finalitzat el 1548 pel guipusco?? Domingo Urtiaga, aquest consolat ??s de planta rectangular i d'estil renaixentista i fou literalment adossat al costat ponent?? de la llotja original.
La planta baixa del Consolat, que s'utilitza per a exposicions i audiovisuals, compta amb un interessant sostre d???estil renaixentista. S'hi accedeix des del Pati dels Tarongers o des de la Capella.
A la primera planta, on es troba la Cambra Daurada, s???accedeix a trav??s d???una escala monumental de carreus des del Pati dels Tarongers. Aquesta cambra est?? ornamentada per un sostre g??tic -fet pel mestre d'obra de vila Joan del Poyo(1418-1428)- restacat de l'antiga Casa de la Ciutat en ser aquesta enderrocada durant el segle XIX. Fou encaixat de manera molt satisfact??ria a la Cambra Daurada cap a l???any 1921. Aquest sostre, de fusta policormada i de tal fama que vingu?? el propi Alfons el Magn??nim a inaugurar-lo, posseeix centenars de peces de car??cter zodiacal, b??l??lic, grotesc, quim??ric, vegetal, musical i her??ldic, doncs l'escut de la ciutat de Val??ncia (el romb quadribarrat) es repeteix desenes de vegades.
M??s interessant encara ??s el fris exterior de finestres conopials de la part superior del Consolat, amb quaranta medallons de pedra que representen reis, emperadors i altres personatges de prestigi. Ac?? es veuen les influ??ncies renaixentistes del Consolat de Mar, concebut com un temple de la fama, idea que es remunta l???Antiguitat cl??ssica i que es repr??n amb el Renaixement.
[edita] La Llotja a la pla??a del Mercat
Segons Joan Francesc Mira el pla o la pla??a del Mercat de Val??ncia, format per la Llotja de la Seda, el Mercat Central i Sant Joan del Mercat, ?????s un dels ??rgans essencials del cos d???aquesta ciutat???. El giron?? Pere Comte constru?? la llotja g??tica a la darreria del XV; els llombards Jacobo Bertessi (de Cremona) i Antonio Aliprandi (de Mil??) afegiren el recobriment barroc a Sant Joan del Mercat al final del XVIII; i els arquitectes barcelonins Alexandre Soler i March i Francesc Gu??rdia i Vial bastiren el modernista Mercat Central al comen??ament del XX. Joan Francesc Mira diu d???aquest conjunt tan aparentment heterogeni que ???no se sap com, els tres edificis fan l???efecte de ser exactament com han de ser i ocupar el lloc que han d???ocupar, un davant o al costat de l???altre, com si haguera estat i haguera de ser sempre aix?????.
[edita] La Llotja i la seda
El nom que rep l???edifici de ???Llotja de la Seda??? deriva del fet que aquest teixit fou des del segle XIV al XVIII la ind??stria m??s potent de la ciutat. En el XIV ja hi havia seders locals, majorit??riament jueus, i mes tard conversos, agrupats el 1465 en la confraria de la Mare de D??u de la Miseric??rdia, sota l???advocaci?? de la qual est?? la capella de la Llotja constru??da entre 1484 i 1486.
Alhora que s'estava bastint la Llotja de la Seda (1483-1498), la ind??stria sedera de Val??ncia conegu?? un gran auge, tradu??t en els 293 mestres seders censats a la ciutat el 1487, segons Antoni Furi?? (p. 209). Segons aquest mateix autor (p. 347-348) al final del segle XVII tant important era la seda en les transaccions comercials que la Llotja de Mercaders pass?? a ser coneguda com de la Seda. La segona meitat del XVIII fou el moment de m??xima esplendor: 25.000 persones es dedicaven a la seda a Val??ncia Ciutat[4], que comptava amb m??s de 3.000 telers. Per?? a partir de 1790 comen???? l'oc??s de la ind??stria sedera de Val??ncia, que mai m??s torna a reeixir (p. 411). No obstant aix??, la llotja ha mantingut el seu nom tradicional fins als nostres dies, en homenatge a la que fou puixant ind??stria valentina durant tants segles.
[edita] Galeria fotogr??fica
|
|
|
|
[edita] Refer??ncies
Furi??, Antoni: Hist??ria del Pa??s Valenci??. Edicions Alfons el Magn??nim, Generalitat Valenciana, Val??ncia, 1995 (planes 209, 286, 347-348 i 411).
Mira i Caster??, Joan Francesc: Val??ncia per a ve??ns i visitants. Bromera, Col??lecci?? Grans Obres, Alzira. Segona edici??, maig del 2007, planes 82-84.
Sanchis Guarner, Manuel: La Ciutat de Val??ncia. Ajuntament de Val??ncia, Val??ncia. Cinquena Edici?? 1989, planes 192-195.
[edita] Enlla??os externs
- Fitxa de la Llotja de la Seda de Val??ncia a la web de UNESCO (en angl??s)
- La Llotja dels Mercaders. GothicMed. Un museu virtual d'arquitectura g??tica mediterr??nia (en castell??)
- Llotja de la Seda (en castell??)
|
|||
| Ajuntament | Centre Arqueol??gic de l'Almoina | Banys de l'Almirall | Bas??lica | Centre Cultural de la Benefici??ncia | Biblioteca Valenciana i Palau de Sant Miquel dels Reis | Bioparc | Catedral | Centre del Carme | Ciutat de les Arts i les Ci??ncies de Val??ncia | Col??legi del Patriarca | Convent de Sant Dom??nec | Generalitat | Institut Valenci?? d'Art Modern | Llotja de la Seda | Museu de Belles Arts de Val??ncia | Museu de Prehist??ria de Val??ncia | Museu Valenci?? d'Etnologia | Museu Valenci?? de la Il??lustraci?? i de la Modernitat | Museu de la Cer??mica i Palau del Marqu??s de Dosaig??es | Oceanogr??fic | Octubre Centre de Cultura Contempor??nia | Palau de Benicarl?? | Palau de la M??sica de Val??ncia | Porta de Quart | Porta de Serrans | Santa Caterina | Sant Joan de l'Hospital | Sant Joan del Mercat |
