Larry Bird
De Viquipèdia
 |
|
| Posició | Aler-pivot |
|---|---|
| Sobrenom | "Larry Legend", "The Hick from French Lick" |
| Altura | 6 ft 9 in (2,06 m) |
| Pes | 220 lb (100 kg) |
| Nacionalitat | EUA |
| Data naixement | 7 de desembre de 1956 West Baden Springs |
| Universitat | Indiana State |
| Draft | 6è, 1978 |
| Anys en actiu | 1979–1992 |
| Trajectòria | Boston Celtics (1979–1992) |
| Premis | 1979 USBWA College Player of the Year 3 cops NBA MVP 2 cops Sporting News NBA MVP 3 cops NBA Champion 2 cops NBA Finals MVP 12 cops All-Star 1982 All-Star MVP 1980 NBA Rookie of the Year 1992 Olympic gold medal |
| Hall of Fame | 1998 |
Larry Joe Bird (nascut el 7 de desembre de 1956 a West Baden, Indiana) va ser un dels més grans i complets jugadors de bàsquet de la història de la NBA, amb una estatura de 2,06 metres. Només ha jugat en un equip com a professional, als Boston Celtics (1979-1992).
Taula de continguts |
[edita] Trajectòria professional
[edita] Universitat
Els tres anys que va ser universitari va estar a punt de transcórrer en la prestigiosa Universitat d'Indiana, que en aquell moment posseïa el millor programa de bàsquet del país, i estava dirigit pel mític Bobby Knight, però la magnitud de la institució va aclaparar tant a Bird que va tornar al seu poble natal, on va treballar en diversos oficis, fins que per fi s'enrolà en les files de la més petita Universitat d'Indiana State. La seva trajectòria va ser espectacular: va dur al seu equip a la final de la NCAA contra la Universitat de Michigan State, on per aquell llavors brillava amb llum pròpia un xaval anomenat Magic Johnson. A nivell individual, va guanyar diversos premis, com el prestigiós Naismith Award, va ser triat Jugador de l'any per la coneguda revista esportiva Sporting News, triat en dues ocasions en el millor quintet nacional, i promitjant 30,3 punts (cinquena millor marca de la història de la NCAA), 13,3 rebots i 4,3 assistències.
[edita] Professional
Malgrat el seu brillant currículum universitari, no va ser escollit pels Boston Celtics en el draft de 1978 fins al setè lloc, en la qual va ser una nova jugada mestra de Red Auerbach. En Boston formaria al costat de Robert Parish i Kevin McHale la columna vertebral de l'equip al llarg de la dècada dels vuitanta. En aquests temps també militarien en Boston jugadors de la talla de Cedric Maxwell, Bill Walton, Dennis Johnson o Danny Ainge. Durant aquest període, Bird va aconseguir tres anells de la NBA, en les temporades 80/81, 83/84 i 85/86. A més, va disputar dos finals de la NBA contra els los Angeles Lakers en les temporades 84/85 i 86/87 i va aconseguir guanyar també el premi del novençà de l'any en 1980 (superant una gran temporada de Magic Johnson), el MVP de la NBA en 1984, 1985 i 1986 i el concurs de triples de l'All-Star game en tres ocasions. L'entrenador amb el qual Larry Bird va aconseguir la major part dels seus èxits va ser K.C.Jones. A més de les seves qualitats com jugador, Bird posseïa un caràcter guanyador que el feia especial.
Bird va participar també en la selecció nacional d'EUA en els Jocs Olímpics de Barcelona 92, equip que va ser més conegut com el Dream Team, per contar entre els seus jugadors, apart del propi Bird amb altres grans jugadors de la història de la NBA, com Charles Barkley, Michael Jordan, Scottie Pippen, i Magic Johnson entre uns altres. Després d'aquesta Olimpíada Bird es va retirar, a causa d'un lesió en els nervis de la seva esquena. Endarrere va deixar unes estadístiques de més de 24 punts, 10 rebots i 6 assistències per partit.
En 1997 va ser contractat per a ser entrenador dels Indiana Pacers. En tres temporades com tècnic va tenir una marca de 147 victòries contra 67 derrotes, en la seva primera temporada va guanyar el premi al tècnic de l'Any en la temporada 1997-1998, arribant l'any 2000 a les finals de la NBA.
Bird va renunciar com entrenador després d'una aparició en les Finals de la NBA de l'any 2000, encara que en 2003 va tornar a signar amb l'equip d'Indianàpolis per a exercir com director esportiu.
Actualment, Bird és amo d'un restaurant en Terre Haute, anomenat el "Boston Connection".
[edita] Premis
| Medaller | |||
|---|---|---|---|
| Basquetbol | |||
| Jocs Olímpics | |||
| Or | Barcelona 1992 | bàsquet masculí | |
- Triat Rookie de l'any en 1980
- 12 vegades All Star
- Jugador més Valuós de la NBA en 3 ocasions (1984, 1985, i 1986)
- Triat en dues ocasionis Jugador més Valuós de les Finals
- Triat en 9 ocasions en el Millor quintet de la NBA
- Millor percentatge de tirs lliures en 4 ocasions
- La seva samarreta amb el nombre 33 ha estat retirada pels Boston Celtics com a homenatge.
- Triat en 3 ocasions en el segon millor equip defensiu de la lliga NBA
| NBA | Els 50 millors jugadors de tots els temps |
|---|
|
Kareem Abdul Jabbar | Nate Archibald | Paul Arizin | Charles Barkley | Rick Barry | Elgin Baylor | Dave Bing | Larry Bird | Wilt Chamberlain | Bob Cousy | Dave Cowens | Billy Cunningham | Dave DeBusschere | Clyde Drexler | Julius Erving | Patrick Ewing | Walt Frazier | George Gervin | Hal Greer | John Havlicek | Elvin Hayes | Magic Johnson | Sam Jones | Michael Jordan | Jerry Lucas | Karl Malone | Moses Malone | Pete Maravich | Kevin McHale | George Mikan | Earl Monroe | Hakeem Olajuwon | Shaquille O'Neal | Robert Parish | Bob Pettit | Scottie Pippen | Willis Reed | Oscar Robertson | David Robinson | Bill Russell | Dolph Schayes | Bill Sharman | John Stockton | Isiah Thomas | Nate Thurmond | Wes Unseld | Bill Walton | Jerry West | Lenny Wilkens | James Worthy |
