Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Lleng??es ugrofineses - Viquip??dia

Lleng??es ugrofineses

De Viquip??dia

Mapa de les lleng??es ugrofineses
Mapa de les lleng??es ugrofineses
Banderes dels pobles ugrofinesos
Banderes dels pobles ugrofinesos

Les lleng??es ugrofineses formen una subfam??lia de les lleng??es uralianes. La majoria dels lling??istes creuen que l'hongar??s, el fin??s i l??? estoni??, entre d???altres, s???haurien d???incloure en el grup. A difer??ncia de moltes de les altres lleng??es parlades a Europa, les lleng??es ugrofinesas no formen part de la fam??lia indoeuropea de lleng??es. Les lleng??es uralianes inclouen tamb?? a les lleng??es samoi??diques, i alguns ling??istes usen els termes ugrofin??s i ur??lic com a sin??nims. Moltes de les m??s petites lleng??es ugrofineses estan en perill d'extinci??.

Taula de continguts

[edita] Origens

El "urheimat" del proto-fino-??gric, la hipot??tica proto-llengua de les modernes lleng??es ugrofineses, no ??s localitzable. L'??rea que es correspon amb l'actual R??ssia europea central i nord (aix?? ??s, a l'oest dels Urals) ??s la zona que s'estima com a m??s probable, per a una ??poca que dataria del tercer mil??lenni aC. Aix?? ??s suggerit per la gran diversitat interfamiliar en l'??mbit de la zona mitjana del Volga; tres branques b?? diferenciades de la fam??lia, mordovi??, mari i p??rrmic, s??n localitzades en aquesta regi??. Tamb?? determinats noms reconstru??ts de plantes i animals (per exemple, piceas, pi siberi??, avet siberi??, etc.) s??n consistents amb aquesta localitzaci??. El proto-fino-??gric reconstru??t cont?? estrangerismes presos de l'indoirani??, especialment les paraules per a mel i abella, probablement de l'??poca que les tribus indoiranianes (com els escites i els s??rmates) van habitar les estepes euroasi??tiques.

Hi ha evid??ncies que abans de l'arribada de les tribus de llengua eslava a l'??rea de l'actual R??ssia, parlants d'ugrofin??s podrien haver-se dispersat al llarg de tota l'??rea entre els Urals i el mar B??ltic. Aquesta era la distribuci?? de la cultura de pintes de cer??mica (Comb Ceramic Culture), una cultura de l'edat de pedra que sembla adequar-se a la poblacions de parlants de fi-ugrio, c. 4200 aC ??? c. 2000 dC. Hi ha hagut intents de relacionar les lleng??es ugrofineseas amb les lleng??es indoeuropees, per?? no hi ha suficients similituds per a vincular-les amb alguna certesa. Existeixen semblants terminacions flexivas, per?? el fet que estiguin o no gen??ticament relacionades ??s irresoluble. El l??xic com?? no atribu??ble a pr??stecs ??s molt esc??s, i no s'han establert cap lleis fon??tiques. Per contra, s'ha suggerit que les lleng??es germ??niques van evolucionar a partir d'una llengua indoeuropea com el c??ltic impost sobre un substrat fin??s, encara que no hi existeixen proves suficientment satisfact??ries.

Una part del l??xic fino-b??ltic no ??s compartit amb la resta de les lleng??es ugrofineses, el que pot ??sser a causa de un substrat pre-f??nic, que pot coincidir en part amb el substrat de les lleng??es b??ltiques indoeuropeas. En relaci?? amb les lleng??es sami (l??pic), s'ha suggerit la hip??tesi que els antecessors del sami parlaven originalment una llengua diferent, per?? que van adoptar la seva llengua actual sota la pressi?? dels seus ve??ns parlants de fin??s. La teoria que l'origen de l'ugrofin??s es correspon amb una extensa ??rea del nord d'Europa ha estat donada suport m??s per les dades arqueol??giques i gen??tics que pels resultats ling????stics. Especialment, Kalevi Wiik ha afirmat que el proto-fino-??gric fou la llengua original en la major part de l'Europa central i nord, i que els primers parlants d'ugrofin??s i les seves lleng??es es van originar en el territori de la moderna Ucra??na (la cridada Ucra??na refugiada) durant l'??ltim per??ode glacial, quan la totalitat del nord d'Europa va ser coberta pel gel. Aquesta hip??tesi, no obstant aix??, ha estat rebutjada per gaireb?? tots els experts en ling????stica comparada de l'ugrofin??s; el model de Wiik ha estat criticat per confondre conceptes gen??tics, arqueol??gics i ling????stics, i molts experts veuen la teoria com pseudocient??fica.

[edita] Classificaci??

??s generalment acceptat que la subfam??lia Ugrofinesa de les lleng??es uralianes t?? els membres:

??gric

Lleng??es finop??rmiques

  • Lleng??es p??rmiques
    • Komi (Komi-Zyrian, Zyrian)
    • Komi-Permiac
    • Udmurt (Votyak)
  • Lleng??es finovolgaiques (Finno-txeremisic, Finno-Mari, Volga-Finnic)
    • Mari (Txeremisic)
    • Mordovi??
    • Lleng??es Fino-Volgaiques extingides
      • Merya
      • Meshcherian
      • Muromian
    • Fino-L??pic (Fino-S??mic)
      • Sami (lap??)
        • Sami Occidental
          • Sami meridional
          • Ume Sami ??? gaireb?? extingit
          • Lule Sami
          • Pite Sami ??? gaireb?? extingit
          • Sami septentrional
        • Sami Oriental
          • Kemi Sami ??? Extingit
          • Inari Sami
          • Akkala Sami ??? Extingit
          • Kildin Sami
          • Skolt Sami
          • Ter Sami ??? gaireb?? extingit
      • Lleng??es finob??ltiques
        • Estoni??
        • Fin??s - incl??s Me??nkieli (conegut com a Tornedalen or Tornedali??), Kven i fines ingri??
        • Ingri?? (Izhori??) ??? gaireb?? extingit
        • Careli
          • Careli propi
          • Lude (Ludic, Ludian)
          • Careli d???Olonets (Livvi, Aunus, Aunus Karelian, Olonetsian)
        • Estoni?? meridional, incl??s V??ro(-Seto)
        • Livoni?? (Liv) ??? gaireb?? extingit
        • Vepse
        • V??tic ( Vod) ??? gaireb?? extingit

[edita] Vocabulari com??

Aqu?? hi ha una petita mostra de vocabulary ur??lic (basat en l??? Encyclop??dia Britannica i Hakkinen 1979).

Catal?? Fin??s Estoni?? Sami septentrional Inari Sami Mari Komi Khanti Hongar??s Fino-Ugric reconstruc??t
cor syd??n, syd??m- s??da, s??dam- - - ????m ????l??m s??m sz??v *??i????(-m??) / *????????(-m??)
faldilla syli s??li salla, sala solla ????l syl j??l ??l *s??le / *sile
vena suoni soon suotna, suona suona ????n s??n jan ??r *s??ne / *se??ne
anar menn??, men- minna, min- mannat moonna?? mije- mun- m??n- menni, megy *mene-
peix kala kala guolli, guoli kyeli kol - kul hal *kala
m?? k??si, k??te-
gen. k??den, part. k??tt??		 k??si, k??t-
gen. k??e, part. k??tt		 giehta, gie??a kieta kit ki k??t k??z *k??te
ull silm?? silm ??albmi, ??almmi ??alme ??in??a ??in sem szem *??ilm??
un yksi, yhte-
gen. yhden, part. yht??		 ??ks, ??ht-
gen. ??he, part. ??ht(e)		 okta, ovtta ohta ikte ??t'ik ??t - *ykte
dos kaksi, kahte-
gen. kahden, part. kahta		 kaks, kaht-
gen. kahe, part. kaht(e)		 guokte kyeh??ti kok??t kyk k??t kett??/k??t *kakta / *k??kt??
tres kolme kolm golbma kulma kum??t kujim kol??m h??rom *kolme / *kulme
gel j???? j???? jiek??a, jie??a jiena ij ji j????k j??g *j????e
poll t??i t??i dihkki tikke tij toj t??gt??m tet?? *t??je


(Notes ortogr??fiques: La hacek (??) denota articulaci?? postalveolar, mentre que l???acent (??) denota una articulaci?? palatal secund??ria. La lletra finesa 'y' [y] representa el mateix fonema (una [i] arrodonida) com la lletra '??' en altres idiomes. La veu aspirant dental [??] ??s l???origen del fines estandart 'd', que es pronuncia de manera diferent en cada dialecte. El mateix s?? ??s marcat amb la lletra ?? en les parles sami. La '??' sami ??s una postalveolar africada sorda [??].)

[edita] Nombres

Els nombre d???1 a 10 en fines, estoni??, v??ro, sami septentrional, erzya, Meadow Mari, Mansi, hongar??s, i Proto-Fino-??gric.

Nombre Fin??s Estoni?? V??ro Sami septentrional Inari Sami Erzia Meadow Mari Mansi Hongar??s Proto-F-U
1 yksi ??ks ??t?? okta ohta vejke ikte akva egy *ykte
2 kaksi kaks kat?? guokte kyeh??ti kavto kok??t kityg kett?? *kakte
3 kolme kolm kolm golbma kulma kolmo kum??t hurum h??rom *kolm-
4 nelj?? neli nelli njeallje nelji ??i??e n??l??t nila n??gy *nelj??-
5 viisi viis vii?? vihtta vitta ve??e wiz??t at ??t *vit(t)e
6 kuusi kuus kuu?? guhtta kutta koto ku????t hot hat *kut(t)e
7 seitsem??n seitse s??idse ??ie??a ??i????am ??i??em ????m??t sat h??t N/A
8 kahdeksan kaheksa kat??sa g??vcci k????vci kavkso kanda??(e) ??ololov nyolc N/A
9 yhdeks??n ??heksa ??tes?? ovcci oovce vejkse inde??(e) ontolov kilenc N/A
10 kymmenen k??mme k??mme logi love keme?? lu lov t??z N/A


[edita] Refer??ncies

  • Benk??, Lor??nd: Etymologisches W??rterbuch des Ungarischen (Diccionari etimol??gic d???hongar??s). Budapest: Akad??miai Kiad??, 1992-1997., ISBN 963-05-6227-8
  • Collinder, Bj??rn: Fenno-Ugric Vocabulary. Uppsala, 1955, ISBN 3-87118-187-0.
  • Collinder, Bj??rn: An introduction to the Uralic languages. Berkely, California
  • Campbell, Lyle: Historical Linguistics: An Introduction. Edinburgh University Press 1998.
  • Csepregi M??rta (ed.): Finnugor kalauz (Finno-Ugric Guide). Budapest: Panor??ma, 1998., ISBN 963-243-862-0
  • Encyclop??dia Britannica 15th ed.: Languages of the World: Uralic languages. Chicago, 1990.
  • H??kkinen, Kaisa: Suomalais-ugrilaisten kielten etymologisen tutkimuksen asemasta ja ongelmista (Sobre la situaci?? i problemes en la recerca etimol??gica de les lleng??es ugrofineses) (1979), in Nykysuomen rakenne ja kehitys (Structure and development of modern Finnish) volume 2, (NRJK 2) Pieks??m??ki 1984, ISBN 951-717-360-1.
  • Laakso, Johanna: Karhunkieli. Pyyhk??isyj?? suomalais-ugrilaisten kielten tutkimukseen (A Bear Tongue. Views on the Research of the Finno-Ugric Languages). Helsinki: SKS, 1999.
  • Laakso, Johanna (ed.): Uralilaiset kansat (Uralic Peoples). Porvoo - Helsinki - Juva: WSOY, 1992, ISBN 951-0-16485-2.
  • Marcantonio, Angela: What Is the Linguistic Evidence to Support the Uralic Theory or Theories? - A Linguistica Uralica 40, 1, pp 40-45, 2004.
  • Marcantonio, Angela: The Uralic Language Family: Facts, Myths and Statistics. 2003.
  • Marcantonio, Angela, Pirjo Nummenaho, and Michela Salvagni: The "Ugric-Turkic Battle": A Critical Review. A Linguistica Uralica 37, 2, pp 81-102, 2001. Online version.
  • Ruhlen, Merritt, A Guide to the World's languages, Stanford, California (1987), pp. 64???71.
  • Sammallahti, Pekka: Historical phonology of the Uralic languages. - In: Denis Sinor (ed.), The Uralic languages. Description, history and foreign influences. Leiden - New York - K??benhavn - K??ln: Brill, 1998.
  • Sammallahti, Pekka, Matti Morottaja: S????mi - suoma - s????mi ??kovlas??nikirje (Inari Sami - fin??s - Inari Sami School Dictionary). Helsset/Helsinki: Ruovttueatnan gielaid dutkanguovdda??/Kotimaisten kielten tutkimuskeskus, 1983, ISBN 951-9475-36-2.
  • Sammallahti, Pekka: S??mi - suoma - s??mi s??tnegirji (Northern Sami - fin??s - Northern Sami Dictionary). Ohcejohka/Utsjoki: Girjegiis??, 1993, ISBN 951-8939-28-4.
  • Sinor, Denis (ed.): Studies in Finno-Ugric Linguistics: In Honor of Alo Raun (Indiana University Uralic and Altaic Series : Volume 131). Indiana Univ Research, 1977, ISBN 0-933070-00-4.
  • Vik??r, Lars S. (ed.): Fenno-Ugric. In: The Nordic Languages. Their Status and Interrelations. Novus Press, pp. 62-74, 1993.
  • Wiik, Kalevi: Eurooppalaisten juuret, Atena Kustannus Oy. Finland, 2002.
  • (rus) ?????????? ?????????????? ???????? III. ??????????-???????????????? ?? ?????????????????????? ?????????? (Languages of the Peoples in the USSR III. Finno-Ugric and Samoyedic Languages). (rus) ???????????? (Moscow): (rus) ?????????? (Nauka), 1966. (rus)
  • A magyar sz??k??szlet finnugor elemei. Etimol??giai sz??t??r (The Hungarian Vocabulary of Finno-Ugric Origin. Diccionari etimol??gic). Budapest: Akad??miai Kiad??, 1967-1978.

[edita] Enlla??os externs

v ??? d ??? e
Lleng??es ugrofineses
??griques Hongar??s | Khanti | Mansi
P??rmiques Komi | Komi-permiac | Udmurt
Fino-Volgaiques Mari | Erzya | Moksha | Merya??? | Meixtxeri????? | Muromi?????
Sami Akkala sami??? | Inari sami | Kemi sami??? | Kildin sami | Lule sami | Sami septentrional | Pite sami | Skolt sami | Sami meridional | Ter sami | Ume sami
Baltofin??s Estoni?? | Fin??s | Ingri?? | Careli?? | Kven | Livoni?? | Lude | Me??nkieli | Estoni?? meridional | Vepse | V??tic | V??ro
??? llengua extingida