Lemnos

De Viquipèdia

Myrina

Lemnos (en grec Λῆμνος, Limnos) és una illa grega a la mar Egea entre el Mont Atos i els Dardanels (Hel·lespont), al sud-oest d'Imbros. És part de la prefectura de Lesbos on forma una província junt amb la veïna illa d'Àgios Efstràtios (habitada per alguns pescadors que viuen al llogaret del mateix nom a la costa nord-oest) que fou l'antiga Khrise o Chryse (Χρυσή).

[edita] Superfície i població

La seva superfície és de 476 km2. La capital és Myrina (del nom del primer rei mític de l'illa Thoandas) a la costa oest. L'illa està formada per dos parts ja que al centre s'estreny per dos badies: al nord el golf Pornias i al sud la badia de Moudros. Les principals ciutats són, a part la capital, Moudros, Romano (les dues a la badia de Moudros) i Atsiki, a la part centre oriental de la part occidental, prop de l'istme. La població es de 18.000 habitants.

[edita] Excavacions

A la part oriental s'ha excavat una ciutat prop del llogaret de Kaminia, al que els arqueòlegs italians han batejat com Poliochni, que és, probablement, la primera ciutat europea ja que fou construïda vers el 3000 aC, potser una mica abans i tot; un edifici a les restes sembla que estava destinat a les reunions dels caps per decidir els afers essencials, que ha estat considerat la primera mostra de democràcia a Europa. Restes antigues es troben tambe a Ifestia i Kavirio a la costa nord-est.

[edita] Llegenda

El seu primer nom fou Etàlia (Aethaleia Αἰθάλεια) per la seva naturalesa volcànica i segons es creu en relació a la muntanya anomenada Mosychlus (Μόσυχλος). El nom Lemnos li fou donat per la gran deessa que va ser adorada a l'illa des el 800 al 500 i fou anomenada Lemnos pels habitants. Segons la llegenda que recull Homer fou habitada per la tribu tràcia dels sinties (Σίντιες que probablement vol dir "lladres") i quan els argonautes van desembarcar a l'illa la van trobar habitada només per dones que havien matat als seus homes perquè els havien estat infidels amb dones tràcies; els argonautes i les dones de l'illa van originar als minies (llatí minyae, grec Μινύαι) que en foren expulsats pels tirrens pelàsgics expulsats de l'Àtica. Els pelàsgics, durant un festival van ser infidels a les seves dones i es van aparellar amb dones d'Àtica però després van matar a aquestes dones i els fills que havien tingut amb elles; aquesta atrocitat i l'anterior matança de marits van fer sinònim els "fets de Lemnos" d'una atrocitat qualsevol.

[edita] Història

Vers el 521 aC o el 513 aC fou conquerida per Otanes, general de Darios I el gran. Miltíades la va bestreure als perses vers el 510 aC i es van construir muralles la ciutat principal que era Hefèstia. Des llavors fou sempre possessió atenenca i va romandre en possessió d'Atenes a la pau d'Antàlcides quant totes les demes ciutats foren fetes independents (igual que Imbros i Sciros). A la meitat del segle IV va passar a mans de Macedònia . Els romans, després de derrotar Filip V de Macedònia, van restituir aquestes illes a Atenes, que havien estat incorporades a Macedònia. Sota els romans, a més de Hefèstia (Hephaestias, Hφαιστίας ) ja existia Mirina (Myrina o Μύρινα). Segons Plini hi havia un Laberint amb 150 columnes. La principal producció de l'illa era l'anomenada terra lemnia o terra sigillata, que els metges utilitzaven antigament per ferides i picades de serps.

A partir del segle XI els monjos de Mont Atos van anar comprant terrenys a l'illa i ja posseïen un terç de les terres el 1204. Pel mateix temps a la principal ciutat bizantina, Kotsinos, es va establir una colònia comercial veneciana (finals del segle XI) que va obtenir església pròpia el 1136. El 1207 va passar als Navigajiosi, i el Gran duc de Lemnos Filocalo Navigajosi va construir la fortificació veneciana en un turó artificial vers el 1214; els venecians van perdre l'illa vers el 1260 que va tornar a l'Imperi Bizantí restaurat. El 1387, l'emperador bizantí Joan V Paleòleg en va acordar la cessió al seu nét (per la seva mare Maria Paleòleg), el genovès Francesc II Gattiluso de Lesbos, juntament amb Tassos, Imbros i Samotràcia. El 1442, els otomans la van assetjar; el governador n'era Constantí Paleòleg, ex dèspota de Morea que fou el darrer emperador bizantí; la seva dona Caterina Gattiluso no va poder suportar els rigors del setge i va morir essent enterrada a l'illa. El 1462, ocupada Lesbos, la illa es va posar sota protecció de Venècia. Del 1470 al 1477 fou governada per Francesco Pasqualingo. El 1478 els otomans la van tornar a assetjar i fou defensada per Maroula, la filla del governador venecià de l'illa. Finalment el 1479 fou conquerida pels otomans.

Va romandre en mans dels turcs; el 1770 fou atacada pels russos (almirall Orlov) però no van aconseguir conquerir la fortalesa i es van retirar. Durant l'ocupació otomana es va dir Stalimene (εἰς τὰν Λῆμνον) però els naturals li deien pel seu nom habitual.

Els grecs la van ocupar el 1912, però la van retornar pel tractat de pau de 1913. El 1920 el tractat de Sèvres la va adjudicar a Grècia i al tractat de Lausana de 1923 fou confirmada com illa grega.