Viquip??dia:Llibre d'estil del calendari d'esdeveniments i de les taules anuals

De Viquip??dia

Aquesta p??gina descriu una norma d'estil de la Viquip??dia. Disposa d'un ampli consens dels editors i, per tant, es considera com una recomanaci?? a seguir pels usuaris. Abans d'editar-la assegureu-vos que disposeu del suficient consens utilitzant la p??gina de discussi??, la taverna o obrint una presa de decisi??.

Benvinguda Ajuda Manteniment Comunitat POL??TIQUES

Pol??tiques

Els cinc pilars Punt de vista neutral Drets d'autor Pol??tica d'??s d'imatges All?? que la Viquip??dia no ??s Sistema de presa de decisions Tractament dels nouvinguts Vandalisme (i com combatre'l). ??s dels comptes titella

Normes d'estil

Llibre d'estil Categoritzaci?? Calendari Nom dels articles Anotaci?? d'imatges Esborranys Esmentar fonts Transliteraci?? Eviteu el contingut evasiu

Edita

Aquest llibre d'estil es una guia per a les entrades relacionades amb el calendari d'esdeveniments i la Classificaci?? cronol??gica dels esdeveniments (per d'altres q??estions sobre estil, vegeu el Llibre d'estil general. Per veure models d'aplicaci?? d'aquestes dades visiteu la p??gina de plantilles.

Taula de continguts 1 Introducci?? 2 Estructura d'una dada 3 Comentaris sobre les diferents dades 3.1 Any/dia 4 Top??nims 4.1 Forma catalana 4.2 Pa??s 4.3 Regi?? 5 Descripcio del fet 6 Nom del personatge 7 M??rits del personatge 8 Gentilici del personatge 8.1 Consideracions sobre alguns gentilicis 9 Defunci?? 10 Altres q??estions

[edita] Introducci??

Abans d'intruduir una dada ens hem d'assegurar que ??s certa i amb tots els detalls ben correctes: l'hem de comprovar a partir d'un parell de fonts, pel cap baix, ja que ??s habitual que determinades fonts donin dades err??nies.

Els esdeveniments poden ser de tres tipus diferents:

• fet gen??ric
• naixement
• defunci?? (necrol??gica)

En cada apartat, separarem els esdeveniments que han tingut lloc als Pa??sos Catalans o a la resta del m??n. Val a dir que les defuncions de personatges catalans esdevingudes fora dels Pa??sos Catalans tamb?? s'anotaran a l'apartat "PA??SOS CATALANS" (exemple: V??zquez Montalb??n). Fins i tot s'hi podria anotar el naixement a fora d'un catal?? d'adopci?? (exemple: "L??pez Raimundo" o la reina catalana "Violant d'Hongria") o esdevingut fora "accidentalment" ("??ngel Guimer??"). La distinci?? entre Pa??sos Catalans i M??n es far?? sempre, excepte en les seg??ents ocasions:

• en l'??poca en qu?? no t?? sentit de parlar de cultura o naci?? catalana (p.ex., podem fixar arbitr??riament aquest l??mit en el primer any del segle IX: l'any 801. Aquest any va n??ixer Ber??, el primer comte de Barcelona de qui tenim const??ncia.
• en aquells anys i tipus d'esdeveniments pels quals no hi ha almenys una o dues entrades a cada subapartat (per exemple, si en un any nom??s hi ha una defunci??, o dues defuncions que haurien d'anar al subapartat M??n, no val la pena de fer els subapartats M??n/Pa??sos Catalans a les necrol??giques). D'aquesta manera s'evita de tenir subapartats buits i es millora la legibilitat. Aquest criteri ??s din??mic, ja que, a mida que s'afegeixen esdeveniments diversos, pot ser necessari de fer els subapartats.

Cal vigilar de no anotar una defunci?? a l'apartat d'esdeveniments, ni tan sols en el cas que es tracti d'un assassinat (si ??s aix??, es pot fer constar en el comentari de la defunci??: p.ex. XXX: assassinat per XXX).

Les diferents dades d'un mateix apartat s'han d'escriure per ordre cronol??gic.

Una vegada enregistrada una dada al "Calendari d'esdeveniments", s'ha de col??locar tamb?? a l'any que toqui de la "Taula anual" del segle corresponent.

[edita] Estructura d'una dada

• Si el fet ha passat en un municipi concret:

ANY/DIA - MUNICIPI (REGI??, PA??S): DESCRIPCI?? DEL FET (comen??ant en min??scula).

• Si el fet NO ha passat en un municipi concret, per?? afecta una determinada entitat territorial, que normalment ??s un pa??s:

ANY/DIA - PA??S (o l'entitat territorial que sigui): DESCIPCI?? DEL FET (comen??ant en min??scula).

• Si es tracta d'un naixement o necrol??gica: ANY/DIA - MUNICIPI (REGI??, PA??S): NOM, M??RITS DEL PERSONATGE, GENTILICI DEL PRESONATGE, COMENTARI SOBRE LA MORT (en les defuncions, si s'escau; nom??s excepcionalment en els naixements).

Cal enlla??ar per a un possible bot (amb [[]]) les dades seg??ents: ANY, DIA, MUNICIPI, REGI??, NOM DE LA PERSONA QUE PROTAGONITZA EL FET (la qual cosa ??s imprescindible en el cas de naixements i defuncions).

[edita] Comentaris sobre les diferents dades

[edita] Any/dia

Al "Calendari d'esdeveniments" hi ha de constar el DIA i la "Taula anual", l'ANY del fet.

[edita] Top??nims

[edita] Forma catalana

Quan existeixi, sempre farem servir la forma catalana dels top??nims, amb prefer??ncia a l'aut??ctona: Col??nia (K??ln), Mil?? (Milano), Londres (London), Conca (Cuenca). Es cas de dubte, sempre es pot redireccionar la denominaci?? aut??ctona cap a la catalana.

[edita] Pa??s

Cal entendre l'estat, excepte en el cas de nacions sense estat amb un territori perfectament definit. Esmentarem les m??s conegudes: els Pa??sos Catalans, el Pa??s Basc, Gal??cia, C??rsega, Anglaterra, Esc??cia, el Pa??s de Gal??les, Irlanda del Nord, Txetx??nia, Palestina, el Kurdistan, el Caixmir, el Tibet, el Quebec.

Farem servir el nom usual del pa??sos: Fran??a, no "estat franc??s", "rep??blica francesa", Espanya, no "estal espanyol", "regne d'Espanya", etc. Val a dir, per??, que si el redactat ho requereix, es poden usar aquestes denominacions oficials, per?? el nom de la p??gina i el bot els farem amb la denominaci?? curta.

[edita] Regi??

Cal entendre per "regi??" diferents entitas territorials, segons el pa??s, d'acord amb el que s'especifica a continuaci??:

• Als Pa??sos Catalans: la comarca.
• A Espanya: la prov??ncia i la comunitat aut??noma (separades amb coma).
• En pa??sos federals com els Estats Units, Alemanya, el Canad??, M??xic, l'??ndia, la Federaci?? Russa, etc.: l'estat federal (oblast, kraja, rep??blica aut??noma, etc. en el cas de la Federaci?? Russa). Exemples: Ohio, Baviera, Manitoba, Oaxaca, Kerala, Crimea, respectivament.

• En pa??sos amb regions ben definides, com Fran??a, It??lia, el Regne Unit: la regi?? (exemples: la Gascunya, la Pulla, Essen, respectivament). En el cas de Fran??a, s'hi pot incloure el departament (tot i que aix?? no es far?? mai en el cas de la Catalunya del Nord, Iparralde o C??rsega.
• En els esdeveniments de R??ssia, no cal indicar que forma part de la Federaci?? Russa, perqu?? ja se sobreent??n.
• En els esdeveniments esdevinguts en la capital d'un pa??s (i a Barcelona, Palma o Val??ncia, als Pa??sos Catalans), no cal especificar la REGI?? (comarca, prov??ncia, etc.), ja que ??s innecessari.
• En el cas de les capitals de prov??ncia espanyoles tampoc s'hi especificar?? la prov??ncia, ja que el nom ??s sempre el mateix (aix?? passa tamb?? sovint en els territoris de la Federaci?? Russa, entre altres), excepte les prov??ncies basques.

[edita] Descripcio del fet

La comen??arem en min??scula (llevat que el primer mot sigui un nom propi, com ??s obvi) i procurarem que sigui ben clara: aconsellem l'estructura cl??ssica de "subjecte", "verb" i "complement", i desaconsellem les oracions passives, passives reflexives o impersonals.

• Exemple: "uns esportistes encap??alats per Joan Gamper (subjecte) funden (verb) el Bar??a (complement)".
• Males solucions: "El Bar??a ??s fundat per Joan Gamper", "Es funda el Bar??a" o b?? "Funden el Bar??a".

En la descripci?? no s'ha de dir mai el municipi on ha passat el fet, ja que aix?? ja consta a l'encap??alament. Per?? s?? que s'hi pot indicar el lloc del municipi on s'han esdevingut els fets (per exemple: "al gimn??s Sol??"). No cal dir que s'ha d'enlla??ar (amb [[]]) el nom del protagonista o protagonistes del fet, aix?? com altres dades importants.

[edita] Nom del personatge

Distingirem entre els noms de personatges antics i de personatges moderns, sense que es pugui dir amb exactitud quan acaben els primers i comencen els segons.

• Personatges antics: farem servir la forma catalana espec??fica, si n'hi ha: Arist??til, Mandoni, Viriat, Homer. En el cas dels personatges romans, restringirem l'entrada al nom o noms principals: Virgili (Publi Virgili Mar??), Juli C??sar (Gai Juli C??sar), Escipi?? Afric?? (Publi Corneli Escipi?? Afric??), etc.

• Personatges moderns: escriurem el nom complet tal i com l'hauria escrit la persona de qui es parla amb car??cters llatins: Jordi Pujol i Soley; Thomas Alva Edison.

• Els personatges que dubtem entre la forma catalanitzada o no, podem fer l'entrada amb una de les formes i redirigir l'altra: Galileo Galilei / Galileu; Mikolaj Kopernik / Nicolau Cop??rnic.

• Si es tracta d'un pseud??nim o d'un nom art??stic amb qu?? es coneix o coneixia el personatge, pot ser preferible fer-lo servir com a entrada: Joan Capri, Terenci Moix. Si porten article, l'inclourem a l'entrada: la Monyos. Si cal, farem una entrada redireccionada amb el nom legal (o vice-versa). Si a la dada volem citar el nom real ho farem aix??: Pere Pubill i Calaf, conegut com [[Peret]].

• Com ??s sabut, segons la normativa, els noms dels papes, dels reis (o els nobles caps d'estat) i els dels familiars directes d'aquests darrers, s'adapten a la forma catalana: Joan Pau II, Joan Carles I, etc. Caldr?? doncs anomenar-los aix??, sense cap afegit. NOM??S quan hi hagi una possible ambig??itat, s'hi afegir?? el nom del pa??s d'on era rei per evitar-la (el renom mai no es far?? servir com a afegit, l'hi inclourem, per?? fora del nom de la p??gina); en el cas dels papes, es far?? pecedir del mot "papa". Si un dels monarques ??s catal??, l'afegit el portar?? l'altre. Per exemple: [[Pere I]] es referir?? al rei catalano-aragon??s (Pere I el Cat??lic), i els altres portaran l'afegit: [[Pere I de Castella]] (i no Pere el Cruel, ja que el renom va fora: [[Pere I de Castella]] el Cruel), [[Pere I de R??ssia]]" (i no Pere el Gran, ja que el renom va fora: [[Pere I de R??ssia]] el Gran), etc. [[Joan I]] ser?? el rei catal?? Joan I el Trobador; si ens volem referir al papa, escriurem [[papa Joan I]].

[edita] M??rits del personatge

Hi anotarem all?? que fa que sigui (o hagi estat) una persona coneguda. Ex. poeta (cal citar en quina llengua), metge, astr??nom. Cal enlla??ar aquestes caracter??stiques amb les mat??ries corresponenents: poeta o escriptor (Literatura de la llengua corresponent), metge (Medicina), astr??nom (Astronomia), etc.

[edita] Gentilici del personatge

S'hi especificar?? el gentilici corresponent, enlla??at amb el pa??s: catal?? (Catalunya), rus (R??ssia).

[edita] Consideracions sobre alguns gentilicis

• En els Pa??sos Catalans preferirem distingir entre "catal??", "valenci??", "mallorqu??", "menorqu??", "eivissenc" i "formenterer"; i a la Gran Bretanya, entre "angl??s", "escoc??s", "gal??l??s", enfront de "brit??nic". Mai no anomenarem "angl??s" els brit??nics no anglesos.

• Els navarresos no els considerarem "bascos".

• El mot "??rab" nom??s l'aplicarem als habitants de l'Ar??bia Saudita (especificant "??rab saud??"): no es generalitzar?? a tots els pa??sos del m??n ??rab. Tampoc als moros hisp??nics, que anomenarem "andalusins", i farem el bot cap a Al-??ndalus.

• Mai anomenarem "nord-americ??" els estatunidencs.

• Nom??s anomenarem "indi" els habitants de l'??ndia: mai els amerindis, als quals ens referirem amb el grup ??tnic corresponent (en plural): siouxs, maies, inques, etc.

• Vigilarem de no atribuir als personatges gentilicis realtius a entitats pol??tiques inexistents en el moment en qu?? van viure. Per exemple: "S??neca - C??rdova (Andalusia, Espanya): fil??sof i pol??tic rom??."; i el mot "rom??" aniria enlla??at a "Imperi Rom??" (ja que en aquest personatge el mot "rom??" fa refer??ncia a l'imperi, i no pas a la ciutat de Roma. Doncs b??, seria inadmissible que s'hagu??s dit: "S??neca - C??rdova (Andalusia, Espanya): fil??sof i pol??tic espanyol", ja que Espanya no existia com a entitat pol??tica, quan S??neca va viure.

Tamb?? pot passar que en l'??poca del personatge, el lloc hagu??s format part d'una unitat territorial distinta de l'actual. Per exemple, si parlem d'Arqu??medes direm: Siracusa (Sic??lia, It??lia): f??sic grec, perqu?? quan ell va viure Siracusa era una ciutat grega.

[edita] Defunci??

Hi escriurem el comentari que considerem escaient. Si ha estat per assassinat, es dir?? sempre, incloses les circumst??ncies i el nom de l'assass??, si ??s conegut. Tamb?? es dir?? si la mort del personatge ha tingut conseq????ncies pol??tiques o d'altra mena. En canvi, com a norma general, no s'hi far?? constar la malaltia que va causar la mort del personatge.

[edita] Altres q??estions

Cal evitar determinades repeticions. Si un fet passa a en un determinat pa??s, i se cita un rei o un cap d'estat o de govern, ja se suposa que ??s del mateix pa??s, i no cal esmentar-ho. El mateix podr??em dir del nom del lloc on passa un fet: per evitar-ne la repetici??, cal rec??rrer a mots com "ciutat", "pa??s" o als pronoms febles "hi" i "en"; o fins i tot, pot no posar-s'hi res. Exemples:

Mil??: s'inaugura la fira de mostres a la ciutat. NO: Mil??: s'inaugura la fira de mostres de Mil??.

Holanda: el pa??s recupera la independ??ncia. NO: Holanda: Holanda recupera la independ??ncia.

Barcelona: s'hi comen??a a publicar la revista Cavall Fort. NO: Barcelona: es comen??a a publicar a Barcelona la revista Cavall Fort.

Els Estats Units: Kennedy n'esdev?? president. NO: Els Estats Units: Kennedy esdev?? president dels Estats Units.

M??naco: el pr??ncep Rainier puja al tron. NO: M??naco: el pr??ncep Rainier puja al tron de M??naco.

Excepcionalment, pot passar que no es pugui indicar cap lloc, perqu?? determinats fets no tenen una localitzaci?? concreta, com per exemple l'acabament de les hostilitats entre dos pa??sos, la pres??ncia d'una epid??mia generalitzada, etc.

En alguns casos, el lloc no ??s cap municipi ni pa??s: el pol nord, un mar (en un naufragi, per exemple), un astre (la Lluna, quan hi arriba l'home, per exemple).

En algunes p??gines s'hi podria afegir, si ??s el cas, un set?? apartat: EFEM??RIDES ASTRON??MIQUES.

Sobre els articles en els noms propis, cal tenir presents les consideracions seg??ents:

• Pobles catalans: tot i que l'article (quan hi ??s) s'escriu en min??scula, forma part del nom propi, per tant s'inclour?? dintre de l'enlla?? (dintre de [[]]): l'Estartit, la Pobla de Montorn??s, el Mil??, es Mercadal, sa Pobla.

• Pobles o ciutats no catalans: tamb?? inclourem l'article al nom, tant si es tracta de la forma catalana del top??nim com si ??s l'aut??ctona, "l'Haia", "l'Havre"; anir?? en maj??scula nom??s en el cas dels top??nims en castell?? o gallec, respectant el que ??s tradicional en aquestes lleng??es: "El Escorial", "La Paz"; "A Corunha" (o "A Coru??a", "La Coru??a")

• Entitats territorials superiors al municipi (comarques, pa??sos, etc.). No ometrem l'article quan hi sigui tradicional, per?? NO L'INCLOUREM al nom propi, ??s a dir, no formar?? part del bot (l'article no anir?? a dins dels [[]]). Exemples: "el Baix Camp", "els Estats Units", "l'??ndia", "el Marroc", "l'Argentina". Recordem que les comarques catalanes duen totes article excepte una: "Osona", i que ??s optatiu de posar-lo en tres m??s: Anoia, Garraf i Terra Alta. [1]

.