Lech Wa????sa

De Viquip??dia

Lech Wa????sa

17?? President de Pol??nia 2n de la Tercera Rep??blica
Mandat 23 de desembre de 1990 ??? 23 de desembre de 1995
Precedit per	Wojciech Jaruzelski (PZPR)
Succe??t per	Aleksander Kwa??niewski (SLD)

Naixement	29 de setembre de 1943 Popowo (Cui??via i Pomer??nia, Pol??nia)
Partit pol??tic	Partit de la Solidaritat (NSZZ)
Parella	Danuta Wa????sa
Professi??	Electricista
Religi??	Cristi?? cat??lic rom??

Premi Nobel de la Pau
(1983)

Lech Wa????sa ( Popowo, Pol??nia 1943 ) ??s un pol??tic, sindicalista i activista dels drets humans polon??s. Va ser co-fundador del sindicat Solidaritat (Solidarno????), el primer sindicat independent del bloc sovi??tic, guardonat amb el Premi Nobel de la Pau l'any 1983, i President de Pol??nia entre 1990 i 1995.

[edita] Biografia

Va n??ixer el 29 de setembre de 1943 a la ciutat de Popowo, poblaci?? situada en el voivodat de Cui??via i Pomer??nia, fill d'un fuster i la seva dona. Va estudiar prim??ria i formaci?? professional abans d'entrar a la Drassana de Gda??sk, coneguda com "Drassana Lenin", com a t??cnic electricista el 1967. L'any 1969 es va casar amb Danuta Go??o??, i la parella va tenir vuit fills. Va ser membre del comit?? il??legal de vaga en aquella drassana el 1970. Despr??s del sagnant final de la vaga, en qu?? van resultar morts uns 80 treballadors degut a l'actuaci?? de la policia antidisturbis, Wa????sa va ser detingut i condemnat per "comportament antisocial"; arran d'aix?? va passar un any a la pres??.

El 1976 va perdre el seu lloc de treball a la "Drassana Lenin" per recollir signatures per a la petici?? de la construcci?? d'un monument en mem??ria dels treballadors assassinats. A causa de la seva inclusi?? en una llista negra informal no va poder trobar cap altra feina i va ser mantingut, durant un temps, per amics personals molt propers.

El 1978 al costat d'Andrzej Gwiazda i Aleksander Hall va organitzar el moviment clandest?? Wolne Zwi??zki Zawodowe Wybrze??a ("Sindicat lliure de Pomer??nia"). Va ser detingut diverses vegades l'any 1979 per desenvolupar una organitzaci?? "anti-estat", per?? no va ser declarat culpable en el judici i fou alliberat a principis de 1980; despr??s d'aix?? va tornar a la seva antiga feina de Gda??sk.

[edita] L??der sindical

El 14 d'agost de 1980, despr??s del comen??ament d'una vaga laboral a la "Drassana Lenin", va escalar el seu mur il??legalment i es va convertir en l??der de la vaga. Aquesta vaga va ser seguida de forma espont??nia per unes altres per tota Pol??nia. Diversos dies despr??s va aturar als treballadors que volien deixar la drassana i els va persuadir per organitzar el Mi??dzyzak??adowy Komitet Strajkow ("Comit?? de Coordinaci?? de Vaga") per dirigir i donar suport la vaga general espont??nia a Pol??nia. Al setembre d'aquest any el govern comunista va signar i va acordar amb el "Comit?? de Coordinaci?? de Vaga" permetre la legalitzaci?? de l'organitzaci??, per?? no sindicats realment lliures. El Comit?? de Coordinaci?? de Vaga es va legalitzar com a "Comit?? de Coordinaci?? Nacional del Sindicat Lliure Solidarno????", i Wa????sa va ser escollit president d'aquest comit??.

Wa????sa va romandre en aquest lloc fins el desembre de 1981, quan el Primer Ministre Wojciech Jaruzelski va declarar la llei marcial, i per la qual fou empresonat durant 11 mesos al el sud-est de Pol??nia, prop de la frontera amb la Uni?? Sovi??tica fins el 14 de novembre de 1982.

L'any 1983 va sol??licitar tornar a la Drassana de Gda??sk, al seu antic lloc d'electricista. Mentre que formalment se'l tractava com un "simple empleat", va estar pr??cticament sota arrest domiciliari fins l'any 1987. El 1983 fou guardonat amb el Premi Nobel de la Pau, premi que no va poder recollir personalment per por que el govern no el deix??s tornar a Pol??nia. La seva dona, Danuta Wa????sowa, va rebre el premi en el seu lloc i Wa????sa va cedir l'import monetari del premi al moviment "Solidaritat", temporalment exiliat, i amb seu a Brussel??les.

[edita] Canvi pol??tic

Entre 1987 i 1990 Wa????sa va organitzar i va liderar un semi-il??legal Comit?? Executiu Temporal del Sindicat Solidaritat. El 1988 va organitzar una vaga laboral a la Drassana de Gda??sk, demandant ??nicament la re-legalitzaci?? del sindicat Solidaritat. Despr??s de vuit dies, el govern va accedir a entrar en converses en una taula rodona al setembre. Wa????sa fou el l??der informal del costat no governamental durant aquestes converses, i en elles el govern va signar i acceptar el restabliment del sindicat Solidaritat i organitzar eleccions "semi-lliures" al parlament de Pol??nia.

El 1989 va organitzar i liderar el Comit?? Ciutad?? del President del Sindicat Solidaritat. Formalment era ??nicament un cos d'assessors, per?? en la practica era un tipus de partit pol??tic, que va guanyar les eleccions parlament??ries de 1989, l'oposici?? va prendre tots els escons del Sejm (Parlament de Pol??nia) que van estar subjectes a eleccions lliures i tots menys un dels escons del restablert senat; i d'acord amb els acords de la taula rodona nom??s els membres del Partit Comunista Polon??s i els seus aliats podien ocupar el restant 64% dels escons del Sejm.

Mentre que t??cnicament era ??nicament el President del Sindicat Solidaritat, Wa????sa jugava un paper clau en la pol??tica polonesa. A la fi de 1989 va persuadir a l??ders d'aliats formals dels comunistes per formar una coalici?? governamental no comunista, que seria el primer govern no comunista en l'esfera d'influ??ncia del bloc sovi??tic. Despr??s d'aquest acord, per a la gran sorpresa del Partit Comunista, el parlament va escollir Tadeusz Mazowiecki com a Primer Ministre de Pol??nia. Aix??, Pol??nia, que seguia sent en teoria un pa??s comunista, va comen??ar a canviar la seva economia a un sistema de lliure mercat.

El 9 de desembre de 1990 Wa????sa va guanyar les eleccions presidencials i es va convertir en President de Pol??nia per als seg??ents cinc anys. Durant la seva presid??ncia va comen??ar una anomenada "guerra en el cap" que pr??cticament suposava un canvi de govern anual. El seu estil de presid??ncia va ser fortament criticat per la majoria dels partits pol??tics, i va perdre molt del suport p??blic inicial a la fi de 1995. No obstant aix??, durant la seva presid??ncia Pol??nia canvi?? radicalment passant d'un r??gim comunista opressiu, sota el control estricte de la Uni?? sovi??tica i amb una feble economia, a un pa??s democr??tic i independent amb una economia de lliure mercat amb un r??pid creixement posterior.

Wa????sa va perdre les eleccions presidencials de 1995, i seguidament va anunciar la seva retirada de la pol??tica activa, tot i que ha rom??s actiu, tractant d'establir el seu propi partit pol??tic. El 1997 va donar i va ajudar a organitzar un nou partit anomenat Akcja Wyborcza Solidarno???? ("Acci?? Electoral Solidaritat"), que va guanyar les eleccions al parlament. No obstant aix??, el seu suport va anar decreixent i Wa????sa va ocupar una posici?? molt baixa en aquest partit. El l??der real del partit i el seu principal organitzador va ser el nou l??der del Sindicat Solidaritat, Marian Krzaklewski.

Lech Wa????sa va tornar a optar a la presid??ncia en les eleccions de 2000, per?? va rebre ??nicament l'1% dels vots. Molts polonesos van estar descontents amb el fet que una vegada m??s intent??s recuperar el seu poder pol??tic despr??s d'haver anunciat la seva retirada. Des d'aquest moment ha estat donant confer??ncies sobre la hist??ria i la pol??tica de Europa Central en diverses universitats estrangeres.

El 10 de maig de 2004 l'aeroport internacional de Gda??sk va ser reanomenat oficialment Aeroport Gda??sk Lech Wa????sa en honor seu, incorporant la seva signatura al logotip de l'aeroport.

Precedit per:
Wojciech Jaruzelski

President de Pol??nia
1990???1995

Succe??t per:
Aleksander Kwa??niewski