Literatura irlandesa antiga

De Viquip??dia

Text en irland??s antic (s. VIII)

Literatura irlandesa antiga tracta de la literatura irlandesa feta en ga??lic irland??s durant l'edat mitjana fins el segle XVII. Es considera que fou l'edat d'or de la literatura irlandesa. El per??ode modern de la literatura ga??lica, amb el reviscolament ga??lic, ??s recollida en l'article literatura irlandesa moderna. L'escrit en ga??lic irland??s m??s antic es troba al manuscrit de W??rburg, i data potser del 700.

[edita] Per??ode antic

Durant l'alta edat mitjana (segles VIII-X) destacaria en poesia, destacaren el l??ric Flann Mac Conain, Maelmohr (amb una hist??ria de la invasi?? normanda), Eochain O Flainn (amb una cronologia d'Ulaidh), el ge??graf Cormacan, Conn nUa Lochcainn de Tara, Flann Mainstrech (annalista), Colman Ua Sesnain, Neide Ua Mael Chonaire, Gillh Moduda O Casidi i Guillh Na Noem Duinn. Les obres m??s importants, per??, s??n el Faeth fiada (El crit del c??rvol) del segle V, atribu??t a Sant Patrici, els Amra (Elogis) de Sant Columba, fets pel rigoliam (poeta oficial) Dallan Forgaill, en estil ret??ric, Trondam Guaire (Els convidats emprenyadors de Guaire), de caire sat??ric, Caht Paugur bau (El gat blanc) d???un poeta an??nim, Felire (Calendari d???Oengus Mac Aengobann) del 800, sobre les festivitats, les estacions de l???any i els fires, el Saltair na Rann (Psalteri de Rann), hist??ria b??blica feta en debide (poemes tallats en dos), Fianna batar i nEmain (Els guerrers que anaven a Emain), de caire hist??ric i mitol??gic, composta per Cinaed Ua Artacain (m. 975), Dindshenchus, antologia hist??rica en prosa i vers, Scuap Schrabuid (Devoci?? sagrada) de Colgu de Clonmacnoise (m. 796), mestre d???Alcu?? de York i els himnes de Colman (n. 662), Ultan (m. 656) i Fracc (m. 500).

Tamb?? foren importants les sagues de caire ret??ric, mitol??giques i hist??riques, recollides en Leabhar na hUidre (Llibre de la Vaca Bruna), compilat el 1106, poesia r??tmica amb incorporacions posteriors, recompila el cicle feni??, Leabhar na Laigineach (Llibre de Leinster), compilat el 1150, La Tain Bo Cuailnge (Incursi?? al ramat de Cooley) del segle VII-VIII, poema ??pic comparable a l???Eneida, Oidheadh Cloinne Lir (Els nens de Lir), roman?? sobre els fills de Tuireann, Scel Mucce Mic da Tho (Hist??ria del porc de Mac Datho), sobre competicions i caceres, Iomramh Brain Mac Febail (El viatge de Brendan), editat el 1895 com Imram Brain Maic Tibail, sobre els viatges del fam??s sant, Iomramh Curaigh Maoile Duin (Viatge de la barca de Muldoon), potser del segle VIII, Tochmarc Etaine (La cort d???Etain), editat el 1935, descriu un regne immortal de l???esposa de Midir i Eochaid Airem. i Fergus Finnbheoil (Fergus l???eloq??ent), poema de 32 versos.

P??gina del Llibre de Ballymote

Altres creacions foren Togail Troi (La presa de Troia), traducci?? d???un cl??ssic, Brigitbe bithnue (La llengua sempre nova), Fis Adamnain (Visi?? d???Adamnan), escrit pel sant d???Iona, Aislinge Meic con Glinne (Visi?? de Mac Conglin), visi?? d???un malalt de golafreria, Auraicept na Neces (Cartilla escolar), vocabulari amb instruccions de m??trica, considerat com a la primera gram??tica i proporcionada per Sant Cormac de Cashel (m. 908), el Leabhar Gabhala ??renn (Lllibre de les conquestes d'Irlanda), el Senchas Mor (El gran llibre de les lleis) codificat per Sant Patrici i Leabhar Na y Ceart (Llibre dels Drets), compilaci?? de les lleis brehones. Tamb?? destacaren els Mag Mell (Planura de les del??cies), Tir Tairngiri (Terra de promisi??) i Tu Na nOc (Terra de Joventut) sobre fets sobrenaturals; Imram na Corra, Imram Curaig Maelduin i Imram Snedgusa Ocers Mac Riagla, sobre viatges; Fotho Coltra Cnucha i Siaburcharpat Cemcleulains, del cicle feni??, aix?? com el Serliga Conculaid. Pel que fa als cicles mitol??gics irlandesos, altres foren Longes Mac n Uislenn (Exili dels fills d???Uisliu) sobre Deirdre i Noisi, Toraigheach Dhiarmada agus Gharainne, Cath Maige Tuired (Batalla de Mag Tuired), en la qual els danaans venceren els foromeus i el Cath Maigfe Rath (Batalla de Moira) sobre la bogeria de Suibhe.

[edita] Per??ode mitj??

Durant aquest per??ode els filidh foren substitu??ts pels bards, units en fam??lies heredit??ries que transmitien els poemes i costums ga??lics. En vers b??rdic s???adoptaren reformes m??triques, poc mon??tones i influ??des per l???amor cort??s i la tem??tica proven??al, com el Dantha Grada, recollit el 1926 per T. F. O'Rahilly, de caire amor cort??s, i el Creosanacht, poesia humor??stica, com el sirvent??s. Muireadhach Albanach O'Dalaigh (1180-1240) fou el bard m??s important del per??ode. Entre els segles XI i XI hi ha 200 obres classificades pel seu inici: Togla (conquesta), imrama (viatge per mar), Fis (visi??), Tana (Incursi??), Catha (batalla), Uatha (caverna), Tochmarca (demanda de matrimoni), Oitte (Mort violenta), Fessa (festa), Forbassa (setge), Echtrada (aventura), Serca (Amors), Sluadig (expedici?? militar) i Tochomlada (migraci??). Del cicle feni??, que continu?? fins alguns segles m??s tard, podem destacar Agallamh na Senorach (Interrogatori de l???Anci??), potser del 1200, amb Oisin i Caoilte, de caire nost??lgic d???un passat glori??s, i rl Cath Fionntragha (La batalla de Ventry), degeneracio de l???anterior, conmposta per Fergus Mac Lethi (s. XIV).

Tamb?? destacaren durant aquest per??ode les sagues, amb personatges m??s moderns i herois de els lluites contra els normands. Les principals s??n: Cogadh Gaedhal re Gallaigh (La guerra dels irlandesos amb els estrangers) apologia de Brian Boru, Scel na Aodh Ruadh O'Domhnaill, biografia de caire apolog??tic, de Lughaidh O???Cleirig, Macgnimartha Finn (Proeses del jove Finn), i el Cicle d'Ulster, que compr??n els llibres: Leabhar baile an Mhota (Llibre de Ballymote), Leabhar Buidhe Lecain (Llibre Groc de Lecan), Leabhar Mor Lecain (Llibre Gran de Lecan) i Leabhar Brecc (Llibre de tots els colors).

Alguns dels autors destacats del per??ode foren Gillh Brigese Mac Conmidhe, autor de poemes ??pics; Donchad Mor O'Dalaigh (1175-1244), autor d???himnes a la Verge; Amergin Mac Amalgaraid, autor de la topografia Coir Anmains; obres com Caithreim Cellachain Caisil (La guerra amb els normands), i d???altres com els sermons Scela na Eserci i Scela Lai Brotha, els proverbis Tecosca Carmari i Senbriathra Jitrail, les traduccions de l???Eneida de Virgili (Imtechta Aeniusa) i de Luc?? (Cath Cathaida), aix?? com els llibres de lleis Critts Joblach, Athgabail i Cain Domnaig. Quan a llibres d???hist??ria, destaquen els Synchronismes de Flann de Monasterboice, el poema cronol??gic de Gilla Caemhain (m. 1072), els Annala de Tighernach O'Braoain (m. 1088), abat de Cluam Maecu Noise; Annala an Inisfail (Annals d'Innisfallen) de Maelsuthain (m. 1079), pr??ncep de Loch Lein, continuades fins el 1215; Annala na Ulaid per Cathal Mac Guire de Loch Erne (m. 1498); els Annala an Cillin an Chronain (Annals de Kilronan) fins el 1590 i els Annala na Connachta (Annals de Connacht) del 1223 al 1562. Altres foren Gofraidh Fionn ?? D??laigh (1320-87), Tadhg ??g ?? Huiginn (m. 1448), Tadhg Dall ?? Huiginn (1550-91), Eochaidh ?? hEodhusa (1567-1617) i Fear Flatha ?? Gn??mh (1602-40).

[edita] Per??ode tard??vol

L???emigraci??, la despossessi?? dels nobles ga??lics i la desparici?? conseg??ent dels bards marcaran la literatura del per??ode, caracteritzada per la transici?? del dan d??reach (vers estricte dels bards) a l???amhran (can??ons m??triques de poetes no professionals). Dues de les darreres escoles b??rdiques, la D??mh-scoil Muscra?? i D??mh-scoil na Bl??rnan, eren a Cork. Alguns dels darrers bards m??s importants del per??ode foren Daibhi O'Bruadair (1625-1698), mort en la pobresa, Tourlough O'Carolan (1670-1738), Tadgh Dall O'Huggin (mort el 1617), Eochan Ruadh O'Suillebhain (Owen Roe O'Sullivan, 1748-1784), Aodhagan O'Rathoille (Egan O'Rahilly, 1665-1726), autor d'Aislings (Visions) i de la pe??a en prosa sat??rica Pairliment Chloinne Tomais (El parlament del Clan Thomas), i sobretot el m??s fam??s del per??ode, Brian Mac Giolla (Brian Merriman, 1750-1805), autor del gran poema ga??lic del per??ode, Cuirt an mheadhon oidhche (La cort de mitjanit, 1780). Tamb?? destacaren els feis, una mena de jocs florals itinerants.

Alguns intel??lectuals escriviren en llat??, com Prionsias ?? Maolmhuaidh (Francis Molloy, 1614-1684) autor de Disputatio Theologica de Incarnatione Verbi (1645); Cursus Philosophiae (1666), i el poema Iubilatio Genethliaca in honorem prosperi Balthasaris Philippi Hispaniarum Principis (1658), el devocionari L??chrann na gCreidmheacho Lucerna Fidelium (1676), i una Grammatica Latino-Hibernica (1677).

En prosa destacaren les obres de caire sat??ric i religi??s dels franciscans, guardians de la llengua amb impremtes a Leuven i Londres, com Michael O'Cleary (M??che??l ?? Cl??irigh 1575-1643), autor dels Annala Rioghachta Eireann (Annals dels Quatre Mestres, 1636) i Reim Rioghaidhe (Llista reial, 1630), hist??ria dels principals reis d???Irlanda; Seathruin Ceitinn (Geoffrey Keating, 1570-1646) amb Foras fearsa an Erinn (Hist??ria d???Irlanda, 1640); Florence Conry, amb Sgathan an Chrobhaidh (Mirall de pietat), Anthony Gernen amb Parthas an Esuma (Parad??s de l?????nima); i el bisbe d'Armagh, Hugh Mac Caghwell (1571-1626) amb Sgathan Sacramuinthe na Aithrige (Espill del sacrament de penit??ncia, 1618). Endem??s, el 1603 rest?? compilada An tiomna nuad ar dTigearna ar Slanuigteodra Josa Criosd, Airna Tarruing go Firminneach as ab nGreigs nGdarac, traducci?? de la B??blia sencera al ga??lic i impresa a Dubl??n pels bisbes Mortogoch O???Cionga (O???King) i G. O???Donnell.

Parliament na mBan (Parlament de les dones), de finals del segle XVII, fou una de les primeres mostres de prosa en el dialecte de Munster. Els darrers poetes irlandesos del per??ode foren Dughaltach Mac Fir Bhisigh, autor de genealogies hist??riques; Ferfesa O'Cainti, Tadhg Mac Daire, Hugh Ward/Aodh Mac An Bhaird (1590-1635), Manghus O'Domnhaill (1500-1563) amb Beatha Cholm Cille (Sant Columb??, 1532) i Cridhe l??n do smuaintighthibh, Torna Ecces, Sean O'Neachtain (1655-1728), el seu fill Tadhg O'Neachtain (1680-1750), Eoghan ?? Caoimh (1656-1726), Se??n ?? Murchadha (1700-62), M??che??l ??g ?? Long??in (1766-1837), Hugh i Andrew Mac Curtain/S??amas Dall Mac Cuarta, (1647-1733), Cathal Bu?? Mac Giolla Gunna (1680-1756), Peadar ?? Doirn??n, (1704-1769), Art Mac Cumhaigh (1738-1773), P??draig??n Haic??ad (1600-54), Aindrias Mac Craith (1708-95), Donnchadh Rua Mac Con Mara (1715-1810), Antaine ?? Reachtabhra o Raifteara?? (1784-1835), Se??n ?? Coile??in (1754-1817) amb el poema Machnamh an Duine Dhoil??osaigh (Reflexions de la malenconia humana), Riocard Bair??ad (1740-1819), Sean O'Toomy, Sean Clarach Mac Domhnaill (1691-1754), autor de l???aisling (poema) simb??lic d???Irlanda, R??is??n dubh (Rosa negra), Andrew Mac Grath, Tadhg Gaulach O'Suillebhain (1715-1795), M??che??l Coim??n de Clare, autor de les Oisin na Bro na Fianna (1750), i Donough Mac Conmara, autor d???Eachtra Giolla on Amarain. Art O'Leary, antic coronel de l???ex??rcit austriac, compos?? el 1773 un Caoineadh (Lament) a la seva v??dua Eibhl??n Dubh N?? Chonail. Finalment podem nomenar D??ibh?? de Barra (1757/8-1851), P??draig Phiarais C??nd??n (1777-1857), Amhlaoibh ?? S??illeabh??in (1780-1837), Tom??s Rua ?? S??illeabh??in (1785-1848), Art Mac Bionaid (1793-1879), Aodh Mac D??naill (1802-67) i Niocl??s ?? Cearnaigh (1829-74).