La poesia dels segles XIV i XV
De Viquip??dia
Podeu ajudar a millorar aquest article afegint les citacions apropiades. ??s necessari per poder verificar, neutralitzar o editar i ampliar l'article. En cas contrari s'haur?? d'eliminar del text posat en q??esti??.
Despr??s de m??s dos-cents anys de seguir les normes ret??riques estrictes de la poesia trobadoresca, els poetes catalans deixen el proven??al i comencen a escriure en catal?? i reben influ??ncies d'altres cultures rom??niques. El segle XV ??s el segle d'or de la literatura catalana. Per?? per diverses causes aquesta esplendor cultural no va tenir continu??tat. Cal remarcar que tots els grans literats d'aquest segle s??n valencians. L'explicaci?? d'aquest fet ??s que al final del segle XIV al Principat les epid??mies i les guerres hi van provocar una decad??ncia demogr??fica i econ??mica important; durant el segle XV Val??ncia va experimentar un gran creixement econ??mic i demogr??fic i es va convertir en la capital econ??mica de la Corona d'Arag??.
[edita] Els canvis de la hist??ria
El final de l'edat mitjana a Catalunya va ser un dels moments hist??rics m??s importants per al nostre pa??s. Pere III el Cerimoni??s, l'autor de la darrerra de les cr??niques catalanes que es conserven, va tenir dos fills, Joan I i Mart?? l'Hum??, per?? tots dos van morir sense descend??ncia. L'any 1412 al Comprom??s de Casp Ferran I d'Antequera, n??t del Cerimoni??s, va ser proclamat rei d'Arag??: extinguida la l??nia directa del casal de Barcelona, una nova dinastia, la dels Trast??mara, comen??ava a regnar a la corona d'Arag??.
A partir d'aqu??, i potser amb el par??ntesi del regnat d'Alfons el Magn??nim, la cultura catalana va entrar en crisi progressivament i es va deixar seduir massa per la cultura castellana: aquest fet va desembocar, a la llarga, en una profunda decad??ncia.
[edita] El segle d'or de la literatura catalana
Abans d'aquesta decad??ncia anunciada, es pot dir que el segle XV ??s el Segle d'Or de la literatura catalana. Amb el centre cultural despla??at a Val??ncia i amb autors que pertanyien a la petita noblesa i a la burgesia, als segles XIV i XV la literatura catalana va assolir el moment m??s ??lgid i, a m??s de poetes extraordinaris, com Jodi de Sant Jordi, Joan Ro??s de Corella i Ausi??s March, tamb?? les novel??les que s'escriuen en catal?? s??n d'una qualitat impressionant, en un moment en qu?? el nou costum humanista pretenia abandonar el roman?? per tornar a fer servir el llat?? com a llengua de cultura.
I si al final del segle XV la literatura va assolir prou difusi?? per consolidar uns autors i uns lectors fidels va ser sobretot gr??cies a un invent: la impremta. Recordem que, exceptuant la historiografia (les quatre grans cr??niques), que pretenia deixar const??ncia per escrit d'uns fets i d'uns sentiments patri??tics, es pot dir que tota la literatura medieval fins aleshores havia estat fonamentalment una literatura oral.
Ara els costums canvien. Una poesia com la d'Ausi??s March, per exemple, no ??s escrita per ser recitada en una festa o despr??s en un sopar; ??s per ser llegida i interioritzada d'una manera molt ??ntima i personal. I una novel??la com el Tirant lo Blanc requereix un temps de concentraci?? per ser llegida.
No ??s que els escriptors decidissin provocar aquests canvis, sin?? m??s aviat a l'inrev??s: ells s??n productes d'una ??poca, d'una societat, i d'aqu?? neix la seva obra, passada pel sed??s d'una personalitat molt especial.
I la societat havia ent??s que l'home ??s el centre del m??n i la mesura de totes les coses, capa?? de reflexionar sobre ell mateix, sobre els seus sentiments, sobre els seus desitjos, etc. Potser es pot pensar que som als or??gens de la literatura psicol??gica?
[edita] L'acceptaci?? del renaixement
Si la introducci?? de l'Humanisme es va produir gr??cies a les traduccions dels cl??ssics fetes pels escrivans de la Cancelleria Reial i impulsades per Pere el Cerimoni??s, va ser durant els regnats seg??ents, el de Mart?? l'Hum?? i el de Ferran d'Antequera, que el moviment ideol??gic i cultural a qu?? va donar lloc l'Humanisme, ??s a dir, el Renaixement, va comen??ar a ser acceptat pels intel??lectuals catalans. Els canvis de les idees i de l'actitud moral es van reflectir aviat en la prosa en catal??, i m??s tard en la poesia.
Per?? si a Catalunya va comen??ar a cristal??litzar aquest primer Renaixement, que va assolir la m??xima esplendor durant el regnat d'Alfons el Magn??nim, no podem parlar d'un segon Renaixement si no ??s a Val??ncia durant els dos regnats seg??ents, el de Joan II i el de Ferran el Cat??lic.
[edita] Val??ncia, nova capital cultural
Quan es produeix un canvi de capital cultural en un pa??s no es pot parlar d'una causa concreta i ??nica, i en aquest cas la situaci?? ??s molt complexa. El fet ??s que durant els segles XIV i XV Barcelona va anar perdent pes cultural, i la capital es va anar despla??ant progressivamet a Val??ncia.
Causes econ??miques i socials (pestes a Catalunya), religioses (els papes Borja eren valencians), pol??tiques (guerres civils a Catalunya i, sobretot, l'antipatia que la noblesa catalana sentia per la dinastia dels Trast??mara davant de la simpatia amb qu?? la va rebre la noblesa valenciana) i estrat??giques ( els ports valencians s??n m??s c??ntrics per moure's pel Mediterrani), entre d'altres, devien provocar aquest despla??ament i aviat tota la noblesa valenciana va formar part de la vida cultural del pa??s i es va relacionar estretament amb la cort, sobretot en el temps d'Alfons el Magn??nim.
[edita] Un rei especial: Alfons el Magn??nim
Despr??s del canvi de dinastia que s'havia produ??t amb Ferran d'Antequera i de l'extinci?? del casal de Barcelona, va regnar Alfons el Magn??nim. Casat amb Maria de Castella a la catedral de Val??ncia, era un amant de la falconeria i de la ca??a, de la m??sica i de la can????. Per aix?? es va envoltar de personatges d'armes de la noblesa, sobretot valenciana, per?? tamb?? de poetes cultes que escrivien, llegien, recitaven i fins i tot sabien m??sica i cantaven els seus poemes o els d'altres poetes.
L'home d'armes que duia a dins el va portar a emprendre diverses expedicions per mar que partien sobretot de ports valencians: quan l'economia ho permetia feia armar estols de vaixells Mediterrani enll?? per conquerir noves terres per a la Corona d'Arag??. I l'home culte feia que s'endugu??s a aquestes expedicions els m??sics i els poetes propers a la cort ( Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi, Ausi??s March, etc.)
Fins que l'any 1421, en qu?? es va decidir que ell era l'hereu leg??tim de les terres de N??pols, hi va traslladar tota la cort. Per qu?? a N??pols? No hi ha una resposta ??nica, per?? segurament hi van ajudar molt els nous aires que es respiraven a It??lia amb el Renaixement. Tamb?? hi va traslladar tota la vida cultural que l'envoltava, poetes catalans, i tamb?? molts poetes castellans. Si b?? la riquesa i la renovaci?? de la poesia catalana es van aconseguir gr??cies al contacte amb la l??rica italiana, la conviv??ncia amb els poetes castellans va provocar que els nostres poetes tendissin progressivament al biling??isme catal??/castell??, sense oblidar que des de l'esplendor de l'Humanisme molts homes cultes del moment escrivien en llat??.
I quan al segle XVI l'anomenat segon Renaixement (la interpretaci?? nacional que van fer del Renaixement les diverses literatures europees) va florir amb la seva m??s gran esplendor a tot Europa, aqu?? a Catalunya no va aconseguir evolucionar perqu?? s'havia iniciat la decad??ncia de la llengua catalana.
[edita] La lenta introducci?? de la mentalitat renaixentista a la poesia
La idea de l'home com a mesura de totes les coses que havia portat el Renaixement es va reflectir de seguida a la prosa del segle XV en catal??, com veurem m??s endavant. Per?? els poetes vivien encara molt lligats a la tradici?? trobadoresca, amb uns esquemes ret??rics molt fixos i uns temes que ja havien quedat anacr??nics per a l'??poca. Fins i tot l'any 1323 s'havia creat l'anomenat Consistori de Tolosa en un intent de recuperar la poesia trobadoresca. Es tractava d'un certamen literari que premiava nom??s poetes escrits encara en proven??al i de tem??tica trobadoresca o religiosa. Per?? a partir del contacte que alguns poetes van tenir amb la cort d'Alfons el Magn??nim a N??pols la poesia es va comen??ar a renovar.
No es van renovar pas els poetes del Principat, lligats al Consistori per una poesia caduca, feixuga i sense qualitat liter??ria, per?? s?? els poetes valencians que havien acompanyat el Magn??nim en les expedicions a It??lia: ben aviat es va adonar que la poesia podia penetrar a l'interior de l'??sser hum??. Parlem de poetes com Gilabert de Pr??ixita, Andreu Febrer, Jordi de Sant Jordi, Ausi??s March, Joan Ro??s de Corella i, com a representant de l'Escola Sat??rica Valenciana, Jaume Roig.
[edita] La primera generaci?? de poetes
JAUME MARCH I PERE MARCH: germans i alhora oncle i pare, respectivament, del poeta Ausi??s March, van escriure encara una poesia molt lligada a les f??rmules trobadoresques, sense innovacions. GILABERT DE PR??IXITA: tamb?? valenci??, es mostra molt poc influ??t per la nova l??rica italiana, no arriba a abandonar mai els t??pics de la poesia trobadoresca. Per?? ??s cert que la seva obra mostra influ??ncies de Dante i pel que fa a la llengua barreja el proven??al amb el catal??. ANDREU FEBRER: nascut a Vic, va estar vinculat al rei Mart?? l'Hum?? com a alt funcionari de la cort. Va viatjar molt per tot Europa i durant el regnat d'Alfons el Magn??nim va entrar en contacte directe amb la l??rica italiana. Va traduir al catal?? La divina Com??dia de Dante. Per?? si b?? la seva poesia ja deixa entreveure els canvis que es preparaven, encara segueix els c??nons trobadorescos. JORDI DE SANT JORDI: Va n??ixer a Val??ncia i ja de ben jove va rebre la protecci?? d'Alfons el Magn??nim, que li tenia una estimaci?? especial. La seva poesia se centra en reflexions amoroses en qu?? poques vegades s'allunya dels t??pics de la poesia trobadoresca. Malgrat la seva vinculaci?? a l'amor cort??s Jordi de Sant Jordi va anar m??s enll?? de la t??pica concepci?? dels trobadors; no debades ja pertanyia al segle XV. Pel que fa a la llengua, representa el punt m??s alt de l'evoluci?? de l'??s del proven??al cap al catal?? que van fer els poetes cortesans de l'??poca.
[edita] Ausias March
La fam??lia March estava molt ben situada dins la noblesa valenciana i era propiet??ria de diverses possessions. El jove Ausi??s va cr??ixer molt protegit i, educat pels millors tutors com a filla hereu d'una gran nissaga, va haver d'aprendre tant a ser un bon cavaller com un home de lletres, perqu?? en aquella ??poca dominar l'art de la poesia era obligatori per a un bon cavaller.
Aviat es va sentir atret tamb?? per un art molt valorat a la cort, la falconeria. A l'edat escaient va ser nomenat falconer major pel rei Alfons el Magn??nim, amb qui sempre el va unir una gran amistat.
El 1420 va prendre part en la primera expedici?? militar d'Alfons el Magn??nim a C??rsega i Sardenya juntament amb Jordi de Sant Jordi i Andreu Febrer.
Despr??s d'uns quants viatges pel Mediterrani, Ausi??s March ??s reclamat a les seves possessions , abandona la vida militar i es dedica a les explotacions familiars.
Es va casar quan tenia m??s de 40 anys i ho va fer amb una dona que tamb?? pertanyia a la noblesa valenciana: Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, que malauradament va morir pocs mesos despr??s del casament. El matrimoni, doncs, no va tenir fills, per?? en aquesta ??poca trobem documentats tres fills de March fora de matrimoni.
L'any 1443 es va tornar a casar, tamb?? amb una noble valenciana, Joana Escorna, d'una fam??lia molt rica, que va morir al cap de 9 anys de matrimoni. Quan va morir el 1459, havia fet testament on esmentava 5 fills naturals.
[edita] La poesia: caracter??stiques
Tot el que t?? de dol??or, de tendresa i de delicadesa la poesia de Jordi de Sant jordi, ho t?? de for??a i de passi?? la poesia d'Ausi??s March. 128 poemes s'enllacen i es deixen guiar per un fil conductor impressionant: l'amor. Ausi??s March ??s el gran poeta de l'amor de la literatura catalana.
Per?? el concepte de l'amor de March ja no ??s el de l'amor cort??s, i ell ??s tan conscient d'aquest allunyament dels c??nons trobadorescos, que fins i tot ens fa saber que escriu "leixant a part l'estil dels trobadors".
La llengua de qu?? se serveix ??s un catal?? ric i sense solucions proven??als, i l'estil directe, sense concessions, sincer, provocatiu i fixat en versos decas??l??labs. Per comunicar al lector totes la passi?? que duu a dins utilitza d'una manera magistral llargues comparacions que a vegades ocupen tota una estrofa.
Les met??fores s??n tan crues que fan que la poesia es caracteritzi sobretot per la for??a de les imatges: les tempestes, el mar furi??s, el vent, el toro, els combats, els malalts, la mort???
Tota la complexitat de l'??sser hum?? es reflecteix als seus versos. Amb uns objectius morals molt clars, sent una contradicci?? terrible davant l'amor : l'amor perfecte que ell ha idealitzat ??s un amor espiritual, pur ; per?? ell ??s hum?? i sap que la carn vol carn : aix?? li genera un greu problema de consci??ncia. Aquesta lluita interior l'aboca a una tristesa absoluta. I la tristesa i el desengany augmenten quan intenta trobar una dona que entengui les seves reflexions sobre l'oposici?? entre l'amor bestial i l'amor espiritual, perqu?? totes les relacions acaben sient un frac??s.
Davant de la incomprensi?? de les dames, Ausi??s opta per la soledat. En el fons, la seva poesia ??s el resultat de les reflexions d'un home que se sent sol, perqu?? ning?? no ent??n l'amor com l'ent??n ell, el m??s gran amador. La seva poesia es converteix en una fugida, en un acte necessari per explicar-se ell mateix, per alliberar-se de totes les angoixes que no el deixen viure. Per aix?? ??s abrupta, directa, contradict??ria, molt personal, i encara que reculli els temes i els t??pics trobadorescos, els canvia radicalment i els fa seus.
Malgrat l'obra d'Ausi??s March gira ala voltant d'un eix central, l'amor, els estudiosos han coincidit a dividir els poemes en sis cicles segons els senyals, o sigui, segons les dames, reals o no, a les quals anaven destinats. Cada cicle presenta preocupacions diferents i maneres diferents d'enfrontar-se a una relaci?? amorosa; al llarg d'aquests cicles hi ha una evoluci?? del pensament d'Ausi??s, guiat per les experi??ncies amoroses que anva vivint.
Sembla que cronol??gicament els cicles s'ordenen des de "Plena de seny" (19 poemes) i "llir entre cards" ( 35 poemes), que corresponen a la joventut del poeta, passant per "Oh foll'amor" (10 poemes) i "Amor, amor" (12 poemes), de l'etapa de maduresa, fins a "Mon darrer b??" (2 poemes) i "Bell.ab bon seny" (1 poema), de la darrera etapa de la producci?? d'Ausi??s.
Amb aquesta mena de ``mal noms???? nomenava ??usias March a les seues estimades. Plena de seny: ??s un amor no correspost. Llir entre cards: ??s un amor correspost i la dama esdev?? la perfecci?? humana. Amor, amor: admet que ell tampoc ??s perfecte. ??s un amor molt m??s hum??. Oh foll d'amor: ??s un amor violen i insultant. Recrimina a la dona la seua immoralitat. Mon darrer b??: dona que inspira un amor ser?? i confortable per al poeta en la seua maduresa. Cal parlar d'un poema diferent, el Cant Espiritual, en qu?? el destinatari ??s D??u. ??s un llarg examen de consci??ncia de 224 versos en qu?? el poeta confessa que t?? por per la seva actitud amorosa impura, i que, posat que no ??s capa?? d'actuar de cap altra manera, potser ??s millor morir.
