Lliri blanc
De Viquip??dia
Lilium candidum |
||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Classificaci?? cient??fica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
||||||||||||||
Lilium candidum |
||||||||||||||
El lliri de Sant Antoni o lliri blanc es tracta d'una planta perenne de la fam??lia de les lil??cies. Degut a la seva flor de p??tals blancs ??s molt utilitzada en ornamentaci??, amb una olor molt caracter??stica, que la fa una de les m??s famoses a Catalunya.
Es troba sobretot a l'est de la Mediterr??nia i al Sud-Est d'??sia, tot i que ??s origin??ria de Gr??cia i d'all?? fou introdu??da a l'Europa mediterr??nia, exceptuant Alb??nia i Turquia.
No ??s una planta que es trobi de forma espont??nia a Catalunya. El seu h??bitat es troba a l'hemisferi boreal, zones temperades i llocs rocosos a les muntanyes.
Taula de continguts |
[edita] Nomenclatura
[edita] Nom cient??fic complet
"Lilium candidum"
[edita] Sinon??mia
"Lilium candidum var. peregrinum", Baker i "Lilium peregrinum", Mil
[edita] Noms populars
Lliri de Sant Antoni, lliri blanc, assutzena
[edita] Etimologia
Prov?? de la paraula ???assussana???, d???origen ??rab
[edita] Descripci??
??s una planta que de normal mesura un metre, tot i que en ocasions supera aquesta al??ada. L'arrel t?? una forma fasciculada, dotada d'un bulb amb un di??metre m??xim de 9 cm.
La tija ??s de consist??ncia llenyosa amb un bulb, les tiges epigees s??n ascendents i erectes.El lliri de Sant Antoni no t?? pilositat, dit d'una altra forma, ??s glabre, ja que ??s totalment llis.
Referent a les fulles, aquestes s??n herb??cies, de textura tova, amb disposici?? al llarg de tota la tija. La forma del limbe ??s linear, lanceolada amb un ??pex acuminat i forma de la base atenuada. La seva superf??cie ??s revoluta, amb una divis?? entera del marge, nervadura paral??lela. La inserci?? a la tija ??s s??ssil. Les fulles es troben disposades de forma alternada.
Pel que ja al ??rgans reproductors del lliri, ??s una planta hermafrodita, tamb?? t?? infloresc??ncia en forma de ra??m. L'androceu t?? sis estams opositip??tals i alternis??pals m??s curts que l'estil, poliadelfs. La dehin??ncia ??s longitudinal. L'ovari del gineceu ??s s??per, les flors hip??gines, el gineceu pluriovulat i tricarpelar. El fruit t?? forma de c??psula amb les llavors madures de color p??l??lid.
El seu periant t?? 8 cm de longitud, amb p??tals patents a la seva extremitat per?? no molt corbats. La coloraci?? dels p??tals canvia entre el blanc i el groc brillant. La flor t?? una simetria actinomorfa, amb m??s de dos plans de simetria. De forma rot??cia, t?? el periant amb sis p??tals blancs, gamosp??tals i prove??ts de nectaris.
[edita] Farmacologia
[edita] Part utilitzada
Tant a la branca farmacol??gica com a la medicinal s???utilitza el bulb del lliri de Sant Antoni, ja que aquest cont?? certs extractes importants amb poder bioactivant. Tamb?? s???utilitza l???oli que s???extrau dels bulbs.
[edita] Principis Actius
Aquesta planta cont?? alguns principis actius diferents, com per exemple escilina, mucilags, tanins, que li s??n caracter??stiques, i li donen les seves propietats.
[edita] Acci?? Farmacol??gica
Algunes parts de la planta poden tenir diferents propietats depenent de les subst??ncies o principis actius que conten. Les flors per exemple antiespasm??diques. Els bulbs s??n utilitzats pels abscessos, fur??ncols, panadissos i dur??cies. L'oli serveix per la cura de ferides, cremades, ??czemes, ulceracions cut??nies, esquerdes dels mugrons, ef??lides, otitis, inflamacions osteoarticulars. Aix?? doncs, podem dir que si ens parem a analitzar cadascuna de totes les parts de la planta, descobrirem la infinitat de usos i propietats que aquesta t??.
[edita] Usos farmacol??gics
Ja a l???antiguitat es feia un preparat amb lliri de Sant Antoni, en el que tamb?? s???utilitzava una mica d???oli d???oliva. Despr??s d???un senzill tractament, s???obtenia un oli que s???utilitzava per a la cura d'alguna cremada, gra, ??lcera, eccema, i en general qualsevol malaltia relacionada amb la pell.
Emprada com a emol??lient, serveix per ablanir les parts inflamades en forma de pomada o locions.
A m??s a m??s t?? propietats en el camp de la cosm??tica, al bulb hi ha determinats extractes que tenen la capacitat de regenerar la pell, gr??cies al seu elevat poder bioactivant. Tamb?? es prepara en forma de tisana el bulb perqu?? t?? propietats di??r??tiques.
[edita] Observacions
[edita] Cultiu i comer??
Es tracta d???una planta que desde sempre ha estat molt m??s utilitzada amb una finalitat ornamental, per al seva estructura, bellesa i olor, sobretot a la nit. Es molt comercialitzada a les floristeries com a flor per a rams, etc. T?? molta demanda el dia de Sant Valent?? per exemple com a regal per la seva bellesa, o formant part de rams de flors de nuvies. La plantaci?? del lliris de Sant Antoni es realitza a la primavera i la seva floraci?? es d??na per complet al agost, tot i que tmab?? dep??n del tipus, ja que algunes tamb?? es poden plantar a la tardor. El s??l ideal per a un bon creixement, ??s una alta permeabilitat i mat??ria org??nica. Pel que fa a la llum, mai pot ser directa. Un factor tamb?? important ??s la profunditat a la que quedi el bulb. Un cop feta la plantaci??, ser?? capa?? de florir durant alguns anys.
[edita] El mite grec
Quan Juno alimentava l???H??rcules a contracor, una gota de llet caigu?? del pit de la deessa y d???all?? va n??ixer un lliri blanc. M??s tard, Venus, gelosa de la blancor tan pura d???aquella flor, va fer que en el seu calze sorgissin uns llargs estams grocs que deixarien, a qui gos??s tocar el bell lliri, unes taques de pol??len impossibles de borrar.
[edita] Malalties del Lliri de Sant Antoni
Rhizoctonia solani
Produeix el podriment de la planta, fa que el bulb quedi d'un color marron??s. Degut a aix??, les arrels gaireb?? no es desenvolupen. Si l'atac ??s d??bil les fulles inferiors s'assequen, en canvi si ??s intens, afecta a totes les fulles. Per a combatre-ho cal eliminar tots els bulbs que s'han vist afectats, per tal d'evitar la propagaci??.
Phytophthora paras??tica o Phytophthora nicotianae
Produeix una taca de color malva fosc a la base de la tija, que s'exten cap a la part superior, fent que les fulles inferiors quedin de color groguenc. A m??s a m??s tamb?? produeix taques marrons a la tija, que queda amb poca consist??ncia fent que es trenqui amb facilitat. Tamb??, com en el cas de la malaltia anterior cal desinfectar el bulb. Durant el cultiu s'utilitzen tractaments amb captafol, matalaxil, fosetil, en pulveritzacions a la tija de la planta.
Pythium ultimum
Produeix la putrefacci?? de les arrels amb taques de color marron??s clar. L'atac pot ser tant d??bil com greu; en el primer cas hi ha un retr??s al creixement, i en el segon es veu afectada tota la planta, i els botons florals s'assequen i cauen. Es pot utilitzar un tractament com a la malaltia anterior.
Moho gris o Botritis
Aquesta malaltia ataca a tota la planta; fulles, tija, flors... produeix taques marronoses de forma arrodonida. A les fulles primer apareixen taques vermelloses i m??s tard grogues amb marges marronosos. Si l'ambient ??s sec, les fulles s'assequen i es panseixen, en canvi si l'ambient ??s bastant humit, les taques s'estenen per tota la fulla, que es cobreix d'una floridura gris podrint-se, la qual cosa tamb?? li pasa a la tija. Les fulles i tiges de les plantes afectades s'han de treure i cremar. A l'hora de regar, s'ha d'evitar mullar les fulles, per tal d'evitar el creixement del fong. Si cal fer algun tractament, s'utilitzar?? incolozolina, procimidona, iprodione, entre d'altres.
Virus de les taques necr??ticas del Lliri de Sant Antoni (LSV)
La gravetat d'aquesta malaltia ??s m??s gran. Els s??mptomes a les fulles es poden veure per les taques que apareixen, allargades, disposades paral??lelament a la nervadura. Les fulles s'enrotllen amb una forma semblant a la d'una rosa i les flors es deformen, queden amb un tamany petit, i no ??s com?? que s'obrin. Aquesta malaltia prov?? d'una infecci?? mixta per 2 virus; ja que 2 virus en sin??rgia amb el LSV permeten l'exterioritzaci?? dels s??mptomes, un d'ells ??s el CMV i un altre el TBV.
[edita] Bibliografia
- Iniciaci?? a la bot??nica, Pius Font i Quer, Edici?? actualitzada per Oriol de Bol??s, Editorial Fontalba, Segona edici??; 1979
- www.infojardin.com
- http://ca.wikipedia.org/wiki/Boixerola
Podeu trobar m??s informaci?? en els projectes germans de Wikimedia: |
|
Commons. | |
[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]. | |
[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]]. | |
[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]]. | |
Viquiesp??cies. | |
[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]]. | |
[[n:{{{Viquinot??cies}}}|Viquinot??cies]]. | |
[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]]. | |
[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]]. |