Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Lleida - Viquip??dia

Lleida

De Viquip??dia

Icona de copyedit
Nota: L'article necessita algunes millores quant a la seua estructura:
(Cal retirar la plantilla un cop millorat l'article)
Pot ser que contingui elements despla??ats o sobreposats, depenent de la resoluci?? de la pantalla i del navegador utilitzat.
Hist??ria


Lleida
Escut de Lleida
(En detall)
Localitzaci??


Municipi del Segri??
La Seu Vella
La Seu Vella
Estat
??? Autonomia
??? Prov??ncia
??? ??mbit funcional
??? Comarca
??? Partit judicial		 Espanya
Catalunya
Lleida
Ponent
Segri??
Lleida
Gentilici Lleidat??, lleidatana
Superf??cie 211,7 km??
Altitud 155 m
(m??x.:512 m??n.:145)
Poblaci?? (2007)
  ??? Densitat		 127.314 hab.
601,39 hab/km??
Coordenades 41?? 37??? 12??? N 0?? 37??? 33??? ECoordenades: 41?? 37??? 12??? N 0?? 37??? 33??? E
Sistema pol??tic
Entitats de poblaci??
??? Alcalde:
8
??ngel Ros i Domingo (PSC)
Codi postal 25xxx
Festes majors Sant Anastasi i Sant Miquel
Patr??/Patrons Sant Anastasi
Dies de mercat Dijous i Dissabte
Fira tradicional Sant Miquel
Web
la paeria.cat

Lleida ??s la capital de la comarca del Segri?? i de la prov??ncia de Lleida. El seu extens municipi, el m??s gran i poblat de la comarca, inclou les entitats municipals descentralitzades de Raimat i Sucs.

Taula de continguts

[edita] Geografia

La ciutat de Lleida est?? situada al voltant d'un tur?? esglaonat situat a la banda dreta del riu Segre. Aquest tur?? es conegut com el Tur?? de la Seu, per la ubicaci?? de La Seu Vella. La ciutat se situa a 154,65 m d'altitud (al p??rtic de la Seu Nova) i dista 146 km de Barcelona, 103 de Tarragona i 146 de Saragossa.

[edita] Demografia

La ciutat de Lleida t?? actualment 127.314 habitants (cens 2007), el seu terme municipal t?? 212 km??. Les poblacions lim??trofes s??n Alcarr??s, Almacelles,Alpicat*,Albat??rrec, Artesa de Lleida, Alcoletge, Els Alam??s, Corbins, Gimenells, Torrefarrera i Torre-serona.

Evoluci?? demogr??fica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900
874 1.201 1.180 2.353 10.390 19.627 20.369 21.885 21.432
1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990
24.531 38.165 38.868 41.464 52.849 63.850 90.884 109.573 111.825
1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 -
112.282 114.234 112.035 112.207 112.194 115.000 119.935 125.677 -
1497-1553: focs; 1717-1981: poblaci?? de fet; 1990- : poblaci?? de dret (m??s info.)

[edita] Clima

El clima ??s continental, o m??s espec??ficament mediterrani de forta influ??ncia continental, i sobre el qual la seua situaci?? en una depressi?? i el contacte amb el clima dels Pirineus exerceixen una influ??ncia cabdal. ??s for??a sec i ??rid amb temperatures mitjanes que abasten entre els 14-16?? i oscil??lacions que van entre els 38?? de l'estiu a una mitja de 0?? a l'hivern.

Les precipitacions s??n escasses i irregulars i s??n habituals els bancs de boira per la seua situaci?? a la fondalada del riu Segre, sobretot durant la tardor i l'hivern.

La Paeria seu de l'Ajuntament de Lleida
La Paeria seu de l'Ajuntament de Lleida
El Claustre de la Catedral
El Claustre de la Catedral
Capitell de la Seu Vella
Capitell de la Seu Vella

[edita] Hist??ria

La historia de Lleida s'ha desenvolupat al voltant del Tur?? de la Seu, ja que sempre ha estat el lloc on s'han situat les infraestructures representatives del poder de control social: la fortalesa andalusina (La Suda) i la mesquita, i m??s tard la catedral (la Seu Vella). El tur?? era, a m??s, un bon lloc per a defensar-se de possibles atacs, i ben aviat es va envoltar amb muralles. Aquestes van deixar d'??sser ??tils amb l'arribada de la revoluci?? industrial i demogr??fica del segle XIX. Una vegada enderrocades, Lleida va poder expandir-se per la plana, aix?? s??, havent de salvar els obstacles que representaven el riu Segre i la via del tren (que es va construir sense preveure que la ciutat creixeria tal i com ho va fer).

De fet, la seua situaci?? com a nus important en la xarxa de comunicacions es remunta a fa m??s de vint segles, a la conversi?? del nucli ilerget a la nova manera de fer dels romans, que s'estaven expandint cap a l'interior de la pen??nsula. D'aquesta manera Iltirta (Lleida) passaria a ser un assentament com a lloc de pas en el cam?? entre l'interior (Osca, i el nord-oest de la pen??nsula) i la mar (Tarraco, Barcino, i d'aqu?? a la pen??nsula It??lica).

Lleida va portar el nom d'Ilerda durant el per??ode rom??. Era la capital dels ilergets i estava situada a un tur?? a la vora del riu Sicoris (Segre). Fou elegida pels llegats de Pompeu, Afranius i Petreius com a base per la seua defensa d'Hisp??nia el 49 aC; els llegats tenien cinc legions a Ilerda; Ilerda fou assetjada per C??sar que va narrar el setge personalment i ??s un document rellevant de la hist??ria militar; la ciutat es va rendir; Afranius i Petreius van quedar lliures per la generositat de C??sar, i no van fer despr??s honor a la seua paraula. Sota l'imperi fou primer ciutat i despr??s municipi. D'un pont rom?? sobre el Segre encara es conserven els fonaments.

Ind??bil i Mandoni, caps ilergetes
Ind??bil i Mandoni, caps ilergetes

Amb la conquesta musulmana, Lleida es converteix en un important mercat i nucli militar proper a la frontera amb els cristians. Quan s'incorpora als regnes cristians, s'integra en una nova xarxa nord-sud, estructurada als voltants dels rius, alhora que continua en la xarxa est-oest que anava de Barcelona a Sant Jaume de Gal??cia. ??s en aquesta ??poca medieval quan s'hi crea el Tribunal de les Coltellades.

Durant la Guerra dels Segadors la ciutat fou un dels principals escenaris del conflicte. Va resistir l'atac castell?? el 1642 per?? va caure en mans espanyoles despr??s del setge de 1644, i el 1645 les tropes franceses i catalanes s'aproximen fins Balaguer i Camarasa, per poder assetjar la ciutat el 1646 i 1647, sense ??xit.

El 1707, durant la Guerra de Successi?? Espanyola va sofrir un nou setge que va suposar la seva caiguda en mans borb??niques i la destrucci?? de bona part de les seves edificacions.

El 3 d'abril del 1938, durant la Guerra Civil Espanyola les tropes de Francisco Franco conquerien Lleida.

[edita] Economia

Lleida ??s des de fa molt de temps un nucli estretament relacionat amb les xarxes de comunicacions que hi conflueixen, no com a inici o final, sin?? com a important lloc de pas. Aquesta situaci?? explicaria en part el perqu?? del menor desenvolupament industrial d'aquest nucli: les ind??stries es troben en d'altres nodes, i en aquest nom??s conflueixen xarxes de transport. Per?? la realitat no ??s tan simple: Lleida tamb?? ??s el centre d'una important regi?? agr??cola i ramadera, que centralitza la distribuci?? dels seus productes cap als nodes industrials. Aquesta regi??, lluny de divisions pol??tiques, inclou tota l'actual demarcaci?? provincial i bona part del territori de la Franja de Ponent.

Resulta interessant assenyalar que el 76% del municipi de Lleida ??s ocupat per conreus de regadiu, fet possible gr??cies a la construcci?? de canals (des de l'edat mitjana, per?? sobretot a finals del segle XIX i principis del XX). Al voltant de la ciutat hi ha l'Horta de Lleida, masies amb un tros de terra al voltant agrupades en partides que s??n una de les particularitats de la ciutat i un dels seus patrimonis naturals, juntament amb el parc natural de La Mitjana, al costat de les comportes del Segre, i part de la timoneda d'Alf??s.

El 2007 Lleida ha esdevingut Capital de la Cultura Catalana [1]

[edita] Pol??tica

Resultats electorals de Lleida, 2007
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progr??s Municipal ??ngel Ros i Domingo 22.172 15
Converg??ncia i Uni?? Isidre Gav??n i Valls 9.613 6
Partit Popular Ismael Zapater Zapater 5.690 3
Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal Xavier Aluja i Farr?? 3.336 2
ICV-EUiA-EPM Merc?? Rivadulla Gr??cia 2.737 1
Altres 3.075 -
En blanc 1.335 -
Total 48.200 27

[edita] Llocs d'inter??s

Portalada de l'esgl??sia de Sant Mart??
Portalada de l'esgl??sia de Sant Mart??
  • La Seu Vella o Catedral Vella: S??mbol de la ciutat, ??s el temple que es situa en un tur?? al centre de la ciutat.
  • L'esgl??sia de Sant Joan de construcci?? estil neog??tic, correspon al final del segle XIX i el disseny va ser obra de Julio de Sarac??bar i Celest?? Capmany, aix?? com la Seu Nova que ??s l'actual catedral.
  • El carrer major i els seus trencalls, diversos carrers plens de botigues.
  • L'esgl??sia de Sant Lloren?? i la de Sant Mart??.
  • El Castell de Gardeny ??s un conjunt monumental medieval,situat al damunt d'un dels dos turons de la ciutat, format per un castell Templer i l'esgl??sia de Santa Maria de Gardeny.
  • La Mitjana: Un parc natural, creuat pel riu Segre, situat a l'extrem de Pardinyes.
  • Els Camps Elisis: parc urb??, situat a Cappont, dividit en ??rees de jardins d'estil franc??s i rom??ntic angl??s, constru??ts sobre la base de terrenys boscosos. Cont?? el Palau de Vidre.
  • Est??tua d'Ind??bil i Mandoni: est??tua de bronze situada a sota de l'Arc del Pont.
  • Diversos edificis medievals: Hospital de Santa Maria seu de (Institut d'Estudis Ilerdencs), La Paeria seu de l'Ajuntament, i altres.
  • Museus:
  • Edificis Modernistes: Teatre de l'escorxador, la farinera de la Meta, Casa Bar?? (la Vin??cola), Casa Morera (de la Lira), Antic Cinema Vinyes, Casa Mag?? Llorens, Casa Melcior, Antic Hotel Pal??las, Casa Berg??s, el Mercat del Pla,...
  • Arquitectura moderna: les Noves facultats de la UdL, els Edifici del Jutjats, l'ascensor de la Seu Vella, l'Auditori Enric Granados, les passarel??les del Segre, el pont penjant en construcci?? sobre el Segre, el futur teatre i palau de congressos conegut com La Llotja de Lleida.

[edita] Festes i cultura

[edita] Festes de Maig

??s la Festa Major de Lleida se celebra el 11 de maig en honor al seu patr?? San Anastasi, un soldat rom?? fill de Lleida que va ser martiritzat a Badalona per ordre de Diocleci?? l'any 303. Dintre de les festes de maig cal fer esment de la recuperaci?? de la Festa de Moros i Cristians, de qual es t?? const??ncia al segle XII i ja compta amb 12 edicions.

[edita] Festes de la Tardor

Festes que coincideixen amb la festivitat de Sant Miquel i amb la fira agr??ria que porta el seu nom.

[edita] Mostres de Cinema

  • Mostra Internacional de Cinema d'Animaci?? (Aminac) ??s una mostra no competitiva, que es celebra l'ultima setmana de febrer que es dedicada a tot all?? relacionat amb la animaci?? cinematogr??fica. Web Oficial.
  • Mostra de cinema Llatinoameric?? ??s un certamen competitiu que es celebra durant el mes d'abril, i que apart de la Secci?? Oficial a Concurs, incorpora com tots els festivals de cinema les seccions retrospectives i per a noves propostes. Web Oficial.

[edita] Aplec del Caragol

L???Aplec del Caragol de Lleida ??s una festa gastron??mica organitzada al voltant de la cuina del caragol que se celebra a la ciutat de Lleida a finals de maig. L'Aplec reuneix milers de persones al voltant de la taula per degustar els plats m??s tradicionals de la cuina lleidatana. Tot plegat es completa amb nombroses actes paral??lels.

L'Aplec va n??ixer el 1980 amb nom??s 300 persones - prop de 12 colles -, improvisat, informal i mancat d'infraestructura. Per?? ja en la seva segona edici?? incorporava una cercavila pels carrers de la ciutat de Lleida i presentava una certa organitzaci??. Al 2007, 210.000 persones van participar dels tres dies de festa de l'Aplec, i es van consumir 12 tones de caragols. En l'actualitat, l'Aplec ??s una gran festa coneguda arreu de l'Estat i d'Europa.

A causa de la rellev??ncia de la festa, l'Aplec del Caragol va ser declarada per la Generalitat de Catalunya el 2002 "Festa tradicional d'inter??s nacional"[1], i l'any 2004, commemorant-ne el seu 25?? aniversari, el Govern Espanyol va declarar "Fiesta de Inter??s Tur??stico Nacional". [2].

[edita] Fira de Lleida

La Fira de Lleida ??s una fundaci?? privada encarregada de la organitzaci?? de fires i congresos a la ciutat de Lleida. La seva fundaci?? data de 1946. Cada any es celebren unes 22 activitats de les quals cal destacar la Fira Agr??ria de Sant Miquel que es celebra coincidint amb la festivitat de Sant Miquel i que ja porta celebrades 53 edicions.

[edita] M??sica

Lleida compta amb una banda de m??sica, la Banda Municipal de Lleida, fundada l'any 1996 sota la direcci?? del mestre Amadeu Urrea. En l'actualitat la banda compta amb m??s de 60 m??sics.

Tamb?? compta amb la Orquestra simf??nica Juli?? Carbonell de les Terres de Lleida, dirigida actualment per Alfons Revert?? Casas i que t?? com a seu l'Auditori Enric Granados de Lleida.

[edita] Districtes i entitats de poblaci??

Entitat de poblaci?? Habitants
Basses d'Alpicat, les 849
Buts??nit 1.087
Gualda 1.070
Lleida 119.711
Ll??via 968
Raimat 453
Sucs 584
Torres de Sanui, les 955
Font: Municat

[edita] Transports

[edita] Xarxa vi??ria

Les principals vies d'acc??s a la ciutat per carretera s??n l'autopista AP-2 i l'autovia A-2, que la connecten amb Madrid, Saragossa i Barcelona, la N-240, que enllacen la ciutat amb les ciutats de Tarragona, Osca i Reus, la N-230 que ??s la via r??pida cap a Fran??a, aix?? com la C-13 cap a Andorra i la C-12 coneguda tamb?? com l'eix de l'Ebre. Actualment est?? en obres trams de la N-240 per transformar-la en autovia i mig termini comen??aran les obres de transformaci?? en autovia de la N-230 que ser?? la A-14.

Al seu torn, diverses l??nies d'autob??s connecten Lleida amb quasi tots els municipis del Segri?? i d'altres de la seua prov??ncia, Catalunya, Espanya i Europa.

En quant a la mobilitat interna, la ciutat disposa d'una xarxa municipal de 17 l??nies de bus, gestionada per Autobusos de Lleida, i el servei de taxi correspon a l'empresa Tele Radio Taxi Lleida.

[edita] Ferrocarril

Lleida disposa d'una estaci?? de tren (anomenada Lleida-Pirineus) on Renfe Operadora serveix diverses l??nies regionals, nacionals i, des de 2003, d'alta velocitat (AVE). D'altra banda, FGC opera la l??nia Lleida-La Pobla de Segur des de 2004.

Cal fer esment que amb l'arribada del tren d'alta velocitat la estaci?? va ser objecte d'una profunda remodelaci?? i que actualment el seu entorn tamb?? s'est?? remodelant, dintre del Pla de l'Estaci?? que comportar?? el cobriment de la practica totalitat de les vies i la construcci??, per part de l'empresa VIALIA, de diversos edificis que oferiran serveis relacionat amb el oci i el comer??, aix?? mateix tamb?? est?? previst la construcci?? d'una nova estaci?? d'autobusos a la zona.

AVE Talgo 350 a Lleida
AVE Talgo 350 a Lleida
Estaci?? Lleida-Pirineus
Estaci?? Lleida-Pirineus

[edita] Aeroport

Tamb?? cal esmentar aviat es podr?? arribar a Lleida per via a??ria ja que s'ha iniciat la construcci?? del futur aeroport de Lleida-Alguaire.Que segons el seu pla director te una previsi?? de 400.000 viatgers i 6.000 tones de mercaderies cada any.

[edita] El pont de Lleida

El pont de Lleida ??s tan antic que la seva naixen??a ??s embolcallada en la llegenda. Se sap, que era ja constru??t l'any 47 a.C. Llavors el pont entra en la hist??ria de la m?? de Juli C??sar. Despr??s, passat un segle, va tornar a ser objecte de cita en un cl??ssic. Fou l'any 62 que el pont entr?? en la literatura de la m?? de Luc??. Les caracter??stiques de la seva primera construcci?? es mouen, no obstant aix?? dins el regne de la incertesa. Per saber-ho caldr?? esperar al temps de la reconquesta cristiana de la ciutat. No ??s fins llavors que pogu?? descriure???s amb precisi?? com era el pont de Lleida.

Era tot de pedra, amb sis arcades i set pilars constru??t amb refor??ats tallamars. Era un pont de doble vessant amb el cim en el tercer pilar i d'inclinaci?? m??s forta cap a l'esquerra que cap a la dreta. Un pont amb una cal??ada pel tr??nsit de set metres d'ample, protegida per una barana de pedra d'un metre d'al??ada. Fou el pont que dur?? fins al 1866 perqu?? despr??s de patir tants canvis, modificacions i reformes, poques van ser les pedres que van quedar del primitiu pont.

L???octubre de 1866 el riu va anegar camps, va cobrir terres, va malmetre collites, va ofegar gent i es va emportar part del pont. Tres de les arcades del pont havien desaparegut i calia refer el pont. El projecte es va encarregar a Juli de Sarac??bar, que en va presentar dos. Un amb arcades de pedra i l'altre amb dos trams met??l??lics. Es va triar el segon perqu?? era m??s r??pida l'execuci??. Constava de dos de ???celosia??? units i desiguals recolzats en una sola pila interm??dia. El primer media 41,5 metres i el segon 21,49 metres. L???ample del pas destinat a carruatges i cavalleries era de 4,5 metres, i el de voreres d'1,10 metres per cada costat. Es va inaugurar el 1875. Un dels avantatges del projecte era que, si es volia, es podia continuar. Per?? no calgu?? perqu?? el tram met??l??lic no va durar ja que se l'endugu?? la riuada del Segre de 1907.

El 1907 la turbul??ncia de les aig??es va enderrocar la meitat del pont. Calia bastir un nou pont. El disseny?? l'enginyer Josep Bores i el va pagar l'Estat. Les obres van durar tres anys i escaig i el resultat fou un pont de dos pilars i dos estreps de ciment recoberts de pedra, i tres arcades met??l??liques de 44 metres de llum cada una d'elles. La cal??ada tenia deu metres i la rasant s???elevava 10 metres sobre l'estiatge. S???inaugur?? el 1911 i aix?? es va acabar amb l'antic pont de pedra. 27 anys despr??s, per??, fou dinamitat.

1939. Un provisional pont de fusta El 3 d'abril del 1938 les tropes de Franco conquerien Lleida. L?????ltima acci?? que va fer Franco va ser la voladura dels ponts de Lleida. Al 1939 per assegurar les comunicacions calia bastir un pont segur i estable. No es podia esperar a la construcci?? del pont definitiu i la soluci?? va ser fer-ne un de fusta. El constru??ren en 19 dies. Tenia una llargada total de 159 metres, amb set trams de longitud variable entre 21,60 m i 26,40 metres, i el perfil de doble T. Era de doble circulaci?? amb una cal??ada de 5,30 metres, dos voreres i una amplada total de 8 metres. El van assentar sobre pilars tamb?? de fusta de cinc metres. Aquest pont provisional va durar fins al 1944, quan llavors es va inaugurar el nou pont.

1944. S'inaugura el pont Vell El pont que ha tingut la ciutat de Lleida fins ara es bast?? a les primeries de la d??cada dels 40. Amb una llargada total de 149 metres, travessava el Segre amb tres pilars, dos estreps i quatre arcades; les dues centrals tenien 47,60 metres i les dues laterals 25 metres. ??s un pont de mensula, que fou revolucionari en el seu temps. El van dissenyar els enginyers Amalio Hidalgo Fern??ndez, Jacinto Julio Gonz??lez i el lleidat?? Victori?? Mu??oz Homs. El constructor fou Marcel??l?? Llagostera. Les obres es van iniciar a les darreries de 1940, van durar 45 mesos i es va inaugurar el 6 de maig de 1944. Aquest pont ha demostrat la seva solidesa. Dos riuades el van posar a prova: el 1966 i el 1982. El 2007 es va renovar el pas de vianants engrandint-lo i ficant baranes de ferro per evitar que els coches puguin pujar-hi.

[edita] Entitats i associacions

[edita] Mitjans de comunicaci??

  • Grup Segre.
  • Grup de Manyana.
    • Diari La Ma??ana
    • La Manyana Televisi??
  • Edicions Locals de Diaris Gratuits
    • Diari Bon Dia
    • ADN de Lleida

[edita] Esports

Vista de Lleida des del riu Segre
Vista de Lleida des del riu Segre

Entre les societats esportives m??s importants de la ciutat de Lleida cal destacar-ne:

[edita] Associacions

[edita] Fills i filles il??lustres de Lleida

Esportistes

Cantants

M??sics

Poetes i Escriptors

Pol??tics

[edita] Ciutats agermanades

[edita] Curiositats

La ciutat t?? 12 gegants i cal fer esment que t?? els dos gegants m??s antics de Catalunya, Cle??patra i el Marc Antoni, constru??ts el 1840.

L'any 1979 la cantant francesa V??ronique Sanson dedica una can???? a la ciutat, sota el t??tol "L??rida".

El compositor Lluis Pay?? dedica a la ciutat de Lleida dos temes en la d??cada dels 80. El Castell de Lleida i Lleida, Terra Ferma que esdevingu?? molt popular en un xou de la televisi?? de Catalunya, anomenat Sense T??tol i presentat per Andreu Buenafuente.

A l'any 2006 la cantant Mal?? va rodar el videoclip del seu primer single "Si estoy loca" del seu sete disc "Desaf??o".

A l'any 2007 la cantant Lorena G??mez va rodar el videoclip del seu primer single "Sin medida" del seu primer disc "Lorena".

[edita] Refer??ncies

  1. ??? RESOLUCI?? per la qual es declara festa tradicional d'inter??s nacional l'Aplec del Cargol de Lleida
  2. ??? RESOLUCI?? de 5 de mar?? de 2004, de la Secretaria General de Turisme, per la que es concedeix el t??tol de "Fiesta de Inter??s Tur??stico Nacional" a la festa de L'Aplec del Caragol de Lleida.

[edita] Enlla??os externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a:
Lleida


editar Barris i entitats de poblaci?? de Lleida La Seu Vella
Bal??fia | Buts??nit | Camp d'Esports | Cappont | Centre hist??ric | Ciutat Jard?? | Els Magraners | Gualda | Instituts - Templers | Joc de la Bola | La Bordeta | Les Basses d'Alpicat | Les Torres de Sanui | Ll??via | La Mariola | Pardinyes | Pol??gon - Vilanoveta | Pr??ncep de Viana - Clot | Raimat | Rambla de Ferran - Estaci?? | Sec?? de Sant Pere | Sucs | Universitat | Xalets - Humbert Torres


editar Municipis del Segri?? Bandera del Segri??

Aitona | els Alam??s | Albat??rrec | Alcan?? | Alcarr??s | Alcoletge | Alfarr??s | Alf??s | Alguaire | Almacelles | Almatret | Almenar | Alpicat | Artesa de Lleida | Aspa | Benavent de Segri?? | Corbins | Gimenells i el Pla de la Font | la Granja d'Escarp | Llardecans | Lleida | Maials | Massalcoreig | Montoliu de Lleida | la Portella | Puigverd de Lleida | Rossell?? | Sarroca de Lleida | Ser??s | Soses | Sudanell | Sunyer | Torre-serona | Torrebesses | Torrefarrera | Torres de Segre | Vilanova de Segri?? | Vilanova de la Barca