Llengües celtes
De Viquipèdia
|
Temes indoeuropeus |
|---|
| Llengües indoeuropees |
| Albanès • Armeni • Bàltic Cèltic • Eslau • Germànic • Grec |
| Pobles indoeuropeus |
| Albanesos • Armènics Bàltics • Celtes • Eslaus • Escites • Germànics Grecs • Indo-aris Irànics • Llatins Històrics: Anatòlics (Poble hitita, Luvites) |
| Protoindoeuropeus |
| Protoindoeuropeu • Societat • Religió |
| Urheimat |
| Hipòtesis kurgana • Hipòtesis anatòlica Hipòtesis armènica • Teoria índia • TCP (PCT) |
| Estudis indoeuropeus |
Les llengües celtes (o cèltiques) actuals són descendents dels idiomes parlats pels celtes, que van ocupar antigament gran part d'Europa. Pertanyen al grup indoeuropeu i són les més properes a la branca itàlica. Originàriament es dividien en dos grans grups:
- Continental (branca extingida).
- Insular, dividit en dos grups principals:
El gaèlic és originari d'Irlanda. En el segle VI es va estendre a Escòcia, d'on va desplaçar les parles britòniques originàries. Antigament eren força esteses a la part més occidental de l'Europa cèltica, incloent-hi probablement Galícia. Se n'han conservat tres representants en temps moderns:
- El gaèlic irlandès (Gaeilge) és cooficial a Irlanda, i parlat sobretot a la part oest del país, a la zona anomenada Gaeltacht (o zona gaelicoparlant). Hi ha una wikipedia en gaèlic (vegeu ga:Príomhleathanach).
- El gaèlic escocès (Gàidhlig) sobreviu a la part nord-occidental d'Escòcia, incloent-hi algunes de les illes Hèbrides. També n'hi ha encara parlants a Nova Escòcia, al Canadà.
- El manx (Gaelg) es parla a l'illa de Man. Es va originar inicialment a partir del gaèlic escocès, amb aportacions nòrdiques. El 1974 se'n van extingir els últims parlants nadius però en sobreviu un grup molt reduït de persones que l'havien apresa com a segona llengua i que proven de potenciar-la enfront de l'anglès tot i no ser la seva llengua materna.
Les llengües britòniques es parlaven antigament a tot Gran Bretanya, però van ser arraconades, des del sud, pels invasors anglosaxons i, des del nord, pels celtes irlandesos, que hi van implantar el gaèlic. La invasió anglosaxona també va fer que alguns antics pobladors de la Gran Bretanya es desplacessin cap a la Bretanya, on portaren el seu idioma.
- El gal·lès (y Gymraeg): era parlat el 2001 per aproximadament un 20,5% de la població gal·lesa, un increment del 2% respecte a deu anys enrere. També encara el parlen immigrants gal·lesos a la Patagònia. Hi ha una wikipedia en gal·lès (vegeu cy:Hafan).
- El bretó (Brezhoneg) el parla avui només una minoria de la població de la Bretanya.
- El còrnic (Kernewek) es parla a Cornualla. Es va extingir totalment al segle XVIII, però un petit grup de parlants el va ressuscitar a començament del segle XX i avui torna a comptar amb una població d'uns 5.000 habitants que l'han après i l'han tornat a transmetre de pares a fills de manera que aquests ja en saben més que els primers. La seva "reintroducció" rep el suport de diferents partits polítics. Els habitants, però, mai han deixat d'utilitzar mots còrnics encara que sense valor comunicatiu.
