Kutenai

De Viquip??dia

Bandera de la Naci?? Kutenai d'Idaho

Els kutenai s??n una tribu ??ndia del grup Kitunahan o potser wakash de les lleng??es amer??ndies, el nom de la qual prov?? del piegan ktunai, deformaci?? d???un dels seus noms, dutonaqa o tunahe, per?? s???anomenen sanka. Tamb?? foren anomenats Sahantla (???mala gent???) pels blackfoot, Tlutlamaera (???Tallacolls???) pels assiniboine i Gutskiawe (???mentiders???) pels cree. Formen un grup ling????stic a??llat i es divideixen en dos grups:

Upper, amb els piegan del Canad??
Lower, a Bonner???s Ferry (Idaho). Es divideixen en quatre grups: Akiskemikiirik, Akamnik, Akanekunik i Akiyenik.

[edita] Localitzaci??

Ocupaven la conca del riu Kutenai i la part alta dels Saskatchewan i Missouri, a la part sudoriental de la Col??mbia Brit??nica, el Nord d???Idaho, i NO de Montana. Actualment viuen a les reserves Flathead (Montana) i Kootenai (Idaho).

Localitzaci?? dels Kutenai

[edita] Demografia

El 1910 eren un miler, dels quals 554 vivien a Montana (el 1890 uns 400 a Idaho i Montana). El 1960 hi havia uns 103 a Idaho, mentre Asher afirmava que eren uns 650 al Canad??, dels quals nom??s 200 parlaven la llengua. El 1990 hi havia uns 600 a la Col??mbia Brit??nica i uns 1.500 a Montana. Segons dades de la BIA el 1995, a la reserva Kutenai de Montana hi havia 150 habitants (165 en el rol tribal). Altres viuen a la reserva Flathead. A Col??mbia Brit??nica viuen 785 individus a les reserves de Columbia Lake (251 h), Lower Kootenay (205 h) i St Mary???s (329 h). Segons dades del cens dels EUA del 2000, hi havia 618 purs, 21 barrejats amb altres tribus, 163 amb altres races i 13 amb altres races i tribus. En total, 815 individus.

[edita] Costums

Els Upper eren sedentaris i tenien els mateixos trets culturals que les tribus de les planures, des del 1700 adoptaren el cavall, el tipi, el tab?? de la sogra, la dansa del sol, les festse guerreres i ca??aven el bis??. Els Lower, m??s primitius i n??mades, pescaven i ca??aven i llur cultura se semblava a la dels indis del planell, com els paiute. La seva llengua usava moltes formes abreujades per la composici?? de paraules, com AQ(K). Llur sistema social era for??a senzill, sense clans ni castes, i sense un capdill ??nic per a tota la tribu, sin?? que es dividien en nombroses bandes independents amb un l??der nominal cadascuna, per?? qui tenia una veritable autoritat era el Consell d???Ancians.

Endem??s, mantenien un costum antiqu??ssim de comptar l???ascend??ncia per les dues bandes del matrimoni, en comptes de fer-ho exclusivament per la part de la mare o del pare. Creien en nombrosos esperits, adoraven el sol i els xamans eren influents. Els hoems vestien unes robes de pell, i les dones duien t??niques, i vivien en tipis de pell c??nics, alhora que es pintaven tot el cos. Tamb?? feien canoes allargades amb punxa d???esturi??, de gran qualitat, pintades i guarnides.

[edita] Hist??ria

Origin??riament vivien a l???est de les Rocalloses, d???on foren expulsats pels blackfoot i cree, llurs enemics tradicionals. El 1808 contactaren amb el canadenc David Thompson, de la NW Company, i es van fer comerciants; ja el1807 havien fundat l???establiment Kootenai House. Aix?? els permetr?? de viure en pau amb els colons de la zona, i en general s???adaptaren b?? a la civilitzaci?? occidental. Per?? el 1846 el seu territori fou dividit entre Canad?? (Col??mbia Brit??nica) i EUA (Territori de Montana). Pel Tractat de Hill Gate del 16 de juliol del 1855 foren atribuits a la Reserva Flathead amb altres tribus salish.

Destacaren la profetessa Kauxuma Nupika (???Duta pels esperits, 1790-1837), qui el 1808 es cas?? amb l???explorador franc??s Boisvard, i que quan torn?? a la tribu afirm?? que s???havia aconvertit en home. Va morir en un atac dels blackfoot. Tamb?? fou fam??s el profeta Bear Track (1790-1880), mig flathead-kutenai, que afirmava tenir poder per localitzar els b??fals. Un altre xam?? destacat fou Baptiste Mathias (1876-?), darrer cap de la Sundance i mantenidor del calendari pictogr??fic kutenai iniciat el 1826. El 20 de setembre del 1974 el grup d???Idaho va declarar la Guerra als EUA, i va rebre el suport dels caps de l???AIM Roque Due??as i Leonard Peltier, que foren arrestats a Mercer Island. Actualment el membre m??s destacat de la tribu ??s Luana Ross.

[edita] Literatura

A. F. Chamberlain, "Report of the Kootenay Indians of South Eastern British Columbia," in Report of the British Association for the Advancement of Science, (London, 1892)
John Maclean, Canadian Savage Folk, (Toronto, 1896)