Llitera
De Viquipèdia
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Comarca de l'Aragó | |||
| Estat • Autonomia |
Espanya Aragó |
||
| Capital | Tamarit de Llitera i Binèfar | ||
| Gentilici | Lliterà, lliterana | ||
| Superfície | 733,9 km² | ||
| Altitud | n/d | ||
| Població • Densitat |
18.867 hab. 25,71 hab/km² |
||
| Coordenades | |||
| Sistema polític Municipis Forma de govern |
14 Consell comarcal |
||
.svg/120px-Localización_de_Litera_(Aragón).svg.png)
La comarca de la Llitera limita al nord amb la Ribagorça, a l'est amb la Noguera al sud-est amb el Segrià i a l'oest amb el Cinca Mitjà.
La divisió provincial espanyola del 1833 va integrar la Llitera dins la província d'Osca, seguint uns criteris basats en la frontera-desert creada per la Guerra dels Segadors al segle XVII.
[edita] Propostes comarcals aplicades
Trobem, com és el cas de totes les comarques que conformen la Franja de Ponent (ço és, que formen part de les comunitats de l'Aragó on es parla el català), diferents postures pel que fa al referent d'aquest topònim. En el cas de la Llitera n'hi ha dos.
- La postura oficial, que inclou els 14 municipis indicats a sota.
- La postura catalanista, que designa com a Llitera la part lingüísticament catalana de la comarca oficial de la Llitera.
Per traçar els límits de la Llitera catalanista cal tenir en compte que:
- Hi ha municipis que comprenen localitats pertanyents a diferents sistemes lingüístics. Aquest és el cas del municipi de Sanui i Alins, del qual es considera catalanòfon Sanui i aragonòfon Alins.
- Hi ha localitats de formació recent, mitjançant immigrants de diferents indrets de l'estat espanyol als anys seixanta, que no tenen definida encara una lingua franca (o, més aviat, no pot assegurar-se si aquesta és el català o el castellà). Pel que fa a aquesta qüestió, el municipi de Vensilló, així com alguns nuclis o masos del municipi d'Esplucs, podrien ser catalogats de predomini lingüístic català.
[edita] Municipis
| Llitera (2007) | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
[edita] Enllaços externs
| Comarques naturals de la Franja de Ponent |
| la Ribagorça |
| Areny de Noguera - Benavarri - Beranui - Bonansa - Capella (part) - Castigaleu - Estopanyà - Graus (part) - Lasquarri - Monesma i Queixigar - Montanui - les Paüls - Isàvena (part) - el Pont de Montanyana - Sopeira - Tolba - Tor-la-ribera - Viacamp i Lliterà |
| la Llitera |
| Albelda - Baells - el Campell - Camporrells - Castellonroi - Peralta i Calassanç - Sant Esteve - Sanui i Alins (part) - Tamarit - el Torricó - Valldellou - Vensilló |
| el Baix Cinca |
| Fraga - Mequinensa - Saidí - Torrent de Cinca - Vilella de Cinca |
| el Matarranya |
| Aiguaviva - Arenys de Lledó - Bellmunt de Mesquí - Beseit - Calaceit - la Canyada de Beric - la Codonyera - Cretes - Faió - Favara - Fondespatla - Fórnols - la Freixneda - la Ginebrosa - Lledó - Maella - Massalió - Mont-roig de Tastavins - Nonasp - Pena-roja - la Portellada - Ràfels - la Sorollera - la Torre de Vilella - la Torre del Comte - Torredarques - la Vall de Tormo - Vall-de-roures - Valljunquera |
