Web Analytics Made Easy - Statcounter

[HOME PAGE] [STORES] [CLASSICISTRANIERI.COM] [FOTO] [YOUTUBE CHANNEL]

Llat?? - Viquip??dia

Llat??

De Viquip??dia

Per a altres significats, vegeu ??Llat?? (desambiguaci??)??.
Llat??
'Lingua Latina'
Pronunciaci??: AFI:
Altres denominacions:
Parlat a: Ciutat del Vatic??
Regi??: Pen??nsula Italiana
Parlants: cap com a primera llengua, per?? la xifra arriba als milions per als que la parlen com a segona llengua
R??nquing:
Classificaci?? gen??tica: Indoeuropeu
 Llengua It??lica
  Latino-Falisc??
   Llat??
estatus oficial
Llengua oficial de: Vatic??
Regulat per: Esgl??sia Cat??lica
codis de la llengua
ISO 639-1 la
ISO 639-2 lat
ISO/FDIS 639-3 {{{iso3}}}
SIL lat
{{{mapa}}}
vegeu tamb??: llengua

El llat?? ??s una llengua indoeuropea de la branca it??lica, parlada antigament pels romans. A partir de l'evoluci?? de la seva versi?? vulgar en sorgiren les lleng??es rom??niques que sobreviuen avui dia.

Tot i que el llat?? cl??ssic va desapar??ixer com a llengua habitual de comunicaci?? despr??s de la caiguda de l'Imperi Rom??, el llat?? vulgar que es parlava als diversos territoris de l'Imperi va evolucionar cap a les lleng??es rom??niques actuals. D'altra banda, el llat?? cl??ssic es va mantenir com a llengua de cultura a Europa durant molts segles. La majoria de lleng??es europees, sobretot les rom??niques i l'angl??s, han manllevat molt de vocabulari directament del llat?? cl??ssic, sobretot per termes d'??s t??cnic. El llat?? tamb?? s'utilitza en la classificaci?? taxon??mica dels ??ssers vius.

El llat?? tamb?? es va mantenir com a llengua de culte de l'Esgl??sia Cat??lica fins al Concili Vatic?? Segon. Avui, no hi ha parlants nadius del llat??, per??, ??s l'idioma oficial de l'estat del Vatic??, i per aix??, no es pot considerar una llengua completament morta.

Taula de continguts

[edita] Elements que integren el llat??

Des que el poble indoeuropeu llat?? arrib?? a la Pen??nsula it??lica (it??lics), la seva parla, que era essencialment indoeuropea, va influenciar-se de les parles dels pobles ind??genes als que van sotmetre (substrat mediterrani), dels pobles amb els que van conviure-hi sense dominar-los ni dependre d'ells (abstracte osc, umbre i grec), i amb les parles dels pobles als que temporalment van estar sotmesos (superestrat etrusc).

El nucli indoeuropeu ??s l'element m??s abundant en llat??, tant en el que respecta a la seva gram??tica com al l??xic. El substrat mediterrani proporcion?? al llat?? el nom d'algunes plantes i animals que van con??ixer en arribar-hi. Els adstrats osc, umbre i grec s??n responsables de l'alfabet (el darrer) i del relacionat amb d??us i mites. En darrer lloc, el superestrat etrusc ??s responsable del l??xic del teatre i de l'endevinament.

[edita] Per??odes en la hist??ria de la llengua llatina

La hist??ria del llat?? comen??a al segle VIII a.C. i arriba, si fa no fa, fins l'edat mitjana; es poden distingir tres per??odes:

  • Arcaic o etapa de formaci??: des de que neix fins que la societat romana entra en l'??rbita cultural de Gr??cia (hel??lenitzaci??): VIII - II a.C.
  • Cl??ssic o edat d'or: en una ??poca de profunda crisi econ??mica, pol??tica i cultural, l'elit cultural crea, a partir de les varietats del llat?? col??loquial, un llat?? est??ndard (administraci?? i escola) i un llat?? literari (literatura). Aix?? ocorregu?? aproximadament els segles I a.C. i I d.C.
  • Postcl??ssic o d'edat de plata: la llengua parlada va allunyant-se progressivament de la llengua est??ndard, que l'escola tracta de conservar, i de la llengua liter??ria. Aquesta dist??ncia creixent far?? que de les diverses maneres de parlar llat?? neixin les lleng??es rom??niques. I la llengua escrita, que tamb?? s'allunya, tot i que menys, es transform?? en el llat?? escol??stic o curial.

No hi ha data a l'edat mitjana en la qual es pugui situar la mort del llat??, perqu?? les lleng??es romances van apareixent de mica en mica, unes abans que d'altres, i perqu?? el llat?? continuava emprant-se com a llengua escolar o cient??fica fins, com a m??nim, el segle XVIII i perqu??, com ja hem dit abans, encara hi ha publicacions i documentaci?? en llat??

[edita] Vegeu tamb??

[edita] Enlla??os externs

Viquip??dia
Existeix una edici?? en llat?? de la Viquip??dia