Kosovo

De Viquip??dia

Republika e Kosov??s
?????????????????? ???????????? / Republika Kosovo

(Bandera) (Escut)
Lema nacional: n/d
Idiomes oficials	Alban??s, serbi i angl??s
Capital	Pristina
Ciutat m??s gran	Pristina
Govern President Primer ministre	Rep??blica amb govern provisional Fatmir Sejdiu Hashim Tha??i
Superf??cie  - Total  - Aigua (%)	10.887 km?? (x) menyspreable
Poblaci??  - Estimaci?? 2005  - Cens  - Densitat	2.200.000 (x) 220 hab/km?? (x)
Moneda	Euro (EUR)
Fus horari  - Estiu (DST)	UTC (UTC+1) (UTC+2)
Independ??ncia	de S??rbia el 17 de febrer de 2008
Himne nacional	n/d
Domini internet	.n/d
Codi telef??nic	+381
Gentilici	kosovar, kosovara

Kosovo i Metohija, generalment anomenada Kosovo (en serbi ???????????? ?? ????????????????, transcrit Kosovo i Metohija; en alban??s Kosov?? o Kosova), ??s, de jure, una regi?? dels Balcans, una prov??ncia de S??rbia que proclam??^[1] la seva independ??ncia el 17 de febrer del 2008^[2]. Despr??s de la declaraci?? unilateral d'independ??ncia, alguns pa??sos del m??n l'han reconeguda oficialment. Entre ells Alb??nia, el Regne Unit i els Estats Units. D'altres, per??, s'hi oposen i no la reconeixen, com S??rbia mateixa, R??ssia, Romania o Espanya.

Des de 1999 fins al 2008, despr??s de la recent Guerra de Kosovo, va ser administrada per les Nacions Unides.

En nom de la poblaci?? majorit??riament albanesa (en un 88% segons dades del 2003), es declar?? la independ??ncia de la Rep??blica de Kosovo el 1990, per?? no va ser reconeguda, excepte per Alb??nia. El 17 de febrer de 2008, el parlament kosovar la torn?? a declarar.

Kosovo s'associa hist??ricament per ser la llar del nacionalisme serbi. Durant l'exist??ncia de la Rep??blica Federal Socialista de Iugosl??via, la regi?? conform?? la Prov??ncia aut??noma socialista de Kosovo, subordinada a S??rbia. Amb la dissoluci?? de Iugosl??via, Kosovo pass?? a formar part de la Rep??blica Federal de Iugosl??via, que despr??s conformaria l'estat de S??rbia i Montenegro.

Tot i el domini pol??tic serbi, la poblaci?? de Kosovo era majorit??riament d'origen alban??s. El govern de Slobodan Milosevic en la RF de Iugosl??via redu?? la autonomia de Kosovo i inici?? un proc??s per a augmentar la proporci?? de serbis al territori. Despr??s d'anys de tensi?? i enfrontaments separatistes, el 1999 esclat?? la Guerra de Kosovo que enfront?? Iugosl??via contra les tropes de l'OTAN que don?? suport als albanokosovars.

En finalitzar el conflicte b??l??lic, l'ONU establ?? una missi?? de pau. Encara que Kosovo rest?? de iure com una prov??ncia aut??noma sota el govern de la Rep??blica de S??rbia, la UNMIK es mantindria a c??rrec de l'administraci?? del territori junt a dirigents de l'??tnia albanesa. Despr??s d'anys de disputes i negociacions, Kosovo declar?? la seva independ??ncia el 17 de febrer de 2008^[2]. Molts pa??sos com els EUA i organitzacions com la Uni?? Europea han reconegut ja la seva independ??ncia, encara que pa??sos com S??rbia, Espanya^[3] i R??ssia^[4] s'abstenen de recon??ixer-la i ??dhuc s'hi oposen amena??adorament^[5].

Taula de continguts 1 Geografia 2 Economia 3 Demografia 4 Etimologia 5 Hist??ria 6 Pol??tica i estatus internacional 7 Independ??ncia de Kosovo 8 Subdivisions administratives 9 Refer??ncies 10 Enlla??os externs

[edita] Geografia

Amb una extensi?? de 10.887 km?? i una poblaci?? de m??s de 2 milions d'habitants abans de la crisi de 1999, Kosovo limita al nord-oest amb Montenegro, al nord i a l'est amb la resta de S??rbia (l'anomenada S??rbia estricta), al sud amb la Rep??blica de Maced??nia i al sud-oest amb Alb??nia.

Les ciutats principals s??n Pristina, la capital, amb una poblaci?? estimada el 2005 de 254.021 habitants, i Prizren, al sud-oest, amb 159.145. Cinc ciutats m??s passen dels 50.000 habitants: Ferizaj (o Uro??evac), Gjakova (o ??akovica), Peja (o Pe??), Gnjilane i Mitrovica.

Regions: Metohija (pronunciat en catal??: "metohiia"), anomenada Rrafshi i Dukagjinit (???altipl?? messeta Dukagjin???) pels albanesos, ??s una gran conca a l'oest de la prov??ncia. La regi?? inclou els pobles dIstok, Pe??, De??ani, Djakovica, Orahovac i Prizren. La segona gran regi?? ??s Kosovo, una conca al voltant del riu Sitnica que cont?? les ciutats dUro??evac, Pri??tina, Vu??itrn i Kosovska Mitrovica. Kosovo Polje (Camp de les Merles) ??s la vall on tingu?? lloc la Batalla de Kosovo. Quan el govern socialista cambi??, el 1968, el nom de la prov??ncia a Kosovo, impulsaren tamb?? Kosovo Polje per anomenar la regi?? sencera. Part de Kosovo, al llarg del riu Lab que cont?? la ciutat de Podujevo ??s anomenada Malo Kosovo (literalment ???Petita Kosovo???). Just entre Metohiia i Kosovo est?? Drenica (pronunciaci??: "drenitza"), amb les ciutats de Srbica, Klina i Mali??evo. Al voltant del riu Bina??ka Morava es troba Bina??ko Pomoravlje. Al sud de la prov??ncia, al llarg de la frontera amb Maced??nia s'alineen Gora, Sreda??ka ??upa i Sirini??ka ??upa.

[edita] Economia

La UNMIK establ?? l'euro com a moneda oficial de Kosovo, no obstant el dinar serbi resta com a diner oficial en els enclavaments serbis de Kosovo. El pressupost anual de l'administraci?? de Kosovo de la UNMIK es calcula en euros i tots els bancs comercials usen l'euro com a moneda principal. Entre altres divises internacionals el franc su??s i el d??lar s??n les m??s emprades. La regi?? t?? poca ind??stria, i una mineria obsoleta, el camp ??s gaireb?? abandonat i roman sense enrgia el??ctrica la meitat de les hores del dia. El 50% dels seus ciutadans s??n a l'atur.

[edita] Demografia

La poblaci?? est?? formada majorit??riament per albanesos (estimat en 80% abans del conflicte internacional de 1999) tot i que ara mateix ha augmentat degut a l'??xode de serbis i altres minories no albaneses.

Estimaci?? de 2002 de l'ONU. Poblaci?? total entre 1,7 i 2,3 milions.

• 88% albanesos kosovars (1.996.000 ??? 2.072.000).
• 8% serbis (60.000 ??? 90.000).
• 2% goranis (41.000 ??? 57.000).
• 1,5% arumans (tamb?? vlax o macedo-rumans)(34.000 ??? 38.000).
• 0,5% turcs (17.000 ??? 19.000).

segons la seva religi??:

• 92% musulmans.
• 7% serbis ortodoxos.
• 1% cat??lics.

[edita] Etimologia

L'origen de la paraula Kosovo sembla remuntar-se a la paraula d'origen eslau kos, que significa merla. Aquesta teoria sembla confirmar-se amb el fet que un dels noms per a designar a Kosovo Polje (lloc de la batalla de Kosovo) ??s el d'Amselfeld que significa literalment en alemany "camp de la merla".

Dins de la regi??, la pronunciaci?? i l'escriptura del nom varia considerablement entre els principals grups ??tnics. Mentre els serbis prefereixen la denominaci?? Kosovo, els albanesos utilitzen Kosova (o Kosov??, depenent del dialecte), pronunciat tamb?? com Josova. Les organitzacions internacionals han provat d'utilitzar la f??rmula Kosovo/Kosova com un cam?? intermedi entre ambdues posicions, que freq??entment s??n considerades ofensives per l'altre grup ??tnic. No obstant, mentre l'??s serbi s'ha assentat amb major for??a per la comunitat internacional, l'alban??s s'utilitza per les forces d'ocupaci?? al pa??s.

Kosovo tamb?? inclou el territori conegut com Metohija, que deriva de la paraula grega ?????????????? (metohiia) que significa "terra posse??da per l'esgl??sia". Hist??ricament, els monestirs de l'Esgl??sia Ortodoxa S??rbia foren localitzats principalment en aquesta regi??. El nomb en general es preferit pels serbokosovars mentre que els albanokosovars ho denominen Rrafsh i Dukagjinit ("altipl?? del duc Gjin" en honor a un antic noble alban??s). Durant el govern serbi, la zona es denominava oficialment "Kosovo i Metohiia", encara que era freq??ent usar la contracci?? Kosmet.

[edita] Hist??ria

Denominacions Oficials de la regi??

• ??rea aut??noma de Kosovo-Metohija (1945 - 1963)
• Prov??ncia Aut??noma de Kosovo i Metohija (1963 - 1968)
• Prov??ncia Socialista Aut??noma de Kosovo (1968 - 1989)
• Prov??ncia Aut??noma de Kosovo i Metohija (1989 - 1990)
• Estat Kosovar 2008 - actualitat...

El Kosovo modern ha existit nom??s com una entitat pol??tica i territorial des de 1945. Abans, el seu territori fou governat completament o parcialment pel Regne d'It??lia, Alb??nia, S??rbia, Montenegro, l'Imperi Otom??, l'Imperi Bizant??, Bulg??ria i l'Imperi Rom??. Alguns han suggerit que Kosovo ha sigut una regi?? distintiva des de l'Antiguitat, per?? alguns descobriments arqueol??gics i registres hist??rics ho contradiuen.

El complex mapa ??tnic de la regi?? ha incl??s llatins, turcs, aromanesos, roman??s, goranis (musulmans eslaus), circasians, jueus i gitanos, a banda de serbis i albanesos.

[edita] Pol??tica i estatus internacional

Durant els darrers anys el seu estat, com la resta de regions de l'antiga RF de Iugosl??via, ??s an??mal: encara que, formalment, ??s una prov??ncia de la Rep??blica de S??rbia, l'administraci?? ??s condu??da per l'ONU sense la participaci?? del govern serbi sota la resoluci?? del Consell de Seguretat 1244 del 10 de juny del 1999; ^[6]. Aquesta resoluci?? reafirm?? el respecte de tots els Estats membres a la sobirania i integritat territorial de la Rep??blica Federal de Iugosl??via.

El govern actual de la prov??ncia ??s dut a terme per la Missi?? de Nacions Unides al Kosovo (UNMIK). La UNMIK ha format provisionalment l'assemblea, el govern i l'oficina del president, que s??n cossos legislatius i ??rgans executius en el control de la UNMIK; la seguretat, just??cia i assumptes externs est?? encara sota control total de la UNMIK. El parlament fou elegit el novembre de 2001 i Ibrahim Rugova fou escollit president el mar?? de 2002. Aquest mor?? abans de finalitzar el seu mandat^[7]. La seu de l'assemblea, el govern i el president ??s a Pri??tina.

El parlament establ??, amb l'aprovaci?? de la UNMIK, un marc constitucional, el codi de duana i dos codis penals.

La UNMIK expedeix documents de viatges que serveixen de passaport, carnets d'identitat i matr??cules per a autom??bils, que s??n v??lids nom??s en pa??sos que els acceptin como a tal. El sistema postal de Kosovo ??s tamb?? utilitzable nom??s en pa??sos que l'accepten com a tal (les cartes dirigides nom??s a Kosovo, o a S??rbia i Montenegro tenen possibilitat de no arribar; usant-se la denominaci?? de Iugosl??via).

La UNMIK tamb?? cre?? la Policia (Servei de Policia de Kosovo), i reorganitz?? els ferrocarrils. La KFOR (Kosovo Force) controlava l'espai aeri de la prov??ncia. La UNMIK usa la bandera de l'ONU.

La UNMIK proclam?? una discriminaci?? positiva a l'assemblea de Kosovo. Dels 120 esc??ns, 10 s??n reservats per a serbis i 10 per a altres minories no albaneses, mentre que els restants 100 escons s??n escollits per votaci?? directa.

L'estatus an??mal de Kosovo ??s el resultat de la Guerra de Kosovo (mar?? a juny de 1999), en el transcurs de la qual es produ??ren atacs aeris contra les forces armades de la Rep??blica Federal Iugoslava i la infrastructura civil, per part dels ex??rcits de l'Organitzaci?? del Tractat de l'Atl??ntic Nord (OTAN) sense l'aprovaci?? de l'ONU, que for???? la firma de l'acord Kumanovo, que assegur?? la retirada de militars i l'ocupaci?? de la prov??ncia per una for??a condu??da per l'OTAN (KFOR) incloent tamb?? tropes russes (no prestant servei des de juliol de 2003).

Des de 1998, les forces iugoslaves lluitaven durament contra l'Ex??rcit d'Alliberament de Kosovo (UCK), temps durant el qual, intencionadament, segons l'OTAN, mataren diversos civils albanesos, violentaren o temporalment els expulsaren de la prov??ncia i l'OTAN comen???? atacs aeris per a aturar-ho.

Tant l'OTAN com l'ONU continuen reconeixent formalment Kosovo com a part de S??rbia encara que no permeten que S??rbia n'exerceixi la sobirania, com des de 1999 la major part de la poblaci?? s??rbia ha estat expulsada per extremistes albanesos. D'altra banda, S??rbia ha negat en repetides ocasions la possibilitat de recon??ixer la independ??ncia de Kosovo, i que aquesta violaria la llei internacional (els principis d'integritat territorial i no interfer??ncia en assumptes interns). El resultat m??s probable ??s l'aprovaci?? de la independ??ncia, cosa que provocaria la fugida de la majoria dels kosovars d'origen serbi que resten a la zona.

El 7 d'octubre de 2005 l'ONU recoman?? al Consell de Seguretat la iniciaci?? de converses per a arribar a un acord sobre l'estatut definitiu per a la regi??, segons l'informe elaborat per l'enviat especial de Kofi Annan.

El 26 de gener de 2007 Martti Ahtisaari, enviat especial de la ONU per a Kosovo, va donar a con??ixer els detalls de la seva proposta per un estatus definitiu de la prov??ncia. Aquesta, tot i no parlar directament d'independ??ncia, establia un important grau d'autonomia. Aquest esborrany de treball va portar a un proc??s de negociacions, que va acabar amb el trencament de converses i la declaraci?? d'independ??ncia del parlament Kosovar el 17 de febrer del 2008.

Els punts principals del document d'Ahtisaari estableixen el desplegament indefinit de forces internacionals que garanteixin la seguretat, la tutela pol??tica de la Uni?? Europea a trav??s d'un representant, la potestat que Kosovo firmi acords i demani l'ingr??s a organismes internacionals, la formaci?? d'una for??a militar de 2.500 homes amb armament lleuger, la creaci?? de set municipis serbis amb un ??mplia autonomia i fixar mesures per la protecci?? de l'her??ncia hist??rica i cultural s??rbia.

El desembre de 2007 la Uni?? Europea va decidir enviar una "missi?? estabilitzadora" a la regi?? de Kosovo. Es va encomanar a l'encarregat de la pol??tica exterior de la uni??, Javier Solana, que prepar??s el trasp??s de la missi?? de l'ONU a Kosovo a mans europees. La missi??, sense data definitiva per l'inici, enviaria a Kosovo 1.400 policies i 400 persones m??s. S'espera que cap a finals de 2008 les diferents tasques a realitzar es trobin enllestides.

[edita] Independ??ncia de Kosovo

El 17 de febrer de 2008, els 109 diputats del parlament de Kosovo van aprovar la declaraci?? d'independ??ncia unilateral respecte de S??rbia. El proc??s va rebre el suport dels Estats Units i d'una majoria dels estats membres de la Uni?? Europea, que no ha adoptat una posici?? comuna. Al Consell de Seguretat de l'ONU R??ssia i Xina es mostren contr??ries al fet que la seccessionista prov??ncia s??rbia esdevinga l'estat n??mero 193.

[edita] Subdivisions administratives

Les subdivisions administratives a Kosovo s'anomenen Opstinas (comtat), normalment reben el nom de la ciutat m??s gran del comtat. Es van establir inicialment per Iugosl??via i no reflecteixen acuradament el conjunt administratiu de subdivisions que ha creat alternativament el govern paral??lel alban??s.

[edita] Refer??ncies

[edita] Enlla??os externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multim??dia relatiu a: Kosovo

• Kosovo a l'Enciclop??dia
• New Kosova Report - Kosovo News and Views Portal
• Kosovo - Universitat de Barcelona
• Cronologia de la hist??ria de Kosovo i altres dades
• Missi?? de les Nacions Unides a Kosovo (UNMIK) (angl??s)
• Assemblea de Kosovo (angl??s)
• Oficina del Primer Ministre de Kosovo (angl??s)
• Oficina Estad??stica de Kosovo (angl??s)

Estats d'Europa
Alb??nia | Alemanya | Andorra | Arm??nia2 | ??ustria | Azerbaidjan1 | B??lgica | Bielor??ssia | B??snia i Hercegovina | Bulg??ria | Ciutat del Vatic?? | Cro??cia | Dinamarca | Eslov??quia | Eslov??nia | Espanya | Est??nia | Finl??ndia | Fran??a | Ge??rgia1 | Gr??cia | Hongria | Irlanda | Isl??ndia | It??lia | Kazakhstan1 | Kosovo | Let??nia | Liechtenstein | Litu??nia | Luxemburg | Malta | Mold??via | M??naco | Montenegro | Noruega | Pa??sos Baixos | Pol??nia | Portugal | Regne Unit | Rep??blica de Maced??nia (FYROM) | Rep??blica Txeca | Romania | R??ssia1 | San Marino | S??rbia | Su??cia | Su??ssa | Turquia1 | Ucra??na | Xipre2
1. Estat parcialment a l'??sia. 2. Estat geogr??ficament a l'??sia, per?? sovint considerat part d'Europa per raons hist??riques i culturals.

Membres de l'UNPO

Europa
Abkh??zia | Baixkortostan | Esc??nia | Gaga??sia | Grec d'Alb??nia| Hongaresos de Romania | ??ngria | Rep??blica Txetxena d'Itxk??ria | Komi | Kosovo | Kumyks| Mari El| Sandjak | T??tars de Crimea | Txuv??ixia
??sia
Aceh | Ahwazi| Assiris | Azerbaidjan Meridional| Balutxistan Occidental | Buri??tia | Chin | Chittagong Hill Tracts | Kayah | Khalistan | Kurdistan| Moluques del Sud | Mon | Nagaland | Papua Occidental | Shan | Sindh | Tibet | Turcmans de l'Iraq| Tuva | Turquestan Oriental
??frica
Cabinda | Camerun del Sud | Massai| Ogoni Oromo Rehoboth Basters | Somaliland | Twa | Venda| Zanz??bar
Am??rica
Maputxe | Sioux
Oceania
Abor??gens australians | Imatge:Flag of Bougainville aliasd.svg Illa de Bougainville