Llibre
De Viquip??dia
Un llibre ??s una obra impresa o manuscrita no peri??dica que compta amb una s??rie de fulls de paper, pergam??, vitela o algun altre material, cosida o enquadernada on es reuneix en un volum. Segons la definici?? de la UNESCO [1] ha de tenir 49 p??gines o m??s, sense comptar les cobertes. Un llibre pot tractar sobre qualsevol tema. Un llibre ??s tamb?? cadascuna de les parts de l'obra i els codis i lleis d'una gran extensi??.
Un llibre ??s una col??lecci?? d'un o m??s treballs escrits, usualment impr??s en paper i cobert amb tapes per protegir-lo i organitzar el material impr??s.
Avui dia, tanmateix, aquesta definici?? no queda circumscrita al m??n impr??s o dels suports f??sics donada l'aparici?? i pujada dels nous formats documentals i especialment de la World Wide Web. El llibre digital conegut com e-book est?? irrompent amb for??a cada cop m??s en el m??n del llibre i a la pr??ctica professional bibliotec??ria i documental. A m??s el llibre tamb?? pot trobar-se en format d'audio, en el cas del qual se l'anomena audiollibre.
Taula de continguts |
[edita] Tipus de llibres
- Complementaris
- Llibre de text
- De refer??ncia o consulta, com el diccionari
- Recreatius: inclouen jocs o passatemps
- Instructius
- Descriptius: els que donen informaci?? detallada d'algun tema espec??fic
- Cient??fics
- Literaris i ling????stics
[edita] Hist??ria
Des dels seus or??gens, la humanitat ha tingut que fer front a dos problemes fonamentals:
- La manera de transmetre els continguts en l'espai i en el temps
- La manera de preservar-los.
El plantejament d'aquestes q??estions no ??s una q??esti?? balad?? ja que suposa d'una banda, determinar-ne la forma de garantitzar la integritat intel??lectual del contingut de l'obra i la conservaci?? del suport en el que fou plasmada, i d'altra banda, el mitj?? pel qual es mantindr?? inalterada la intenci?? o finalitat per la qual va concebre's.
Els or??gens de la hist??ria del llibre es remunten a les primeres manifestacions pict??riques dels nostres avantpassats, la pintura rupestre de l'home del paleol??tic. Amb un simbolisme carregat de significats religiosos, aquestes pintures presentaven animals, caceries i altres escenes quotidianes de l'entorn natural de l'home antic, que tractava de dominar les forces adverses de la natura capturant la seva ess??ncia mitjan??ant la seva representaci??.
[edita] Formes de comunicaci??
[edita] Comunicaci?? oral i formes rudiment??ries
La paraula parlada ??s la forma m??s antiga d'expressar i manifestar missatges i hist??ries. Es poden afirmar que, primig??niament, exist?? el que s'anomena "llibre oral". Mitjan??ant f??rmules de valor mnemot??cnic, com les estudiades per W. Ong i altres especialistes, s'estructuraven narracions, reals o no, que passaven de generaci?? en generaci??, com valuosa her??ncia cultural dels m??s diversos grups humans. Regles mnemot??cniques ajudaven tant a la memoritzaci?? com a la reproducci?? dels relats. ??s el cas, per exemple, dels poemes hom??rics, que han merescut valuos??ssims estudis sobre el particular. ??s gaireb?? segur que gran part de les nostres tradicions i llegendes han tingut semblant inici.
Aquesta transmissi?? oral tenia l'inconvenient dels "sorolls" que deformaven el missatge. La major part de les vegades era el narrador (rapsode, aede, joglar) qui en funci?? dels seus interessos la deformava d'una o una altra manera.
[edita] L'escriptura
Quan els sistemes d'escriptura foren inventats en les antigues civilitzacions l'home utilitz?? tots els suports d'escriptura dels que es van fer servir: tables amb cera, plom, pells, ossos, fusta, papirs o post de massilla.
??s probable que la primera escriptura apareix??s a ??sia a l'antiga Mesopot??mia, mitjan??ant signes cuneiformes: escriptura cuneiforme (s'utilitzava una eina de canya amb secci?? triangular que fenedida en argila deixava una marca en forma de cunya). La van utilitzar els sumeris, acadis, asiris, hititas, perses, babilonis, etc.
Sobre l'escriptura eg??pcia podem distingir l'escriptura jerogl??fica, que representa les paraules mitjan??ant figures (altres pobles, com els hitites i els asteques tamb?? van tenir aquesta mena d'escriptura) que va evolucionar en cursiva: en les escriptures hier??tica i dem??tica i tamb?? en una escriptura fon??tica amb 22 signes conson??ntics i 36 sil??l??bics.
[edita] El llibre antic
[edita] El llibre al lluny?? orient
Se sap que els xinesos van crear el primer llibre impr??s l'any 868 dC.
[edita] El llibre a Europa
Els llibres en forma de rotlle de papir o pergam?? varen ser m??s tard substitu??ts pel c??dex, un llibre conformat de p??gines i una espina, semblant als llibres emprats avui dia. El c??dex va ser inventat durant els primers segles d.C. Pr??viament a la invenci?? i adopci?? de la impremta, tots els llibres eren copiats manualment, cosa que feia que fossin cars i estranys.
Els llibres eren copiats i il??luminats pels monjos al scriptorium (sala d'escriptura) d'un monestir. Els llums i les espelmes eren prohibides per evitar incendis, i els monjos no podien parlar per no cometre errades. Tota comunicaci?? era duta a terme mitjan??ant els signes. [2] Durant l'edat mitjana, quan nom??s les esgl??sies, universitats i homes pertanyents a la noblesa podien disposar de llibres, aquests eren sovint posats sota clau per evitar els furts. Els primers llibres foren fets amb pergam?? i vitela per les p??gines, per?? m??s tard aquests materials varen ser substitu??ts pel paper portat del lluny?? Orient a Europa.
Avan??ada l'edat mitjana els llibres comen??aren a ser produ??ts per impressi?? de blocs. La t??cnica de impressi?? de blocs consisteix a tallar sobre una post de fusta la imatge de cada p??gina d'un llibre. La post amb el relleu era, m??s tard, tintada i utilitzada per crear nombroses c??pies d'aquella p??gina. Tanmateix, crear un llibre sencer mitjan??ant aquest m??tode era una tasca costosa, ja que necessitava d'una post tallada per cada p??gina.
[edita] El llibre impr??s
No fou fins que Johannes Gutenberg popularitz?? la premsa d'impressi?? amb tipus m??bils al segle XV que els llibres varen comen??ar a ser accessibles a tothom.
Durant els segles seg??ents s'invert?? molt d'esfor?? en la millora de la premsa d'impressi?? i la premsa lliure.
A mitjan segle XIX el paper va comen??ar a ser fabricat amb celusosa per ser m??s econ??mica. En fer-se m??s barat els costs de producci?? dels llibres va augmentar la lectura al p??blic general. Aix?? va fer que augment??s l'??ndex d'alfabetitzaci?? en pa??sos industrialitzats i va facilitar el repartiment de informaci?? durant la segona revoluci?? industrial (1870-1914).
Tanmateix, la celulosa contenia ??cids que causaven l'eventual destrucci?? del material impr??s. Actualment les biblioteques han d'encarregar-se de desacidificar massivament els seus llibres m??s vells. Actualment corren perill els llibres impresos entre 1850 i 1950. Els llibres m??s recents s??n impresos en paper alcal??, llibre d'??cid.
En encarregar-se de la cura dels llibres han de prendre's en consideraci?? la possibilitat de canvis qu??mics a la tapa i el text. Els llibres han de ser conservats en llocs amb poca llum, lluny de la llum solar, en temperatures baixes i amb humitat moderada. Els llibres m??s pesats necessiten ser "premsats" entre altres volums per mantenir la seva forma. Per aquesta ra?? es recomana agrupar els llibres per la seva mida.
A l'antiguitat les biblioteques eren un privilegi de la reialesa, insitucions religioses, universitats i persones amb molts diners.
Al llarg del segle XX s'ha experimentat un constant creixement en la demanda dels llibres, sovint coneguda com l'explosi?? de la informaci??. Amb l'aparici?? de la publicaci?? electr??nica i d'Internet, molta de la informaci?? m??s recent o volum??trica no ??s impresa directament en llibres sin?? distribu??da electr??nicament. Aix?? no necess??riament facilita la feina a les biblioteques i fins ara no ha redu??t l'??ndex de publicacions sobre el paper; al contrari del que es pogu??s pensar, l'aparici?? de tecnologies digitals han obert una nova forma de dissenyar i produir llibres, permetent una explosi?? de la ind??stria editorial en els ??ltims anys del segle XX i els primers del segle XXI.
[edita] El llibre electr??nic
A finals del 1971 va comen??ar a desenvolupar-se all?? que avui dia s'anomena llibre digital o electr??nic. Michael Hart fou l'impulsor del Projecte Gutemberg que consistia a la creaci?? d'una bilioteca digital totalment de franc on es pogu??s trobar obres d'autors com Shakespeare, Poe i Dante entre d'altres, totes elles obres de domini p??blic. El 1981 es produeix un important aven?? ja que surt en venda el primer llibre electr??nic: Random House's Electronic Dictionary. Tanmateix fou al mer?? del 2001 quan el llibre digital (tamb?? conegut com eBook) va experimentar la seva m??xima expansi?? gr??cies al novel??lista Stephen King qui va llan??ar al mercat a trav??s de la xarxa el seu nobel Riding the Bullet. L'obra en menys de 48 hores va vendre m??s de mig mili?? de c??pies, al preu de dos d??lars i mig la c??pia. El mes seg??ent Putin tamb?? va treure a trav??s d'Internet les seves mem??ries.
Des d'aquest moment van comen??ar a apar??ixer diverses editorials electr??niques i moltes botigues virtuals van comen??ar a incorporar llibres electr??nics als seus cat??legs.
[edita] Confecci?? d'un llibre
Normalment, un llibre ??s un impr??s en grans fulls de paper, on s'allotgen 8 p??gines a cada costat. Cadascuna d'aquests grans fulls ??s doblat fins convertir-lo en una signatura de 16 p??gines. Les signatures s'ordenen i es cusen pel llom. Despr??s aquest llom s'arrodoneix i se l'hi enganxa una malla de tela per assegurar-ne les parts. Darrerament les p??gines s??n allissades per tres costats amb una guillotina i el llom enganxat a una tapa de cartr??. Tota aquesta tasca ??s realitzada en s??rie, fins i tot l'enquadernament.
Les impremtes m??s modernes poden imprimir 16, 32 i fins a 64 planes per cara de grans fulls, despr??s, se les talla i doblega. Moltes vegades el text de l'obra no arriba a cobrir les darreres p??gines, cosa que provoca que alguns llibres hi tinguin planes buides al final, encara que molts cops s??n cobertes amb propaganda de l'editorial sobre textos del mateix autor o fins i tot altres de la seva plantilla.
