Litu??nia

De Viquip??dia

Lietuvos Respublika

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: Vienyb?? te??ydi (Deixem que la uni?? floreixi)
Idiomes oficials	Litu??
Capital	Vilnius 54?? 41' N, 25?? 17' E
Ciutat m??s gran	Vilnius
Govern President Primer Ministre	Rep??blica parlament??ria Valdas Adamkus Gediminas Kirkilas
Superf??cie  - Total  - Aigua (%)	65.303 km?? (122??) 0%
Poblaci??  - Estimaci?? 2005  - Cens  - Densitat	3.412.600 (125??) - 55 hab/km?? (116??)
Moneda	Litas (LTL)
Fus horari  - Estiu (DST)	EET (UTC+2) EEST (UTC+3)
Independ??ncia  - Declarada  - Reconeguda  - Perduda Independ??ncia  - Declarada  - Reconeguda	de la R??ssia Imperial 16 de febrer del 1918 12 de juliol del 1920 1940 de la Uni?? Sovi??tica 11 de mar?? del 1990 6 de setembre del 1991
Himne nacional	Tauti??ka giesm??
Domini internet	.lt
Codi telef??nic	+370
Gentilici	Litu??, lituana

Litu??nia ??s un estat d'Europa, membre de la Uni?? Europea. Limita al nord amb Let??nia, a l'oest amb la mar B??ltica, al sud-est amb Bielor??ssia, i al sud amb Pol??nia i Kaliningrad (R??ssia). Va formar part de la Uni?? Sovi??tica sota el nom de Rep??blica Socialista Sovi??tica de Litu??nia. T?? una superf??cie de 65.200 km?? i una poblaci?? de 3.601.138 habitants (2002), amb una densitat de poblaci?? de 55 hab/km??. La capital ??s Vilnius.

Taula de continguts 1 Subdivisi?? administrativa 2 Geografia 3 Economia 4 Demografia 5 Enlla??os externs

[edita] Subdivisi?? administrativa

Vegeu: Divisi?? Administrativa de Litu??nia

[edita] Geografia

L'orografia del pa??s consisteix en planures alternades amb petits turons d'origen glacial, amb restes a la part SE i E dels antics llacs de l'??poca glacial. Aix??, el territori ??s gaireb?? pla i amb petites elevacions pr??pies del relleu glacial, amb turons morr??nics a la conca del Nemunas que no passen dels 300 metres d'al????ria. Hi ha dues zones molt diferenciades al pa??s:

• La zona plana o ??emaitija (Samog??tia), on nom??s hi ha els turons del mateix nom i la plana de Merkys.
• La zona alta o Auk??taitija, on hi ha les zones m??s altes del pa??s, i destaquen nom??s els turons d'A??mena, amb el Juozapinas (amb 292 metres), la m??xima al????ria de Litu??nia.

Pel que fa als rius, tots ells desemboquen a la conca b??ltica i generalment no s??n gaire cabalosos; els m??s importants s??n el Nemunas Niemen, Neris, Virvy??ia, ??ventoji, Venta, M????a, ??e??up??, Nev????is, Dubysa, Minija, ??u??v??, Merkys, J??ra.

Tamb?? hi ha al pa??s uns 3.000 llacs petits i aiguamolls, que ocupen l'1,5 % del total del territori. La resta ??s ocupat per les pastures (un 22 %) i pels boscos (un 16 %), que han fet tradicionalment al pa??s for??a apte per l'agricultura i la ramaderia, riquesa tradicional dels lituans.

[edita] Economia

L'agricultura lituana ha estat tradicionalment la provisora de queviures. Per?? des dels anys 40 s'ha industrialitzat molt r??pidament, tot i que l'agricultura encara ??s important (potser encara una cinquena part de la poblaci?? activa s'hi dedica ja que el 53,9 % de la terra ??s de conreu, mentre encara el 30,4 % s??n boscos i el 7,6 % pastures). Tamb?? ??s for??a important la ramaderia.

Econ??micament, el pa??s es divideix en quatre zones. Litu??nia Est t?? un sector industrial diversificat i en expansi?? (metal??l??rgia, manufactures, fusteres i ind??stria lleugera). La zona sud posseeix la meitat dels recursos energ??tics i aqu??tics i t?? metal??l??rgiques, manufactures i aliment??ries (sobretot per la ramaderia i la bleda-rave). El Nord de Litu??nia t?? poca ind??stria per?? ??s una important zona grangera (cereals i bleda rave). La zona Oest ??s m??s coneguda per les drassanes, reparaci?? de vaixells i pesca.

[edita] Demografia

Segons les dades del darrer cens (1996), el repartiment ??tnic de la Rep??blica de Litu??nia, que no ha variat gaire, ??s:

• 3.016.000 (81,6 %) lituans, ??tnia de parla indoeuropea (grup b??ltic) i religi?? majorit??riament cat??lica romana amb minories protestants i de pomors o ???vells creients???.
• 304.000 (8,2 %) russos, ??tnia de parla eslava i religi?? ortodoxa, molts d'ells emigrats durant el r??gim sovi??tic. Establits principalment a les grans ciutats, com Kaunas i Vilnius, molts han tornat cap a R??ssia (eren el 9,3 % el 1990).
• 259.500 (7,0 %) polonesos, ??tnia de parla eslava (dialecte tutejszy) i religi?? cat??lica romana. Viuen principalment als antics districtes de Vilnius (on eren el 73,6 % al districte i el 20 % a la ciutat), Solcininkai (el 80 %), Trakai (el 33,8 %) i ??ven??ionys (el 28,8 %).
• 55.600 (1,5 %) bielorussos, ??tnia de parla eslava i religi?? ortodoxa, majorit??riament a l'??rea de Vilnius.
• 37.000 (1,0 %) ucra??nesos, ??tnia de parla eslava i religi?? ortodoxa autoc??fala.
• 11.000 (0,3 %) jueus, ??tnia de religi?? judaica i parla yiddish, russa o lituana, majorit??riament a Vilnius o Kaunas.
• 5.135 (0,13 %) t??tars de Litu??nia, dels quals nom??s el 32 % parlen el seu dialecte turc, per?? tots conserven la religi?? musulmana. Viuen a Vilnius i a Trakai, i la majoria ja parlen litu??.
• 4.200 (0,12 %) letons, ??tnia de parla b??ltica indoeuropea i religi?? majorit??riament protestant.
• 3.500 (0,1 % ) alemanys, ??tnia indoeuropea de religi?? protestant, principalment a Klaipeda, antiga Memel.
• 300 (0,01 %) cara??tes, ??tnia de religi?? judaica sect??ria i que alguns encara parlen un dialecte turc, el karaim (potser un ter??). Viuen a Trakai, a l'Est de Vilnius.

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Litu??nia

• Prezidentas (en litu??) - Presid??ncia de Litu??nia
• Seimas (en litu??) P??gina del Parlament
• Vyriausybe (en litu??) P??gina del govern
• Lithuanian Central Internet Gates
• (in Lithuanian) - Portal de Litu??nia
• Lithuania Online - Enlla??os Lituans
• Departament Estatal Litu?? de Turisme

Portal UE	Uni?? Europea (UE)
Estats membre: Alemanya | ??ustria | B??lgica | Bulg??ria | Dinamarca | Eslov??quia | Eslov??nia | Espanya | Est??nia | Finl??ndia | Fran??a | Gr??cia | Hongria | Irlanda | It??lia | Let??nia | Litu??nia | Luxemburg | Malta | Pa??sos Baixos | Pol??nia | Portugal | Regne Unit | Romania | Su??cia | Rep??blica Txeca | Xipre
Estats candidats a ingressar-hi que ja han encetat negociacions: Cro??cia | Turquia
Estats candidats a ingressar-hi: Rep??blica de Maced??nia (FYROM)
Estats potencialment candidats: Alb??nia | B??snia i Hercegovina | Kosovo | Montenegro | S??rbia

Estats d'Europa
Alb??nia | Alemanya | Andorra | Arm??nia2 | ??ustria | Azerbaidjan1 | B??lgica | Bielor??ssia | B??snia i Hercegovina | Bulg??ria | Ciutat del Vatic?? | Cro??cia | Dinamarca | Eslov??quia | Eslov??nia | Espanya | Est??nia | Finl??ndia | Fran??a | Ge??rgia1 | Gr??cia | Hongria | Irlanda | Isl??ndia | It??lia | Kazakhstan1 | Kosovo | Let??nia | Liechtenstein | Litu??nia | Luxemburg | Malta | Mold??via | M??naco | Montenegro | Noruega | Pa??sos Baixos | Pol??nia | Portugal | Regne Unit | Rep??blica de Maced??nia (FYROM) | Rep??blica Txeca | Romania | R??ssia1 | San Marino | S??rbia | Su??cia | Su??ssa | Turquia1 | Ucra??na | Xipre2
1. Estat parcialment a l'??sia. 2. Estat geogr??ficament a l'??sia, per?? sovint considerat part d'Europa per raons hist??riques i culturals.