On Amazon.it: https://www.amazon.it/Complete-Concordances-James-Bible-Azzur/dp/B0F1V2T1GJ/


Viquipèdia:Llibre d'estil de categorització - Viquipèdia

Viquipèdia:Llibre d'estil de categorització

De Viquipèdia

Norma d'estil de la Viquipèdia Aquesta pàgina descriu una norma d'estil de la Viquipèdia. Disposa d'un ampli consens dels editors i, per tant, es considera com una recomanació a seguir pels usuaris. Abans d'editar-la assegureu-vos que disposeu del suficient consens utilitzant la pàgina de discussió, la taverna o obrint una presa de decisió.
Drecera:
VP:LEC
Benvinguda
Ajuda
Manteniment
Comunitat
POLÍTIQUES
Polítiques
Normes d'estil
Edita

Aquest llibre d'estil de categorització té simplement per objectiu que les coses es facin de manera semblant – és una guia d'estil. Les normes següents no són indiscutibles. De vegades un mètode és tan bo com un altre, però si tothom ho fa de la mateixa manera, la Viquipèdia serà més fàcil de llegir i de fer servir i, per descomptat, més fàcil d'escriure i editar. En aquest sentit la següent cita del Manual d'estil de Chicago pot ser aclaridora:

Les normes i regulacions com aquesta, per la naturalesa del cas, no poden ser assignades amb la rigidesa d'una llei estricta. Estan pensades pel cas estàndar i han de ser aplicades amb un cert grau d'elasticitat.

Aquest llibre d'estil sols fa referència a l'estil en la categorització d'articles. Mireu si us plau el llibre d'estil per les normes d'estil en la resta de tòpics de Viquipèdia.

Taula de continguts

[edita] En resum

  1. Tots els articles i plantilles han d'enllaçar a almenys una categoria. Excepte les imatges, que no es categoritzen.
  2. Cal categoritzar els articles a la categoria més concreta possible, i evitar la categorització redundant.
  3. No es crearà una nova categoria fins que almenys s'hi puguin encabir cinc articles, existents, no potencials.
  4. Totes les categories han d'incloure;
    1. Una breu introducció
    2. Estar categoritzades en una o més categories superiors
    3. Els enllaços interwiki si és possible
  5. L'article principal d'una categoria s'enllaça a aquest mateix posant una barra (|) i un espai, rere el nom de la categoria. Exemple: l'article animal només ha de tenir el codi de la categoria [[Categoria:Animals| ]], el que farà que aparegui com a article principal.

[edita] Importància de les categories

En la Viquipèdia les categories tenen una importància fonamental, és per això que estem tan interessats en donar-los l'atenció i la cura que es mereixen. Principalment, les categories serveixen per agrupar el coneixement i fer-lo més accessible. Normalment, aquesta classificació del coneixement es fa de manera jeràrquica (per exemple, la categoria de Trobadors, està dins de la categoria de Literatura occitana i aquesta, al seu temps, està dins de la categoria de Literatura, que està englobada a la categoria d'Art, Art en Cultura, i finalment, Cultura en Principal), però de vegades també apareixen situacions més complexes, com veurem més endavant.

D'aquesta manera, no sols es poden buscar articles pel seu nom, sinó que també per l'àrea de coneixement en què estan relacionades. Per exemple, si algú està interessat en les Llengües germàniques, però desconeix quines llengües germàniques hi ha (o quins articles relacionats amb el tema estan disponibles a Viquipèdia), aleshores pot navegar per les categories fins a arribar a la categoria corresponent. La pàgina de la categoria conté una llista dels articles assignats a aquella categoria, així com una llista d'altres categories englobades dins d'aquesta categoria.

Així doncs, les categories no sols ajuden a classificar correctament el coneixement, sinó a generar llistes automàtiques sobre els temes relacionats en la matèria. És per això que els articles que únicament consten d'una llista, feta a mà, d'articles relacionats en una matèria determinada, estan obsolets i tendeixen a desaparèixer de Viquipèdia.

Al igual que una categoria pot contenir altres categories i múltiples articles (per exemple la categoria d'Alfabets conté no sols articles relacionats en la matèria, sinó també les categories d'Alfabet grec i Alfabet llatí), una categoria pot pertànyer a més d'una categoria (per exemple la categoria de Físics pertany a la categoria de Física i a la de Científics), el mateix també passa pels articles (per exemple l'article de Joan Fuster i Ortells, que està categoritzat dins de Filòsofs, Valencians i Escriptors en català). Per incloure una categoria o un article dins d'altra categoria, s'utilitza la comanda:


[[Categoria:ZZZ]]

on, en ZZZ haurem de posar el nom de la categoria assignada, per exemple: [[Categoria:Tecnologia]] o [[Categoria:Elements químics]].

Però, a més a més de les categories que els viquipedistes van creant per tal de classificar el coneixement, també existeixen un altre grup de categories, que en diem de manteniment i han estat creades per facilitar les tasques de la gestió de Viquipèdia (entre d'altres exemples podem trobar els articles que encara són esborranys a la categoria d'Esborranys; articles que mostren punts de vista no neutrals; o fins i tot la categoria on s'hi troben els articles que no respecten drets d'autor). Per incloure un article en qualsevol d'aquestes categories es fa amb la comanda:


{{ZZZ}}

on, en ZZZ haurem de posar el nom de la categoria assignada, per exemple: {{esborranys}}, {{copyright}} o {{Neutralitat}}.

[edita] Quan apuntar a una categoria nova

Quan es crea un nou article a la Viquipèdia, és una bona pràctica escriure primer de tot la categoria a la qual pertany, així no ens oblidarem d'incloure-la després. El lloc adequat per posar-la és al final de l'article, just abans del codis interwiki (codis a viquipèdies en altres idiomes). A mitjans de 2006, la Viquipèdia va assolir les 3.000 categories, així que és bastant difícil no trobar una categoria on encabir un nou article, i en cas de dubte, sempre es pot formular una pregunta en la pàgina de discussió de l'article en qüestió. Una bona estratègia que pot ajudar a classificar correctament un article, és anant del general al particular (per exemple, si un viquipedista fa un nou article sobre el grup guanidini que tenen algunes molècules orgàniques, podem pensar primer de tot en la categoria de Química, però al consultar-la veurem que ja existeix la categoria de Química orgànica, i aquesta ja no té més categories, per tant la categoria de Química orgànica seria un bon lloc on encabir aquest article).

En el cas de que veiem que una categoria té molts articles (15 o més) i que alguns d'ells (obligatòriament 5 o més) pertanyen a una àrea més particular d'aquella branca del saber, es pot obrir una nova categoria per contenir aquests articles, però hem de recordar d'incloure la categoria creada dins de la categoria original d'on hem tret els articles nominats i moure els articles relacionats a la nova categoria (per exemple, si un viquipedista està molt interessat en la pintura rupestre llevantina, pot anar fent articles i ficant-los a la categoria d'Art rupestre, però pot arribar el moment que per fer més accessibles els articles, convinga obrir una nova categoria de "Pintura rupestre" (però de no de "Pintura rupestre llevantina") i aquesta englobar-la dins d'"Art rupestre". Aleshores tots els articles relacionats amb pintures rupestres s'han de moure a la nova categoria).

En aquest punt cal dir que un article apareix llistat instantàniament en la categoria que li pertoca, però triga en desaparèixer de la categoria antiga uns minuts, així que tingueu paciència.

A l'hora de donar nom a una nova categoria, i per norma general, si la categoria conté un conjunt d'articles que són una instància particular del concepte a categoritzar, el nom de la categoria serà el plural del concepte (per exemple, la categoria per agrupar els articles de Johann Sebastian Bach, Giuseppe Verdi i Richard Strauss, és Compositors. Cadascuna d'aquestes persones és un cas particular de compositor, per tant el nom de la categoria és Compositors. De la mateixa manera la categoria que agrupa Transistor, Resistència i Condensador és Components electrònics). En canvi, si els articles que hi ha a una categoria no són casos particulars d'aquest concepte, el nom de la categoria no serà en plural (per exemple, la categoria que té els articles de Comerç, Diner i Producte Interior Brut, és Economia, però si tinguérem els articles d'Economia espanyola, Economia europea i Economia asiàtica, estarien en la categoria d'"Economies").

També cal dir que, el nom d'una categoria ha de començar en majúscula, i si té més d'una paraula, la resta de paraules no es ficaran en majúscula a no ser que siguen un nom propi (per exemple Província de Lleida, però Mitologia catalana).

L'article que explica el concepte de la mateixa categoria s'ha d'incloure aquesta categoria (per exemple, la categoria que engloba els Premis Nobel de Literatura: Albert Camus, Frederic Mistral, etc. també conté l'article de Premi Nobel de Literatura, fixeu-vos que aquest últim article no està a la categoria de Premis Nobel).

[edita] Com crear l'article de categoria

Els articles de categoria estan formats per dos tipus de contingut;

  1. Els articles que conté la categoria. Aquesta secció de l'article és generada automàticament cada vegada que visualitzem una categoria. Si volem afegir o treure'n articles ho hem de fer editant el contingut dels articles, no el contingut de la categoria.
  2. El text propi de l'article de la categoria. Els enllaços de les categories sense contingut propi, surten en vermell. És important, si és possible, que tinguin el següent contingut:

[edita] Enllaç a un article principal

Ens proporciona un enllaç a un article amb més informació sobre la categoria. Es pot utilitzar la plantilla {{infocat}}:


{{infocat}}

al cos de cada categoria. D'aquesta manera, en la categoria apareixerà un enllaç a l'article que explica aquella categoria. Si hi ha cap problema entre plurals i singulars (per exemple, l'article Guerra i la categoria Guerres), es pot utilitzar la mateixa plantilla {{infocat}} que permet apuntar a un nom d'article diferent al de la categoria:


{{infocat|ZZZ}}

on, a ZZZ hi haurem de posar el nom de l'article al que volem direccionar.

[edita] Inclusió en alguna categoria superior

Per incloure una categoria dins d'una altra categoria, s'utilitza la comanda; [[Categoria:ZZZ]]. Així, per exemple podríem incloure la categoria Polítics catalans dins les categories Polítics i Catalans


[[Categoria:Polítics]]
[[Categoria:Catalans]]

[edita] Inclusió d'enllaços interwiki

També cal incloure, si és possible, enllaços a les categories equivalents en altres idiomes. Per exemple, per la categoria anterior trobem categories equivalents a la Viquipèdia anglesa i castellana, que podem afegir al text de la categoria;


[[en:Category:Catalan politicians]]
[[es:Categoría:Políticos catalanes]]

Recordeu que també cal incloure, si no hi és, a alguna de les pàgines equivalents de viquipèdies en altres idiomes, l'enllaç cap a la pàgina equivalent en català.

[edita] Què no és una categorització

Antigament no existien les categories a Viquipèdia, és per això que en molts articles antics podreu trobar coses com:

Ciències socials > Geografia > Oceans > Oceà Atlàntic

Si veieu coses així, les podeu eliminar en pro de l'estandardització, i aleshores incloure l'article en la categoria més adient. Normalment, l'ultim concepte que apareix en la seqüència, si és que existeix com a categoria.

No s'ha de crear una nova categoria quan no se sap com categoritzar un nou article (o qualsevol article sense categoritzar). En aquest cas el que s'ha de fer és preguntar a la pàgina de discussió de l'article o si voleu, en la taverna.

Són categories roïns, i que han de tendir a la desaparició, aquelles que tenen menys de 4 articles. També aquelles que són tan específiques que s'ha de fer un gran salt conceptual entre la categoria en qüestió i la categoria superior (per exemple, la categoria de "Poetes romàntics francesos" és una mala categoria si no existeix la categoria de "Poetes romàntics").

A l'hora de categoritzar un article o categoria s'han d'evitar redundàncies, ja siguen cícliques (per exemple la categoria de Governants no pot estar dins de la de Reis i viceversa), o no cícliques (per exemple l'article Barcelona, no pot estar a la categoria del Barcelonès i Catalunya a l'hora).

[edita] Cas particular: La categorització històrica

La categorització històrica (i també de biografies com es veurà més endavant) és un afer complex, és per això que es mereix una secció especial per ser explicada en deteniment. Un error habitual en historiació és classificar esdeveniments històrics en marcs històrics que no existien quan l'esdeveniment va succedir (per exemple, és totalment erroni dir que els romans es van establir a Espanya, quan espanya es formaria 1700 anys després. El correcte és dir que els romans es van establir a la península Ibèrica).

Per evitar aquest tipus d'errors en les categoritzacions de fets històrics de la península ibèrica s'ha creat una categorització transversal molt específica i que cal seguir al peu de la lletra. Per la categorització històrica d'esdeveniments d'altres àrees geogràfiques no es tè cap pauta, per tant s'ha d'actuar amb molta cura i prenent com a exemple el cas de la península ibèrica.

En els següents esquemes, hi ha una jerarquització on els conceptes en negreta representen els articles històrics que van succedir en el territori de les autonomies modernes. Això no vol dir que la categoria d'història d'una comunitat autònoma estica inclosa en la jerarquia superior (per exemple la batalla de Las Navas de Tolosa va succedir en el territori de la moderna Andalusia, per tant quan es diu Andalusia s'està representant l'article de la batalla de Las Navas de Tolosa i la resta d'articles que van ocòrrer en aquest territori. Però això no implica que la categoria Història d'Andalusia estiga dins de la categoria d'Història d'al-Andalus, ni a l'inrevés). En cursiva està una indicació cronològica, és a dir per categoritzar un article cal primer situar el perióde històric en que es va donar i després actuar en concordànça amb l'esquema d'aquest periode (per exemple, si volem categoritzar l'article de la Revolta de les Germanies, s'ha d'actuar d'acord a l'esquema de Categories per a articles d'història des de l'inici de la colonització cristiana fins la guerra de successió).

  • Categories per a articles d'història des de la desaparició de l'Imperi Romà fins l'inici de la colonització cristiana:
    • Regne Visigot de Toledo.
      • Totes les autonomies actuals tret de Galícia.
    • Regne dels Sueus
      • Galícia.
    • Història d'al-Andalus.
      • Totes les autonomies actuals tret d'Astúries, Cantàbria, País Basc, i Galícia.
    • Imperi Bizantí
      • País Valencià, Múrcia
    • Marca hispànica
      • Aragó, Navarra, Catalunya, País Basc, Andorra.
  • Categories per a articles d'història des de l'inici de la colonització cristiana fins la guerra de successió:
    • Història d'al-Andalus
      • Totes les autonomies actuals tret d'Astúries, Cantàbria, País Basc, i Galícia. (feu atenció a la data exacta, per que potser l'esdeveniment va passar en algun d'aquests territoris però el territori ja havia estat reconquestat).
    • Història dels Regnes Hispànics
      • Història de la Corona d'Aragó
        • Catalunya, País Valencià, Illes Balears i Aragó
        • Regne de Sicília
        • Regne de Cerdenya
        • Regne de Nàpols
        • Consolats i ducats mediterranis.
      • Història de la Corona de Castella
        • Regne de Castella
          • País Basc, Múrcia, Cantàbria, La Rioja, Extremadura, Madrid, Andalusia, Castella-La Manxa, Castella-Lleó.
        • Regne de Lleó
          • Astúries, Castella-Lleó
          • Galícia, Navarra
        • Regne de Granada
          • Andalusia
        • Colònies d'ultramar
          • Canàries
      • Portugal
  • Categories per a articles des de la guerra de successió fins l'actualitat:
    • Història d'Espanya
      • Totes les autonomies actuals.
      • Colònies d'ultramar.
      • Colònies africanes.

Fiquem uns quants casos pràctics:

Aquesta complicació també es transllada a la història d'altres zones geogràfiques (per exemple, qualsevol fet relacionat amb els maies abans del 1492 no té res a veure amb l'història de Mèxic, el qual va ser fundat el 1821).

Evidentment aquest sistema de categorització també s'ha d'aplicar a biografies (per exemple, no es pot dir que Averroes fou filòsof espanyol ni Aristòtil un grec, car cap dels dos estats va ser contemporani als filòsofs).

[edita] Vegeu també

Static Wikipedia March 2008 on valeriodistefano.com

aa   ab   af   ak   als   am   an   ang   ar   arc   as   ast   av   ay   az   ba   bar   bat_smg   bcl   be   be_x_old   bg   bh   bi   bm   bn   bo   bpy   br   bs   bug   bxr   ca   cbk_zam   cdo   ce   ceb   ch   cho   chr   chy   co   cr   crh   cs   csb   cv   cy   da   en   eo   es   et   eu   fa   ff   fi   fiu_vro   fj   fo   fr   frp   fur   fy   ga   gd   gl   glk   gn   got   gu   gv   ha   hak   haw   he   hi   ho   hr   hsb   ht   hu   hy   hz   ia   id   ie   ig   ii   ik   ilo   io   is   it   iu   ja   jbo   jv   ka   kab   kg   ki   kj   kk   kl   km   kn   ko   kr   ks   ksh   ku   kv   kw   ky   la   lad   lb   lbe   lg   li   lij   lmo   ln   lo   lt   lv   map_bms   mg   mh   mi   mk   ml   mn   mo   mr   ms   mt   mus   my   mzn   na   nah   nap   nds   nds_nl   ne   new   ng   nl   nn   nov  

Static Wikipedia (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -

Static Wikipedia 2006 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu

Static Wikipedia February 2008 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu