Lisboa
De Viquipèdia
|
|||||
| Localització | |||||
 |
|||||
| Estat • Regió • Subregió • Districte |
Portugal Lisboa Grande Lisboa Lisboa |
||||
| Superfície | 83,84 km² | ||||
| Altitud | n/d | ||||
| Població (2001) • Densitat |
546.477 hab. 6.518,09 hab/km² |
||||
| Coordenades | 38° 42′ N, 9° 11′ O | ||||
| Sistema polític Nuclis |
53 |
||||
| Codi postal | 1000-1900 |
||||
| Festa municipal | 13 de juny | ||||
| Fundació del municipi | 1179 (D. Afonso Henriques) | ||||
| Patró | patró major: Santo António de Lisboa patró menor: São Vicente |
||||
| Web | |||||
Lisboa és la capital i la ciutat més gran de l'estat de Portugal. Està situada a l'estuari del riu Tajo (Tejo). A més de la capital del país és també la capital del Districte de Lisboa, de la regió de Lisboa, de l'àrea metropolitana de Lisboa, i és també el centre principal de la sub-regió estadística de la Gran Lisboa. La ciutat té un població de 564.657 (2001) habitants, i l'àrea metropolitana 3 milions, una quarta part de la població del país. Lisboa és la ciutat més rica de Portugal amb un PIB per càpita superior a la mitjana europea.
La superfície del municipi és de 83,84 km², la densitat de població és per tant de 6518,1 hab./km². El municipi està dividit en 53 freguesias (parròquies civils) i està limitat al nord pels municipis d'Odivelas i Loures, a l'oest per Oeiras, al nord-est per Amadora i a l'est i al sud per l'estuari del Tajo. A través de l'estuari Lisboa connecta als municipis de Margem Sul: Almada, Seixal, Barreiro, Moita, Montijo i Alcochete.
Taula de continguts |
[edita] Història
Segons la llegenda, la ciutat va ser fundada per Ulisses. Els grecs hi van establir un port comercial, que els romans van anomenar "Olissipo" que amb el temps va canviar a "Olissipona" o "Lissipona". Sota el control àrab, el nom de la ciutat va canviar a al-ʾIšbūnah (الأشبونة) i finalment va canviar al seu nom actual, després de la reconquesta el 1147. El 1255 es va convertir en capital del Regne de Portugal.
L'època de major prosperitat per a Lisboa va ser el segle XVI gràcies al comerç amb l'Àsia i l'Amèrica, i l'or provinent del Brasil. Un terratrèmol l'1 de novembre, 1755 va destruir el 85% de la ciutat i 90.000 persones van morir.
[edita] Monuments
Com a monuments i llocs d'interès turístic es destaquen, de la Lisboa medieval:
- el castell de São Jorge, al turó més alt del centre de la ciutat.
- el barri d'Alfama, de carrers estrets, que va sobreviure al terratrèmol de 1755.
- la Seu.
- el Convent del Carme.
De la ciutat de l'època dels Descobriments podem veure avui, a la zona de Belém, dues construccions classificades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat:
- el Monestir dels Jerònims, edificat per ordre del rei Manuel I.
- la Torre de Belém, construcció militar de guàrdia a la desembocadura del Tajo.
Des de l'inici del segle XVIII el monument més significatiu és l'aqüeducte de les Aigües Lliures. Després del terratrèmol de 1755, segons el pla en quadrícula aprovat pel marquès de Pombal per a la zona central de la ciutat (a l'anomenada "Baixa pombalina"), van construir-se les places del Comércio, a prop del Tajo, i la de Dom Pedro IV (antigament conegut com el Rossio). A les proximitats, i amb interès històric o artístic, es troben la Praça dos Restauradores i l'Elevador de Santa Justa, ascensor projectat al final del segle XIX per Mesnier du Ponsard, un deixeble d'Eiffel.
També destaquen els palaus reials de les Necessitats (Palácio das Necessidades) i de l'Ajuda, a la part oest de la ciutat.
A la fi del segle XIX els plans urbanístics permetran estendre la ciutat més enllà de la Baixa, vall amunt, cap a l'actual Avenida da Liberdade (Avinguda de la Llibertat). El 1934 és construïda la Praça do Marquês de Pombal, que tanca la part superior de l'avinguda.
Al segle XX destaquen els extensos plans urbanístics de les Avingudes Noves, la Universitat de Lisboa i la zona dels Olivais, i els més recents Parc de les Nacions i la zona de l'Alta de Lisboa, encara en construcció. Els edificis més notables pel que fa a l'arquitectura del final del segle XX són, entre altres, les Torres das Amoreiras (1985, de l'arquitecte Tomás Taveira), el Centre Cultural de Belém (inaugurat el 1991), l'Estació d'Orient (de Santiago Calatrava), la Torre Vasco da Gama i l'Oceanari de Lisboa (de Peter Chermayeff), tots de 1998.
[edita] Economia
El port de Lisboa genera una gran activitat econòmica.
Les indústries principals són el refinament de petroli, indústria tèxtil, drassanes, siderúrgia i pesca, tot i això el sector terciari és predominant.
Lisboa és la ciutat més rica de Portugal amb un PIB per càpita superior a la mitjana europea.
[edita] Cultura
[edita] Música
La música tradicional de Lisboa és el fado, cançó nostàlgica acompanyada amb la guitarra portuguesa.
[edita] Espais públics i museus
Lisboa disposa de nombroses universitats públiques i privades (Universitat de Lisboa, Universitat Técnica de Lisboa, Universitat Nova de Lisboa), biblioteques (Biblioteca Nacional) i museus, destacant-se el Museu Nacional d'Arte Antic, el Museu Calouste Gulbenkian, el Museu do Chiado, el Museu de Farmácia, l'Oceanari de Lisboa, el Museu Nacional dos Coches, el Museu Militar i el Museu de la Ciutat. Entre les sales d'espectacles es destaquen el Coliseu de Lisboa, l'Aula Magna de la Universitat de Lisboa, el Teatre Nacional D. Maria II, el Teatre Nacional de São Carlos (Ópera), els auditoris de la Fundació Calouste Gulbenkian i del Centre Cultural de Belém i el Pavellò Atlàntic.
[edita] Gastronomia
La gastronomia de Lisboa està influïda per la proximitat al mar. Són especialitats típicament lisboetes les pataniscas de bacalhau, els peixinhos da horta (que són fets amb mongetes verdes, no pas amb peix) i els famosos dolços pastéis de Belém.
[edita] Personatges rellevants
- Antonio Lobo Antunes escriptor.
[edita] Infraestructures
La ciutat està connectada a l'altre marge del riu Tajo per dos ponts: el pont 25 d'Abril, a la part sud, inaugurat el 6 d'Agost de 1966, que connecta Lisboa i Almada i el pont Vasco da Gama, inaugurant el maig de 1998, que connecta el nordest de la capital (Sacavém) amb la ciutat de Montijo.
L'aeroport de Lisboa (aeroport da Portela) es situa a 7 km. del centre, a la zona nord-est de la ciutat. En 2005 va ser aprovada la construcció d'un nou aeroport a la zona d'Ota, prop de 40 km al nord de la ciutat.
El port de Lisboa és la destinació de nombrosos creuers i és un dels principals ports turístics europeus.
La ciutat va acollir, en 1998, l'exposició mundial (Expo 98), dedicada a la temàtica dels oceans. L'exposició va obrir el 22 de Maig de 1998, precisament el dia en que es van celebrar els 500 anys de la descoberta de la ruta marítima per a la Índia per Vasco da Gama.
La ciutat disposa d'una xarxa ferroviària urbana i suburbana amb 9 línies (essent 4 de metro i 5 de tren suburbà, en total 119 estacions (48 de metro i 71 de tren). Les principals estacions són Oriente, Rossio, Cais do Sodré i Santa Apolónia. Existeix a més una xarxa de transports fluvials que lliguen els dos marges del Tajo, amb estacions a Cais do Sodré, Belém, Terreiro do Paço i Parc de les Nacions, al marge nord, i Cacilhas, Barreiro, Montijo, Trafaria, Porto Brandão i Seixal al marge sud. No es pot deixar d'esmentar la xarxa de tramvies, que corre principalment per la part baixa de la ciutat.Molts d'ells son encara models d'època, molt ben conservats, que desperten l'admiració dels joves i la nostàlgia dels mes grans. I els taxis lisboetes, la majoría d'ells Mercedes Benz, que eren verds i negres i que desde fa uns anys, han passat a lluír el color crema, tipic de les ciutats alemanyes.
[edita] Enllaços externs
- Alfama i Castelo Assaig fotogràfic amb text sobre els barris més antics de Lisboa
