Llefi??

De Viquip??dia

Llefi?? ??s un districte del municipi de Badalona, situat a l'extrem sud-oest de la ciutat. Est?? compost per tres barris: Sant Antoni, Sant Joan i Sant Mori.

Limita amb els barris d'Artigas i Sant Roc i la ciutat de Sant Adri?? de Bes??s al sud, amb el barri de La Salut al nord-est i la ciutat de Santa Coloma de Gramenet a l'oest, i t?? una extensi?? de 0,93 km quadrats.

Hi viu una poblaci?? de 45.307 persones (2002), gaireb?? una quarta part dels 219.163 habitants de Badalona (2005), resultant una de les densitats de poblaci?? m??s alta de l'??rea metropolitana de Barcelona. La poblaci?? es distribueix d'aquesta forma: Sant Antoni, 16.174 hab. i 0,41 km2; Sant Mori, 15809 hab. i 0,27 km2; i Sant Joan, 13324 hab. i 0,25 km2. El gentilici pels seus habitants ??s llefianenc, llefianenca.

El barri disposa de set col??legis d'educaci?? infantil i prim??ria (CEIP) i dos instituts d'ensenyament secundari (IES). Les infraestructures culturals consisteixen en la Biblioteca Xavier Soto, el Centre C??vic Torre Mena, el Casal C??vic de Llefi?? i el teatre Blas Infante. Tamb?? hi ha equipaments esportius com el Poliesportiu de Llefi??, el camp de futbol, una piscina, i diversos camps de b??squet i de petanca.

Respecte als serveis, Llefi?? disposa d'un Centre d'Atenci?? Prim??ria (CAP), una oficina de Benestar Social, un centre de planificaci?? familiar, una resid??ncia de gent gran, una oficina de correus i una Oficina de Treball de la Generalitat (OTG-INEM).

Dins del teixit associatiu cal destacar les sis associacions de ve??ns: AVV Juan Valera, AVV Sant Mori de Llefi??, AVV Ronda Sant Antoni, AVV Sant Antoni de Llefi??, AVV Sant Joan de Llefi?? Baix-Gran Sol, AVV Sant Joan de Llefi?? Alt. A m??s al barri hi ha centres regionals, AMPA dels centres d'ensenyament, esplais, entitats culturals, entitats esportives, moviments de joves, etc.

S'hi celebren varies festes populars, des de finals de maig fins la revetlla de Sant Joan.

[edita] Un text sobre Llefi??

Aquest districte rep comunament el nom de Llefi??, i est?? composat per tres barris diferents: Sant Mori de Llefi??, Sant Antoni de Llefi?? i Sant Joan de Llefi??; malgrat aquesta diferenciaci?? en tres barris diferents dintre d'un mateix Districte, la poblaci?? no ho t?? en compte, i es refereix al Districte sencer com ???el Barri de Llefi?????, que limita amb els barris de Sant Roc i Artigues a l'est, i de La Salut al nord.

Badalona ha estat sempre una ciutat per on sempre han passat i passaran diferents cultures: ibers, romans (els quals van nomenar la seva ciutat com Betulo, nom que ha perdurat fins avui dia, per?? que amb el pas del temps ha passat a tenir el nom actual), ??rabs??? diferents persones de diferents llocs. Pel que fa al territori que ocupa el barri de Llefi??, la Serra de Mena, sempre ha estat zona de cultius i ramaderia per a la poblaci?? que hi habitava en algunes masies de la zona o dels voltants (unes 17 cases segons datacions del 1553).

Amb l'arribada de la Revoluci?? Industrial, Badalona com d'altres ciutats dels voltants de Barcelona, va experimentar un gran canvi pel que fa a la seva estructura geogr??fica com social: l'arribada de les ind??stries situades als voltants del centre de la ciutat i properes a la l??nia del ferrocarril (el primer de la pen??nsula ib??rica inaugurat el 1848) van afavorir el desenvolupament de la ciutat i dels seus voltants, amb el naixement de pol??gons industrials i nous barris obrers als voltants d'aquests. Malgrat aix??, ???La expansi?? urban??stica es va circumscriure a les zones m??s pr??ximes del nucli urb?? tradicional i, per tant, no va afectar a Llefi??. Aix??, a l'any 1848 el Dr. Antoni Montserrat va descriure el que en aquella ??poca es coneixia com a barri de Llefi?? ???(*).

Ja en el segle XX, el barri comen??a a agafar la forma actual, a causa de les diferents urbanitzacions del seu territori: comencen les primeres urbanitzacions del barri, i entre els anys 1921 i 1925 l'Ajuntament aprov?? diferents urbanitzacions en tota la ciutat, algunes de les quals es van portar a terme en el territori del barri. Malgrat aquestes primeres urbanitzacions, i les de les persones amb alt nivell adquisitiu de Barcelona que establiren en aquest territori la seva segona resid??ncia, encara es compartia territori amb les vinyes i les parcel??les conreades de sempre.

Arribats a l'any 1930 i aproximant-nos a la Guerra Civil espanyola, la barriada comen??a a cr??ixer notablement en el n??mero de poblaci??, com tamb?? pass?? en tota la ciutat. La Guerra Civil dels anys 1936-1939 que va abastar tot l'Estat, tamb?? va estar present a l'??mbit de la ciutat badalonina, per?? va ser molt m??s forta la repressi?? a la poblaci?? badalonina. Posteriorment van venir aproximadament quaranta anys de dictadura del General Francisco Franco. Durant aquest r??gim a l'Estat espanyol, es quan es va produir una segona onada migrat??ria a Badalona (la primera va ser durant els anys 20-30 amb gent que provenia del camp de M??rcia i Almeria), molt m??s forta que l'anterior. Aquesta nova migraci?? es va caracteritzar per ser una migraci?? interior de les persones: a Badalona van arribar-hi majorit??riament gent del camp andal??s, extremeny, i menys notablement, de Gal??cia, Castella i Lle?? i d'altres zones de la pen??nsula. Va ser aqu?? i posteriorment amb el fenomen del ???Baby Boom??? que la poblaci?? de tot l'Estat es va multiplicar (incloent-hi tamb?? dintre Badalona i Llefi??).

Aquests dos fen??mens van tenir una especial significaci?? en el barri, ja que a partir dels anys 50-60 es quan es produeix la massiva construcci?? d'habitatges, i la definici?? definitiva de la forma actual del barri. A m??s, podem parlar que Llefi?? ??s un barri jove, amb una mitjana d'edat dels 30-35 anys, a efecte del ???Baby Boom???, i tamb??, tenint en compte el grau d'import??ncia de la joventut d'entre 14-30 anys del barri, que ??s el col??lectiu per edats m??s nombr??s darrere dels anteriorment mencionats. Tot aix?? conforma una poblaci?? d'aproximadament 60.000 habitants, amb una taxa de densitat de poblaci?? per metre quadrat de les m??s altes de tota Catalunya. Aquesta poblaci?? s'ha anat estancant al barri, i fins i tot anar perdent poblaci??, malgrat que s'ha anat recuperant poc a poc amb la nova immigraci?? estrangera, principalment gent marroquina, xinesa o del Pakistan, a m??s de diferents estats d'Am??rica del Sud.

(*) BAEZA, J [2002], 25 anys de la nostra hist??ria.P??g. 18-19

[edita] Enlla??os externs

• Llefia@Net Xarxa ciutadana de Llefi??.
• Arxiu Hist??ric de Llefi??
• Fotos art??stiques de Llefi?? De les fotos 2 a 5 de Urban i les fotos de blanc i negre d'aquesta p??gina s??n de Llefi??. Fetes per Dani Mar??n www.danimarin.tk

Aquest article sobre el Barcelon??s ??s un esborrany i ??s possible que li calgui una expansi?? substancial o una bona reestructuraci??. Per aix??, podeu ajudar la Viquip??dia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquip??dies, posant textos amb el perm??s de l'autor o extraient-ne informaci??.