La Marsellesa

De Viquip??dia

La Marsellesa ("La Marseillaise", en franc??s) ??s l'himne nacional de Fran??a, oficialment des del 14 de juliol de 1795. Va ser prohibit durant l'Imperi i la Restauraci??. Torna a ser l'himne nacional des de la III Rep??blica. Del 1940 al 1945 va ser novament prohibit, i el seu cant era considerat com un element de resist??ncia a l'ocupaci?? alemanya i al govern col??laboracionista de Vichy. La setena estrofa anomenada "Couplets des enfants", ??s d'octubre de 1792. I ??s atribu??da a Jean-Baptiste Dubois, Marie-Joseph Ch??nier i l'abb?? Dubois

Taula de continguts 1 Lletra 2 M??sica 3 Hist??ria 4 Pol??miques de la lletra: 5 Enlla??os externs

[edita] Lletra

(actualment a Fran??a nom??s es canta la primera estofa i la tornada i ocasionalment tamb?? la sisena i setena)

Lletra en franc??s	Lletra tradu??da al catal??
Allons enfants de la Patrie, Le jour de gloire est arriv??! Contre nous de la tyrannie, L'??tendard sanglant est lev??,(bis) Entendez-vous dans le campagnes, Mugir ces f??roces soldats? Ils viennent jusque dans nos bras, ??gorger nos fils, nos compagnes!	Marxem, fills de la p??tria, que ha arribat el dia de la gl??ria. El sagnant estendard de la tirania est?? ja aixecat contra nosaltres (bis) No escolteu bramar pels camps a aquests fero??os soldats? Doncs v??nen a degollar als nostres fills i a les nostres esposes
Refrain: Aux armes, citoyens, Formez vos bataillons, Marchons, marchons! Qu'un sang impur Abreuve nos sillons!	Tornada: A les armes, ciutadans! Formeu els vostres batallons! Marxem, marxem, que una sang impura xopi els nostres solcs
Que veut cette horde d'esclaves, De tra??tres, de rois conjur??s? Pour qui ces ignobles entraves, Ces fers d??s longtemps pr??par??s? (bis) Fran??ais! pour nous, ah! quel outrage! Quels transports il doit exciter! C'est nous qu'on ose m??diter De rendre ?? l'antique esclavage!	Qu?? pret??n aquesta horda d'esclaus, de tra??dors, de reis conjurats? Para qui s??n aquestes *innobles traves i aquestes cadenes temps ha preparades? Per a nosaltres, francesos! Oh, quin ultratje! (bis) Quin arravatament ens deu excitar! ??s a nosaltres a qui pretenen sumir de nou en l'antiga esclavitud!
Refrain Quoi! ces cohortes ??trang??res! Feraient la loi dans nos foyers! Quoi! ces phalanges mercenaires Terrasseraient nos fils guerriers! (bis) Grand Dieu! par des mains encha??n??es Nos fronts sous le joug se ploieraient! De vils despotes deviendraient Les ma??tres des destin??es!	Tornada I qu??! Sofrirem que aquestes tropes estrangeres dictin la llei en les nostres llars, i que aquestes falanges mercen??ries vencin als nostres valents guerrers? (bis) Gran D??u! Encadenades les nostres mans, haur??em de doblegar els fronts sota el jou! Els amos de la nostra destinaci?? no serien m??s que uns vils d??spotes.
Refrain Tremblez, tyrans et vous perfides L'opprobre de tous les partis Tremblez! vos projets parricides Vont enfin recevoir leurs prix! (bis) Tout est soldat pour vous combattre S'ils tombent, nos jeunes h??ros La France en produit de nouveaux, Contre vous tout pr??ts ?? se battre	Tornada Tremoleu, tirans, i tamb?? vosaltres, p??rfids, oprobi de tots els partits! Tremoleu! Els vostres projectes parricides van per fi a rebre el seu c??stig. (bis) Tots s??n soldats per a combatre-us. si pereixen els nostres herois. Fran??a produeix altres nous disposats a aniquilar-vos.
Refrain Fran??ais, en guerriers magnanimes, Portez ou retenez vos coups! ??pargnez ces tristes victimes, A regret s'armant contre nous. (bis) Mais le despote sanguinaire, Mais les complices de Bouill?? Tous ces tigres qui, sans piti??, D??chirent le sein de leur m??re!...	Tornada Francesos, com magn??nims guerrers sofriu o rebutgeu els cops! Perdoneu aquestes pobres v??ctimes que contra la seva voluntat s'armen contra nosaltres. (bis) Per?? aquests d??spotes sanguinaris, per?? aquests c??mplices de Bouill??, tots aquests tigres que, sense pietat, estripen el cor de la seva mare...
Refrain Amour sacr?? de la Patrie, Conduis, soutiens nos bras vengeurs! Libert??, Libert?? ch??rie, Combats avec tes d??fenseurs! (bis) Sous nos drapeaux, que la victoire Accoure ?? tes m??les accents! Que tes ennemis expirants Voient ton triomphe et notre gloire!	Tornada Amor sagrat de la p??tria, condueix i sustentaci?? els nostres bra??os venjadors! Llibertat, llibertat benvolguda, baralla amb els teus defensors (bis) Que la vict??ria acudeixi sota les teves banderes a l'escoltar les teves varonils accents! Que els teus enemics moribunds vegin el teu triomf i la nostra gl??ria!
Refrain ("Couplet des enfants") Nous entrerons dans la carri??re Quand nos a??n??s n'y seront plus, Nous y trouverons leur poussi??re Et la trace de leurs vertus (bis) Bien moins jaloux de leur survivre Que de partager leur cercueil, Nous aurons le sublime orgueil De les venger ou de les suivre!	Tornada ("Estrofa dels infants") Nosaltres entrem en el cam?? quan ja no existeixin els nostres majors; All?? trobarem les seves cendres i la petjada de les seves virtuts. (bis) No estarem tan gelosos de seguir-los com de participar de la seva tomba; Tindrem el sublim orgull de venjar-los o de seguir-los
Refrain	Tornada

[edita] M??sica

Es pot trobar la versi?? oficial a la web de l'Elisi en versi?? "wav" [1] i tamb?? Real Audio

[edita] Hist??ria

El 20 d'abril de 1792 es va proclamar a Par??s la declaraci?? de guerra contra ??ustria. Quan el bar?? de Dietrich, alcalde d'Estrasburg, va saber la not??cia, va convidar a sopar a la seva casa a un grup d'oficials, en la nit del 24 del mateix mes.

En aquest grup d'oficials es trobava Claude-Joseph Rouget de Lisle, capit?? d'enginyers de la guarnici?? d'Estrasburg. En aquesta reuni??, l'alcalde li va demanar que cre??s un himne patri??tic per a l'esdeveniment que celebraven. Rouget de Lisle va compondre dit himne i li va donar el t??tol de "Chant de guerre pour l'arm??e du Rhin" (Cant de guerra per a l'ex??rcit del Rin) i l'hi va dedicar al Mariscal Luckner.

M??s tard, al juny d'aquest mateix any, en un banquet que es va oferir a un grup de soldats, els va ser lliurat a cadascun la c??pia de l'himne en q??esti??, que els soldats van aprendre r??pidament. D'aquesta manera es va anar estenent per tot el pa??s la lletra i la m??sica.

En el mes de juliol, un general de l'ex??rcit d'Egipte, anomenat Fran??ois Mireur, es trobava a Marsella encarregat de preparar la marxa dels voluntaris de Montpeller i de Marsella. Coneixia l'himne i ho va presentar a la seva gent amb el t??tol de "Chant de guerre aux arm??es aux fronti??res" (Cant de guerra per als ex??rcits de les fronteres). La tropa dels voluntaris ho va aprendre i ho van usar com can???? de marxa. I aix?? van entrar a Par??s el 30 de juliol de 1792, entonant marcialment l'himne compost mesos enrere per Rouget de Lisle. Els parisencs els van acollir amb gran entusiasme i van batejar el cant com La Marsellesa.

Durant la Primera Rep??blica, la Marsellesa va ser un himne molt popular entre soldats i civils. En el temps dels dos Imperis, la Restauraci?? i la Segona Rep??blica, va ser lleugerament oblidat. A la Tercera Rep??blica va recuperar el protagonisme i va ser interpretat per les bandes militars en tots els actes oficials.

Al segle XX, el Govern de la Fran??a alliberada li va atorgar una especial import??ncia juntament amb l'himne ofici??s anomenat "Le Chant des Partisans". Fins que finalment a la Constituci?? del 4 d'octubre de 1958 va ser institu??da la Marsellesa com himne nacional.

La Marsellesa exaltava des dels seus comen??aments l'??nim patri??tic, fins a tal punt que Napole?? I va dir en una ocasi??: "Aquesta m??sica ens estalviar?? molts canons".

[edita] Pol??miques de la lletra:

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: La Marsellesa

Es tracta d'un cant de guerra i revolucionari, per aix?? denota certa viol??ncia. De fet, crida els ciutadans a defensar-se i defensar tamb?? les llibertats aconseguides.

"Aux armes citoyens! " ??s el crit per aixecar el poble a defensar "la P??tria en perill" on els s??bdits s??n ciutadans.

L???expressi?? "sang impur" ??s a vegades mal interpretada. No ??s una connotaci?? racista ni xen??foba: es tracta de la famosa "sang blava" dels nobles que simbolitzaven el car??cter inigualitari de l'"Antic R??gim".

[edita] Enlla??os externs

• [2] versi??/adaptaci?? feta per Josep Anselm Clav?? i Camps

Himnes nacionals
Els Segadors | Himne de Val??ncia | La Balanguera | El gran Carlemany | Himne d'Arag?? | Eusko Abendaren Ereserkia | Os Pinos Marxa Reial | La Marsellesa | Fratelli d'Italia | A Portuguesa | God Save the Queen | Das Lied der Deutschen | Amhr??n na bhFiann Himne Europeu | The Star-Spangled Banner | O Canada | Marxa dels voluntaris | Jana Gana Mana | Advance Australia Fair Llista completa