Linux

De Viquip??dia

Aquest article tracta sobre el nucli (kernel) del sistema operatiu. Per a altres significats, vegeu ??GNU/Linux??.

El ping???? Tux ??s la mascota del Linux

ubuntu

Principals sistemes
operatius

BSD

FreeBSD - NetBSD

OpenBSD - DragonFly BSD

PC-BSD

GNU/Linux (Llista)

Debian - Fedora

Gentoo - Mandriva

Red Hat - Slackware

SuSE - Ubuntu

Mac OS

System 6 - System 7

Mac OS 8 - Mac OS 9

Mac OS X -.0 -.1 -.2 -.3 -.4 -.5

MS-DOS

DOS 3.3 - DOS 5 - DOS 6

QDOS - DR-DOS - PC-DOS - CP/M

Microsoft Windows

3.x - 95 - 98 - Me

NT - 2000 - XP - 2003 - XP 64

Vista - 7 - Live - Mobile

Altres

AmigaOS - BeOS - Haiku OS

OS/2 - QNX

Palm OS

Solaris - UNIX

MVS - OS/400 - VMS

ReactOS

Linux ??s un nucli del sistema operatiu, desenvolupat inicialment per Linus Torvalds, i distribu??t amb la llic??ncia GPL de GNU. El conjunt del sistema operatiu format pel nucli del sistema o kernel Linux, juntament amb les utilitats GNU s'anomena GNU/Linux.

Actualment existeixen nombroses distribucions de programari de GNU/Linux, algunes de les quals gestionades per empreses privades (SuSE, Mandriva, RedHat) i d'altres per comunitats d'usuaris i programadors (Debian, Knoppix, Gentoo) i fins i tot Comunitats aut??nomes (LinEx,Linkat) o Instituts d'Ensenyament Secundari (BIADIX). Les difer??ncies que tenen s??n b??sicament l'alliberament (o tancament) de codi a la comunitat, la incorporaci?? (o la manca) d'interf??cies gr??fiques per a la gesti?? de nombroses aplicacions, la facilitat (o complicaci??) d'instal??laci?? i ??s, i la m??s evident: El grau de depend??ncia d'una empresa.

Taula de continguts

1 Hist??ria del Linux
- 1.1 Cronologia
- 1.2 Manteniment i desenvolupadors notables
2 Grups d'usuaris en catal??
3 Enlla??os externs

[edita] Hist??ria del Linux

Linus va comen??ar a desenvolupar Linux com a part del seu projecte de final de carrera, i va presentar-ne la primera versi?? el 17 de setembre de l'any, 1991 quan tenia tant sols 21 anys. A partir d'aquell moment, nombrosos col??laboradors es van afegir al projecte. Avui en dia, Linux continua essent desenvolupat per un gran nombre de programadors d'arreu del m??n, amb Linus Torvalds mantenint una certa direcci?? del projecte.

Genealogia simplificada dels derivats de Unix i cl??nics.

Linux va anar com l'anell al dit al projecte GNU, un projecte que pretenia de desenvolupar un sistema operatiu totalment lliure, a l'estil d'Unix, i que tenia un bon joc d'aplicacions i utilitats, per?? li faltava un nucli. A aquest sistema operatiu se l'anomena GNU/Linux, tot i que per extensi??, habitualment s'utilitza el nom Linux per designar tamb?? el sistema operatiu complet.

[edita] Cronologia

Abril de 1991 - Linus Torvalds comen??a a treballar en algunes idees simples per a un sistema operatiu. Comen??a fent un gestor de tasques en llenguatge ensamblador del xip d'Intel 80386 i un controlador de terminal.

25 d'agost de 1991 - Torvalds escriu al grup de not??cies comp.os.minix: [1]

I'm doing a (free) operating system (just a hobby, won't be big and professional like gnu) for 386(486) AT clones. This has been brewing since April, and is starting to get ready. I'd like any feedback on things people like/dislike in minix, as my OS resembles it somewhat (same physical layout of the file-system (due to practical reasons) among other things).

I've currently ported bash(1.08) and gcc(1.40), and things seem to work. This implies that I'll get something practical within a few months [...] Yes - it's free of any minix code, and it has a multi-threaded fs. It is NOT portable (uses 386 task switching etc), and it probably never will support anything other than AT-harddisks, as that's all I have :-(.

[...] It's mostly in C, but most people wouldn't call what I write C. It uses every conceivable feature of the 386 I could find, as it was also a project to teach me about the 386. As already mentioned, it uses a MMU, for both paging (not to disk yet) and segmentation. It's the segmentation that makes it REALLY 386 dependent (every task has a 64Mb segment for code & data - max 64 tasks in 4Gb. Anybody who needs more than 64Mb/task - tough cookies). [...] Some of my "C"-files (specifically mm.c) are almost as much assembler as C. [...] Unlike minix, I also happen to LIKE interrupts, so interrupts are handled without trying to hide the reason behind them

Setembre de 1991 - Es publica la versi?? 0.01 de Linux. (10,239 l??nies de codi)
Octubre de 1991 - Es publica la versi?? 0.02 de Linux. [2]
Desembre de 1991 - Es publica la versi?? 0.11 de Linux. Aquesta ??s la primera versi?? que es pot compilar fent servir Linux (anteriorment el desenvolupament es duia a terme amb Minix)
19 de gener de 1992 - Primer missatge al grup de not??cies alt.os.linux newsgroup.[3]
31 de mar?? de 1992 - Es crea el grup de not??cies comp.os.linux.[4]
Mar?? de 1992 - La versi?? 0.95 ??s la primera que pot executar el sistema de finestres X.
Durant tot el 1993, i principis del 1994 es produeixen 15 versions de desenvolupament etiquetades 0.99.*
14 de mar?? de 1994 - Es publica la versi?? 1.0.0 de Linux (176,250 l??nies de codi)
Mar?? de 1995 - Es publica la versi?? 1.2.0 de Linux (310,950 l??nies de codi)
9 de maig de 1996 - Es suggereix que Tux el ping???? sigui la mascota de Linux.
9 de juny de 1996 - Es publica la versi?? 2.0.0 de Linux (777,956 l??nies de codi)
25 de gener de 1999 - Es publica la versi?? 2.2.0 de Linux (1,800,847 l??nies de codi)
18 de desembre de 1999 - Es publiquen pegats per el IBM mainframe en la versi?? 2.2.13, fent possible l'adopci?? de Linux per part de les grans empreses.
4 de gener de 2001 - Es publica la versi?? 2.4.0 de Linux (3,377,902 l??nies de codi)
17 de desembre de 2003 - Es publica la versi?? 2.6.0 de Linux (5,929,913 l??nies de codi)
24 d'abril de 2006 - Es publica la versi?? 2.6.16.11 de Linux (6,981,110 l??nies de codi)[5].

[edita] Manteniment i desenvolupadors notables

Encara que Linus Torvalds supervisa i publica el codi de les darreres versions del nucli, ha delegat el manteniment de les versions antigues a altres programadors:

Versi??	Mantenidor
2.0	David Weinehall
2.2	Marc-Christian Petersen (anteriorment Alan Cox)
2.4	Willy Tarreau (anteriorment Marcelo Tosatti)
2.6.16	Adrian Bunk
2.6	Andrew Morton / Linus Torvalds