Kurdistan

De Viquip??dia

Kurdistan

Capital	Kirkuk
Extensi??	440.000 km??
Poblaci??	25-30.000.000
Llengua oficial	Kurd

El Kurdistan ??s una naci?? indoeuropea, probablement descendent dels antics medes. Els kurds mai no han tingut un estat propi. Habiten en un territori situat estrat??gicament a l'Orient Mitj?? i la seva extensi?? total ??s d'uns 500.000 km??. La poblaci?? total kurda oscil??la entre uns 27 i 30 milions d'habitants.

Taula de continguts 1 Territori 2 Geografia 3 Poblaci?? 4 Enlla??os extern

[edita] Territori

Els kurds estan dividits en cinc estats:

• Iran, 125.000 km?? a les prov??ncies de Kurdistan, Kermanshah, ??l??m i Azerbaitjan Occidental
• Iraq, 76.000 km?? a les governacions d'Arbil, Suleymaniya i Dahuk, que formen la regi?? aut??noma del Kurdistan iraqui??, aix?? com a part de la d'At-Ta'mim.
• Turquia, 215.380 km?? a les prov??ncies de Hakk??ri, Bitlis, Van, Mu??, Siirt, Diyarbakir, Bing??l, A??r??, Tunceli, Erzincan, Malatya, Elaz????, Erzurum, Kars i I??d??r.
• S??ria, uns 19.000 km?? a la governaci?? d'Al Hasakah
• Arm??nia i en unes petites regions del sud de Ge??rgia i Azerbaidjan.

Tamb?? hem de citar la gran quantitat d'exiliats kurds a Europa, principalment a Alemanya i a It??lia. La naci?? kurda est?? situada, doncs, a la meitat est de l'estat turc, en petites zones del nord de S??ria, al nord de l'Iraq, a la meitat est de l'Iran, en una bona part d'Arm??nia i en unes petites regions del sud de Ge??rgia i Azerbaidjan.

[edita] Geografia

El pa??s ??s molt muntany??s, encara que tamb?? ??s travessat per molts rius, cosa que comporta una gran riquesa agr??cola que ha marcat l'economia i la hist??ria del territori, puix que ha estat cru??lla de pobles, civilitzacions i imperis; compta amb les principals unitats de relleu:

• L???Ararat o C??yay?? Agir??, en la frontera amb Arm??nia, amb el Gran Ararat (5.165 m), el Petit Ararat (3.925 m) i els cims Gori, Culamerg, Cusha i Balburt.
• L???Antitaure, a la part turca, que domina gaireb?? tot el pa??s. Entre les al????ries m??s importants cal destacar els S??phan Da???? (4.434 m), Tend??rek Da???? (3.542 m), Armas Da???? (3.550 m) i Cito Da???? (4.168 m).
• A la part siriana i iraquiana, les Kurd Dagh, zona semi??rida on destaquen les muntanyes de Sinjar (1.400 m) i el Pusht-i-Kuh.
• Els turons de Kermansan, que constitueixen una perllongaci?? dels Zagros (amb el Hasan-rost de 3.237 m) i arriba als 3.287 metre amb l'Elvend.

Els principals zeyk (rius), tots ells de gran cabal i amb gran capacitat aq????fera, s??n el Tigris (kurd Dicle) i Eufrates (kurd Firat) (dels qual en dominen les fonts) aix?? com els seus afluents Duzan, Gran Zab, Petit Zab, Diyala Occidental, Khabour i Qareh Su. Pel que fa als gol (llacs), no n???hi ha gaires, i els principals s??n el Van i Urmia, i d'altres menors com el D??rxand-i Khan.

[edita] Poblaci??

Les estimacions del nombre total de kurds de cada pa??s varien, degut a que la gran major part de la poblaci?? kurda no est?? censada, i a conseq????ncia d'aix??, les xifres que donen els estats s??n menors a la quantitat de kurds que en realitat habiten en diferents pa??sos. Les estimacions m??s acurades s??n:

• A Turquia, potser 25.000.000
• A Irak, uns 8.000.000
• A Iran, uns 10.000.000
• A S??ria, uns 3.000.000

[edita] Enlla??os extern

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Kurdistan

• Centre d'Informaci?? i Recerca sobre el Poble Kurd (CIRK)
• Hist??ria, lleng??es i partits del Kurdistan
• Enciclop??dia del Kurdistan
• Kurdistan silav.net

q: