Llapis
De Viquipèdia
Un llapis és un instrument d'escriptura ideat per escriure o dibuixar sobre paper o cartolina. Està format per una barra de grafit rodejat per un compost de fusta, i és aquest grafit el que deixa la marca de l'escriptura. El llapis es caracteritza per poder-se esborrar amb facilitat, utilitzant per a això una goma d'esborrar.
[edita] Història
Ja en l'antiguitat, els romans van construir un prototipus de llapis, que consistia en una barra de fusta dotada d'una punta metàl·lica esmolada que s'utilitzava per escriure en un papir.
Abans de l'invent del llapis, i segons la zona, s'usaven diversos estris per a escriure, com poden ser el càlam, la ploma (sovint d'oca) o el pinzell. Aquests encara se solen usar en exercicis cal·ligràfics.
El 1564 es va trobar un dipòsit de grafit a Seathwaite Fell, Anglaterra. Aquest dipòsit tenia la característica que el grafit estava en un estat dur, i és l'únic dipòsit d'aquestes característiques que s'ha trobat fins a l'actualitat.
Com que el grafit d'aquestes mines era útil per la construcció d'armament bèl·lic, concretament per dibuixar motlles, les mines es van posar a disposició i guàrdia de la corona anglesa. Tot i això, el negoci del grafit com a eina d'escriptura es va començar a estendre per tot el món. Foren els italians els primers a posar el grafit dins de la fusta. Posteriorment, es va idear una tècnica més simple, que utilitzava dues peces simètriques de fusta per recobrir el grafit, mètode que encara s'utilitza en l'actualitat.
Com que no es va trobar cap altra font de grafit d'aquestes característiques, Anglaterra es va fer amb el control dels llapis a nivell mundial.
El primer intent de convertir grafit en pols en grafit sòlid tingué lloc a Nuremberg, Alemanya, el 1962, afegint al grafit una mescla de sofre i antimoni. La qualitat, però, no arribava a la dels llapis originals.
El 1795, Nicholas Jacques Conté va descobrir que mesclant el grafit amb argila i coent-ho al foc s'obtenia un grafit de prou qualitat, i que variant les proporcions de la mescla podia obtenir grafit de diferents dureses. Aquest és el mètode que encara s'utilitza avui dia.
