Lituà
De Viquipèdia
|
'lietuvių kalba' |
|
|---|---|
| Pronunciació: | AFI: |
| Altres denominacions: | |
| Parlat a: | Lituània |
| Regió: | Riba est del Bàltic |
| Parlants: | 4 milions |
| Rànquing: | |
| Classificació genètica: | Indoeuropea Bàltica |
|
|
|
| Llengua oficial de: | Lituània i la Unió Europea. |
| Regulat per: | - |
|
|
|
| ISO 639-1 | lt |
| ISO 639-2 | lit |
| ISO/FDIS 639-3 | {{{iso3}}} |
| SIL | lit |
| {{{mapa}}} | |
| vegeu també: llengua | |
El lituà (en aquesta llengua lietuvių kalba) és una llengua bàltica (amb el letó són els dos darrers membres d'aquesta família) parlada per uns quatre milions de persones, tres milions dels quals a Lituània. És llengua oficial a Lituània i també a la Unió Europea arran de l'adhesió d'aquest país l'1 de maig de 2004.
Sembla que el lituà és una de les llengües indoeuropees que menys ha evolucionat des del teòric protoindoeuropeu i és, per tant, una de les més estudiades pels lingüistes.
Taula de continguts |
[edita] Localització geogràfica dels locutors
| Parlat a | Nombre de locutors | ||
|
|||
[edita] Els dialectes lituans
El lituà consta de dos dialectes (en lituà tarmės): l'Aukštaičių (al nord del país) i el Žemaičių/Žemaitiu (Samoguitià, al centre i al sud); veure mapes a [1]. Existeixen unes diferències significatives entre el lituà estàndard i el samoguitià. El dialecte samoguitià modern es va formar durant els segles XIII i XVI influenciat per la llengua curoniana.
Aquests dialectes lituans es divideixen en subdialectes (patarmės). Tots dos dialectes tenen 3 subdialectes. El samoguitià té una varietat oriental, septentrional i meridional; l'aukštaitià presenta un grup occidental (suvalkiečiai), meridional (dzūkai) i oriental. Òbviament cada subdialecte es divideix després en varietats més petites - els parlars (šnektos).
El lituà estàndard es fonamenta essencialment sobre els dialectes aukštaitians occidentals.
[edita] L'alfabet lituà
Com moltes llengües indoeuropees, el lituà empra un alfabet llatí modificat que consta de 32 lletres:
Vocals
| Majúscules | A | Ą | E | Ę | Ė | I | Į | Y | O | U | Ų | Ū |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Minúscules | a | ą | e | ę | ė | i | į | y | o | u | ų | ū |
| IPA | ɐ ɐː |
ɐː | æ æː |
æː | eː | i | iː | iː | oː o |
u | uː | uː |
Consonants
| Majuscule | B | C | Č | D | F | G | H | J | K | L | M | N | P | R | S | Š | T | V | Z | Ž |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Minuscule | b | c | č | d | f | g | h | j | k | l | m | n | p | r | s | š | t | v | z | ž |
| IPA | b | ʦ | ʧ | d | f | ɡ | ɣ | j | k | l | m | n | p | r | s | ʃ | t | ʋ | z | ʒ |
[edita] Gramàtica
El lituà és una llengua flexiva, on les relacions entre les parts de l'oració i les seves funcions s'expresen per numeroses flexions. Gèneres: Hi ha dos gèneres, el masculí (draugas, amic) i el femení (draugue, amiga). No hi ha neutre, encara que hi ha algunes formes que deriven d'un gènere neutre primitiu, sobretot adjectius atributius. Tenen un accent lèxic lliure i mòbil, caracteritzats per un accent entonatiu. Té cinc declinacions pels substantius, tres pels adjectius,i tres conjugacions verbals. Tots els verbs tenen present, passat, passat iteratiu i futur d'indicatiu, mode subjuntiu (o condicional) i mode imperatiu (ambdós sense distinció de temps), axí com l'infinitiu. Aquestes formes, excepte l'infinitiu, son conjugatives, tenint dues persones del singular, dos del plural y una forma de tercera persona comú per ambdós números. El lituà té el sistema de participis més ric de totes les llengües indoeuropeas, tenint participis derivats de tots els temps amb diferents formes actives i pasives, i varies formes del gerundi. Els substantius i altres paraules declinables poseeixenn set casos: nominatiu, genitiu, datiu, acusatiu, instrumental, locatiu y vocatiu.
En textos lituans més anticss podem trobar tres varietats adicionals del caso locatiu: l'ilatiu, l'adesiu i l'adlatiu. El és comú es l' ilatiu, que encara sobreviu en la llengua estàndar, en algunes expresions. Els altres dos casos estan practicament extingits.
La primera gramàtica prescriptiva de lituà fou escrita en llatí por Daniel Klein i fou publicada a Kaliningrado l'any 1653.
El primer Compendi de la llengua lituana fou publicat l'any 1856/57 per n'August Schleicher, professor de la Universitat de Praga.
[edita] Pare Nostre
El Pare Nostre en lituà.
Tėve Mūsų, kuris esi dangujè!
Teesie šveñtas tàvo vardas,
Teateinie tàvo karalystė,
Teesie tàvo valià
Kaip danguje, taip ir žemėje.
Kasdienės mūsų dúonos dúok mùms šiañdien
Ir atlèisk mums mūsų kaltès,
kaip ir mes atleidžiame sàvo kaltiniñkams.
Ir neléisk musu gùndyti,
bèt gélbėk mùs nuo pikto. Amen.
 |
Aquest article sobre llengües i lingüística és un esborrany i possiblement li cal una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint i millorant la qualitat de l'article. |
