Kh??ntia-M??nsia
De Viquip??dia
| ????????????-?????????????????????? ?????????????????????? ???????????? ??? ?????????? (Khanti-Mansiski avtonomni ??krug ??? Iurg??) |
|||
|---|---|---|---|
|
|||
| Informaci?? | |||
| Capital | Khanti-Mansisk | ||
| Poblaci??
- Total |
|
||
| Superf??cie | 534.500 km?? | ||
| Governador | Aleksandr Filipenko, | ||
| Idiomes oficials | Rus khanti i mansi | ||
 |
|||
Kh??ntia-M??nsia, o Khanti-Mansi (en rus ????????????-?????????????????????? ?????????????????????? ???????????? ??? ?????????? (Khanti-Mansiski avtonomni ??krug ??? Iurg??)), ??s un districte aut??nom (subjecte federal) o ??krug de R??ssia que pertany a la prov??ncia de Tium??n. T?? una extensi?? de 523.100 km??, ??s a dir, una mica m??s petit que la pen??nsula Ib??rica, i una poblaci?? al voltant del mili?? i mig d'habitants. La capital ??s Khanti-Mansisk.
Taula de continguts |
[edita] Geografia
Ocupen un territori compr??s entre el curs dels rius Obi/As, Konda/Khont??ng-J?? i Irtish i els seus afluents (Nazym, Kempaz, Visim, Pelymka/P??lm, Kazym i Txulga) i entre els Urals (amb el Gora Narodnaja, 1.894 m).
[edita] Economia
L'economia tradicional de ca??a i pesca ha estat substitu??da per la ind??stria qu??mica i extractiva, ja que existeixen explotacions de gas que hi han portat centenars de milers de treballadors des d'altres parts de la Federaci?? Russa, cosa que ha posat en perill no nom??s la cultura aut??ctona sin?? tamb?? l'entorn natural de la regi??, i aix?? ha aixecat veus de protesta entre els habitants.
[edita] Demografia
Khantia-t?? una poblaci?? dispersa de 1,432,817 segons el Cens rus (2002). La capital ??s Khanty-Mansiysk, amb 53,953 habitants, per?? les principals ciutats s??n Surgut (285,027), Nizhnevartovsk (239,044), i Nefteyugansk (107,830). La poblaci?? ind??gena (Khanti, Mansi, Nenets) nom??s s??n el 2% de la poblaci??. L???explotaci?? de gas natural a Kh??ntia-Mansia ha atret immigrants d'arreu de la Uni?? Sovi??tica, principalment russos, ucra??nesos, t??tars i baixkirs.
| cens 1939 | cens 1959 | cens 1970 | cens 1979 | cens 1989 | cens 2002 | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Khantis | 12,238 (13.1%) | 11,435 (9.2%) | 12,222 (4.5%) | 11,219 (2.0%) | 11,892 (0.9%) | 17,128 (1.2%) |
| Mansis | 5,768 (6.2%) | 5,644 (4.6%) | 6,684 (2.5%) | 6,156 (1.1%) | 6,562 (0.5%) | 9,894 (0.7%) |
| Nenets | 852 (0.9%) | 815 (0.7%) | 940 (0.3%) | 1,003 (0.2%) | 1,144 (0.1%) | 1,290 (0.1%) |
| Komi | 2,436 (2.6%) | 2,803 (2.3%) | 3,150 (1.2%) | 3,105 (0.5%) | 3,000 (0.2%) | 3,081 (0.2%) |
| Russos | 67,616 (72.5%) | 89,813 (72.5%) | 208,500 (76.9%) | 423,792 (74.3%) | 850,297 (66.3%) | 946,590 (66.1%) |
| Ucra??nesos | 1,111 (1.2%) | 4,363 (3.5%) | 9,986 (3.7%) | 45,484 (8.0%) | 148,317 (11.6%) | 123,238 (8.6%) |
| T??tars | 2,227 (2.4%) | 2,938 (2.4%) | 14,046 (5.2%) | 36,898 (6.5%) | 97,689 (7.6%) | 107,637 (7.5%) |
| Altres | 1,026 (1.1%) | 6,115 (4.9%) | 15,629 (5.8%) | 43,106 (7.6%) | 163,495 (12.7%) | 223,959 (15.6%) |
[edita] Pol??tica
El territori ??s un districte aut??nom de la Federaci?? Russa, per?? com que els pobles nadius s??n minoria, s??n exclosos de les decisions. Funciona com a qualsevol altre districte rus, nom??s que tenen disposicions especials per a salvaguardar l???autonomia dels pobles aut??ctons.
L???escolaritzaci?? es fa en rus, tot i que ambdues lleng??es hi s??n ensenyades. Darrerament s???ha publicat els diaris Khanti Yasang i Liuma Seripos, 40 minuts a la setmana a la r??dio i 25 minuts a la televisi??.
Darrerament s???han creat organitzacions com Kolta Kup (Home del riu Obi) per defensar els interessos dels nadius al districte, i que ha propulsat l'ensenyament a les escoles en llengua nadiua. Tamb?? formen part de l'Assemblea de Pobles del Nord juntament amb nenets i selkup.
[edita] Hist??ria
Antigament, sobretot els mansis, eren guerrers i es resistiren als russos, organitzant diversos principats, com els de Kazym, Lyapin, Obdorsk, Koda, Pelym i Belogorye, tots ells amb uns milers d'habitants. Els russos destru??ren 41 pobles khantis el 1501, per?? no foren sotmesos fins que Jermak els va v??ncer a la batalla de Chiuvad el 1581. Els darrers principats (Konda) no seran incorporats fins el 1644.
Durant el segle XIII havien estat tributaris del principat de Novgorod, i cap el segle XIV hi arribaren les primeres incursions de russos i t??tars. L?????rab Al Garnati va definir el seu pa??s com a Djugra (o b?? ??gria). El 1478 foren tributaris de Mosc??via, que el 1483 va capturar al pr??ncep Moldan de Konda i el 1499 s???enfront?? als pr??nceps de Iugra i Konda, Semyon Kurbski, Pyotr Ushatyi i Vassili Gavrilov; i cap el 1584 els russos comen??aren a establir-se al seu territori com a conseq????ncia de la seva marxa cap a l'Oest, i tamb?? intentaren imposar-los la religi?? ortodoxa. Els mansis resistiren ferotgement i per aix?? van patir grans p??rdues. Kyntsha de Konda es va sotmetre al tsar el 1680 i va rebre alguns presents. El 1711-1722 Pere el Gran orden?? que qui no fos aconvertit a l'ortod??xia fos condemnat a mort i executat. I els pr??nceps Vassili i Fyodor de Pelym i Konda es russificaren. El principat khanti de Konda, sota el comandament dels pr??nceps Satyga (revoltat el 1715 amb 600 homes) i Ossip Grigoriev (1732-1747), intent?? oposar-se a la cristianitzaci??, per?? el seu successor Vlass Osipov fou educat en una escola parroquial.
En el segle XIX foren subjugats econ??micament amb ajuda del sistema combinat de deutes i licor pels oficials i mercaders russos. Els colons russos els arrabassaren les millors terres, amb l'??nim d'extingir-los. Tot i aix??, el 1842 un dels mestres de la regi?? descendent dels Ossipov, Aleksandr Satygin, reclam?? el t??tol de pr??ncep de Konda.
La colonitzaci?? s???accentuar?? des de l'??poca de Stalin. El 1930 es constitu?? el Districte Nacional dels Khanti i Mansi, amb 754.900 kil??metres quadrats i 77.000 habitants, dividits entre 44 sel'soviets (soviets rurals) i les ciutats de Samaranovo (1.290 h), Surgut (1.307 h) i Berezov (1.377 h); el 1957 es va fundar l'??nic diari, en khanti, Lenin Pant Khuvat (Senderi de Lenin), i aix?? juntament amb la gram??tica khanti de Matthias Castr??n del 1859 i mansi del 1858, i l'assaig idiom??tic Untger vogulen und ostjaken d'Ahlquist del 1880, va possibilitar un sorgiment d'autors khantis com Mikul Shulgin (1940), Prokopi Saltykov, Vladimir Voldin, Roman Rugin i Maria Vagatova. Per?? els idiomes han estat expressament fragmentats i ensenyats en diverses modalitats, i amb la col??lectivitzaci?? es va practicar una russificaci?? for??ada; els intel??lectuals i petits propietaris khanti i mansi foren assassinats sota l'acusaci?? de contrarevolucionaris i kulaks, aix?? com els xamans, els santuaris sagrats foren destru??ts i els nens escolaritzats. El 1933 protagonitzaren la revolta de Kazym, violentament aixafada per l'Ex??rcit Roig, qui bombardej?? els seus campaments.
Tanmateix, la cooperativitzaci?? ha trencat la unitat i solidaritat intercl??nica, i la posada a punt del far west comunista els ha fet v??ctimes de la russificaci??, l'alcoholisme i la degradaci?? ecol??gica del territori, iniciada en la d??cada dels seixanta i les prospeccions petrol??fers i de gas, que han provocat una emigraci?? massiva que els ha minoritzat el seu nombre al Districte (del 9,2 % el 1959 a l'1,8 % el 1989 els khanti), i del 6,2 % el 1938 al 0,6 % el 1989 els mansi). Per aix??, juntament amb nenets i selkup fundaren l'Associaci?? de Pobles del Nord, i el 31 de setembre del 1990 tallaren el pont del riu a la carretera Raduzhi-Variogan perqu?? els russos els mataven els rens i en protesta per la mort violenta de 26 khantis i nenets. Els consells tribals dirigeixen l'Associaci??. El 1991 protestaren davant el Soviet Suprem l'explotaci?? de petroli a Tyanovsk, per?? com a resposta 35 fam??lies khanti (211 persones) foren deportades de la seva llar.
Alguns intel??lectuals khanti han proposat la formaci?? d'una nova regi?? aut??noma khanti als marges dels rius Kazym i Sosva, on l'explotaci?? dels dip??sits de petroli i gas ha estat prohibit. La taxa de su??cidis ??s molt alta, i l'esperan??a de vida ronda els 40-45 anys.
[edita] Enlla??os externs
.png/20px-Flag_of_Krasnodar_kray_(1995).png){kind=small}
.png/20px-Flag_of_Pskov_rayon_(Pskov_oblast).png){kind=small}
.png/20px-Flag_of_Voronezh_Oblast_(1998-2005).png){kind=small}
.png/20px-Flag_of_St_Petersburg_(Russia).png){kind=small}
|
|
|---|
|
Pobles fino-p??rmics: |
.svg/20px-Flag_of_Estonia_(bordered).svg.png){kind=small}
.svg/20px-Flag_of_Finland_(bordered).svg.png){kind=small}
